Udaipur, la ciutat blanca

Arribem a Udaipur, la Venècia d’Orient sense massa expectatives després d’un viatge en tren en un vagó on anem asseguts. El viatge des d’Ajmer és dur, són força hores i els seients són super incòmodes. A banda, els indis són molt mal educats i només pujar els hem de fer fora dels nostres seients… I no us aborrirem més amb les històries d’indis però ens tenen esgotats de veritat!!!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Baixem del tren i anem directament al nostre hotel, el Kumbha Palace al carrer principal del casc antic (Bhattiyani Chohatta) amb un tuk tuk. Encara no ho sabem però serà la primera ciutat en la que totes les distàncies són curtes als llocs que realment val la pena veure. Arribem, guaitem l’habitació que està regular i sense pensar-ho massa, ens quedem adormits. Ens llevem per la dutxa doncs l’aigua calenta funciona amb llum solar i a les sis de la tarda s’acaba. Demanem de quedar-nos algun dia més, però està tot reservat i sortim a buscar un altre lloc. Acabem a l’Atithi Guest House, uns metres més amunt, pactem l’habitació per 400 INR per parella i nit, està molt net, hi ha wifi gratuït i sembla molt familiar, és tot el que volem!

OLYMPUS DIGITAL CAMERADSC_0249

                                                                                                                                                                                                                                        Al dia següent només llevar-nos, esmorzem, recollim i fem els escassos metres que ens separen del nostre Guest House. Deixem els trastos, parlem amb la família una estona i agafem el mapa per anar al City Palace que veiem des del terrat. A hores d’ara podem dir-vos que no val massa la pena, val la pena veure’l des de fora, és espectacular i de nit, encara més. Ens trobem amb una ciutat neta i endreçada, amb una gent més amable i menys pesada, no ens ataquen a cada moment, quin luxe! Pugem el carrer i a escassos metres ens trobem amb el Jagdish Temple que visitem amb calma, després trenquem a mà esquerra i ja som a l’entrada del City Palace.

DSC_0002DSC_0007

                                                                                                                                                                                                                                      En el moment que arribem a les guixetes per comprar les entrades del City Palace, hi ha una escola esperant per entrar. De cop i volta se’ns apropen els professors per demanar-nos si es poden fer unes fotos amb nosaltres, com si siguéssim els princeps del poble, hehehe. Un cop els professors fan el primer pas, després tots els alumnes es tornen com bojos i no paren d’acostar-se a nosaltres per donar-nos la mà i fer-se més fotos amb nosaltres, les nenes sobretot s’acosten a l’Ursu i els nens a en Marc, hi ha un moment que en Marc sembla la Belén Esteban ja que el tenen completament rodejat i amb càmeres per tot arreu. Un cop s’acaba la bogeria col·lectiva, comprem les entrades i ens endinssem cap a dins el City Palace. El lloc no té res d’especial, només unes vistes magnífiques de tot el llac Pichola que té dues illes al seu interior, l’illa de Jagniwas (on hi ha un majestuós hotel i que abans era la residència d’estiu del príncep Jag Singh) i l’Oberoi Udaivilas, un hotel de luxe extrem on es va rodar la pel·lícula de James Bond, Octopussi. El City Palace és una construcció a l’estil versallesc amb quatre palaus ornamentats de manera extrema, a l’estil indi, vaja.

OLYMPUS DIGITAL CAMERADSC_0136

                                                                                                                                                                                                                               

DSC_0072DSC_0018

                                                                                                                                                                                                                        

DSC_0178

Realment pensem que Udaipur és una ciutat tranquil·la i romàntica amb predomini del blanc en les seves cases i construccions. Caminant pels seus carrerons pots trobar molts llocs per aprendre a pintar i és que realment l’art rajput-mongol és magníficament detallista i com que utilitzen de manera predominant els colors dorats qualsevol pintura ja sigui sobre seda o paper, té un acabat impressionant. Els nostres amics Luís i Niko van fer un curs de pintura per 150 INR l’hora amb uns treballs molt ben aconseguits i amb un professor, segons diuen, amb una didàctica efectiva. En un dels nostres passejos tranquils coneixem un estudiant indi d’espanyol que en només 10 mesos i pagant 1000$ ha aconseguit parlar un espanyol gairebé perfecte i intercanviem alguna classe d’espanyol/indi que no ens va malament per la lluita diària en aquest país. Des d’aquesta ciutat també hem fet la sortida a Ranakpur que podeu llegir a l’entrada corresponent.

DSC_0200DSC_0513

                                                                                                                                                                                                                                  Hem passat també força estones als petits Ghats de la ciutat on les dones van a rentar la roba i a banyar-se. Les vistes des d’aquesta banda del llac són esplèndides i poder perdre la mirada a l’horitzó tranquil·lament és un record que de ben segur tindrem un llarg temps a les nostres pupil·les. Ens hem perdut també per l’altra banda del pont per Ghats més amagats on no hi havia turistes amb gent pescant i nens fent volar estels, magnífic!

DSC_0231DSC_0161

                                                                                                                                                                                                                             

DSC_0260DSC_0263

                                                                                                                                                                                                                             

DSC_0264

Sabíem que el Luís i el Niko venien cap aquí però no sabíem quan, mentre passegem per aquests carrerons, algú ens crida “chicoooos” i pensem que és algun indi amb un español impecable hehehe Doncs no són ells, apareixen com un miratge acompanyats del Leo, el noi xinès de Beijing que els acompanya des de fa més de dues setmanes. Podem dir que hem passat la major parts dels dies en aquesta ciutat sense fer res concret, passejant, gaudint de la tranquil·litat, gaudint de la nostra família del Guest House (realment ens hem sentit com a casa, ens han ajudat en el que han pogut i l’Ursu ha congeniat fantàsticament amb la “mama” de la casa; la qual cosa ens ha portat algun privilegi extra, com el millor chai amb el toc exacte de ginger a qualsevol hora i gratuït!!!). També ens han recomanat un bon lloc per menjar, amb autèntica cuina índia casolana i amb un tracte més que amable d’una gent amb un somriure sempre a la cara, el lloc es diu Rathore Restaurant i està una mica més avall (uns 5 minuts a peu) de l’Atithi Guest House. És curiós poder trobar uns amos que cuidin tan bé al seu gos Roxy com aquests; doncs la majoria de gossos que hi ha a la Índia són terrorífics i per no acostar-s’hi si no és estrictament necessari! Sense anar més lluny, un dia va plantar-se un gos als peus de l’Ursu “y en menos que canta un gallo” se li va pixar al damunt, marcant territori, la bèstia 🙂

DSC_0002DSC_0009

                                                                                                                                                                                                                      

OLYMPUS DIGITAL CAMERADSC_0015

                                                                                                                                                                                                                      

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aprofitem una tarda per caminar fins al Sunset Point per veure la posta de sol des del llac Pichola. Fa fred però les vistes són màgiques amb barquetes que circulen entre illa i illa i amb una tranquil·litat només trencada per la pila d’indis que volen fotografies amb nosaltres, especialment divertit és el moment amb uns professors de matemàtiques que no es poden resistir al tallat de cabell d’en Marc i al color blanquet de la pell de l’Ursu.

DSC_0290DSC_0342

                                                                                                                                                                                                                           

DSC_0179DSC_0506

                                                                                                                                                                                                                              

DSC_0520DSC_0184

                                                                                                                                                                                                                            Acabem l’últim dia a Udaipur amb una classe de ioga i despedint-nos dels nostres amics amb molta pena però amb la il·lusió que no és un fins mai sinó un fins ara. De ben segur ens tornarem a trobar en alguna altra part del món. Us estimem Luís i Niko, moltes gràcies!!!!

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

                                                                                                                                                                                                                                 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Nosaltres ja ens n’anem a descansar que ens espera un viatge de gairebé 24 hores en bus que ens durà cap al sud de la Índia, amb la propera parada a Aurangabad per veure les coves d’Ajanta i Ellora. Fins aviat!!

Informació per altres viatgers:

  • Entrada al City Palace d’estudiant 55 INR per persona, audioguia 225 INR, càmera 225 INR
  • Athithi Guest House enmig de Bhattiyani Chohatta, 400 INR per parella i nit, amb bany privat i molt net. A més el tracte familiar és immillorable!
  • Rathore restaurant a Bhattiyani Chohatta, cuina casolana boníssima en un lloc modest a preus molt econòmics
  • Ens han dit que els Paying Guest House són Guest House amb un tracte més familiar
  • L’exursió a Ranakpur si es vol fer, millor comprar el tíquet de bus directament el mateix dia a l’estació (guixeta número 6) per 140 INR per trajecte (59 INR dones, 79 INR homes)
  • No comprar excursió amb tuk tuk per un preu de 450INR a no ser que vulgueu anar a algun punt determinat doncs els llocs més concorreguts de la ciutat estan al centre i desplaçar-se caminant i vivint el va i ve de gent és ideal
  • Trobareu en aquesta ciutat infinitat d’ofertes de cursos de cuina, classes de ioga, massatges ayurvèdics i cursos de pintura. Cal testejar i regatejar!

Per a qualsevol dubte o pregunta podeu contactar amb nosaltres i us ajudarem en la mesura del possible!

Posted on 9 febrer, 2014, in Uncategorized and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. 1 comentari.

  1. Guap@sssss,
    feia dies que no entravem al vostre bloc engolits per tràfec diari i de n´hi do la feina que heu fet des que vau marxar de les terres de Ponent! Us felicitem per les interesants descripcions que feu per les contrades que aneu passant i si algun cop ens animen a fer un viatge a la Índia ja tenim assesors 😉 Petonets mil i cuideu-vos molt. Ari&Montse&Joan Carles

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: