La odissea fins a Aurangabad

Una vegada abandonem Udaipur, la nostra següent aturada és a la ciutat d’Aurangabad per poder anar a visitar les coves d’Ellora i Ajanta, que es troben molt properes a aquest indret.

Per poder arribar fins a Aurangabad, el camí no ha estat senzill. L’aventura ha començat a primera hora del matí, només sortir del Guest House, per variar, ja ens hem discutit amb un conductor d’auto-rickshaw per pactar el preu. Un cop hem arribat a l’estació de busos d’Udaipur, al cap de poca estona hem entrat a un bus local que ens durà en “només” sis hores a Ahmedabad, on haurem de fer un canvi de bus per poder arribar al nostre destí final.

El camí fins a Ahmedabad no és gens tranquil, amb avançaments que et fan posar els pels de punta i de pitada en pitada. Tampoc ens han faltat les mirades perllongades i curioses dels indis sense cap mena de mania però que sempre et treuen un somriure.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Un cop arribem a l’estació de busos d’Ahmedabad, ens hem fem creus d’on hem anat a caure, si fins ara totes les estacions de busos que havíem vist eren complicades, no us podeu imaginar com era aquesta. Per altra banda, la ciutat era un caos complet. A l’estació de busos intentem comprar el bitllet fins a Aurangabad, però per alegria nostra ens diuen que només podem comprar el bitllet amb busos locals i que el recorregut és de setze hores assegudets com bons minyons i amb algun que altre indi per sobre nostre. Decidim buscar un bus privat i un bon home ens apunta una adreça d’una avinguda (Paldi) a un bon tros de l’estació de busos on hi ha un bon grapat d’agències amb busos privats. Al final trobem una agència que ens arregla una mica el preu, perquè en el primer moment ens demanen l'”oro i el moro” i ens veu que ja anavem per marxar i abortar la missió. Total, acabem a fora de l’agència asseguts, on hem d’esperar-nos sis hores més per l’altre bus, i on som objecte de totes les mirades indies, mig escandalitzats de veure uns pells blanques hehehe. Passem les hores bufant, menjant, llegint, mirant la gent com passa,…

Mentre fem l’última espera coneixem un noi indi, en Tushar, que ens ajuda a encertar el bus en el que hem de pujar, perquè en aquest país per norma, ningú t’ajuda i quan ho fan és per intentar-te vendre alguna cosa o enganyar-te amb qualsevol altra. I això esgota, en donem paraula. Amb ell xerrem una bona estona sobre la situació de la Índia actualment i com la veu un jove indi que ha pogut estudiar perquè la seva casta li permet. Ens amenitza l’espera gratament i sempre s’aprenen moltes coses 😉

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

                                                                                                                                                                                                                                 Gairebé a les deu arriba el nostre bus: “Al·leluia”. Pugem i en posem a dins de la nostra caixa que serà el nostre llit aquesta nit, bé les properes setze hores. La nit passa entretinguda, entre cops de volant per adelantar a “lo loco” i més pitades, durant tota la punyetera nit. A les vuit del matí fem una parada tècnica que ve com caiguda del cel per poder canviar l’aigua de les olives i per poder fer el primer chai del dia amb en Tushar.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

                                                                                                                                                                                                                            

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

                                                                                                                                                                                                                            Arribem a Aurangabad cap a les dotze del migdia, una altra ciutat entretinguda i amb pocs turistes o molt ben amagats en algun resort de luxe o ben lluny del caos. Nosaltres per variar caiem allà on només hi ha indis, molt a prop de l’estació de trens. El primer que fem és comprar els bitllets de tren que ens portaran al cap de tres dies cap a Goa i després anem cap a dinar un bon Thali, el plat nacional. D’aquesta manera agafem forces per tornar-nos a discutir; aquest cop per trobar una habitació a un preu raonable. No és tasca fàcil, doncs està tot ple, suposem que de turisme indi perquè de turistes occidentals no se’n veu ni un…

DSC_0279DSC_0294

                                                                                                                                                                                                                              Trobem un allotjament bé de preu però que no ens convenç, per regatejar-los el preu ens diuen que no podem utilitzar el wifi, així que busquem un altre lloc sense les motxilles (sempre s’agraeix no anar carregats com rucs). Trobem un lloc molt senzill i brut però amb wifi i molt més barat. De bon matí, el primer que fem és tirar cap allà la mar de contents!!! Quin no es conforma és perquè no vol!!! I d’aquí ens n’anem cap a Ellora a veure les coves però això us expliquem a la següent entrada!!!

DSC_0297DSC_0302

Posted on 15 febrer, 2014, in Uncategorized and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: