El tren de les Terres Altes fins a Nuwara Eliya

Marxem de Kandy per anar cap a les Terres Altes, més concretament, a Nuwara Eliya. Aquest és un petit poble situat al vell mig de les muntanyes a més de 1800 metres d’alçada i rodejat de plantacions de te. Per poder arribar-hi hi ha diferents opcions, però nosaltres optem per la que creiem serà més bucòlica i farà que no ens oblidem durant la resta de les nostres vides del trajecte. Sí sí, optem pel tren!

Tren Kandy a Nanu Oya (16)Tren Kandy a Nanu Oya (12)

                                                                                                                                                                                                                                

Tren Kandy a Nanu Oya (2)Tren Kandy a Nanu Oya (14)

                                                                                                                                                                                                                               Realment, una vegada fet el trajecte amb tren podem confirmar que ha estat una gran desició. L’hem pogut gaudir de totes les maneres, asseguts, de peu, treient mig cos per les portes, d’un costat a un altre de tren per poder veure els paisatges que invadien els nostres ulls en cada moment. Ha estat impressionant 🙂

Tren Kandy a Nanu Oya (40)Tren Kandy a Nanu Oya (77)

                                                                                                                                                                                                                                       

Tren Kandy a Nanu Oya (152)Tren Kandy a Nanu Oya (127)

                                                                                                                                                                                                                                              El camí comença pel mig de diversos pobles i aquella part de recorregut no té tant d’interès com el que una hora més tard, ens sorprendrà a cada metre que avança el tren, a una velocitat de riure. Pensem que en cap moment vam passar dels 30 km/h! Un cop el tren es comença a enfilar cap a les muntanyes, primer gaudim d’uns boscos espectaculars de pinedes i les primeres pinzellades de plantacions de te. Un mica més tard, ja no saps cap a on mirar ni tampoc a quin costat posar-te. És un desmadre, d’un costat a l’altre per tenir la millor vista, la més impressionant però tot plegat és un espectacle de color verd i de terrasses de te perfectament aliniades. És a partir de llavors que les 320 rúpies invertides en el tren (encara no dos euros, els dos) pensem que han estat de les més ben invertides en tot el que portem de viatge.

Tren Kandy a Nanu Oya (59)Tren Kandy a Nanu Oya (79)

                                                                                                                                                                                                                                      

Tren Kandy a Nanu Oya (122)Tren Kandy a Nanu Oya (94)

                                                                                                                                                                                                                                      Un cop passem dels mil metres d’alçada, mils i mils d’hectàrees les veiem farcides de plantacions de te, on el verd viu i lluent es barreja amb un cel blau intens i uns núvols de tormenta gegants. Això provoca el nostre deliri i satisfacció poguent gaudir d’aquestes vistes, sobretot quan ens creuem amb camps on veiem a les tea pluckers (recolectores de te) enmig d’aquells camps tant i tant grans.

Tren Kandy a Nanu Oya (110)Tren Kandy a Nanu Oya (81)

                                                                                                                                                                                                                                          

Tren Kandy a Nanu Oya (67)Tren Kandy a Nanu Oya (155)

                                                                                                                                                                                                                                       

Tren Kandy a Nanu Oya (153)Tren Kandy a Nanu Oya (161)

                                                                                                                                                                                                                                           Al cap de quatre hores del viatge més increïble que hem fet mai cap dels dos en tren, arribem a Nanu Oya. Una població que no aconseguim ni veure perquè només sortir del tren anem a buscar un bus a escassos 100 metres de l’estació que ens portarà al nostre destí final, Nuwara Eliya, coneguda com a Little England pel seu passat colònial anglès on encara avui és prou palpable per la seva arquitectura, per l’ambient (hi ha camps de golf, hipòdrom) i pels seus cultius, hi ha enciams i maduixes!

DSC_0003DSC_0005

                                                                                                                                                                                                                                       

fd (28)DSC_0158

                                                                                                                                                                                                                                              Per variar una mica en totes les nostres arribades a qualsevol dels nostres destins, el fet de no encarregar allotjament amb anterioritat, comporta que ens hem de posar a buscar-lo ràpidament. I més, amb els núvols amenaçadors de pluja que tenim sobre els nostres caps. Una vegada aconseguit el nostre objectiu, ens encaminem cap al poble per dinar i podem començar a observar perquè l’anomenen la Little England. La llàstima per nosaltres ha estat que un cop dinats, s’ha posat a ploure i de mala manera, això ha provocat que no poguèssim fer gaire cosa. Només hem pogut anar a un tipus de mercat municipal que hi ha al carrer principal, amagat entre mig d’unes quantes botigues, i que per sort nostra, està completament tapat.

fd (19) fd (7)

                                                                                                                                                                                                                                      

fd (16)

D’aquí ens hem enfilat cap al nostre Hotel, que ha primera vista, com podeu observar, sembla que hàgim anat a un Resort, veient com preparen les tovalloles, però un cop desembolicat, hem vist que no tot és or el que llueix. La cosa té molt que desitjar amb tema de netedat. Per sort nostra, estem bastant curats d’espants al venir de la Índia, on la neteja no saben de quin color és, hehehe.

fd (33)

Al dia següent, ens llevem amb l’esperança de que no plogui, sinó la visita que volíem fer a una fàbrica de te i el poder veure les tea pluckers se’n anirà als collons. Per sort nostra ens llevem amb un dia esplèndid, amb un sol que fins i tot al final del dia ens ha arribat a cremar, pensant que no feia gaira calor… Un cop esmorzats ens hem dirigit cap a l’estació de busos. La part bona de la nit passada és que al no poder fer gaire cosa, ens vam dedicar a buscar informació i vam veure que per anar fins a la primera fàbrica de te més propera al poble, s’hi pot anar amb bus. És una opció per no discutir-te i pactar amb les sangoneres dels conductors de tuk tuk.

DSC_0025fd (30)

                                                                                                                                                                                                                                         A només quatre quilòmetres de Nuwara Eliya és troba la fàbrica de te, la Pedros Tea State, una de les més importants del país que està oberta des de 1885 i encara envasa amb enginyeria del segle XIX! Un cop arribats ens dirigim cap a la mateixa botiga de la fàbrica on comencen les rutes guiades per 200 rúpies per persona.

DSC_0019DSC_0042

                                                                                                                                                                                                                                         La ruta comença allà on les dones recolectores porten el te acabat de collir i on el pesen. D’allà ens dirigim cap a la zona d’assecament on les fulles de te es passen 48 hores fins que no arriben al següent procés. Després es passa a l’àrea on la posen en uns tipus de molins i la van rodant per després tallar les fulles i separar les impureses. Per últim, es classifica el te en tipus i s’envasa en sacs potser de 25 kilos. Val a dir que ells no envasen les típiques bossetes que veiem als super mercats sinó que venen a l’engròs a grans marques que després tracten el te a la seva manera i fins i tot l’aromatitzen. Això vol dir que de ben segur, la majoria de te que es prèn al món occidental procedeix de Ceylan i no en tenim ni idea!

DSC_0039DSC_0041

                                                                                                                                                                                                                                         Hem acabat la visita prenent un te al mirador de la fàbrica, per cert, el te no és el millor que hem provat…

DSC_0055DSC_0058

                                                                                                                                                                                                                                      Sortim de la fàbrica de te i ens dirigim a una cascada molt propera que hi ha a tan sols uns vint o vint-i-cinc minuts d’aquí. El camí cap a la cascada travessa camps de te, això fa que tinguem l’esperança de trobar a les dones tamils recolectant. Per molt que sigui el dia de la dona treballadora, aquestes dones no es poden permetre ni un sol dia de descans amb el sou irrissori que tenen, només cobren 5000 rúpies/mes, encara no 30 €, per treballar diàriament 8 hores. Malauradament per nosaltres no les trobem i arribem a la cascada de Lovers Leap, una cascada d’uns 25 o 30 metres verticals. Allà fem les fotografies de rigor i esmorzem unes mandarines i tornem cap al nostre punt de partida, esperant tenir més sort aquesta vegada.

DSC_0073

DSC_0070DSC_0064

                                                                                                                                                                                                                                      Encara no hem fet ni mig camí de tornada, i de cop i volta… Premi!! ens trobem a una gran quantitat de tea pluckers als camps que ens envolten. Elles ens veuen i ens comencen a dir que anem allà on estan elles treballant. Sense cap tipus de mania ens posem pel mig del camps de te i podem gaudir una estona d’aquesta feina que alhora de dura és delicada, perquè el te només és produeix amb les tres fulles de dalt de la planta. És nota que no fan res més perquè la velocitat que tenen a les mans per fer aquesta tasca és increïble. Si un ho provés, de ben segur que enlloc de només treure les tres últimes fulles, en treuria mitja planta.

DSC_0127DSC_0125 

                                                                                                                                                                                                                                  

DSC_0091DSC_0117

                                                                                                                                                                                                                                        

DSC_0148DSC_0115

                                                                                                                                                                                                                                       

DSC_0110DSC_0096

                                                                                                                                                                                                                                  Hem pogut passar una molt bona estona amb aquestes dones, ja que han estat molt agradables amb nosaltres. Al emprendre el camí de tornada, ens ha cridat un home des de baix uns horts que estaven plens de cebes i pastanagues i ens ha convidat a menjar les millors pastanagues, acabades d’arrencar, que hem menjat mai! Hem estat parlant una estona amb ell i ens ha regalat algunes peces pel camí! D’aquí sí que hem fet el nostre camí de retorn fins al poble caminant, una bona matada, per cert!

DSC_0155DSC_0153

                                                                                                                                                                                                                                     

DSC_0150

Un cop recuperades les forces amb un dinar d’aquests ben picants, hem anat a veure el Gregory Lake, un llac que hi ha una mica allunyat del poble i per “sorpresa” nostra, també es tenia que pagar per entrar. Des de fora hem vist l’ambient, gent passejant en bicicleta pels carrils de terra perfectament marcats entremig d’una gespa immaculada. També hem provat d’entrar al Victoria’s Garden però igualment s’havia de pagar i l’hem vist per fora. Aquest jardí és un dels més ben conservats de tota Àsia. La resta de la tarda l’hem aprofitat per descansar una estoneta i preparar aquesta entrada que ara esteu llegint.

DSC_0162DSC_0177

                                                                                                                                                                                                                                Demà ens dirigim cap a un l’altre poble de conte, anem cap a Ella! No sense abans però, agafar un altre tren que ens tornarà a dur pel mig d’un paisatge que sembla que hagi estat pintat per l’ocasió.

 

Informació per altres viatgers:

  • Per arribar a Nuwara Eliya des de Kandy amb tren, s’ha d’agafar el que va fins a Nanu Oya (160 LKR per persona i trajecte en segona classe) i d’allà és pot agafar un bus (24 LKR per persona i trajecte) que hi ha a un centenar de metres. També es pot anar amb tuk tuk o en taxi però el preu suposem, és molt més elevat
  • Els Hotels i Guest House estan principalment localitzats a l’entrada del poble, a uns 400 o 500 metres de l’estupa. Com sempre en aquest país els allotjaments estan allunyats del centre
  • El menjar segueix essent el mateix que a tots els altres llocs que hem visitat en aquest país. L’alimentació es basa en bolleria farcida o sense farcir i d’arròs amb curry. També hi ha algun lloc que pots trobar pollastres a l’ast. Suposem que si bens amb un pressupost més elevat i menges en el mateix Hotel on t’allotges, el menjar pot ser millor i més variat. Tots els llocs del centre els hem xequejat gairebé un per un perquè per mirar el menú no fan pagar!
  • Per anar fins a la fàbrica Pedros Tea State, pots fer-ho amb bus amb tuk tuk o en taxi. Nosaltres hem pujat en bus per 13 LKR per persona. S’ha d’agafar el bus que va en direcció a Kandapola i et deixen a l’entrada de la fàbrica
  • L’entrada a la Pedros Tea State amb la seva visita guiada i una tassa de te final costa 200 LKR per persona
  • Per anar a visitar la cascada Lovers Leap s’ha de creuar la carretera de davant de la fàbrica i anar en direcció al Manager’s Bungalow, s’ha de seguir el camí. No hi ha pèrdua!
  • Entrar al Victoria’s Garden costa 300 LKR per estrangers
  • Entrar al Gregory Lake costa 200 LKR per estrangers

Posted on 8 Març, 2014, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: