Els regals del mar

Una de les activitats típiques a fer al sud de Sri Lanka, és anar fins a Mirissa per pujar a un vaixell i anar a fer avistaments de balenes i dofins. Nosaltres al no allotjar-nos a Mirissa, vam decidir contractar l’avistament des d’Unawatuna. Amb el mateix preu, ens asseguraven que si no aconseguíem veure balenes aquell dia, podríem tornar tantes vegades com fes falta fins que les aconseguíssim veure.

we (131)

Ens llevem ben d’hora ben d’hora, cap a les cinc i mitja ja tenim un tuk tuk esperant-nos a la porta del Guest House. En menys d’una hora arribem al port de Mirissa, un petit port pesquer on veiem com es fa de dia 🙂 Hi ha uns quants vaixells preparats per sortir en pocs minuts a cercar balenes i qualsevol animal marí que es creuï pel camí.

we (95)we (100)

                                                                                                                                                                                                                                        

we (90)

El nostre vaixell és el més ronyós de tots els que sortiran, no sabem si és pel preu que hem pagat o és una casualitat… Pujem, ens fiquem els jupetins salvavides i en res ja estem de camí cap al gran mar blau que tenim davant nostre. Encara no hem sortit del port i ja ens estan donant l’esmorzar, unes boles fregides picants i amb ous durs a dins… Una bomba de rellotgeria a primera hora del matí i just endinsant-nos a la mar, que estava més que animada.

we (96)we (114)

                                                                                                                                                                                                                                   

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Després de gairebé tres hores de navegació, d’aburriment, de veure gent sense parar de vomitar i de sentir a unes italianes queixar-se perquè no veien res i volien tornar, ens diuen que tenim una balena blava just davant del mateix vaixell. És un moment realment increïble, la veiem a escassos 50 o 60 metres, veiem com expulsa l’aigua per l’orifici de dalt (els que hi entenen ja ens diran com es diu, jejeje), veiem com va sortint de l’aigua i es torna a enfonsar, són moments difícils d’explicar. Les sensacions que vam viure en aquell moment et fan adonar de l’impressionant que és la naturalesa i del petits i insignificants que som els humans…

we (124)we (136)

                                                                                                                                                                                                                                      

we (122)we (120)

                                                                                                                                                                                                                                   Poder gaudir de moments així ens fa sentir molt especials i són els que recordem més perquè són realment impagables. De nou, ens adonem que quan viatgem, el que més ens impressiona és la natura, els seus paisatges i els seus animals, sempre estem a punt per quedar boca badats i per gaudir de l’espectacle de la fauna del món mundial!

we (145)we (143)

                                                                                                                                                                                                                                       

we (128)we (132)

                                                                                                                                                                                                                                             El problema arriba quan un cop vista aquesta balena, el capità del vaixell decideix donar mitja volta i tornar cap al port, suposem que és perquè és molt tard i ja n’estan farts de navegar. Per nosaltres és una putada, perquè amb el que hem pagat, haguéssim pogut estar-hi una estona més intentant veure alguna altra balena. Al final ens passem tres hores més de tornada fins al port i baixem del vaixell amb bastant mal gust de boca. Per aquest motiu, quan arribem a Unawatuna ens dirigim directament a l’oficina on vam comprar els tiquets i ens queixem. Al final, sense tenir que discutir gaire, acordem que en dos dies tornarem a anar a avistar les balenes de franc, només pagant el tuk tuk fins al port de Mirissa.

we (273)we (277)

                                                                                                                                                                                                                                    Dos dies més tard del primer intent, ens tornem a llevar a la mateixa hora. A les cinc del matí sona el despertador i no val a badar perquè en poca estona ja tenim altra vegada al mateix conductor esperant-nos, amb una puntualitat anglesa. Com el primer dia, amb poc menys d’una hora tornem a estar al port de Mirissa. Aquesta vegada però, observem que al vaixell amb el que vam anar la primera vegada no hi ha ningú. Tot això, ens fa estar una estona una mica inquiets pensant que ens quedaríem a terra i sense veure ni una sola sardina.

we (88)we (153)

                                                                                                                                                                                                                                            Al final ens col·loquen en un catamarà que li dona mil voltes a l’altre vaixell, per això anar amb aquest costa bastants més dinerons. Només ens asseiem i ens serveixen una tassa de te i unes galetes de gingebre que piquen com un dimoni. L’Ursu però, les troba boníssimes, ja ho diuen “a caballo regalado no le mires el dentado”… Nosaltres cada vegada estem més contents, quina vida, havent pagat per un vaixell de mira’m i no em toquis i resulta que acabem com dos marajás en un catamarà, qui ens ho havia de dir!!! I quin tracte renoi, nosaltres aprofitem per escurar tot el que ens donen i repetir quan es pot 😀

we (91)we (155)

                                                                                                                                                                                                                                         Al cap de molt poca estona, ja estem sortint del port a tota màquina. Res a veure amb l’altre vaixell, podies anar amb una barca de rem al costat i l’haguéssis avançat. Pel camí hem vist molts bancs de peixos, de mils de peixos, què bonic el mar! Encara no portem ni una hora de navegació i de cop ens avisen que han vist algun peix. Ja ens veus a tots dos arribant a la proa abans que ningú, observem allà on ens diuen i de cop i volta… Veiem centenars i centenars de dofins per tot arreu, envoltant el nostre vaixell, envoltant els vaixells que tenim a pocs metres de nosaltres, dofins saltant, fent volteretes/capitonyes a l’aire al nostre pas, passant per sota nostre,…

we (175)we (167)

                                                                                                                                                                                                                                      

we (198)

we (182)we (209)

                                                                                                                                                                                                                                     Dofins a centenars i de tort i de través, semblen actors que han acudit a la cita amb el públic que espera impacient. L’emoció que ens dóna el moment no sabem com descriure-la, de nou, pensem que veure animals en llibertat i en el seu hàbitat natural és de les coses més boniques que es poden apreciar… Disfrutem com dos vailets amunt i avall, proa i popa, babor i estribor, quin mareig!!!

we (183)we (166)

                                                                                                                                                                                                                                   

we (221)

we (222)we (225)

                                                                                                                                                                                                                                     Una vegada deixem els dofins endarrera per seguir amb l’objectiu principal, veure balenes, ens donen un molt bon esmorzar. En aquest moment tornem a pensar que sort que ens vam queixar! Ens han servit una capseta com el primer dia però amb molta més qualitat, un sàndvitx i una espècie de panet amb embotit d’alguna cosa… Ja amb el ventre ple, seguim rumb a la localització dels animals més grans del planeta.

we (230)

Una estona més tard i quan la cosa semblava que tornaria a ser un desastre, sembla que s’animi la cosa i podem observar la primera balena bastant lluny de nosaltres. Podem veure com surt de l’aigua, com treu l’aigua o l’aire pel forat de sobre i com s’enfonsa. Quan la perdem, el capità torna a engegar el motor a tota màquina en una altra direcció, seguits de totes les altres embarcacions que també estan avistant balenes. Aquesta vegada la veiem de molt més lluny però també podem distingir-la.

we (241)we (243)

                                                                                                                                                                                                                                        

we (236)

Després d’anar una bona estona d’aquí cap allà, per fi en surt una a molts pocs metres de nosaltres i es aquí quan realment la podem gaudir en tota la seva plenitut. Quin animal més gros! Que ben parit! Quan neda per sota l’aigua, al seu pas queda una taca gegant que endevina la silueta de l’animal amb un blau elèctric tan bonic… Altre vegada, quedem sense paraules per poder explicar aquestes sensacions que quedaran a les nostres ments i retines per sempre més. És realment fantàstic poder gaudir de tan a prop de l’animal més gran que habita el planeta!

we (249)we (252)

                                                                                                                                                                                                                                  

we (245)we (250)

                                                                                                                                                                                                                                    Girem el rumb en direcció al port, amb un més bon gust de boca que l’altra vegada però amb les ganes d’haver-nos quedat tot el dia per seguir veient el que ens ofereix el mar. Quan arribem a port i desembarquem, arriba la nostra última sorpresa. El capità del vaixell ens persegueix corrent fins aturar-nos i ens pregunta com ha anat, si aquesta vegada ens ha agradat, si ens ho hem passat bé, nosaltres molt correctes li diem que ha estat genial!!! Quedem que ja li farem una recomanació a TripAdvisor, sempre que es vagi amb catamarà, és clar!

we (276)

En definitiva, ha estat realment genial, hi hem pogut anar dos cops i sobretot hem pogut gaudir d’uns moments que quedaran per sempre més amb nosaltres i que de ben segur, seran motiu per donar la tabarra a algú que altre, quan parlem del nostre pas per Sri Lanka.

Informació per altres viatgers:

  • L’avistament ens ha costat 5000 LKR per persona (entra el tuk tuk d’anada i tornada des d’Unawatuna a Mirissa, l’esmorzar, l’assegurança i el tipus de vaixell és de gamma mitjana que és força precari donat que s’ha d’anar força endins)
  • Warning!!!! A priori, l’avistament de balenes ens va semblar quelcom respectuós doncs la veritat és que les vam veure de molt lluny i no les vam acosar. De fet, mai ens havíem plantejat que l’avistament de cetacis pogués ser poc respectuós amb els animals però sí. Després de llegir i informar-nos, a dia d’avui (2017) sabem que l’avistament de cetacis a les costes d’Sri Lanka és poc respectuós amb els animals i que l’hem d’evitar. A Mirissa hi ha una empresa que sembla més respectuosa que les altres per l’avistament: Raja and the whales.
  • Us asseguren l’avistament, al menys, en temporada bona. Abans de pagar però, remarqueu aquest punt doncs ha nosaltres ens ha donat la sensació que no hi ha gairebé ningú que repeteixi
  • Si no avisteu o no quedeu contents, reclameu, pel mateix preu, potser tindreu sort i us passarà com a nosaltres que vam anar com dos marquesos
  • A les platges veureu uns panells indicatius que anuncien el que cada vaixell ha vist el dia en curs de l’avistament (creieu-vos el 50% del que hi fica!)
  • Hi ha tres gammes de vaixell: La precària (4000 LKR), mitjana (5000 LKR) i alta (6000-7000 LKR). Depèn d’on compris la sortida, els preus poden variar força
  • Per entrar al port, s’ha de pagar 25 LKR per persona
  • La sortida, veieu o no veieu animals, acaba cap a les 14h màxim, és a dir, passareu mig dia tranquil·lament

Posted on 18 Març, 2014, in Uncategorized and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: