Aniversari passat per aigua a Vang Vieng

De bon de matí ens passen a recollir pel nostre Guest House i anem cap a l’estació de busos, després d’una curta espera, comencem el trajecte en bus VIP, sona bé, oi? El recorregut és per una carretera de cabres que no ens deixa fer ni un cop de cap. En principi ens donen aigua, snacks i tovalloletes humides i a més, ens donaran el dinar!!

Entre cop de cap i cop de cap, ens donen la nostra ampolla d’aigua i quedem la mar de contents, ens conformem amb poca cosa 😀 Després de gairebé 5 hores de trajecte, parem a dinar arròs i poca cosa més, quan el viatge inclou el menjar poc més pots esperar… Quedem amb gana i la Núria veu un congelador de gelats, contenta s’apropa i per desgràcia, no hi ha gelats, només pollastres congelats hehehe

Emprenem de nou camí i en un parell d’hores ja som a Vang Vieng, ens rep la pluja, com sempre. La cosa no pinta massa bé. Esperem una estona a que afluixi la pluja per posar-nos a caminar però en Marc es decideix a començar a moure’s per buscar un lloc per dormir mentre nosaltres esperem amb les motxilles. Torna mullat com un gat i ens diu que el centre està força lluny, com a tot Laos. Aquí les estacions de busos estan situades estratègicament lluny de les ciutats per donar negoci als conductors de tuk tuk, creiem.

DSC_0113

Mentre esperem en Marc parlem amb els conductors que hi ha a l’estació i intentem pactar un preu raonable però no funciona, només quan veuen que carreguem bosses i comencem a caminar baixen del burro, suposem que més val quatre duros què res, no?

Arribem al Easy Go Guest House, està força net i l’habitació és àmplia així que ja ens està bé. També té una zona comuna que és bonica i dóna al riu però aquí s’hi apalanquen els joves que venen a aquest poble a beure, a fumar i al tubbing!!

20140723_17300520140723_114514

                                                                                                                                                                                                                                                                Vang Vieng és un lloc important pel turisme de borratxera en aquest país; i igualment és important pel tubbing, això consisteix en tirar-se en un neumàtic inflat pel riu Song al llarg de 4 quilòmetres. Nosaltres però, venim aquí atrets per una activitat una mica diferent, volem explorar els voltants del poble i les seves coves, si el temps ens ho permet, és clar!

Només arribar tot i que plou, el paisatge ens enamora molt, pensem que potser visualment és el lloc més espectacular que hem vist de Laos, el verd només es trenca per un paisatge kàrstic ple de muntanyes cobertes de malesa, el verd es multiplica perquè la pluja no para i el riu Song baixa ben cabdalós. Hi ha gent pescant i de moment no veiem indicis de tubbing…

DSC_0002DSC_0014

                                                                                                                                                                                                                                                       Sortim a explorar una mica la zona i a buscar un lloc per sopar, avui és el meu aniversari, faig 34 anys i curiosament em sento més jove que mai, suposo que el fet de poder anar complint somnis i sobretot que fa poc temps veia llunyans, hi ajuda!

El que ens trobem és el que havíem llegit, un munt de bars i restaurants amb coixins ronyosos amb reposicions contínues de les sèries Friends i South Park. De mentre anem avançant, ens trobem gent que puja del riu amb neumàtics i adolescents descalços pel carrer, en banyador i completament xops, això és Vang Vieng! Curiosament, l’entorn està totalment preparat per aquest tipus de turisme, en qualsevol agència turística venen tubbing, hi ha paradetes de carrer amb pancakes, shakes i entrepans, tots amb el mateix cartell groc, i els restaurants amb reposicions de sèries surten de tot arreu com bolets.

20140723_22214920140723_222214

                                                                                                                                                                                                                                                          Parem en un restaurant i ens indiquen que si volem bona pizza ens dirigim al Pizza Luca, un restaurant d’un francès que té forn de llenya. El lloc està apartat de la zona amb més ambient i trobar-ho no és massa fàcil així que després de preguntar diversos cops, ens plantem allà. El lloc és molt tranquil, el francès que ho porta i la seva dona són super atens i simpàtics i el seu petitó és per menjar-se’l! Aquí només fan pizzes, aquest és el menú. Demanem les pizzes i de mentre fem una birra, avui la casa per la finestra! L’espera val la pena, ens van portant les pizzes una per una, el forn és petit però el que surt d’allà a dins per nosaltres és una delícia, pizza amb olives negres i formatge de veritat!!!

q (1)q (2)

                                                                                                                                                                                                                                                                  

q (10)

A Laos, una herència de la colonització francesa són els formatgets de “La vaca que ríe” així que si demaneu formatge, això és el que heu d’esperar habitualment. I després del sopar tranquil, amb llums baixes, bona música i millor teca, el cuiner surt amb el meu pastíssssssssss 🙂 Quina il·lusió, el Marc i la Núria havien aconseguit un bun de xocolata i una espelma que havien robat en un temple budista però els propietaris ens han regalat unes espelmes i uns flams d’ou i vainilla francesa de vici!!! Gràcies nois, us estimo! Fem una mica de sobretaula parlant amb els propietaris i jugant als Playmobil amb el seu fill fins que és hora de retirar-nos que demà matinem, anem a explorar coves!

q (16)

q (8)q (6)

                                                                                                                                                                                                                                                                A Laos gairebé ningú parla anglès i comencem el dia sense entendre’ns amb l’esmorzar. Rematem amb un cafè amb llet en un dels bars amb reposicions de la sèrie Friends. No són ni les vuit del matí i ja estan a tope! Ens trobem allà a una laosiana del sud que ha vingut amb tot el que té, a Vang Vieng per buscar feina i parella, tal qual! Riem una estona, ens diu que mai ha vist una pissarra on la gent pugui escriure el que vol, agafa un guix i comença a deixar la seva empremta però la Núria li té que donar un cop de mà amb l’anglès, el porta més fluix que nosaltres!

Anem a llogar les bicis i comença la ruta de Verano Azul. Agafem bicis normals però curiosament els seients són més còmodes del que esperàvem. La Núria tria una bicicleta rosa que li fa conjunt amb la vestimenta i després de testejar les màquines que no tenen frens, comencem a pedalar!

20140723_11492420140723_115009

                                                                                                                                                                                                                                                           Paguem religiosament el creuament del pont per accedir a les coves i deixem endarrera el Vang Vieng més fiestero per endisar-nos en un cúmul de paisatges kàrstics, camps d’arròs negats per les pluges i de nou, recuperem el Laos més rural. Ens encanta i el dia comença amb un sol que només pot ser senyal que ens plourà i fort!

DSC_0008

DSC_0009DSC_0010

                                                                                                                                                                                                                                                              

DSC_0017DSC_0015

                                                                                                                                                                                                                                                                 

DSC_0025

El camí fins a la cova del Blue Lagoon és espectacular, parem, seguim, parem, fem fotos, parem i seguim… Els camins són per deixar-hi el cul entre pedres i fang. No portem ni un quilòmetre i la Núria i jo hem de treure forces per ajudar a dos laosians que s’han quedat enfangats fins a dalt amb la moto, si no hagués estat per nosaltres, no se’n haguessin sortit 🙂

DSC_0022DSC_0020

                                                                                                                                                                                                                                                           

DSC_0030

DSC_0037

DSC_0031DSC_0033

                                                                                                                                                                                                                                                           

DSC_003820140723_121531

                                                                                                                                                                                                                                                           

20140723_124410

DSC_0041

Després d’uns 7 quilòmetres de pedalades, arribem al Blue Lagoon, un lloc preparat per banyar-se, amb restaurants, espais de relax i una cova. Paguem i seguim, comencen unes escales que ens duran a la entrada de la cova. La pujada és intensa però hi anem amb ganes i en un tres i no res hi som!

DSC_0043DSC_0044

                                                                                                                                                                                                                                                          Just entrar a la cova, ens trobem amb un buda ajegut que només és el preludi del que ens trobarem, gairebé dues hores passem dins la cova.

DSC_0063DSC_0055

                                                                                                                                                                                                                                                    

DSC_0065

DSC_0059DSC_0072

                                                                                                                                                                                                                                                     Caminem curosament per no mullar-nos i ens anem ficant per espais més estrets que ens duran a grans sales de la cova, un espectacle visual únic per nosaltres, que mai havíem vist una cova tan gran!

DSC_0050DSC_0089

                                                                                                                                                                                                                                                           

DSC_0090

DSC_0087

DSC_0085DSC_0092

                                                                                                                                                                                                                                                             Quan sortim plou molt i no té pinta de parar, així que emprenem la baixada cap a la zona de bany. Allà parem una estona i ens distreiem veient com els xinesos fan salts des de l’arbre, com es llancen per les cordes i una família que alimenta peixos amb l’sticky rice, amb la gana que tenim, que ens ho donin a nosaltres!

DSC_0097

DSC_0114DSC_0104

                                                                                                                                                                                                                                                         Para una mica la pluja i emprenem el camí de tornada xino xano, en mitja hora ja hi som. Només creuar el pont veiem una senyora que té bona música i ens apropem a ballar una mica amb ella, acabem ballant nosaltres i ves a saber què deu pensar d’aquestes dues sonades!

Dinem una mica i visitem un temple que tenim al carrer principal per després començar a buscar un bitllet de bus per demà, marxem cap a Vientiane!

DSC_0123DSC_0121

                                                                                                                                                                                                                                                    Passem la tarda fent res, ens apropem al riu buscant la zona on acaba el tubbing sense èxit, descansant i posant al dia el blog fins l’hora de sopar.

DSC_0127DSC_0143

                                                                                                                                                                                                                                                            Res més de moment, els Mos Am Perdut, seguirem informant!

Informació per altres viatgers:

  • El tuk tuk des de l’estació de busos del nord al centre ens costa 5000 Kips/ persona batallant una estona.
  • Dormin a l’Easy Go Backpakers Guest House, l’habitació triple ens costa 25.000 Kips/ persona i nit. Roba de llit neta, espai ampli, bany a l’interior, aigua calenta, paper WC, ventilador i wifi correcte. A baix teniu una zona comuna que dóna al riu que està prou bé però on l’ambient és de gent jove que ve per beure i pel tubbing.
  • Hem sopat pel meu aniversari al Pizza Luca, un restaurant d’un francès que viu a Vang Vieng amb la seva dona laosiana. El restaurant és tranquil, té forn de llenya, les pizzes són boníssimes i ells són molt simpàtics i atents, el seu fill és una monada. Menú exclusiu de pizza a 60.000 Kips, massa cruixent i ingredients bons, combinació perfecta. Val la pena si teniu una cita especial i voleu menjar bé. Costa de trobar, pregunteu a algun guiri que visqui a la ciutat.
  • Restaurant sense nom davant de Wonderful Tours, menjar abundant, molt bó i amb postre (fruita) de regal. També teniu aigua i gel gratuïts. Esmorzar a base de llet+muesli+platàs de fruita per 20.000 Kips. Tots els plats de la carta entre 15.000 i 30.000 Kips. Hem repetit a tots els àpats!
  • Lloguem bicicletes per tot el dia per 15.000 Kips/ bicicleta. Agafem bicicletes normals i la veritat és que són més còmodes que les mountain bike. Els camins aquí són de carro i les marxes de les mountain bike sovint no funcionen. Us donaran locker i us faran deixar un document fins que les torneu. Allà mateix us donaran un mapa de les coves i de la zona.
  • Creuar el Namsong Bridge per accedir a la zona de les coves us costarà anar i tornar 4000 kips si aneu a peu, 6000 kips si aneu en bicicleta i en moto 10000 Kips.
  • L’entrada a la Cova del Blue Lagoon o Poukham Cave costa 10.000 Kips/ persona. Teniu accés a la cova i a la zona de bany. Si no porteu el vostre frontal, en necessitareu un que us podrien llogar per 10.000 Kips més/ frontal i persona.
  • Comprem un bitllet de bus en una agència per anar a Vientiane per 35.000Kips/ persona en mini bus. És el lloc més barat que hem trobat, a l’estació de bus costava 60.000 Kips. Trajecte aproximat de 4 hores amb una parada de 20 min.

Posted on 27 Juliol, 2014, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: