Bromo, un volcà de somni!

Sortim de Jogyakarta abans de les cinc de la tarda, malament, el bus havia de sortir a les cinc en punt. Aquí no tenen hora… Anem a rebentar de gent, així que ens espera un viatge més aviat llarg. Seiem al darrera de tot, només hi ha lloc allà. El bus es va acabant d’omplir per desgràcia nostra. Vam passant hores, no parem ni per anar al lavabo, ni per menjar, per a res. Jo començo a estar desesperada, tampoc puc dormir és tot tant incòmode… Davant dels nostres seients hi ha tamborets que s’utilitzen per seure gent al passadís quan ja no hi entra ni una agulla. Per sort, avui no ha fet falta utilitzar-los i almenys, podem ficar-hi les cames. Després de gairebé 10 hores de trajecte parem per menjar i anar al lavabo. A Indonèsia estan bojos!

Pugem al bus i en res ens diuen que canviem de bus per anar a Probolinggo, només canviem nosaltres dos i en un tres i no res, som a lloc, per fi! L’única pega és que són les tres del matí i ara està malament per agafar una Bemo compartida fins a Cemoro Lawang! Mentre en Marc fa guàrdia, jo dormo estirada enmig de l’asfalt de l’estació de busos. Només em desperta de tant en tant la fresca. Em tapo amb la funda del sac de dormir, em recargolo i ja torno a adormir-me. Comença a despuntar el dia i amb els primers raigs de sol, en Marc em desperta. És hora de moure’s, comencem a fer dit.

Bromo (3)

La situació és desesperant, ningú para i tothom ens saluda però qui para, ens demana diners. Algú ens ha dit que als turistes no els fa falta fer dit, tothom suposa que tots estem carregats de diners. Això ens fa força ràbia d’aquests països.

Desistim després d’una horeta i anem cap a la zona dels Bemos compartits. Allà hi ha una parella i una senyora gran que no calla! Anem passant hores i comença a apretar el sol. El preu per la Bemo plena és de 30000 IDR/ persona i el preu per la Bemo per nosaltres sols 450000 IDR que no pagarem ni de conya. Així que toca esperar… Però si no som 15 no sortirem ni ara ni mai! Els indonesis relacionats amb el turisme són mala gent, us ho havíem dit ja? La única opció en cas de no ser 15 és pagar i com ells sabem que els turistes tenen diners, no hi ha problema no? Sempre hi ha el típic turista que acostuma a pagar i acaba pujant els preus de tot, quina ràbia! Nosaltres sempre mirem els preus del país en funció del lloc on ens trobem i el que el país ens ofereix i si ens basem en això, només podem dir que viatjar és molt més car del que podria ser si no fos perquè la majoria de gent que viatja ho fan amb la cartera plena! En algun moment hi ha gent temptada de pagar però després de quatre hores, sortim cap a Cemoro Lawang! Si al final no ha estat res 😉

Bromo (1)

Bromo (6)Bromo (2)

                                                                                                                                                                                                                                                                El viatge és distret fins a dalt, el paisatge canvia de cop. Ens trobem en plena muntanya, la carretera és una serpentina de curves empinades que fan que per un moment, pensem que no arribarem a port!

Ja som a la muntanya i fa molt més fred del que esperàvem. Ens trobem amb un poble d’un carrer i de gent cremada pel clima i per les feines que fan, aquí la gent és de muntanya però no per això tenen menys enginy a l’hora d’atracar als turistes! No estem en cap lloc verge, tot el contrari, això és la jungla. Aquí sí que de veritat comencem a notar les Indonesian vibes 😀

Bromo (208)

Primera feina, buscar un lloc per dormir… Després de buscar per uns quants Guest House, convencem a un bon home que ens deixa l’habitació a un preu una mica més baix del que ronda per Cemoro Lawang. Ens instal·lem i sembla que l’habitació serà calentona, estem de sort! I a més, tindrem aigua calenta!

L’home ens veu apurats i ens explica que avui diumenge, si volem entrar a veure el volcà Bromo ens costarà la friolera de 320500 IDR però que si no volem pagar, ens explicarà una ruta alternativa igualment bona. I clar, no volem pagar i el fort de tot és que l’home també troba excessiu el preu, són uns sangoneres a Indonèsia! Ens explica que agafem la carretera de la dreta, la que puja als miradors on volem anar demà a veure la sortida de sol. Un cop allà, que ens fiquem al mirador de l’hotel que tenim a res i que des d’allà, ja veurem el corriol que va baixant. Doncs bé, anem a dinar i a descansar una mica que cap a les 3 i mitja de la tarda, volem sortir cap al Bromo!

Bromo (17)Bromo (10)

                                                                                                                                                                                                                                                              Costa llevar-se de la migdiada perquè s’està molt calentet i a fora fot un fred que pela! Però, toca moure’s que no volem que se’ns faci de nit.

Comencem a baixar pel corriol de sorra i des del minut zero ens trobem amb unes vistes impressionants, èpiques, de pel·lícula, sembla que anem direcció cap a la lluna.

Bromo (16)Bromo (18)

                                                                                                                                                                                                                                                               

Bromo (22)

A l’horitzó només hi ha sorra volcànica que ens va deixant negres i volcans, el Bromo el més petit i no para de fumejar… Estem feliços, caminem sols enmig de la immensitat en direcció al cràter. Aquest volcà s’aixeca 2329 metres i el seu nom derivada de la pronunciació en javanès de Brahma, el Déu creador pels hindús. El volcà més vistós i que surt més ben parat a les fotos no és el Bromo sinó el Semeru.

Bromo (30)Bromo (28)

                                                                                                                                                                                                                                                               El que és més increíble és pensar en que estem enmig de la caldera de Tengger, una caldera de 16 quilòmetres de diàmetre que de veritat, pensem que és digna de visitar almenys un cop a la vida.

No hi ha ningú i és que el paisatge és de ciència ficció, no hi ha res, no hi ha plantes, sembla que les erupcions volcàniques hagin destruït tot al seu voltant. De tant en tant, ens trobem alguna pedra volcànica i seguim, i seguim…

Bromo (27)

Ja som a prop, ja comencem a veure caravanes de jeeps que porten als turistes fins als peus del volcà. Passa gent local en cavall, quin paisatge!!!! Les motos també deixen una cua de sorra que encara dóna més espectacularitat al lloc. Sovint ens anem preguntant mig flipats on som? Ara sí que estem perduts i anem directes a la caldera!

Bromo (36)Bromo (39)

                                                                                                                                                                                                                                                              

Bromo (96)

Veiem unes escales cobertes de sorra que ens duran fins a dalt, comencem a pujar girant-nos tot sovint per contemplar l’espectacle als nostres peus, estem a la lluna!!! El color gris envaiex el paisatge i sense que ens n’adonem, ja som a dalt. Què dir? Estem flipats, és el primer cop que veiem un volcà actiu i fumejant. Es sent una remor que prové de les entranyes de la terra que es combina amb una olor de sofre suau i soportable.

Bromo (48)

Bromo (81)Bromo (57)

                                                                                                                                                                                                                                                                  

Bromo (44)

Si no n’hi ha prou amb el cràter, el fum i la emoció del moment, ens girem i mirem cap a baix a la immensitat, quines dimensions, què contents estem! 🙂 Això amb el Bromo ha estat amor a primera vista 😀

Bromo (53)

Bromo (51)Bromo (58)

                                                                                                                                                                                                                                                           

Bromo (59)Bromo (63)

                                                                                                                                                                                                                                                       

Bromo (80)

Passem una bona estona contemplant l’espectacle i buscant la millor fotografia. També se’ns apropa alguna família de gent local amb la que passem una estona fent 4 fotos i xerrant com podem, ja sabeu, aquí no parlen anglès! A Indonèsia tothom coneix Barcelona però només pel fútbol, una llàstima. Els hem estat instruïnt una mica i els expliquem que a Barcelona hi ha moltes més coses que partits de fútbol i que Catalunya és molt més que Barcelona… Queden ben parats, ens pregunten: Spain? I naltros, home d’aquí uns mesos potser ja no…

Bromo (64)Bromo (66)

                                                                                                                                                                                                                                                     

Bromo (72)

Bromo (67)

Bromo (71)Bromo (75)

                                                                                                                                                                                                                                                       Remontem el camí per allà on hem vingut, gairebé se’ns fa de nit, fa fresqueta però la experiència ha estat tot un èxit, un dels millors moments del nostre viatge.

Bromo · (86)

Bromo (77)Bromo (50)

                                                                                                                                                                                                                                                            

Bromo (85)

Ara anem a buscar un lloc local per sopar on mengem tot el que ens fiquen al plat, una barreja de tofu, ou ferrat fred, arròs, verdures i no sabem què més. Aquí la gent no menja en taules, mengen de cara a la paret! I això fem, mengem de cara a la paret i ho trobem tot boníssim 🙂 Ara només ens queda fer cafè. Passant, veiem un lloc on a la televisió tenen ficada la cursa de MotoGP i decidim que pararem allà.

Bromo (105)Bromo (104)

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                La cambrera és una dona de poble, bruta com el fem i simpàtica com ella sola. No parla anglès però ens sintonitza el canal que volem i ens fa un cafè de sobre que està boníssim! Amb un no en tenim prou, ella jeu en un llit a l’habitació del costat. Vaig a despertar-la, en volem més senyora!

Entre cafè i cafè veiem com lo Marc Màrquez cau de la moto i en Rossi guanya, podria haver estat pitjor! Se’ns ha fet tard, el suficient perquè demà ens costi molt llevar-nos. Bona nit!

A les 3 del matí sona el despertador, anem a veure la sortida de sol des del Viewpoint 2. Costa llevar-se, no anem massa ben dormits la veritat però l’ocasió s’ho val, així que ràpid estem en peus, amb la cara neta i ben tapats.

Comencem a caminar enmig de la nit. Aquí no hi ha ningú, només gossos rabiosos que ganyolen al nostre pas, quina por! A Indonèsia la ràbia és un problema bastant seriós i aquests gossos fan pena de veure de dia, imagineu-vos la por que fan de nit…

A mesura que anem pujant, ens envaiex la calor perquè suem una mica però un cop som a lloc, la calor passa de cop. Encara és negra nit, potser hem matinat massa però no ens volem perdre l’espectacle. Al capdamunt del mirador ens hem trobat una paradeta de cafè, és una senyora que té una visió empresarial extrema tant pel que fa a horaris com alçades. Passem del preu i per 5000 IDR ens fotem un cafè de sobre que ens escalfa una mica.

Bromo (115)Bromo (145)

                                                                                                                                                                                                                                                                                 En aquest mirador estem sols amb un grup de muntanyencs de Jakarta que ens fan sentir com autèntiques estrelles, no paren, volen fotos!

Bromo (122)

Bromo (119)Bromo (134)

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              

Bromo (127)

Poc a poc es va fent de dia, les vistes des d’aquí són màgiques, contemplem tota la vall volcànica que arrenca el dia com nosaltres. Els primers raigs de sol dibuixen un cel taronja preciós que va canviant les tonalitats a mesura que passa el temps. Del taronja passem al lilós, al roig i finalment, la llum arriba als volcans.

Bromo (200)

Bromo (156)Bromo (159)

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                       

Bromo (153)

El Bromo no ha deixat de fumejar i segueix, els companys s’alcen majestuosos regalant-nos unes vistes úniques. Passem una llarga estona aquí fins que quedem sols, és hora de moure’s i anar baixant…

Bromo (175)Bromo (179)

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                Ens trobem amb nens que van a l’escola, pagesos que comencen a treballar, horts de cols i alguna mata d’enciam, quina amanida ens faríem!

Bromo (177)Bromo (178)

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             

Bromo (190)

Bromo (191)Bromo (187)

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                Parem a esmorzar on ahir vam fer el nostre cafè nocturn, ens rep la mateixa dona, igual de bruta i amb un somriure que ens té eclipsats i això no ha estat res. Demanem un pancake de plàtan que sembla una truita de patates de ma mare. No ens ho podem pas acabar, què bó! Felicitats a la cuinera, artista!

Bromo (194)

Amb la panxa plena anem a recollir trastos i a esperar que s’ompli la Bemo per tornar cap a Probolinggo. No és feina fàcil, avui és dilluns i aquí tots els que venen ho fan amb tour. Al cap d’una hora i mitja d’espera sembla que la cosa s’anima i som els que hem de ser per baixar. Un bon cop de sort!

Informació per altres viatgers:

  • Per arribar de Probolinggo a Cemoro Lawang podeu fer dit (a nosaltres no ens ha funcionat i si s’han parat tots ens han demanat diners) o amb un bemo (mini van) que no marxa fins que no s’ompli a no ser que algú decideixi pagar un preu desorbitat per la bemo sencera. Nosaltres vam esperar unes 5 hores perquè s’omplís (15 persones) i el preu inamovible era de 30000 IDR/ persona i trajecte. Aproximadament 2 hores de viatge.
  • A Cemoro Lawang ens allotgem a la Homestay Ana Tengger. Ens deixen l’habitació per 100000 IDR/ parella i nit. Habitació neta i calenta (aquí fa fred), roba de llit neta, lavabo compartit amb aigua calenta.
  • Podeu menjar en llocs locals a partir de 10000 IDR a l’estil de tria el que vulguis però bàsicament arròs, verdures, tofu i ous.
  • Els preus aquí són força més elevats per tot, 1,5L d’aigua ens han costat 5000 IDR.
  • Si no porteu roba d’abric, us poden llogar jaquetes en dubtós estat per 25000 IDR o en podeu comprar a partir de 90000 IDR.
  • Esmorzem a Tengger Permai Homestay. Aquesta dona és especial i va bruta com el fem però fa uns cafès amb llet i uns pancakes de plàtan que són de vici. Cafè amb llet 3000 IDR i Pancake de plàtan gegant 12000 IDR, us garantim que quedareu tips!
  • Per sortir de Cemoro Lawang toca marxar amb el bemo i passa el mateix que a Probolinggo, si no està ple, no sortireu d’allà a menys que pagueu una barbaritat. 30000 IDR/ persona i trajecte. La furgoneta sencera costa 450000 IDR.
  • Visitar el volcà Bromo:

Fa poc hi havia checkpoints del parc abans d’arribar al poble, ara estan just a l’entrada del trekking que us portarà al volcà. Per tant, si veniu amb tour, haureu de pagar la friolera de 220500 IDR de dilluns a dissabte i 320500 els diumenges. Això només per entrar.

Si a més, voleu que us portin, prepareu la cartera pel jeep, el cavall, la moto o el que vulgueu.

Nosaltres vam tenir sort i el propietari del nostre Guest House ens va veure apurats i ens va explicar com fer-ho per no pagar. Veureu que hi ha una senyal que diu: Bromo i una fletxa, doncs agafeu l’altre carrer a la dreta. Arribareu a un hotel ben pijo que té un mirador. Hi ha una valla, mireu l’obertura a la dreta i comenceu a baixar. Des de dalt sembla que no es pugui però no és massa dret i en 5 minuts sereu a baix.

A partir d’allà comenceu a caminar en direcció al volcà, més o menys 45 minuts.

A nosaltres ningú ens va demanar l’entrada en cap moment.

  • Veure la sortida del sol:

La nostra opció va ser caminar fins al Viewpoint 2 com ens havien recomanat en Joan i l’Èlia de www.voltantpelmon.com.

Vam sortir a les 3:30h del matí i en aproximadament 1 hora ja estàvem a lloc. Per tornar, el mateix camí a la inversa.

Si voleu pujar al Viewpoint 1 fiqueu una hora més, ens van dir que eren 3km d’escales cara amunt.

Posted on 8 Octubre, 2014, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: