Ho Chi Minh, l’antiga Saigon

Abandonem HoiAn per marxar més cap al sud de Vietnam. La nostra propera aturada és a l’antiga capital d’aquest país, Ho Chi Minh o com s’anomenava antigament, Saigon. Per arribar-hi, però, ens esperen gairebé vint-i-quatre hores dins d’aquests busos-llitera que utilitzen per aquest terreno! L’últim trajecte el passem distrets amb un pobre gosset al que han donat algun hipnòtic i sembla que faci les últimes dins una bossa. El cuidador és un nen de cinc anys que de tant en tant li enxufa el biberó. Veure per creure, oi?

DCIM100GOPRODCIM100GOPRO

                                                                                                                                                                                                           Arribem a Ho Chi Minh gairebé a les vuit del vespre. Per sort ens deixen a la zona de Phan Ngu Lao, zona on es troba l’oferta barata d’allotjament i la massa de guiris de la ciutat. Aguditzem els sentits per trobar un lloc per dormir que estigui bé, que sigui barat i amb menys temps de l’habitual. Al final ens en sortim prou bé i molt ràpid, trobem un Guest House una mica amagat entremig de carrerons molt autèntics per 5$ per persona, amb l’esmorzar inclòs. No ho sabem encara però hem caigut a casa la màfies de Ms. Thu, una dona petita i viva que té una història particular…

Ho Chi Minh és una ciutat moderna i bastant caòtica, sobretot per la gran quantitat de motos que hi circulen, n’hi ha uns 24 milions!!!! Quan diem per tot arreu, volem dir per tot arreu, hi ha moments que has de vigilar quan camines per la vorera perquè en qualsevol moment en poden aparèixer un centenar d’elles, en qualsevol direcció, impressionant!! Creuar el carrer en aquesta gran ciutat és una cosa que s’ha de fer 😀

Ho (119)

Ho Chi Minh abans es deia Saigon, li van cambiar el nom en honor al que va ser president de la República Democràtica de Vietnam o Vietnam del Nord del 1954 al 1969. Aquest home del que parlarem en profunditat en properes entrades, està per tot arreu a Vietnam; al carrer, als bitllets, a les cases,… Curiosament, va morir en una cova de tuberculosi i volia que l’incineressin, poc es pensava que li esperava un futur com a d’altres líders comunistes del món, la momificació.

índice

Saigon va ser la capital de la colònia francesa de la Conchinchina (sí, la Conchinchina existeix i està a Vietnam, qui ens ho havia de dir…)

No tenim massa idea de què fer en aquesta metropoli i ens deixem portar per la Lonely Planet i un recorregut que et porta pels carrers més distrets i alguns dels edificis més emblemàtics del centre de la ciutat. Així que emprenem el recorregut i després de passar pel parc del 29 de Setembre, punt de partida, ens trobem un dels mercats més famosos i que està totalment encarat al turista, el mercat de Ben Thanh. El passem una mica de llarg per parar-nos més endavant perquè si entrem, potser no en sortirem. L’Ana té set de compres…

Ho (84)

Seguint aquest recorregut, passem primer pel carrer de les antiguitats, on es pot trobar tot tipus d’artilugis i reliquíes.

Ho (89)

Ho (91)Ho (92)

                                                                                                                                                                                                            

Ho (93)

No gaire lluny d’aquí, ens trobem un carrer on hi ha instal·lat un mercat completament local i ple de menjar amb olors particulars del continent asiàtic, que a primera hora del matí, farien ressuscitar un mort!

Ho (103)Ho (99)

                                                                                                                                                                                                                

Ho (98)

En pocs segons ens plantem davant d’un dels edificis emblema de la ciutat, la Torre Bitexco. En aquest edifici es pot pujar fins a dalt per veure les vistes de la ciutat, però com que s’ha de pagar i no tenim ganes de pagar, passem de llarg per anar cap a l’hotel Majestic, a la vora del riu Saigón.

Ho (96)Ho (104)

                                                                                                                                                                                                                   És un hotel luxós d’estil colonial francès construït el 1925 per un ric empresari xinès.

Ho (109)

Ho (116)Ho (111)

                                                                                                                                                                                                            Seguim fins trobar-nos primer, l’impressionant edifici de l’Òpera, d’aire completament francès tot just entre dos dels hotels més famosos de la ciutat, el Caravelle i el Metropole.

Ho (132)

Ho (135)

Quan passem aquests dos edificis arribem a l’Ajuntament de la ciutat, un altre edifici creat pels francesos i que no podem gaudir gaire, perquè tota la plaça que hi ha davant està en obres. S’ha d’observar des de fora perquè l’accés als turistes està prohibit, una llàstima! Per les obres, tampoc podem veure l’estàtua de Ho Chi Minh que teòricament tenim just davant…

Ho (140)

Ho (131)Ho (142)

                                                                                                                                                                                                            Un dels últims edificis que et trobes en el recorregut, és l’esglèsia de Notre Dame. No s’assembla en res en el Notre Dame de París, ja els hi agradaria als vietnamites, però de totes maneres fa prou patxoca veure aquest edifici en mig de tot aquest caos. Aquesta esglèsia, també es herència dels francesos, com no podria ser d’altra manera. Va ser construïda a finals del segle XIX i la seva façana està formada per pedres de pedreres properes i cobertes de rajoles franceses de color vermell, enviades des de França!

Ho (145)

Ho (151)

Allà mateix ens trobem amb l’oficina central de correus de la ciutat, dissenyada pel mateix Sr. Eiffel, sí sí, el de la Torre Eiffel 🙂

Sabem que hi ha una mezquita ben aprop i anem cap allà, no té res d’especial però coneixem un marroquí i un argelià que ens volen convidar a dinar, llàstima que tenim la tarda apretada. Moltes gràcies nois!

Ho Chi Minh (91)

Caminem per uns jardins que hi ha al costat mateix de l’esglèsia, per arribar al Palau de la Reunificació. Ens trobem amb un edifici força sobri i amb més valor històric que no pas estètic. El 1975 va caure Saigón, el sud de Vietnam es va rendir al nord. La imatge del moment en el que un tanc nord-vietnamita atravessava les reixes del palau, s’ha convertit en símbol de la reunificació de Vietnam.

Ho (159)Ho (148)

                                                                                                                                                                                                            

Ho (166)

Com a curiositats, el Palau té un heliport i al sòtan hi ha un búnquer amb centre de comandaments i una sala de jocs 😉

Ho (170)

De totes maneres, decidim no entrar-hi perquè els horaris vietnamites són una mica especials i a més, el nostre objectiu és un altre, el Museu de la Guerra.

El recorregut acaba al Museu de la Guerra, un museu que va ser creat poc després que acabés la guerra de Vietnam però d’ell no en parlarem en aquesta entrada, ho farem a l’entrada que estem preparant juntament amb la D.M.Z i uns túnels que hi ha molt a prop de Ho Chi Minh, els túnels de Cuchi.

A Ho Chi Minh hi hem fet poca cosa més. Bé, un dia vam fer l’excursió fins als túnels de Cuchi, i l’altre dia que vam estar per aquí, l’Ursu va aprofitar per treballar amb la uni, jo per fer una mica el penco, o sigui no fotre ni pal a l’aigua, i l’Ana es va dedicar a donar alguna que altra volta pels voltants i anar a comprar regalets pels seus amics i família. Li queden pocs dies de vacances i ha d’aprofitar tot el que pot.

Us explicarem qui és Ms Thu. Aquesta dona, la nostra llogatera és una dona menuda i molt viva, plena d’energia que sempre va a la caça del turista. Ja ens ha dit ella, qui no va a caçar turistes es mor de gana! Aquesta dona va viure 17 anys a la capital de Laos, a Vientiane i va tornar a Ho Chi Minh on va obrir un local de moda i oci nocturn. No ens ho crèiem i ens va treure la revista amb olor a càmfora on apareixia ella en un restaurant de luxe (en conserva els coixins) mudada i amb gent molt fina. Sembla que alguna cosa que no ens ha volgut explicar, va passar. Ens ha dit que tot va anar molt bé i que s’ho va vendre perquè estava cansada de la nit… Ara es dedica a perseguir turistes i a córrer amunt i avall entre els tres Guest House que té. Aquesta és la història de Ms Thu, un personatge de Vietnam!

Aquests dies tranquils l’Ursu ha aprofitat per unir-se a les classes nocturnes de gimnàstica que tenen lloc al parc 23 de Setembre. I fins i tot ha ballat una mica de salsa!!!

Els últims tres dies que ens queden a Vietnam, hem decidit agafar un tour pel Delta del Mekong. Haguèssim preferit fer-ho pel nostre compte, però amb tant poc temps ens seria una mica complicat, així que aquests últims dies ens el passarem navegant i veient la vida de la desembocadura d’aquest gegant riu que hem pogut gaudir en altres països. Fins aviat!!!!!

Informació per altres viatgers:

  • El bus des de Hanoi ens deixa a la zona Phan Ngu Lao.
  • Ens allotgem al Guest House de la màfies de Miss Thu. Habitació triple amb aire acondicionat, roba neta, nevera, TV, lavabo a l’interior de l’habitació (aigua calenta,tovalloles, paper WC, xampú, sabó, respall de dents). Esmorzar inclòs. Wifi potent. Aigua calenta per fer el cafè quan vulgueu. 5$/ persona i nit. El lloc per fora és una mica tètric però les habitacions estan molt bé.
  • A la zona de Phan Ngu Lao hi ha mil restaurants turístics, locals i locals d’oci nocturn. Trobareu preus d’escàndol i coses molt barates. Les cerveses costen a partir de 10000 VND. Un plat d’arròs amb una bona llonza de porc a la brasa 25000 VND.
  • També teniu una pastisseria, la ABC, amb uns dels millors pastissos que hem menjat mai i a preus ridículs, és clar!
  • El que s’ha de veure a Ho Chi Minh es pot visitar caminant en un dia.
  • Per anar a l’aeroport de Ho Chi Minh podeu agafar un bus des de l’estació de davant del Mercat de Ben Thanh. La llàstima és que l’últim bus surt a les 18h i nosaltres no vam arribar-hi a temps. Vam agafar un taxi amb la companyia Vinasun per 150000 VND (3 persones no surt malament del tot). Hem fet nit a l’aeroport i no està malament. No hi ha wifi gratuït però l’Ursu va preguntar a un guarda de seguretat i li va donar el password.

Posted on 5 Desembre, 2014, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: