Arribem a Bago, després d’un recorregut més que entretingut i mogudet amb tren des de Yangon. Vam decidir venir fins aquí amb tren sobretot pel seu ridícul preu. A part, ho hem fet en vagó ordinari. Això ens ha recordat una mica als trajectes que fèiem en tren per la Índia 😉 La mecànica ha estat la mateixa, gent, molta gent, pols i venedors. Una combinació perfecta! Els paisatges no han estat espectaculars però ens ho hem passat d’allò més bé amb la família de veïns que teníem 🙂

                                                                                                                                                                                                                  

Caiem al Mya Nanda Guest House. Parlem una estona amb l’encarregat i ens intenta vendre tot el que pot i alguna cosa més, amb la recurrent negativa per part nostra. De totes maneres, tampoc és molt insistent i quan veu que no gratarà ni un sol duro nostre; passa a explicar-nos històries de la seva vida i una mica del país. Ja veiem que el tarannà de la gent és dolç, diu que és perquè la gent és budista i el govern juga amb això. Ell vol una revolució…

Bago és una ciutat plena de pols i força caòtica, almenys pel que fa al carrer principal. Però un cop surts del carrer principal mireu què passa…

                                                                                                                                                                                                             Quan deixem els trastos, ens posem a caminar cap al mercat del poble. Aquest és el mercat més autèntic que hem vist fins a dia d’avui. Ens endinsem per carrerons de terra plens de verdures, fruites, peix (fresc i assecat), carn, ous, roba, flors,…

                                                                                                                                                                                                                

                                                                                                                                                                                                                     

La gent a Myanmar, sobretot dones i nens, es pinten la cara amb un maquillatge que surt d’un tronc, el tronc del Tanaka que dóna nom al maquillatge. La preparació és senzilla, a tot arreu hi ha troncs que es refreguen sobre una superfície dura i la pols s’impregna d’aigua i s’aplica sobre cara, braços i cames però principalment, a la cara. Això s’eixuga i queda tal com veieu a la foto. Hem vist autèntiques obres d’art!

El tanaka és un tret distintiu dels birmans davant els països veïns, és exclusiu d’aquí. Les propietats són diverses però a banda de maquillatge amb una olor semblant al sàndal; és protector solar, va be contra l’acné i a banda, és hidratant! I aquesta tradició té més de 2000 anys!

Hem dinat al mateix mercat, entre mil i una preguntes d’un home que va viure uns anys a Singapur i que anava traduïnt totes les preguntes que feien la resta de la gent que hi havia a la mateixa parada. Ja podeu comptar quin tipus de preguntes eren: D’on som? Quants dies fa que estem a Myanmar? Si ens agrada? Si estem casats? Si tenim canalla? Etc, etc… Molt divertit!!!

Primer volem arribar fins a la Hinta Gon Paya, una estupa que es troba a dalt d’una muntanya per fer temps i arribar a Shwemawdaw Paya quan els cobradors estiguin lluny però Myanmar és especial i de camí ens hem trobat una colla de nois jugant a Chinlone, l’esport nacional d’aquest país. Amablement han convidat al Marc a jugar i no s’ha pogut resistir!

                                                                                                                                                                                                                 Així que se’ns ha fet tardet i anirem directament cap a la Shwemawdaw Paya, una Pagoda 14 metres més alta que la Pagoda de Yangon i la més alta del país!

Bago està ple d’estupes i budes com la majoria de llocs a Myanmar. Vas caminant i si aixeques el cap, una estupa o un buda és fàcil que treguin el cap. I ni que parlar dels monestirs budistes dels que parlarem en altres entrades.

Entrem a la Paya sense problemes, aquí ja no hi ha ningú més que quatre feligresos adorant als budes. L’ambient és tranquil i relaxat, res a veure amb Yangon. Allà tenies que fer-te espai per passejar, aquí estem pràcticament sols, un luxe. De tant en tant, anem sentint un remor d’algú que toca una campana, d’algun dong o dels cristallets moguts pel vent del capdamunt de l’estupa. Per tant, concloure que no té res que envejar a la de Yangon.

                                                                                                                                                                                                              

Sopem per pocs kyats en una paradeta de carrer i desfem el camí que ens porta cap a casa. Fem una última parada a Hydaya Cafè, està just al costat de casa. Fem un cafè amb llet i ens inflem de te mentre veiem com passa la vida nocturna de l’home birmà. Fent cafè, fumant purets, gaudint de les telenoveles amb censura d’escots i espatlles, vestits amb el logyi (la faldilla típica del país que porten homes i dones) i mastegant paan.

El paan és un tabac que es mastega compost per fulles de betel, nou d’areca i tabac. Per empegar les fulles utilizen una mena de calç blanca i els birmans ho prenen a totes hores. És una droga addictiva psicoestimulant i potser, pitjor que el mateix tabac. Com a curiositat, es ven en bossetes de 3 unitats per 100 kyats i el procediment és mastegar i escupir i per això, per tot el país us trobareu escopinades vermelles. El paan no només es prèn a Birmània, sinó que és quelcom comú arreu d’Àsia, sobretot a la Índia.

L’endemà ens llevem amb energia per recórrer el poble i tot el que s’hi pot veure a peu. Així que aprofitem l’esmorzar a base d’ous, cafè, tang de taronja, pa de motllo, mantega, melmelada i plàtans per tenir una bona reserva energètica. Debem estar sanos, sanotes!!! Si pensem en la nostra alimentació aquest últim any, ens fa por fer-nos una analítica…

En principi per entrar als llocs que es visiten a Bago, cal pagar una entrada conjunta que costa 10$ però realment només s’ha de pagar en dos llocs a dia d’avui. Cal pagar a la Shwemawdaw Paya que vam visitar anit i al Shwethalyaung Buda.

Comencem a caminar direcció oest, el gruix de temples i llocs visitables es troba cap aquesta zona. Així que comença l’espectacle! Sortim del carrer principal i comencen els carrers de terra, gent curiosa, simpàtica i amb ganes de contacte 🙂

                                                                                                                                                                                                         Arribem al primer monestir que ens trobem, el Maha Kalyani Sima on podem observar poca gent pregant als peus de la figura de Buda i alguns joves monjos corrent amunt i avall, vestits amb la típica indumentària vermella. Aquests temples no tenen res a veure amb els que hem vist fins ara pel món. La vida aquí segueix el seu curs sense esperar turistes i sense treballar de cara a la galeria.

                                                                                                                                                                                                              Seguim caminant i topem amb les Quatre figures de Buda.

Arribem al Naung Daw Gyi Mya Tha Lyaung, un buda reclinat molt fotogènic i en un entorn tranquil. I a més, aquí no cal pagar! La bèstia és enorme, està a l’aire lliure i medeix 78 metres, gairebé res!

Comencem a caminar en direcció al Shwethalyaung Buda. Aquest és un altre buda gegant, però amb la diferència que el tenen en un recinte tancat i que a més et fan pagar per veure’l. Lògicament no paguem i el veiem com podem.

Quan sortim, anem cap a la Mahazedi Paya passant per un petit llac que hi ha darrere mateix del famós buda. Li donem la volta, gaudint de les fantàstiques vistes de la pagoda, fins que ens creuem amb una serp verda que s’aixeca just quan en Marc li posa gairebé el peu a sobre. Encara és ara que sentim una mica de pudor quan pensem en la serp 🙂

Després de l’ensurt, arribem a la Mahazedi Paya. Donem una volta pels seus voltants, sense perdre de vista la gran cúpula daurada i caminant descalços, com sempre que entres en qualsevol temple o pagoda. És de les coses que cansen més i entenem menys, perquè per allà on has d’anar descalç no paren de circular-hi motos o hi passa tot tipus de bestiar. Explica la llegenda que aquesta estupa tenia una dent de Buda portada de Kandy, Sri Lanka. I a més, aquesta estupa està inclosa entre les vint edificacions més importants de Myanmar i podem dir que és molt bonica!

Quan acabem de donar la volta a la pagoda, seguim el camí fins a un monestir del que no sabem el nom. El lloc està coronat per un llac que fa que la calma, encara sigui més patent. El silenci només es torba pel riure dels petits monjos que estan al pati adjacent.

Hi ha molts nens dinant amb moltes ganes de fer-se fotos amb nosaltres, de regalar-nos mingalabes i molts somriures 😀

                                                                                                                                                                                                               Des d’aquí, marxem cap a dinar i a donar una altra volta pel mercat del poble. A més, ens perdem per carrerons que hi ha pels voltants del mateix mercat i parem a fer el cafè. Just al costat els bombers estan jugan a Chinlone i en Marc s’hi torna a apuntar. Aquest cop però, els jugadors són professionals i li fan suar la cansalada!

                                                                                                                                                                                                         Passem per l’estació de trens on preguntem horaris per marxar l’endemà cap a Kalaw. Veient que ens surt molt més barat que fer-ho amb bus, decidim que marxem en tren. Així que només ens queda sopar, un cafè a l’Hadaya i anar a dormir.

Ens llevem amb la calma i anem directes a esmorzar. Allà mirem què farem exactament durant les poques hores que tenim i quan acabem ens posem de camí, per tornar a gaudir per última vegada de la gent d’aquesta ciutat.

Atravessem el mercat i ens dirigim a un dels monestirs budistes més grans de Birmània, el Kha Khat Wain Kyaung. Hi arribem després d’un bon passeig per camins de terra, casetes amb gent curiosa i algun vehicle perdut.

Els monjos ja han menjat i l’activitat es centra en recollir el menjador. Passegem tranquils per aquest indret, ple de calma i grans passadissos mentre observem que de la tecnologia, no n’escapa ningú. La majoria de monjos vam amb smart phones i escolten música… Ens resulta una mica estrany, serà que el budisme avança al mateix ritme que les TIC?

Després de la visita, remuntem el camí pel mig de l’atrafegat mercat i ens en anem cap a dinar a la primera parada de carrer que trobem.

                                                                                                                                                                                                                  Dinem a les mil meravelles, com sempre, i marxem cap al Guest House a recollir les motxilles per anar cap a l’estació. Allà només ens toca comprar el bitllet fins a Thazi, on haurem de fer escala, i esperar que arribi el nostre tren. Així que fins aviat, el tren ens espera!!! 😉

Informació per altres viatgers:

• Comprem un bitllet de tren a l’estació de Yangon per anar cap a Bago. Sortim a les 11 am però hi ha diversos trens durant tot el dia. El bitllet costa 450 kyats/ persona i el trajecte dura 2 hores.
• Ens allotgem a Myananda Hotel i ens costa 16$/ parella i nit. Habitació doble, roba de llit neta, tovalloles, ventilador, lavabo dins l’habitació amb aigua freda. Esmorzar inclòs i wifi regular tirant a molt lent, almenys al vespre. Havíem sentit molt males crítiques però a nosaltres ens interessava el lloc pel wifi i la veritat que ens hem quedat sorpresos, han estat molt atents i amables en tot. Si us allotgeu aquí pel wifi, no val la pena.
• Hem entrat a la Shwemawdaw Pagoda a partir de les 17h i ningú ens ha dit res de pagar… Per tant, no val la pena que pagueu i igualment ho podreu veure de dia i de nit. Si voleu entrar en ple dia, doneu la volta al temple (des de la porta de davant agafeu el carrer de la dreta i seguiu-lo, arribareu a una altra entrada) i proveu per l’altra entrada.
• Per menjar barat podeu anar al mercat, hi ha molts llocs i també fruita fresca pelada. Hem dinat per 1500 Kyats els dos i hem comprat mitja pinya per 500 Kyats.
• Al costat del nostre Hotel tenim la cafeteria Hadaya, el cafè amb llet i el te que vulgueu costa 300 Kyats i val la pena entrar-hi a mitja tarda per veure l’ambient.