Caminant cap al llac Inle

A mitja tarda, ens dirigim a l’estació de tren de Bago. Amb una puntualitat Suïssa, arriba el tren que ens deixarà en primer lloc al poble de Thazi, per després allà fer un trasbordament fins a Kalaw. En aquest poble, és on comencen els trekkings fins al llac Inle. Avui decidim agafar Upper Class, sobretot pel fet que el trajecte és d’unes vuit hores i a més, gran part, és de nit.

Pugem al tren i comença l’aventura. Sembla que durant tot el recorregut passem per un camí de carro, no parem de botar i d’anar a un costat a l’altre. Realment, si no descarrilem serà com un miracle. Al final aconseguim sopar una panotxa i un arròs amb curri a un preu molt local i amb la panxa plena quedem adormits entre vots i gronxades, fins que a les dues del matí arribem a Thazi.

DSC_0376DSC_0378

                                                                                                                                                                                                           Només baixar del tren anem fins a les guixetes per comprar el bitllet fins a Kalaw i és llavors quan ens emportem una petita sorpresa. Fins una hora abans no podem comprar els bitllets però el més fotut és que el tren sortirà d’aquí a tres hores i tarda unes set o vuit hores per arribar a lloc. Això que no hi ha més de cent quilòmetres!!!

Passem l’estona fins que surt el tren al bar de l’estació, sembla que això és típic a tot el món, sempre hi ha un bar a totes les estacions 🙂 Per sort, el tren arriba puntual. Així que pugem, ens quedem adormits una estona fins que el fred ens cala.

DSC_0382

No hi ha una sola finestra tancada! Quan ens despertem, el dia està clarejant i podem gaudir de les vistes increïbles que ens ofereix el camí.

DSC_0389DSC_0399

                                                                                                                                                                                                             DSC_0404

Anem directes xino xano fins al Golden Lily Guest House, sabem que aquest Guest House és el més barat que segurament trobarem a Myanmar, a no ser que hagin vist que els preus que oferien no eren sostenibles. Per sort nostra, el preu és molt econòmic i entra el wifi inexistent i l’esmorzar. Després d’instal·lar-nos, preguntem per fer el trekking fins al llac Inle. Al principi, l’home és molt agradable però no ens explica gairebé res del trekking i després d’una estona parlant la cosa acaba amb el propietari organitzant-nos la vida. No ens ha agradat massa la tertúlia…

Anem a donar una volta pel poble per buscar un altre lloc per fer el trekking. Anem a caure al Sam’s Restaurant, aquí ens expliquen amb pèls i senyals exactament què es fa i per acabar-ho d’adobar és 10$ més barat que amb el nostre estimat col·lega que ens allotja, així que decidit, farem el trekking amb ells demà mateix.

DSC_0408

En aquest poble hi ha poc per veure, és un poble de muntanya ple d’estupes i hi fa molt fred! Com que ens costa poc entretenir-nos, arribem en un monestir on hi ha uns quants petits monjos jugant a fútbol i allà hi fem l’estona fins que anem a sopar i cap a dormir.

DSC_0412DSC_0434

                                                                                                                                                                                                             Avui ens llevem ben aviat, esmorzem el que ens toca i tirem cap al Sam’s Restaurant! Estem una estona esperant la resta del grup que caminarà amb nosaltres i al guia, en Zaw, un noi de vint anys que estudia anglès a la universitat dos mesos a l’any. Caminem amb una parella de francesos que estan viatjant per quatre mesos pel sud-est asiàtic i pel que ens expliquen, volen visitar-lo al complet i a més, perdre’s per Nova Zelanda. No combreguem massa amb això de fer viatges de vol rasant però… Nosaltres sempre tenim la sensació que amb un mes per país no n’hi ha prou, no sabem quines sensacions deuran tenir ells. La resta del grup, són dues noies franceses que també han estat viatjant durant quatre mesos per el sud-est asiàtic i han passat per tots els països, increïble!

Una mica més tard de les vuit comença el trekking de tres dies i dues nits fins al llac Inle. El camí passa durant una estona per la carretera, fins que ens endinsem per camins i corriols.

DSC_0446DSC_0452

                                                                                                                                                                                                                  La primera aturada la fem en un petit pantà enmig del bosc que durant moltes estones ens recorda a diferents boscos de casa, està ple de pins. Si no fos perquè la resta de plantes i arbres no tenen res a veure amb la flora que tenim per casa; hi hauria alguna estona que diríem que ens hem transportat al Montnegre 😀

Kalaw i trek Inle (70)Kalaw i trek Inle (77)

                                                                                                                                                                                                         Seguint el camí, arribem a un mirador, on podem gaudir d’unes magnífiques vistes. Des d’aquí podem veure plantacions de te que per cert, res a veure amb les plantacions de te d’Sri Lanka, Darjeeling (Índia) o les Cameron Highlands de Malàisia. Aquí també està ple de tarongers però les taronges són verdes i gens dolces…

DSC_0462

Poc abans del mig dia, arribem al poble on viu la família del nostre guia, arribem a Kanbani. Anem a dinar a casa seva i tot just arribar ens presenta els seus pares. Ens donen un tracte genial i un menjar molt bo, vegetarià.

DSC_0470

DSC_0482DSC_0487

                                                                                                                                                                                                                   Quan acabem de dinar, després de descansar una mica i de poder donar alguna volta pel poble i jugar amb els nens, tornem a fer camí.

DSC_0472

DSC_0495

Aquesta vegada el camí passa primer pel mig de les vies del tren i més tard pel mig de diferents camps de conreu, la gran majoria, camps d’arròs que fa poc han collit. Per això, el paisatge el veiem de color groc i sec. De totes maneres, no perd gens l’encant i això fa que el camí es faci entretingut.

DSC_0493DSC_0535

                                                                                                                                                                                                          

DSC_0551

DSC_0501DSC_0542

                                                                                                                                                                                                            Quan portem tres hores caminant, des de que hem sortit del poble d’en Zaw, arribem a Taung La. Aquí soparem i farem nit. Així que, abans que es faci fosc ens passem una mica d’aigua en una dutxa improvisada que hi ha fora la casa, al costat del pou, i amb un gibrell ens anem remullant. Fot un fred de mil dimonis, però un cop estem secs la “dutxa” ha estat glòria.

DSC_0565DSC_0566

                                                                                                                                                                                                             Després de fer-nos els valents, sopem i ensenyem als francesos a jugar al Remigio. No estan massa pel joc la veritat i no ens deixen acabar la partida!

DSC_0561

Ens llevem ben aviat, avui el recorregut és més llarg que ahir, per això no ens podem encantar massa. Esmorzem un bon plat d’arròs i un cafè i després d’aquesta càrrega d’energia de bon matí; comencem a caminar.

DSC_0580

DSC_0577DSC_0573

                                                                                                                                                                                                            

Kalaw i trek Inle (198)

Avui a diferència d’ahir, els paisatges transcorren entremig de camps de chilly. N’hi ha per avorrir. En Zaw em diu que exporten gran part del que cullen. Així que els primers passos que fem d’avui no parem de veure vermelles plantacions de chilly o chilly assecant-se al sol.

Kalaw i trek Inle (222)

Kalaw i trek Inle (245)Kalaw i trek Inle (243)

                                                                                                                                                                                                       

Kalaw i trek Inle (254)

Gran part de la resta del camí el passem pel mig de camps d’arròs acabats de collir i d’algun que altre camp de panís. El millor de tot plegat és quan et creues amb la gent local. Sembla que sempre tinguin un somriure a la cara per quan passis per allà.

Kalaw i trek Inle (213)

Kalaw i trek Inle (217)Kalaw i trek Inle (232)

                                                                                                                                                                                                         

Kalaw i trek Inle (209)

Quan estem a punt d’arribar al poble on dormirem, passem pel mig d’una pineda i li explico al Zaw que a casa també tenim aquest tipus de pins i que allà collim bolets. Quan li explico això, ell em diu que ells també en cullen de bolets i que són ataronjats per sobre i per sota. Això vol dir que aquí també cullen pinetells i se’ls mengen. Quina llàstima no haver vingut per aquí en època humida i haver aprofitat per anar a collir quatre bolets!

Anem trobant bous i camins de sorra vermella amb paisatges secs, típics de la nostra Segarra. Qui diria que som a Birmània?

Kalaw i trek Inle (267)

Kalaw i trek Inle (262)Kalaw i trek Inle (149)

                                                                                                                                                                                                    Després d’haver salivat pensant en els bolets, arribem a una de les zones més boniques de tot el camí. Estem a punt d’arribar a Pattupauk, el poble on farem nit i això comporta que degut a l’hora que és, la gent torna cap a casa després de passar la jornada al camp.

Kalaw i trek Inle (280)

El camí el fem juntament amb la gent local i amb molts nens, molts d’ells enfilats als carros, estirats pels búfals. Caminem els últims metres del dia, gaudint de la vida real d’aquesta gent. Aquí el temps està parat i ens encanta tot i que nosaltres reconeixem que no podriem viure així massa temps.

Kalaw i trek Inle (300)

Quan veus la diferència que hi ha entre el món occidental i algunes parts del món oriental ens plantegem sovint en quin món vivim. Sembla mentida que mentre nosaltres necessitem viure amb totes les comoditats del món, les últimes teconolgies, els millors cotxes i treballant com animals per al final no tenir res; ells puguin viure així de feliços i sense conèixer gairebé res del que nosaltres necessitem.

Kalaw i trek Inle (319)Kalaw i trek Inle (353)

                                                                                                                                                                                                             

Kalaw i trek Inle (356)

Un cop arribem a la casa on farem nit, torna l’aventura d’intentar-se dutxar amb aigua glaçada, a l’aire lliure i amb un fred que pela. Aquí es fan paleses les nostres necessitats vers les seves. Passat aquest tràngol, sopem i cap a dormir.

Kalaw i trek Inle (310)

Els nostres amics francesos no volen jugar a cartes avui, estan moooolt cansats i a les vuit volen anar a dormir. Així que baixem amb la família i les vaques a escalfar-nos els peus a la foguera una estoneta! I aviat a dormir que demà ens haurem de tornar a llevar ben aviat per arribar al nostre objectiu, el llac Inle.

Kalaw i trek Inle (335)

Al final, no ens llevem tant aviat com ens havíem de llevar, això vol dir que comencem més tard del compte i com a conseqüència, haurem de correr per trobar lloc per dormir, quan arribem a Nyaung Shwe, som tant xulos que no hem encarregat res i possiblement ens trobem els llocs més barats a tope! 😦

Avui el camí no és gaire espectacular, al menys fins que arribem ben a prop del llac.

Kalaw i trek Inle (366)Kalaw i trek Inle (367)

                                                                                                                                                                                                             

Kalaw i trek Inle (375)

Un cop allà, ens fan pagar l’entrada a la zona del llac, d’aquesta no ens en podem lliurar. Passat el punt de pagament, dinem i marxem a buscar la barca que ens portarà fins al mateix poble. Aquí ens despedim del guia i del cuiner. Al cuiner gairebé no l’hem vist gens perquè el primer dia, als pocs minuts de començar a caminar, l’espavilat va pujar en una moto que l’ha acompanyat tots els dies 😀

Kalaw i trek Inle (426)

Kalaw i trek Inle (421)Kalaw i trek Inle (424)

                                                                                                                                                                                                              El viatge en barca és impressionant! Passem pel mig de diferents horts de tomates i altres plantacions que no sabem exactament què són.

Kalaw i trek Inle (441)

Kalaw i trek Inle (390)Kalaw i trek Inle (397)

                                                                                                                                                                                                   

Kalaw i trek Inle (418)

També atravassem pel mig algun poble flotant i quan arribem a l’interior del llac, podem veure, encara que una mica lluny; els famosos pescadors d’Inle. Són famosos perquè han après a remar amb la cama i pescar, alhora. I està clar, els occidentals no hi estem avesats i són objectiu fixe de les càmeres!

Kalaw i trek Inle (457)Kalaw i trek Inle (415)

                                                                                                                                                                                                           

Kalaw i trek Inle (474)

Després d’una hora, arribem a Nyaung Shwe. Aquí ens despedim dels nostres “amics” francesos i ens posem a buscar lloc per dormir. Per sort, en poca estona trobem un dels llocs més econòmics que hem vist per la zona, el Queen Inn Bungalows. Avui ens dediquem a fer poca cosa més. Descansar, dutxar-nos com cal i portar a rentar la roba d’aquest dies que sembla que tingui vida pròpia 🙂

Informació per altres viatgers:

  • Per arribar a Kalaw des de Bago: Agafem un tren a les 4:40pm (si esteu 1h abans a l’estació és suficient per comprar el bitllet) en direcció a Thazi. S’arriba a Thazi cap a les 2am, el trajecte és dur perquè el tren bota molt i sembla que hagi de descarrilar. El bitllet ens ha costat 6250 Kyats/ persona en classe Upper. Un cop a Thazi comprem un bitllet de tren per Kalaw (el tren surt a les 5am i arriba a Kalaw cap a les 13pm) per 1850 Kyats/ persona. El trajecte és molt curt però es fa mooolt llarg perquè el tren va molt lent encara que els paisatges no tenen preu!
  • A Kalaw ens allotgem a Golden Lily Guest House. L’habitació doble amb bany compartit (aigua calenta) i esmorzar costa 7000 Kyats/ parella i nit. Esmorzar a base de pancake, fruita i cafè amb llet o te. NO COMPREU EL TREKKING AMB ELLS!!! SÓN UNS PESSETEROS QUE COBREN DE MITJANA 10$ MÉS QUE ALS ALTRES LLOCS!!! Amb ells el mateix trekking (que us expliquem més avall), sense opció llarga costava 51000 Kyats/ persona!!! En principi hi ha wifi per la tarda però nosaltres no l’hem catat…
  • Mengem a Yar Zar Cafè, els preus són més que raonables i les racions abundants. A Kalaw ja veureu que el turisme fa molt mal i els preus s’encareixen per art de màgia…
  • Comprem el Trekking de 3 dies i 2 nits (versió llarga, 65km) a Sam’s Restaurant. Ofereixen els preus més competitius i són els que ens han semblat més professionals. 40000 Kyats/ persona. Inclou 7 àpats, guia de parla anglesa, allotjament dues nits en cases de famílies, te a totes hores, barca fins a Inle Lake (1h aproximadament) i us porten les motxilles al Guest House que hagueu reservat. No inclou aigua però la trobareu a bon preu durant tot el camí. Si no teniu reserva, us les porten igualment a Inle i després allà heu de pagar 500 Kyats/ motxilla perquè hi haurà un senyor esperant-vos amb les bosses. Un cop a la zona de Inle Lake, s’ha de pagar una entrada de 10$/ persona que és vàlida per 30 dies (podeu pagar en Kyats, dòlars o euros però el canvi és el mateix pagueu amb el que pagueu, per tant, feu-ho en dòlars o en moneda local). Aquesta entrada, si feu el trekking, no la podreu obviar.
  • A Kalaw hi ha algun ciber per connectar-vos a internet.

Posted on 20 gener, 2015, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: