La història d’un descarrilament i d’un Nadal diferent

El poble de Hsipaw ens ha deixat un molt bon gust de boca però el camí per Myanmar no s’atura. Això vol dir que avui toca llevar-se d’hora, recollir les motxilles, esmorzar i marxar cap a l’estació de trens. Avui volem veure el segon viaducte més alt del món, el Viaducte de Goteik. La millor i única manera de fer-ho és a cavall del tren que passa per aquí!

Pyin Oo Lwin (3)

El tren arriba puntual com un rellotge suís i tots els turistes pugem al vagó Upper, creient que serà més còmode i més tranquil però com sabem d’altres ocasions, el trajecte serà d’allò més mogut! De totes maneres, sabent el que ens espera i amb el grapat d’hores que hi hem de fer, val més anar asseguts en uns seients una mica més tous no?

Pyin Oo Lwin (25)Pyin Oo Lwin (28)

                                                                                                                                                                                                              

Pyin Oo Lwin (35)

El tren enfila camí cap el viaducte de Goteik. El paisatge és d’allò més agraït, passem pel mig d’infinitat de camps de conreu acabats de segar, poblets i més poblets i alguna que altra muntanya.

Pyin Oo Lwin (11)

Les primeres hores les passem una mica recargolats pel fred que fa i per l’aire per la falta de finestres del vagó. Per sort quan el sol comença a treure el enmig de les muntanyes, ens anem escalfant mica en mica. Com suposàvem, el tren no para de moures de costat a costat i fent algun que altre salt, entre els somriures dels tripulants. Això sembla un bitllet a Port Aventura sense retorn 😀

Pyin Oo Lwin (14)

Passem l’estona menjant pipes i parem en una estació on aprofitem per comprar croquetes d’arròs i uns fideus per dinar.

Pyin Oo Lwin (79)

Quan portem unes quatre o cinc hores, el tren relenteix la marxa i és llavors quan pensem que estem ben aprop del viaducte. Així que en Marc, agafa la càmera i es comença a preparar pel que en pocs minuts veurem.

Pyin Oo Lwin (34)

De cop i volta, el tren s’atura en mig d’enlloc i surten uns quants homes, de per allà, que col·loquen unes fustes al tren, no sabem exactament perquè ho fan però si ho fan deu ser perquè té la seva necessitat.

Així doncs, amb les fustes col·locades, reemprenem la marxa molt a poc a poc. A la llunyania, comencem a divisar la gran estructura de ferro que en pocs minuts atravasserem. Quan més aprop som, més gros es veu i més alt sembla. El tren segueix reduint la velocitat, fins al punt que un aniria més ràpid caminant 🙂

Pyin Oo Lwin (39)Pyin Oo Lwin (42)

                                                                                                                                                                                                             Per fi arribem a sobre d’aquesta bèstia, de 98 metres d’alçada, que va ser construïda el 1901 en només 9 mesos pels britànics amb la idea d’obrir la ruta comercial. El tren passa molt a poc a poc i es sent un soroll, uns cruiximents que ens fan pensar que no arribarem a l’altre cantó. A Birmània el manteniment de la via ferroviària és pèssim o inexistent i això que està en mans del mateix govern.

Pyin Oo Lwin (46)Pyin Oo Lwin (56)

                                                                                                                                                                                                             

Pyin Oo Lwin (49)

En Marc s’ha ubicat a la porta per poder fer les fotos i és des d’allà on és més vertiginós el panorama, perquè no hi ha cap tipus de varana de seguretat entre ell i la caiguda al buit des de dalt. Per sort, s’agafa fort i no es mou ni un centimetre 🙂

Pyin Oo Lwin (66)Pyin Oo Lwin (68)

                                                                                                                                                                                                              

Pyin Oo Lwin (72)

El tren para de cop enmig del pont i crec que la il·luminació divina fa que vegi un nen just a punt de caure del tren i el pugui fer pujar de nou… Quin esglai!

Acabat de passar el pont, podem seguir gaudint durant una estona més de les espectaculars vistes, fins que arribem a la primera estació que hi ha a escassos metres del pont. Allà fem una llarga aturada per treure les fustes que ens han col·locat abans de passar pel viaducte i per poder comprar alguna cosa per menjar.

Pyin Oo Lwin (83)

Ara només queda arribar a Pyin Oo Lwin, el poble que està a més o menys dues hores del pont i on passarem la nit de Nadal i l’aniversari d’en Marc, el mateix dia de Nadal. El camí segueix sent increïble, i cada vegada més mogut gràcies al moviment del tren i dels vagons. En diverses ocasions, amb els bots que fem, pensem que la possibilitat de descarrilar és palpable.

I passa el que ens temíem: Descarrilem!!!! Sentim sorolls sospitosos i veiem molta pols, hem descarrilat, el vagó de davant està fora de la via. Tothom està bé, i ara què? Sembla una broma però clar, hem arribat a pensar que també es podria haver descarrilat sobre el pont 😀 Doncs res, apareixen els enginyers i voluntaris birmans que passen pels vagons carregats amb ferros no sabem ben bé amb quina idea…

Pyin Oo Lwin (91)Pyin Oo Lwin (95)

                                                                                                                                                                                                              

Pyin Oo Lwin (94)Pyin Oo Lwin (93)

                                                                                                                                                                                                                   En menys de dues hores, amb aquests ferros i la força bruta tenen el vagó a lloc i podem tirar de nou cap a Pyin Oo Lwin. I de nit, arribem a destí. Així que comencem a caminar fins a la zona on són els allotjaments buscant un lloc per dormir.

La cosa està fotuda, tot està ple. Aquí no es celebra el Nadal però és un dia festiu i la gent de Mandalay ve cap aquí a passar la nit i demà gaudir d’aquest lloc muntanyenc a més de mil metres d’alçada que en període britànic ja era un lloc de descans.

Ens plantem al Golden Dream Guest House on l’eslògan predica: “On els teus somnis es faran realitat” i vist així podríem pensar que ens endinsem al paradís però no, res a veure. Tot està ple i aquí encara tenen llit per dues nits. Ens quedem… És el lloc més tètric que hem vist en tot el viatge. Els passadissos plens de brossa i amb poca llum són esfereïdors. El millor però són els seus lavabos, trets de la pel·lícula Saw i portats directament a Pyin Oo Lwin. Jutgeu vosaltres mateixos…

Pyin Oo Lwin (174)Pyin Oo Lwin (179)

                                                                                                                                                                                                           

Pyin Oo Lwin (180)

No podem dir res dels indis que porten el negoci, són molt simpàtics i atents i el wifi no funciona malament així que encara hem pogut fer algun Skype 🙂 Això sí, hem arribat massa tard per buscar un bon lloc per sopar així que aquesta nit de Nadal ens hem de conformar amb uns Shan noodles i un cafè 3 en 1 d’un lloc local. No està gens malament però ja que no ho fem mai, avui teníem al cap donar-nos un petit homenatge.

I ja és 25 de desembre, és Nadal i en Marc avui fa 35 anys a Myanmar, a Pyin Oo Lwin 🙂 Esmorzem el que ens donen al Guest House, el nostre cuiner indi amb unes patilles a lo “Curro Jiménez” ens prepara ous fregits i torrades i de mentre, anem xerrant amb els veïns de tren d’ahir: Una família australiana-japonesa-britànica que viatja amb l’àvia i tot 🙂

Missió per avui: Buscar un bon lloc per dinar i passejar una mica per la ciutat. I això fem, comencem a caminar buscant un bon lloc i el trobem, amb vistes al llac.

Pyin Oo Lwin (120)

Aquesta ciutat és relativament tranquil·la, encara queden cases d’aire British i suposem que hi ha molta gent amb diners de Mandalay que té aquí una segona residència perquè hem vist mooolt luxe!

Pyin Oo Lwin (114)

Passem per alguna esglèsia catòlica a fer els tafaners i hi ha arbres de Nadal i pessebres plens de zebres i camells 😀 Allà coincidim amb alguns indis catòlics que no desaprofiten l’ocasió per intentar comunicar-se amb nosaltres i fer-se alguna foto. Ja sabeu, costums de la Índia!

Pyin Oo Lwin (101)

Pyin Oo Lwin (103)Pyin Oo Lwin (107)

                                                                                                                                                                                                 Caminar pels carrers ens transporta cap a un conte de la Venta-Focs, per Pyin Oo Lwin circulen carros de cavalls trets d’un conte Disney.

Pyin Oo Lwin (113)Pyin Oo Lwin (99)

                                                                                                                                                                                                          Aquí hi ha un jardí botànic molt ben cuidat i no hi hem entrat. És car però a més a més, avui dia festiu, la caravana de cotxes de locals pendents d’entrar-hi feia por.

Pyin Oo Lwin (124)

Resseguim el jardí fins al llac Kandawgyi i allà trobem el nostre restaurant, el Feel, amb vistes al llac i amb alimentació Western. Aquí ens quedem i ens fotem les botes: Calamars, papates fregides i un plat combinat amb un bistec de Ternera, amanida, més patates i tot regat amb un vi d’aquesta zona.

Pyin Oo Lwin (144)Pyin Oo Lwin (146)

                                                                                                                                                                                                        

Pyin Oo Lwin (143)

Acabem amb un bon mal de panxa i un cafè. Acabem de dinar ben tard i el nostre dia acaba tornant al nostre Guest House i bufant espelmes enmig de la foscor 🙂

Ens veiem a Mandalay!

Informació per altres viatgers:

  • Des de l’estació de trens al centre no hi ha més de 20 minuts caminant.
  • Ens allotgem a Golden Dream Guest House, creiem que dels més cutres i més ronyosos en els que hem estat durant tot el nostre viatge! L’habitació doble costa 12$ amb wifi i esmorzar inclòs. L’habitació és tètrica però els lavabos compartits són de pel·lícula de terror! Hi ha dutxa d’aigua calenta a la recepció. Els nois indis són molt majets.
  • Just davant del nostre Guest House teniu una cafeteria local amb Coffee Mix per 200 Kyats. I davant a mà dreta teniu el Golden Triangle Cafe, una cafeteria local amb encant, com molts llocs d’aquest poble. Aquí podeu degustar bon cafè i pastes acabades de fer a preus occidentals.
  • El dia de Nadal dinem al Restaurant Feel, amb vistes al llac. Hi ha menjar xinès, japonès, europeu, thai i birmà. Preus elevats. Podeu degustar els vins de la zona.
  • Per anar fins a Mandalay agafem un pick-up a la carretera, just passada la rotonda després del nostre Guest House i la petrol station. 1500 Kyats/ persona i trajecte. Tarda aproximadament 2 hores i para a la meitat del camí per fer un break. Us deixaran al centre de Mandalay, no agafeu taxi, mireu el mapa simplement perquè els números de carrer estan escrits en anglès i birmà, per tant, està fàcil!

Posted on 5 febrer, 2015, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: