Muntanyes i monets, la combinació perfecta!

Gairebé una setmana després d’haver gaudit d’allò més de la màgia i la calma de l’illa de Siquijor, decidim marxar cap a una altra illa. Aquesta vegada ens aturarem a Bohol, una illa molt propera a Siquijor però per arribar-hi hem de passar per una nova processor gràcies a les facilitats del transport del país.

Durant els dies que estem a Siquijor ens diuen que a la part oest de Filipines i una part de les Visayas (zona d’illes on ens trobem) estan afectades per un nou tifó i això que estem fora de temporada de tifons! És aquí on comencen els problemes per marxar cap a Bohol. Els vaixells poden ser cancel·lats pel mal temps i a més, el vaixell lent i barat, està espatllat…

Per sort, sabem que hi ha una opció molt més llarga però barata i aprofitem que la parella d’argentins marxen un dia abans que nosaltres i més o menys podrem seguir els seus passos. Ens decidim marxar i a les cinc del matí comença una llarga marató per aconseguir el nostre objectiu. Ens diuen que aquella hora hi ha jeepneys que van cap al port però no en passa ni un. Així que decidim fer dit i per sort paren un parell de motos que ens carreguen. Primera prova superada! I per no avorrir-vos amb les nostres històries de por amb els transports de Filipines, només us direm que cinc minuts abans de les 12 del migdia i després d’agafar busos, ferries i bangkes, arribem corrent al port de Talot Waarf. Per sort nostra, el ferry va amb retard 😉 Res, a relaxar-nos al ferry després de gairebé mig dia amunt i avall.

Bohol (1) Bohol (4)

                                                                                                                                                                                                    

Bohol (11)Bohol (19)

                                                                                                                                                                                            Puntualment arribem a Tagbilaran sota una tormenta de nassos! Parem a port i el primer que fem és dinar, estem morts de gana! Seguim caminant fins al centre i tot està petat. Recorrem als consells dels Voltant pel Món i després de recórrer els carrers caòtics de Tagbilaran carregats com burros, aterrem al Hats INN.

Bohol (197)Bohol (198)

                                                                                                                                                                                                            Un cop instal·lats, donem una volta pel poble, buscant algun lloc bo i barat per sopar. Just aquest mateix dia el Papa de Roma ve a fer una visita a Filipines i tothom està excitadíssim i emocionat per veure l’arribada per la televisió. Nosaltres però tenim més sort que tots ells i ens el trobem abans i podem fer-nos alguna foto per immortalitzar el moment. El nostre amic Jordi també se’l va trobar a Tacloban, casualitats…

Bohol (160)

Aquí la retransmissió de l’arribada del Papa es fa a l’exterior d’esglèsies, en restaurants, a tot arreu! Això és un seguiment que ratlla el 100% Sí, això sí que ho van deixar els espanyols en aquest país.

El dia següent ens llevem aviat, esmorzem les pastes típiques de Filipines i cafè 3 en 1 i anem directes a buscar una moto per recórrer l’illa. Gas a l’eina i cap a Corella i què se’ns hi ha perdut allà? Doncs volem arribar-nos a veure un dels animals més famosos de l’illa, el petit Tarsier 🙂 És el primat més petit del món i alhora, menys evolucionat i cabria en una mà.

Bohol (72)

De camí cap a Corella podem gaudir dels paisatges verds i tranquils que apareixen un cop deixem endarrera la ciutat. De cop sorgeix la natura, de nou les palmeres, la verdor i l’aire fresc. De tant en tant, alguna casa, algun poble, alguna esglèsia i per descomptat, somriures 🙂

Bohol (28)Bohol (40)

                                                                                                                                                                                                        

Bohol (34)

Arribem a Corella i el santuari està tancat no sabem per què però ni avui ni demà es pot visitar. Teníem clar venir fins aquí perquè això és santuari i els animals en principi estan en llibertat. El vigilant els detecta de bon matí i després te’ls mostra. No podrà ser…

Parem en una casa i preguntem a la propietària on podem veure tarsiers, ens diu que a Loboc hi ha un altre santuari. Li donem les gràcies i aplico les quatre paraules apreses en filipí. La dona queda molt sorpresa i em diu si parlo tagalo. Home doncs ja m’agradaria!

I així comencem a fer quilòmetres fins a Loboc passant per un bosc on la fresca ens cala i agafem fred. Els arbres alts generen ombres que fan baixar la temperatura. És un lloc que no té res a veure però ens ha recordat al nostre Montseny, desert a certes hores i en dies entre setmana. A Filipines passa el mateix, a la que surts dels llocs turístics poca multitud hi ha i la calma és immensa.

Bohol (77)

Arribem a Loboc però no parem, anem directe cap al santuari. Volem veure a l’animalet i paguem el que toca, ens fan un briefing i cap a dins! L’àrea de bosc on es troben els animals és minúscula i els tenen sota les fulles de petits arbres.

Bohol (71)

Estan perfectament localitzats i en principi no es pot fer soroll però això és un campi qui pugui i en més d’una ocasió hem de fer callar als propis vigilants que volen saber d’on venim. Pobres animals! Estan en seriós perill d’extinció i a aquest ritme, s’haurien de plantejar quines són les repercussions i si el mitjà aconseguirà el fi que dubtosament es pretè. Curiosament, abans els mataven, els farcien i se’ls cruspien. Per sort, ara està prohibit.

Bohol (63)Bohol (57)

                                                                                                                                                                                                       M’apropo a l’arbre i m’entra una emoció immensa, està allà, mig adormit. De fet, així hauria de ser, els hauríem de veure dormint doncs aquests minúsculs animals són nocturns i es passen el dia dormint. És curiós perquè poden obrir un ull completament i l’altre no. Són tan petits que conviden a agafar-los i menjar-te’ls, no ho farem!

Bohol (70)

Tenen un cos curiós, el pèl és com d’un osset de peluix, les potes com les d’una granota, el cos minúscul i el cap, com una espècie de Gremlin. És un dels animals més curiosos que hem vist 🙂

Bohol (55)

Quan l’animal sent estrès és capaç de suïcidar-se. Es comunica per ultrasons i quan es senten amenaçats obren els ulls com a plats i fan un gest amb la boca com per voler xisclar però cap humà els pot sentir. Per acabar-ho d’adobar, tenen un cervell del tamany d’una oliva farcida i els seus ullets només serveixen per mirar en una direcció. No hi ha hagut evolució!!!

Bohol (49)

Sorpresos, sortim a refrescar-nos amb un coco i agafem la moto direcció cap a Carmen.

Bohol (75)

Allà hi ha un altre de les atraccions estrella de Filipines, les muntanyes de xocolata o Chocolate Hills.

Bohol (101)

Pugem per una costa ben empinada i de cop ens trobem a dalt. Paguem el que toca i comencem a pujar escales amunt. Pel camí ja hem anat veient alguna muntanya de xocolata que ens ha fet emocionar pensant que ja arribàvem i sí! Després de 4 escales ja som a dalt i les vistes són molt boniques però actualment per l’època en la que ens trobem, no podem parlar de muntanyes de xocolata doncs estan ben verdes.

Bohol (137)

Bohol (109)Bohol (105)

                                                                                                                                                                                                                 Hi ha més de mil muntanyetes repartides per la vall, que no fa gaire més de 50 quilòmetres quadrats i no són massa altes, no passen dels 120 metres per la qual cosa l’aspecte general de la vall és dolç doncs les Chocolate Hills tenen unes formes arrodonides i força uniformes.

Bohol (111)Bohol (115)

                                                                                                                                                                                                          Són una formació geològica única i es creu que eren dipòsits de pedra calcària sota el mar aixecat pel moviment de les plaques i erosionat pel vent i l’aigua de pluja.

Bohol (107)Bohol (123)

                                                                                                                                                                                                            

Bohol (110)

Desfem el camí de tornada i parem en un lloc local de carretera a menjar cassoletes, això és arròs amb un platet de tassa de cafè d’algun acompanyament. Jo m’he aficionat a la carbassa amb mongeta i en marc al pollastre guisat. No massa tips, seguim!

Parem a Loboc perquè ens ha semblat un poble prou tranquil, banyat per un riuet i que amaga alguna esglèsia en la que encara s’aprecien les conseqüències de l’últim terratrèmol.

Bohol (41)

També aprofitem per fer un cafè i fer petar la xerrada amb els filipinos! I després de passar un dia genial, tornem cap a Taglibaran parant per alguns poblets que ens anem trobant pel camí.

Bohol (144)Bohol (151)

                                                                                                                                                                                                        

Bohol (157)

L’endemà ens apropem a Alona Beach. No ens ha semblat res de l’altre món i sabent que és una platja que acostuma a estar plena a vessar, avui podem estar contents perquè l’hem gaudit gairebé sols. Potser és el temps, el sol llueix més aviat poc, només quan els núvols desapareixen una mica. Jo no m’he pogut banyar perquè des de la primera immersió que vam fer a Malapascua tinc una ferida que no cura.

Bohol (168)

Bohol (163)

Ara mateix estic prenent antibiòtic i sembla que està començant a arreglar-se, així que per molta calor que faci i moltes ganes que tingui de fotre una capbussada, ho deixaré estar! És difícil amb el color blau transparent i suau de l’aigua però no tinc opció, no porto el banyador!

Bohol (176)Bohol (177)

                                                                                                                                                                                                                I d’Alona ens en tornem cap a casa, fem un passeig per l’esglèsia del poble amb la corresponent retransmissió en directe del Papa Francisco, sopem unes hamburgueses del Angel’s (fan 2×1) a la plaça i passem pel supermercat. Allà ens trobem una amiga que ahir al vespre va fer en Marc, l’Alissa, una nena de lo més eixerida.

Bohol (194)Bohol (190)

                                                                                                                                                                                                        L’endemà al matí ens llevem aviat per anar cap a l’aeroport caminant. Així que esmorzem i comencem a tirar perquè avui volem a l’illa de Palawan 🙂

Informació per altres viatgers:

Opcions des de Siquijor a Bohol:

  1. Hi ha un ferry ràpid diari a la 1:50 PM des del port de Siquijor que costa uns 900 PHP i us deixa al port de Tagbilaran (Bohol).
  2. Des del port de Larena teniu un ferry que per 200 PHP aproximadament també us deixa en 4 hores al port de Tagbilaran i surt a les 7 PM. Durant la nostra estada aquest ferry estava espatllat i no el vam poder agafar.
  3. Agafem un ferry del port de Siquijor a Dumaguete a les 5:50 AM per 130 PHP/ persona (A aquelles hores hi arribem en auto-stop, no hi ha jeepneys ni trycicles tan d’hora). Un cop a Dumaguete, agafem un jeepney per anar cap al port de Sibulan (10 PHP/ persona). Allà agafem un Pump Boat (barca local) per 45 PHP/ persona per anar cap a Liloan. Important, el port de les barques locals està una mica més a l’esquerra del port de Liloan i us podeu estalviar uns diners si us hi apropeu. Un cop a Liloan, agafem un bus fins a Argao (Port de Talot Waarf) per 96 PHP, en 3 hores ens plantem allà i estem de sort perquè el ferry cap a Tagbilaran surt només a les 4AM, 12:00 AM i 20 PM i costa 180 PHP /persona i trajecte. L’agafem pels pèls! El trajecte és d’aproximadament 3 hores.

IMPORTANT: A Filipines SEMPRE haureu de pagar la taxa del port, no és gaire però tot suma i ens toca els collons! Una altra cosa molt important és sempre revisar els horaris dels ferris perquè són variables i molts cops no surten per mal temps i/o avaries.

  • Un cop a Tagbilaran, des del port fins a Rizal hi ha 10 minuts caminant.
  • Ens allotgem a Hats INN, una casa d’una família on hem dormit per 350 PHP/ parella i nit seguint els passos d’en Joan i l’Èlia de Voltant pel Món. Habitació doble amb ventilador, roba de llit neta i tovalloles. Bany compartit on és difícil entrar-hi, amb dutxa d’aigua freda. No hi ha wifi. Si teniu intenció d’allotjar-vos a Nisa Travellers, reserveu. Davant de Nisa Travellers hi ha un altre hotel, hi vam entrar 2 cops (el primer per testejar preu i el segon per quedar-nos) però no els va semblar bé i el segon cop era més car!!!
  • Pel centre teniu multitud de pastisseries, supermercats i llocs amb menjar local. Nosaltres un dia vam sopar a la cadena Inasal per 80 PHP (pollastre a la brasa, arròs i Coca-Cola).
  • Lloguem una moto al C/Palma per 400 PHP/dia regatejant. El preu de sortida són 500 PHP. Amb 100 PHP de benzina hem voltat tot el dia fins a Loboc, Carmen i tornar. El litre de benzina està entre 38 i 42 PHP.
  • Tarsiers WARNING!!!!: Els podeu veure a Corella (nosaltres ho vam trobar tancat i ens interessava anar-hi perquè això és una reserva i d’una manera o d’una altra, aquí els tenen en llibertat…). També els podeu veure a Loboc però no hi aneu, siusplau!!! Es publiciten com a Reserva i no ho és, els animals estan en condicions molt pobres i després del viatge hem descobert que no és un santuari i no té res a veure amb la Philippines Tarsier Foundation. Eviteu aquest lloc per respecte als animals.
  • Muntanyes de Xocolata: L’entrada costa 50 PHP/ persona.
  • A l’aparcament d’Alona Beach us faran pagar, no sabem quan perquè nosaltres vam sortir per potes!
  • L’aeroport de Tagbilaran està a 2km de la plaça Rizal, nosaltres hi hem anat caminant. Per entrar necessiteu un bitllet d’avió. Hi ha wifi gratuït potent. Les taxes per vols interns són 100 PHP.

Posted on 26 febrer, 2015, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: