Explosió de sensacions a Istambul

Sortim de Filipines convençuts de que tornarem! I comença el periple de vols que ens portaran fins a Turquia. La primera parada és a Dubai i d’allà ja connectem amb Istanbul, el nostre primer destí al país. El vol és mogudet sobretot a l’hora de l’aterratge perquè fa molt vent. A l’avió hi ha gent en pànic que plora i en alguns moments em plantejo si hauria d’estar espantada. Durant la carrera he tocat força la fòbia a volar però sembla que això és quelcom una mica més fonamentat perquè l’avió va amunt i avall i estem donant voltes sense poder aterrar. Tot i això, confiem en la destresa dels pilots i al cap d’una estona, aterrem. No ha estat tan terrible però unes hores després ens assabentem que la cosa era seriosa, molts avions no han pogut aterrar. Així doncs, som afortunats, ja som a Istanbul!

Istambul (2)

Sortim a fora per agafar el bus, fa molt vent i fred. Lluny queda la calor de Filipines però com que ja veníem previnguts, només baixar de l’avió ens hem equipat amb la poca roba d’abric que tenim. Anem cap a la zona asiàtica d’Istanbul perquè ens allotgem a casa d’en Burak, un Couchsurfer. Ens recull i anem cap a casa, una llar càlida i neta, més del que ens podíem imaginar. Ja sabeu que per Àsia l’estàndard de neteja deixa molt que desitjar però a tot s’habitua una i ara el que ens sobta és el contrari.

Ens instal·lem i en Burak ens prepara un bon sopar a base d’amanida, iogurt, olives i… Un bon tros de carn! És un luxe per nosaltres!!! En Burak treballa com a enginyer electrònic i viatja molt pel país així que passarem la major part del temps sols. Com a curiositat dir-vos que havia llegit una mica sobre el país, la religió, cultura i demés. Com que més del 90% de la població és musulmana he pensat que en Burak també però anava errada i me’n he adonat quan ha començat a beure vi i s’ha generat una conversa curiosa 😉 Demà hem quedat per sopar, prepararem escalivada i truita de patates per ell i el seu amic Abdullah, que en uns mesos comença un viatge llarg i vol informació 😀

Istambul (4)

L’endemà ens llevem més o menys aviat i fem poca cosa. Hem de comprar roba i un carregador per la càmera. Sí, no guanyem per carregadors… Després d’esmorzar sortim de casa i paraigües en mà, comencem a caminar en direcció al mar. Acibadem és una zona tranquil·la i gens turística però aquí creiem que el nivell de vida és alt doncs tots els negocis són d’alta gamma i no veiem massa diferència entre estrats socials. Potser això serà més visible en altres parts de la ciutat però de moment, pensem que aquí hi ha diners.

Passem el dia donant voltes amunt i avall i acabem fent la compra. És curiós perquè ningú parla anglès i ells tampoc entenen que jo no parlo turc. La gent és simpàtica i fa el possible per ajudar-nos i entendre’ns. Les primeres sensacions són molt bones i estem tan contents… Els supermercats estan plens de iogurts de quilo, olives i pa!!!!

Passem pel camp del Fenerbahçe per casualitat, un dels clubs de futbol més famosos del país. Per tant, aquest és l’equip de la part asiàtica de la ciutat.

De camí cap a casa parem en una mesquita que no deuen visitar turistes. Ens ha agradat molt i hem pogut entrar sense problemes. Hem gaudit de la calma del lloc, en Marc a baix, a la zona de pregària per homes i jo he gaudit d’unes magnífiques vistes des de la part superior. Suposem que la resta de llocs de culte que veiem, estar plens a vessar però aquesta mesquita podem dir que era per nosaltres sols. Aquí les mesquites s’anomenen Camii. A Turquia la religió és força més moderada i no és estrany veure musulmanes fumant o sense mocador tot i que més del 90% de la població és musulmana i curiosament, és un estat laic!

Istambul (20)Istambul (17)

                                                                                                                                                                                                                                                                                   

Istambul (10)

Cap a les deu de la nit comencem a sopar. Per nosaltres això és molt tard! Estàvem avesats a sopar a les set de la tarda com a màxim però clar, la gent treballa fins a hores intempestives jejeje Arriba l’Abdullah i presentem la nostra truita de patates, l’escalivada i les olives. A Turquia les olives només es mengen per esmorzar 😀 La truita triomfa però l’escalivada no massa perquè en aquest país si una cosa els agrada és l’albergínia, i la fan de mil maneres. No s’anomena escalivada però també se la mengen com nosaltres.

Istambul (26)

El dia següent s’aixeca una mica millor, sembla que no fa sol però almenys no plou. Així que esmorzem com Déu mana una mica de pa, olives, iogurt, cafè amb llet i cap al carrer! Volem visitar Santa Sofia, així que agafem el metro, fem un transbordament amb el Marmaray (el metro que va per sota l’aigua) i ja estem a la zona!

Istambul (62)

Primeres impressions: Istanbul ens agrada molt!!! Estem a la part europea de la ciutat però veure minarets de les mesquites per tot arreu ens fa tocar de peus a terra, això és Europa? I bé, diem Europa geogràficament parlant perquè com ja sabeu; tot i que Istanbul ha intentat entrar a la Unió Europea, no ho ha aconseguit. Potser un país musulmà no és digne d’aquesta desgràcia perquè nosaltres pensem que entrar a Europa ens ha portat més problemes que beneficis, almenys a llarg termini.

Istambul (95)

Una menció especial a la gent d’Istanbul, a les dones. Aquest país és pràcticament de cuorum musulmà i les dones van més arreglades que a casa. Hi ha alguna dona amb el hijab (el mocador que només els cobreix els cabells), alguna va amb niqab o burka però són les menys. La majoria de dones en aquesta ciutat van destapades, ben pintades i amb faldilles. Estem a orient? O estem a occident? No ho sabem, el conglomerat és dels més atractius amb el que ens hem topat!

Istambul (379)Istambul (516)

                                                                                                                                                                                                                                                                              Passem per carrers empedrats i cuidats amb força bon gust, detalls per tot arreu i gats, molts gats.

Istambul (101)Istambul (98)

                                                                                                                                                                                                                                                                                  

Istambul (114)

Són els gats més grossos i ben cuidats que hem vist. Per tot arreu hi ha menjar per ells i són mansos. Teníem una falsa percepció sobre l’univers felí que se’ns ha desmuntant en hores 😀

Istambul (369)Istambul (356)

                                                                                                                                                                                                                                                                               

Istambul (116)

De mentre passeges, passa el Tram que circula pel mig d’aquest imbrincat de carrers. Hi ha força gent, més de la que ens esperàvem en aquesta època tan freda.

Istambul (107)

I caminant caminant, arribem a Santa Sofía, o millor, en turc, Ayasofya (saviesa divina) que just davant té la Blue Mosque. Una bona parella que ens ha deixat impactats. L’Aya Sofia, actualment és un museu però fa molts anys, va ser una església ortodoxa, després mesquita i intuïm que molt important, sense ni tan sols entrar.

Istambul (251)

Istambul (123)

Aquesta bèstia és considerada l’obra més gran i sagrada de l’època Bizantina i va ser església durant 916 anys des de la seva construcció, el 537. Quan Istanbul va ser conquerida pels otomans el 1453, es va convertir en mesquita fins el 1934. Posteriorment es va restaurar i a partir del 1935, ja s’inaugura com a museu. Actualment i des de 1985, és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Istambul (195)Istambul (190)

                                                                                                                                                                                                                                                                             Justinià I va supervisar l’acabament de la basílica, la més gran mai construïda fins aquell moment i només superada per la Catedral de Sevilla, mil anys després! Es van portar pedres de Grècia, Egipte, Síria i columnes del Temple d’Artemisa, a Èfesus.

Istambul (135)Istambul (152)

                                                                                                                                                                                                                                                                                

Istambul (157)

El lloc és un dels símbols de la ciutat, l’antiga Constantinopla i ara entenem perquè. Només entrar quedem impactats. Les magnituds de la sala són impressionants. La il·luminació fluixa li dóna un aire de misteri que et fa volar la imaginació en el temps, fàcilment.

Istambul (225)

Istambul (184)

Istambul (186)

Ens trobem amb mosaics de pintures religioses com el Pantocrator amb força bon estat de conservació si pensem en els saquejos i destrosses que tots els llocs de culte han patit arreu del món. Els turcs otomans les van tapar amb guix perquè a l’Islam està prohibit representar escenes figuratives. Les haguessin pogut destrossar però no ho van fer i per sort, avui les podem gaudir.

Istambul (217)

Allò ortodox es barreja amb l’essència musulmana, gravats corànics a les parets, espais amplis i més aviat senzills propis d’aquest tipus de construccions. I si us fixeu amb les fotos, no hi ha res que suporti la cúpula. Màgic!

Istambul (139)

Istambul (150)Istambul (226)

                                                                                                                                                                                                                                                                             

Istambul (219)

Sortim impressionats, pensant que el món és molt gran i que les meravelles naturals són magnífiques però les coses que ha construït l’home, no tenen malbaratament. Cada cop ens agrada més Istanbul, una ciutat que en un tres i no res, està entre les nostres predilectes!

Parem per menjar-nos un simit, un pa en forma d’anella ben cruixent i cobert de sèsam que venen en parades mòbils de carrer per tot arreu. Per 1 lliura turca el trobareu pràcticament a tot arreu i per 2, us l’ompliran de Nutella, la nostra elecció 😀

Istambul (110)

Passem una estona a la plaça que separa Ayasofya de la Mesquita Blava fent fotos i contemplant el panorama fins que el fred, ens fa buscar refugi.

Istambul (331)

Istambul (255)Istambul (245)

                                                                                                                                                                                                                                                                                 

Istambul (126)

Així doncs anem cap a la Mesquita Blava o SultanAhmed Camii. Els turistes entrem per una porta paral·lela, no s’ha de pagar però les dones ens hem de cobrir els cabells i anar amb faldilla llarga i/o pantalons i tothom s’ha de descalçar. L’únic moment en el que no es pot entrar és durant les hores d’oració però en Marc sembla musulmà i jo vaig tapada, així que no tenim problema. Un as-salamu alaykum (la pau sigui amb vos) i una resposta wa alaykum as-salam (i amb vos la pau) i cap a dins!

Istambul (267)

Istambul (78)

Istambul (344)                                                                                                                                                                                                                                                                                       A la majoria de mesquites d’Istanbul hi ha informació gratuïta sobre l’Islam, llibres gratuïts inclosos i a Sultanahmed es pot parlar directament amb l’Imam, la persona que dirigeix l’oració col·lectiva i que crida als fidels a resar. Quan camines per aquesta ciutat, de cop et desperta el cant de l’Imam cinc cops al dia i a nosaltres, ens encanta. Potser ara ja no ens sorprèn tant però el primer cop a Marrakeix va ser una sensació diferent, mentre caminàvem pels imbrincats carrers de la Medina. A més, a Àsia, gairebé tots els països tenen una part important de població musulmana, així que ha estat el nostre pa de cada dia…

Istambul (290)

La Mesquita Blava va ser construïda al segle XVII al lloc on prèviament hi havia l’hipòdrom romà. Aquest era un lloc important de reunió dels peregrins que anaven a la Meca! La discòrdia arriba quan la Mesquita Blava es planta amb 6 minarets perquè això només era vist a la Meca! Es va arreglar fàcilment doncs a la Meca se’n va ficar un setè i es va calmar l’ambient.

Istambul (335)

L’ambient de culte que es viu a dins és una sensació estranya. Els llocs religiosos de tot el món, siguin catòlics, jueus, musulmans, hindús, budistes,… Ens atreuen força per veure el que es capaç de moure la religió. Sovint ens regalen espais impressionants, instantànies precioses i moments únics alhora que intensos. I per mi, són un bon lloc per veure com es mou la massa 😀 M’encanta seure en silenci i observar mentre en Marc es dedica a fer fotografies.

Istambul (297)

L’interior de la mesquita és preciós, està recobert per més de vint mil rajoles d’Iznik de tots els colors però hi predomina el verd, el turquesa i el blau. D’aquí ve el nom de la mesquita. Pels vitralls s’escola la llum i fan de l’interior, un espectacle.

Istambul (304)

Istambul (306)

Istambul (320)

Al pati exterior hi ha una font d’ablucions preciosa que ara només fa una funció decorativa. Ens encanta veure com els fidels es renten per entrar a resar i en general, tot allò relacionat amb l’Islam ens atreu. Possiblement és degut a motius culturals doncs a casa nostra els mitjans de comunicació sempre parlen de problemes amb aquesta religió i voltant pel món hem descobert i comprovat que les distàncies, les fiquem els humans. Arreu del món, la convivència de diferents religions en harmonia és un fet sense perdre de vista els conflictes que sorgeixen, com a tot arreu. A casa però, la criminalització és exagerada. Ens alarmem perquè volen construir una mesquita!!!!

Istambul (300)

I després de buscar un lloc per fer un kebab i prendre un çay (te turc), anem caminant cap al Gran Bazaar. Hi ha força turistes però l’ambient d’Istanbul és màgic i la cara dels locals ens recorden a les imatges que hem vist tants cops de les cares de l’Europa de l’est. Turquia potser és orient, o potser occident però som molt semblants en el que respecta a les faccions de les nostres cares, fosques i amb cabells castanys o negres.

Istambul (382)

Perquè us imagineu la magnitud d’aquest lloc només direm que el Gran Bazaar té 22 portes i 64 carrers que fan del mercat un laberint digne de veure. És un dels mercats més grans i antics del món i val la pena visitar-lo. És excessivament turístic i els preus són elevats però els arcs pintats i les rajoles que ens recorden a l’art andalusí, fan del lloc un caos preciós.

Istambul (386)

No hem comprat res però aquí tot es pot regatejar. Hi ha artesania preciosa com les catifes, roba de la llar, ceràmica,… Ens ho emportaríem tot però si alguna cosa hem descobert durant aquest any, és que que necessitem molt menys del que tenim, així que no comprem res!

Istambul (389)

Tot està dividit per gremis i és un bon lloc per comprar souvenirs. A dins hi ha precioses teteries plenes de turistes, llocs per comprar baklava (el dolç típic del país), espècies, te, joies,… Tot el que us pugueu imaginar.

Istambul (393)

Caminem pel caos de gent una estona i coneixem alguns turcs que ens volen vendre mercaderia. Acabem xerrant una estona amb ells i algun cop som assaltats al crit de: ¿Quieres gastar dinero? Ens decidim a sortir i la feina és nostra, hi ha alguns carrers que són autèntiques riuades de gent. No ens imaginem aquest lloc amb bon temps, deu ser de bojos!

Istambul (400)

Desfem el camí cap a Acibadem per assimilar tot el dia, comprem una pizza turca, sopem una mica i a dormir que demà sant tornem-hi!

Informació per altres viatgers:

  • Ens allotgem tres nits amb Couchsurfing i la resta a Soho Hotel (Zona de Taksim). Tenen habitacions dobles i dormitoris. Hem dormit en dormitoris de 9 persones, roba de llit neta i calent. Els banys són compartits amb aigua calenta, paper WC i nets. Disposeu de cuina per utilitzar-la, cafè i te gratuïts i tenen servei de rentadora per 20 TL (6 Kgs inclòs sabó i assecadora). Bon wifi. Esmorzar no inclòs.
  • Nosaltres hem arribat a l’Aeroport de Sabiha Gökçen (part asiàtica). Des d’allà hi ha servei de bus a gairebé qualsevol part. Nosaltres de l’aeroport a Acibadem (allotjament CS) hem agafat el bus de la companyia Havatas i ens ha costat 9TL/ persona. Des de l’aeroport Ataturk, teniu servei de metro.
  • Moure’t per Istanbul és molt senzill, la zona turística està concentrada al Cuerno de Oro i voltants. A qualsevol lloc us donaran mapes amb info turística i les parades de metro, metro bus, Marmaray (el metro que va per sota l’aigua) i ferris.
  • Nosaltres hem comprat la targeta de transport Istanbulkart que anem recarregant i ens dóna el poder per anar accedint als transports públics de la ciutat. El bitllet de metro senzill amb la targeta costa poc més d’1 TL i en Marmaray 2,5 TL. No teniu dret a trasbordament, és a dir, si feu trasbord, pagueu de nou!
  • Per entrar als monuments a Istanbul no hi ha cap tipus de descompte d’estudiant.
  • Entrar al Ayasofia costa 30 TL. Si compreu entrada conjunta per Museus i el Palau Topkapi per 3 dies, costa 80 TL i també hi ha una entrada per 5 dies. Dilluns tancat. Pàgina del museu
  • Pujar a la Torre Galata per turistes costa 25 TL, els locals paguen 10 TL.
  • Entrar al Topkapi Palace ens ha costat 30 TL. Si voleu entrar a l’Harem són 15 TL més. El nostre CS ens ha recomanat que no entrem a l’Harem perquè segons ell, no val la pena.
  • Entrar a la Cisterna Basílica ens ha costat 20 TL/ persona.
  • Com ja deveu saber, entrar a les mesquites és gratuït i n’hi ha per avorrir!
  • Els nostres CS ens han recomanat un lloc per menjar Baklava: Karaköy Güllüoğlu (3 peces/ 5TL)
  • Hem comprat bitllets de bus per marxar en bus nocturn cap a Izmir. La zona on estan les companyies de bus és just darrera de la parada de metro de la Plaça Taksim. Podeu anar a l’estació però no val la pena, si ho compreu aquí us recolliran des de la Plaça i us portaran a l’estació i us estalviareu uns diners. Hem comprat el bitllet que ens sortia més barat per 60 TL / persona amb la companyia Aybin. Ens recullen a les 21h de Taksim i sortim a les 22:30h. Són 9 hores de trajecte i ens estalviem una nit de dormir. Al bus us donaran cafè/te + snack, hi ha wifi, és còmode i té pantalla de TV individual.
  • De Taksim a l’aeroport Sabiha Gökçen hi podeu anar amb bus de la companyia Havatas. El preu és de 14TL/ persona i trajecte i dura aproximadament 1-2h segons el trànsit. Pregunteu per la parada, està just darrera de la plaça. Els horaris són entre les 3:30 am a la 1:00 am cada 30 minuts. També hi ha busos urbans. Anar a l’aeroport d’Atatürk (part Europea) costa 11 TL i els horaris són cada 30 minuts de 4:00 am a 1:00 am. Els horaris des de l’aeroport són els mateixos en tots dos casos. Des d’Atatürk podeu agafar el metro fins al centre.
  • Aeroport Sabiha Gökçen: NO hi ha wifi gratuït, per entrar no us demanen bitllet aeri i s’han de pagar els carrets per carregar maletes (3TL o 1€).

Posted on 10 Març, 2015, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: