Olorant la història a Èfesus

El trajecte fins a Izmir transcorre tranquil. Ens recullen a Taksim a l’hora prevista i ens porten a l’estació d’autobusos des d’on sortirem. Allà mentre esperem, podem contemplar l’espectacle que protagonitzen uns quants aficionats al fútbol.

Als busos de Turquia, si les dones van soles, les asseuen amb altres dones, mai amb homes. De fet, ens han preguntat si anàvem junts. Estàvem avesats als transports asiàtics i per sort, la comoditat ha canviat però per desgràcia; els preus també. Anem en un autobús modern, còmode, amb pantalla de televisió individual, amb wifi i un cambrer ens ha portat un cafè amb llet i una pasta. Quin luxe! Després d’això només queda dormir fins a destí. La dona de davant nostre viatja amb unes nenes i ens ha degut veure afamats perquè ens ha alimentat amb trossos de poma, que ha compartit entre les nenes i nosaltres 😀

No sabem que deu passar en temporada alta però a Turquia, ara i aquí, la gent no parla anglès. I de moment no és un problema perquè amb quatre paraules impronunciables i la mímica, fem la resta.

Arribem a Izmir cap a les set del matí i just a temps per agafar un dolmuş (és una espècie de mini bus, van, furgoneta compartida) que ens portarà cap a Selçuk, el nostre proper destí. En una hora per bones carreteres ja som a la estació, o Otogar com ho anomenen aquí.

Selçuk i Ephesus (91)

Ens mirem i sense parlar els dos pensem que aquí estarem molt bé. Resulta que hem aterrat en un poble la mar de tranquil, no es veu ningú i està molt arreglat. Encara no ho sabem però ens hi passarem alguns dies…

Selçuk i Ephesus (48)

Anem directes a intentar trobar el Paris Hotel i no hi ha manera. Al final, ens ajuden uns turcs a donar-nos alguna indicació però clar, en turc 😀 Resulta que ho teníem davant dels morros i no hi havia manera de veure-ho!

Ens instal·lem a la nostra habitació neta i calenta i anem a esmorzar uns símits amb Nutella 🙂 I què fem? Anar a donar una volta pel poble per veure què hi tenim! Sabem que Selçuk és lloc de pas doncs l’antiga Èphesus es troba a només 3 quilòmetres i la majoria de gent arriba aquí per fer una nit com a màxim.

Sortim a explorar perquè tampoc tenim massa informació i ens trobem amb un poble tranquil i de gent amable però aquí no riuen gaire. Hem de canviar el xip d’Àsia. El poble no és massa gran i el casc antic és un lloc força tradicional amb els valors de la cultura turca gairebé intactes.

Selçuk i Ephesus (89)

Ens arribem a la plaça del poble i detectem les teteries d’estil casal de poble on aquesta tarda farem d’antropòlegs i buscarem fotos de les cares turques que ens captiven.

I després de dinar un kebab, sortim a caminar amb la càmera de fotos a la mà. Primera parada, la plaça. Aquí les cares turques ens fan passar una llarga estona entre mirades estranyades. Suposem que es pregunten què fem aquí, molt senzill, observar. L’escenari és complet gràcies a les restes de l’aqüeducte bizantí que domina el panorama.

Selçuk i Ephesus (11)

Selçuk i Ephesus (7)                                                                                                                                                                                                                                                                                    Els homes turcs s’apleguen passant l’estona amb jocs de taula i bevent çai, l’esport nacional. Hi ha tractors aparcats a peu de plaça, la gent acaba de treballar i ve cap aquí. Com puc demano un parell de tes i seiem. Jo senzillament observo i en Marc, com de costum, ronda per les taules buscant imatges que parlen soles.

Selçuk i Ephesus (17)

Just davant de la plaça hi ha l’estació de trens i a les immediacions hi descansa una vella màquina que ens transporta molts anys enrere.

Selçuk i Ephesus (3)

Si mirem amunt, veiem runes i comencem a caminar en direcció cap a elles, situades al turó d’Ayasoluk. Al capdamunt hi ha la basílica del segle VI de Sant Joan Apòstol. Hi ha gent que pensa que es va construir al lloc exacte on es situa la tomba d’aquest deixeble de Jesús que va viure aquí.

Selçuk i Ephesus (20)

També ens trobem amb el castell de Selçuk. No entrem a aquests dos llocs, s’ha de pagar així que des de fora, contemplem el que podem.

Selçuk i Ephesus (24)

Els primers assentaments en aquesta ciutat es remunten a vuit mil anys. Així doncs, no és estrany que la història estigui viva i hi hagi vestigis per tot arreu.

Selçuk i Ephesus (83)

Seguim per la part del darrera i baixem fins a la Mesquita d’Isabey, construïda el 1375. Poc queda de l’original però sempre es pot deixar volar la imaginació i sovint, fem la resta. Avui en dia encara és lloc de culte i ens trobem amb alguna família resant. Per aquí no hi ha ningú, estem sols. Suposem que a l’estiu deu ser diferent, però ara ens sentim els reis de Selçuk 😀

Selçuk i Ephesus (33)

Remuntem el camí de tornada i anem parant contemplant les vistes. Aquí, com a casa meva, el cultiu predominant és l’olivera i per moments, torno a casa. M’apropo a les fulles i ensumo, puc olorar la terra i la flaire em recorda a la olor de mas del meu pare. Ens trobem amb unes gallines i pollastres de mides XXL i molt peluts que ens fan perdre una bona estona!

Selçuk i Ephesus (34)

Quan som al capdamunt del turó sentim música i hi anem directes. No ens entenem, ells no parlen anglès i nosaltres no parlem turc però no cal. Hi ha un grup d’homes tocant la flauta turca mentre beuen raki (el licor típic de Turquia semblant al Pastís francès de gust anisat) i mengen xocolata i fruits secs. Ens conviden a quedar-nos i no ens ho pensem. A més, de mentre ens alimenten 😀 Hi ha dos homes més grans que són els mestres i dos homes més joves que són els que realment toquen aquesta flauta que sembla una gralla. Les sensacions ens dominen i no se el temps que hi som observant, escoltant i comunicant-nos com podem.

Selçuk i Ephesus (39)Selçuk i Ephesus (54)

                                                                                                                                                                                                                                                                       

Selçuk i Ephesus (44)

Selçuk i Ephesus (60)

Baixem per unes escales i descobrim la zona més deixada del poble i també la més autèntica, la gent saluda, els nens riuen i podem gaudir d’escenes quotidianes com aquesta…

Selçuk i Ephesus (87)

Quan cau la tarda, anem a una lokantasi a fotre’ns les botes menjant per pal·liar el fred que fa, missió complerta!

Selçuk i Ephesus (412)

L’endemà ens llevem aviat per esmorzar el que ens donen a l’Hotel París. Per sort, sempre tenim complements perquè l’esmorzar turc que ens serveixen és de lo més ranci que hem vist mai. Un tros de símit!!!! Tres olives, un tros de formatge minúscul, un tros de taronja, melmelada, mel, tomàquet i cogombre. Un te turc i per sort, una panera de pa! Què faríem sense el pa? Els nostres complements són una taronja i Nutella que ens ajuden a fer de l’esmorzar, un dels àpats més esperats del dia. Una menció especial a les taronges de Turquia, de les millors que hem menjat mai!!!

Sortim i avui hi ha mercat. Per sort, aquí els mercats duren tot el dia i esperem poder fer una bona volta quan tornem. Ara només aprofitem per comprar el que necessitem per dinar: Una barra de pa, una bossa d’olives, taronges, pomes i aigua.

Selçuk i Ephesus (411)Selçuk i Ephesus (416)

                                                                                                                                                                                                                                                                         Anem cap a l’Otogar a buscar el dolmuş que ens durà a Èphesus en menys de 10 minuts. I què hi ha allà? Doncs primer de tot, només dir que Turquia possiblement és el lloc del món amb més runes per metre quadrat i aquesta zona, no és una excepció.

Èfesus, l’antiga ciutat, és una de les millors ciutats d’aquest tipus que ens podem trobar a Europa, després de Pompeya. Als seus voltants també hi ha la Casa de la Verge Maria i diversos llocs que visitarem avui. Aquest indret formava part de les dotze ciutats jòniques del mar Egeu i va ser un important centre cultural, religiós i comercial. Un efesenc famós fou el filòsof Heràclic i això ja ens dóna una idea del que ens trobarem, potser només runes però nosaltres hi anem emocionats buscant història i disposats a deixar volar la nostra imaginació.

Selçuk i Ephesus (262)

Passem per una plana que ens porta fins a les runes en poc més de deu minuts. Error! Ens hem equivocat, haguéssim pogut venir caminant però hem pensat que amb la idea de passar el dia aquí, millor venir aviat i amb temps.

Paguem i comença l’espectacle. No ens donen cap mapa però sí que podeu pagar per una audio guia. Nosaltres no ho hem fet, portem informació al nostre tablet i amb això i els panells indicatius amb informació pobra, ens apanyem. Per cert, aquí no hi ha ningú! I veure les imatges de ple estiu a vessar de turistes ens feia una mica de por, som afortunats!

Selçuk i Ephesus (222)Selçuk i Ephesus (267)

                                                                                                                                                                                                                                                                         Èfesus ha estat turístic des de temps remots, aquí hi han passat personatges com Ciceró, Juli Cèsar i fins i tot Marc Antoni i Cleopatra! No volíem ser menys!

Després d’uns pocs metres ens trobem amb la via de Màrmol o d’Arcadià, un passeig ple de columnes de marbre que comunicava l’antic port amb el teatre. Just aquí, ens adonem de la magnitud d’aquesta construcció, d’aquesta ciutat pionera en moltes coses. Com a curiositat, aquesta és la primera ciutat on es van il·luminar els carrers!

Selçuk i Ephesus (369)Selçuk i Ephesus (203)

                                                                                                                                                                                                                                                                                

Selçuk i Ephesus (204)

Al costat de l’amfiteatre està el gimnàs. Sí, també tenien gimnàs!

L‘amfiteatre és gegant, imponent i de fet, és el més gran del món. Tenia una capacitat de prop de trenta mil espectadors. La construcció més vella comença al segle III a.C. Però la forma definitiva l’adopta al segle II a.C. Per aquest motiu, les grades són helenítistiques i les entrades abovedades són típiques de l’Imperi Romà.

Selçuk i Ephesus (190)

Pugem al cap damunt i contemplem l’espectacle, ens imaginem a Sant Pau predicant i un va i ve de gent, corrent amunt i avall. No podem ser més feliços 🙂

Selçuk i Ephesus (378)

Selçuk i Ephesus (388)Selçuk i Ephesus (374)

                                                                                                                                                                                                                                                                               Seguim cap a la famosa Biblioteca de la ciutat, la de Celsus. Va ser construïda a principis del segle II a.C. I no podem deixar de pensar que eren molt llestos! Estava orientada per aprofitar la llum solar.

Selçuk i Ephesus (218)

De camí passem per l’Àgora inferior en la que es poden apreciar les runes de les botigues de l’època. Aquí sí que cal utilitzar la imaginació per imaginar-se la plenitud de l’època.

Selçuk i Ephesus (242)Selçuk i Ephesus (253)

                                                                                                                                                                                                                                                                                  La façana és espectacular, l’estat de conservació (sense entendre-hi res) ens ha semblat molt bo. Aquesta biblioteca contenia deu mil volums! I rebia visites d’estudiants i intel·lectuals de tots els punts de l’Imperi.

Selçuk i Ephesus (234)

Selçuk i Ephesus (251)

Selçuk i Ephesus (227)Selçuk i Ephesus (244)

                                                                                                                                                                                                                                                                                    Els gats turcs descansen al sol, mentre els turistes contemplem meravellats aquest lloc màgic i ple d’història.

Selçuk i Ephesus (120)Selçuk i Ephesus (121)

                                                                                                                                                                                                                                                                                    La Biblioteca comunicava directament amb el prostíbul de la ciutat perquè fa molts anys, la prostitució era moralment acceptable fins al punt d’estar connectada amb els llocs públics i més importants de la ciutat. Hem involucionat, decididament.

Selçuk i Ephesus (273)

Sortint de la Biblioteca i a mà dreta hi ha les cases romanes de la muntanya a les que no entrem, s’ha de pagar una entrada a part. Seguim amunt per la Via dels Curetos. Ens anem trobant amb llocs singulars con les latrines públiques i els banys d’Escolàstica, construïts al segle I a.C. Amb les corresponents sales dels típics banys romans.

Selçuk i Ephesus (303)

Selçuk i Ephesus (294)Selçuk i Ephesus (295)

                                                                                                                                                                                                                                                                              

Selçuk i Ephesus (285)

Passem pel temple d’Adrià, petit i d’estil coríntic aixecat al segle II. La decoració, els detalls i relleus exteriors que els nostres ulls contemplen sabem que reflecteixen la història mitològica de la fundació de la ciutat i de seu fundador, Androcles.

Selçuk i Ephesus (305)

Les cloaques de la ciutat la creuaven fins al mar i avui, encara es troben restes que els turcs venen als turistes. Nosaltres no hem comprat res, però sabem de gent que ha comprat monedes que haurien d’estar en un museu perquè tothom les pogués gaudir.

La Via dels Curetos era una de les artèries principals de la ciutat. Els curetos eren els capellans que portaven la llenya al foc sagrat de Pritani.

Selçuk i Ephesus (317)

I quan finalitza aquesta via, arribem a l’Àgora de l’Estat, el centre civil de la ciutat. D’aquí ens apropen a l’Odeó, un petit amfiteatre que acollia reunions d’administradors i senadors de la ciutat. És petit però això vol dir que podia acollir més de 1400 persones dividits en força grades. Això demostra que era utilitzat per diversos espectacles culturals també.

Selçuk i Ephesus (347)

Ens encaminem cap a les Termes de Vari on avui en dia, encara podem contemplar-ne les columnes i el més interessant, el sistema de canonades de fang.

Selçuk i Ephesus (323)

Selçuk i Ephesus (321)Selçuk i Ephesus (329)

                                                                                                                                                                                                                                                                            

Selçuk i Ephesus (341)

Aquí ja hi tenim la porta de Magnèsia, l’entrada principal al parc arqueològic. I acabem al Pritani, l’ajuntament de l’antiga Èfesus que data del segle III a.C. Les grans columnes de les que fa gala, estan dedicades a Artemisa, la deesa protectora. Aquí cremava el foc sagrat, alimentat pels capellans.

Selçuk i Ephesus (330)

Selçuk i Ephesus (352)Selçuk i Ephesus (322)

                                                                                                                                                                                                                                                                             

Selçuk i Ephesus (355)

Després de dinar, comencem a caminar fins a l’Església de la Verge Maria, la primera dedicada a aquesta senyora. Aquí, molt aprop, hi ha casa seva però nosaltres no ens hi aproparem. I després d’explorar l’interior de l’església, sortim buscant més runes.

Selçuk i Ephesus (348)

Ens dirigim cap a la cova dels Seven Sleepers o Set Dorments, un lloc a pocs quilòmetres caminant que té les tombes d’aquests set joves. Aquesta és una de les llegendes més antigues del Cristianisme i diu així: Durant el regnat de l’emperador Deci es va intentar imposar el culte a l’emperador i ell a Èfesus va exigir a la població un sacrifici als Déus pagans. Set joves es van resistir però donava temps per reflexionar o serien executats. Van amagar-se en una cova que van tapiar mentre dormien perquè morissin. Els joves van seguir dormint sense despertar-se fins que molts anys després van despertar pensant que encara regnava Deci. D’aquí anem caminant cap a Selçuk passant pel Temple d’Artemisa, una de les set meravelles del món antic.

Selçuk i Ephesus (404)

Avui en dia aquí no hi ha gairebé res però durant un període de més de mil anys va ser un dels principals centres religiosos, polítics i econòmics de Èfesus. Una columna ens recorda que algun dia, aquest lloc va ser molt gran en tots els sentits. Artemisa era descrita com salvatge, independent i d’una força i bellesa superiors. Era coneguda com la deesa de la fertilitat, la caça i la guerra en la mitologia grega. Era filla de Zeus i bessona d’Apolo.

I d’aquí, tornem cap a casa aprofitant que el mercat encara està en peu, acabem passejant fins que es fa de nit. Passem una estona escoltant als nostres amics músics, fan el comiat d’un noi que marxa a la mili.

Selçuk i Ephesus (423)Selçuk i Ephesus (414)

                                                                                                                                                                                                                                                                               

Selçuk i Ephesus (420)Selçuk i Ephesus (408)

                                                                                                                                                                                                                                                                                En aquest país el servei militar és obligatori i en diverses ocasions Amnistia Internacional ha denunciat la persecució dels objectors de consciència. Fins cinc dies abans de marxar, no se’ls comunica el destí per evitar fugues. En aquesta societat, fer la mili és quelcom important que prepara per la vida adulta i pel matrimoni. Evidentment, els joves de les capitals no volen fer-la però per la gent de la Turquia profunda és oportunitat d’aprendre a llegir i a escriure, o fins i tot de pensar en rentar-se… Amb la població de Turquia, aquest país té uns dels exèrcits més ben preparats del món i la importància del servei militar per a la vida dels homes d’aquesta terra es podria resumir en aquesta frase: “El servei militar converteix un home en un autèntic ciutadà turc. Com és lògic un pare no deixa que la seva filla es casi amb algú que no ha fet el servei militar”. Haver prestat aquest servei sovint s’ha de ficar al currículum i si no fas la mili, estàs podrit. Així es com anomenen als que no la fan, kuruk. I així està el món i així us ho hem explicat… Informació sobre el servei militar a Turquia aquí 

Només ens queda afanyar-nos per buscar un lloc per menjar alguna cosa i pair el dia d’avui.

Sopar no es tasca fàcil, avui dia de mercat, un cop acaba, tanca tot. Per variar, seiem en un lloc local a menjar-nos un kebab on la família ens convida a çais per regar la carn. Res a dir, molt agraïts i contents, marxem a dormir que demà marxem cap a Pamukkale.

Selçuk i Ephesus (425)


Informació per altres viatgers:

  • Des de l’estació de bus d’Izmir, agafem un dolmuş (van/mini bus) que en 45 min ens deixa a Selçuk. Ens ha costat 10 TL/ persona.
  • Just a 100 metres, ens allotgem a l’Hotel Paris en habitació doble amb roba de llit neta i tovalloles. Lavabo privat amb aigua calenta, paper WC i sabó. Hi ha calefacció, esmorzar a la turca inclòs molt ranci i bon wifi. 55 TL/ parella i nit. (El preu de sortida eren 70 TL).
  • Les runes d’Ephesus són a 3 km, podeu caminar o anar-hi amb dolmuş, surten cada 30 minuts. El preu és de 2,5 TL/ trajecte. L’entrada a les runes d’Ephesus costa 30 TL i si allà voleu entrar a les terrasses, haureu de pagar 15 TL més.
  • L’estació de busos/ dolmuş també anomenada Otogar, està al centre del poble i allà podeu comprar bitllets de bus per anar a qualsevol racó del país.
  • Comprem bitllet de dolmuş per anar cap a Pamukkale, costa 35 TL/ persona i tarda 3 hores. Teniu diferents horaris. El primer del matí surt a les 9h.

Posted on 13 Març, 2015, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: