Pamukkale, el castell de cotó més impressionant

Després de pujar en un dolmuş a les nou del matí, en unes tres hores i paisatges impressionants, arribem a Pamukkale, el nostre proper destí. Pel camí anem veient milions d’oliveres i camps de cultiu, a fora fa fred però la calefacció ens ajuda a pensar que potser a fora, estem a ple estiu 🙂

En aquest país mengen botifarres de camell!!! De camí passem per un poble on a totes les botigues, tenen un camell de cartró a fora com a reclam. Compren camells a Egipte i en fan botifarres, per flipar! Ara ja sabem de que són les botifarres que tenen als supermercats!!

Ens deixen a la plaça de Pamukkale i arribant, ja hem vist les piscines de travertí. El poble és molt petit i un cop situats, comencem a caminar enmig d’un fred considerable, cercant el nostre allotjament.

Pamukkale (10)

A l’estiu sembla que aquest indret deu ser un caos però clar, no hi ha ningú. Només turcs i japonesos! N’està ple!

Veiem cares turques curtides pel fred, ens creuem amb mirades curioses i arribem a destí. Ens allotgem al Dört Mevsim Guest House. Ho porta una família molt amable amb un nen que passa les hores intentant-se comunicar amb nosaltres amb una eina mestra que ens ha cridat l’atenció. Us en recordeu del Blandiblú? Li fa molta gràcia que jo faci cara de fàstic i em persegueix jajaja

Aquí s’està molt bé, a l’habitació que per cert està impecable; hi ha calefacció i assecador de cabell, quin luxe! La zona comú és el menjador familiar i hi ha una estufa de llenya que no para en tot el dia, no podem demanar res més. Tenen piscina i un espai exterior ampli però clar, amb el fred que fa, només podem pensar en com seria amb calor…

Passem el dia voltant pel poble, caminant pels voltants i esperant que hi hagi una bona posta de sol, ara per ara, impossible! Està tapat i tot apunta que acabarà nevant. Localitzem algun supermercat, la pastisseria del poble i comprem el nostre sopar. Com de costum, sopem pa, olives, iogurt i formatge amenitzant amb una taronja! I contents cap a dormir, esperant que demà no plogui i puguem gaudir d’aquest indret com toca.

Pamukkale (68)Pamukkale (70)

                                                                                                                                                                                                                                                                                   El dia es lleva tapat però només sortir, sembla que el sol despunta. Esmorzem com dos senyors perquè aquí l’esmorzar inclòs a la turca és abundant i variat. Embotit, pa, mel, formatge, olives, fruita i cafè amb llet fins que ens cansem 🙂

Amb els dipòsits plens, comencem a caminar cap a les piscines més famoses d’aquest indret, els travertins de Pamukkale, que són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1988, junt amb la ciutat de Hieràpolis, que també visitarem avui. Fa molt fred i mirant a les muntanyes que tenim al darrera, veiem que ha fotut una nevada considerable, deixant un paisatge preciós.

Pamukkale (84)

Pamukkale vol dir castell de cotó en turc i no és estrany, des de baix divisem la muntanya totalment blanca. El blanc des d’aquí no es veu espectacular perquè abans que aquest lloc fos declarat Patrimoni, s’hi pujava en moto, hi havia hotels al capdamunt i unes quantes bestieses més. Poc a poc, es va recuperant el color però pensem que li queda uns quants anys.

Pamukkale (172)

Pamukkale (105)Pamukkale (390)

                                                                                                                                                                                                                                                                        Paguem la entrada, de les més econòmiques de Turquia si ens plantegem que també s’inclou la visita a l’antiga Hieràpolis i tenim previst passar-hi tot el dia. El més fotut de l’assumpte és el fet que per les piscines s’ha d’anar descalç i no us imagineu el fred que fa!!!!

Pamukkale (169)Pamukkale (387)

                                                                                                                                                                                                                                                                               Només arribar al punt d’accés des del poble, he d’ajudar a una senyora alemanya a sortir i em fa pensar que possiblement rellisqui el terra.

Els moviments tectònics de la depressió de la falla a la conca del Riu Menderes van causar terratrèmols i alhora, nombroses fonts d’aigües termals. Aquesta aigua conté grans quantitats de carbonat càlcic i de les fonts cada segon emergeixen 250 litres d’aigua que a mesura que descendeixen per la muntanya, es refreden i fan de l’ambient un lloc màgic però amb un terra hostil 😀

Pamukkale (106)Pamukkale (107)

                                                                                                                                                                                                                                                                                

Pamukkale (125)

Ens descalcem i comencem a caminar. El terra és blanc, un blanc immaculat i rugós que fa que no patinem i puguem anar tranquils. L’aigua baixa calenta però quan va baixant, es va refredant i en alguns punts, està congelada i això fa de la experiència quelcom que no oblidarem mai.

Pamukkale (118)Pamukkale (114)

                                                                                                                                                                                                                                                                             

Pamukkale (110)

Del terra surt fum, un fum que ens deixa davant un paisatge blanc i boirós únic. Els dipòsits de pedra calcària i travertí fan formes de piscines per on va baixant l’aigua i el paisatge esdevé surrealista per les estampes que contemplem. Sembla que estem en un altre planeta i les piscines tenen un color blau tan clar i bonic que simplement podem parlar de màgia natural.

Pamukkale (152)Pamukkale (134)

                                                                                                                                                                                                                                                                               

Pamukkale (45)

Pamukkale (128)Pamukkale (145)

                                                                                                                                                                                                                                                                                     

Pamukkale (150)

La temperatura de l’aigua calenta oscil·la entre els 35 i 100ºC!!! Mentre anem pujant presencio un acte insòlit, una japonesa cau en una piscina vestida i amb la càmera rèflex, el mòbil, el tablet, tot, tot i tot! L’ajudo com puc a aixecar-se i marxa com si res. Això ens fa pensar que la tecnologia a Japó deu ser molt barata doncs nosaltres estaríem intentant pal·liar els danys de qualsevol manera!

Pamukkale (317)Pamukkale (378)

                                                                                                                                                                                                                                                                          

Pamukkale (96)

L’activitat volcànica subterrània de la zona va provocar la filtració de diòxid de carboni en una cova del poble de Hieràpolis que hi ha al capdamunt. La cova anomenada de Plutó es coneixia perquè qui hi entrava, moria pel gas i es pensava que era Plutó el responsable, Déu dels inferns.

Estem pràcticament sols i és d’agrair, potser no és la millor època per visitar-ho però estem contents perquè havíem vist imatges de les piscines plenes de gent en banyador i no ens atreia massa, la veritat.

Pamukkale (179)

Seguim pujant i en una hora i mitja, som a dalt. Si aneu a la idea, podeu ser a dalt en mitja hora parant a fer fotos però nosaltres ens ho prenem amb calma. A baix, hi ha un parc amb piscines que a l’estiu deu fer por, ara per ara, està tancat, fa massa fred.

Pamukkale (176)

Seiem a dalt a contemplar l’espectacle i busquem camins alternatius. Caminem cap a la dreta i de cop ens trobem amb unes piscines on no hi ha ningú. Ens descalcem i cap a dins!

Pamukkale (188)

Pamukkale (211)Pamukkale (196)

                                                                                                                                                                                                                                                                                             

Pamukkale (200)

I li toca el torn a Hieràpolis, l’antiga ciutat construïda al capdamunt del Castell de Cotó. El que queda es poca cosa, moltes runes i el que primer veiem és un impactant sistema de conducció de l’aigua que ens deixa estorats imaginant-nos la vida en aquest indret, durant les èpoques d’esplendor de la zona.

Pamukkale (215)

Pamukkale (227)Pamukkale (224)

                                                                                                                                                                                                                                                                           

Pamukkale (220)

Aquesta era una ciutat balneari creada a finals del segle II a.C.que va estar en mans de macedonis, romans, bizantins i selyúcids fins que un terratrèmol la va destrossar gairebé completament el 1354.

Pamukkale (221)Pamukkale (241)

                                                                                                                                                                                                                                                                      

Pamukkale (255)

Comencem a caminar cap al teatre que segueix en procés de restauració però ara, podem gaudir dels últims retocs. Es va construir l’any 60 d.C sobre les runes d’un altre teatre que va ser destruït per un terratrèmol. L’escenari es va començar a restaurar el 2012 i tot i que els treballs de restauració no s’aturen; ara hem pogut gaudir d’un espai marcat per una bellesa única.

Pamukkale (238)

El teatre, originàriament va ser construït íntegrament de marbre i tenia capacitat per unes vint mil persones. El que ara podem contemplar ens dóna una bona idea del que podia ser en aquella època. Al centre, a les primeres files hi ha un luxós seient en forma semicircular, reservat per les personalitats!

Pamukkale (257)

Estava dividit en tres seccions, l’estadi, l’orquestra i l’escenari. Al segle IV, l’orquestra generalment s’utilitzava per representacions teatrals i es va condicionar per dur a terme espectacles aquàtics. Per tant, la cultura era moolt important.

Pamukkale (263)Pamukkale (267)

                                                                                                                                                                                                                                                                                 Entre les escultures hi ha escenes mitològiques protagonitzades per Apolo i Artemisa (el temple de la qual es troba a Èfesus). Aquests relleus són rèpliques però els originals estan al museu de les termes que avui, ens hem trobat tancat.

Pamukkale (272)

D’aquí pugem fins al Martiri de Sant Felip pel carrer de pedra que s’ha restaurat i que creuem per un pont. Abans d’arribar, ens trobem amb els banys que els fidels havien d’utilitzar abans d’entrar a l’església. Des d’aquí, les vistes són magnífiques!

Pamukkale (294)

Pamukkale (296)Pamukkale (305)

                                                                                                                                                                                                                                                                           Anem caminant cap a les portes d’entrada de l’antiga ciutat. La porta de Dominciano i de Frontino donava accés a la Plateia, via principal d’accés a la ciutat. Aquesta porta destaca per la seva triple arcada i torres arrodonides als laterals.

Pamukkale (331)

Per accedir a la ciutat i per temes de salut pública, abans d’entrar, la gent s’havia de rentar i per això, hi havia uns altres banys públics.

La porta nord és d’època bizantina i té dues torres quadrades laterals. Aquesta porta ja formava part del sistema defensiu de la ciutat quan la cosa estava de capa caiguda.

Pamukkale (330)

Per aquesta zona destaquen les latrines on es poden veure els sistemes de canalització d’aigua i un molí d’oli de l’època, tot un espectacle imaginar-nos qualsevol pel·lícula de l’època.

Pamukkale (341)Pamukkale (347)

                                                                                                                                                                                                                                                                                    A aquesta ciutat la gent venia a guarir-se amb les aigües termals però molts no ho aconseguien i s’enterraven aquí. Hi ha tres necròpolis escampades per les muntanyes. El que des de lluny, semblen cases, de prop es transformen en tombes, sarcòfags, tombes lícies i tombes de mides surrealistes, semblen cases. Tot això data del període helènic fins el principi de l’època cristiana i n’hi ha de molt ben conservats!

Pamukkale (352)

Al mateix costat de les tombes hi trobem un antic molí d’oli. Aquells romans si que en sabien 😛

Pamukkale (350)

Tornem cap a l’entrada tot passant de nou per tot arreu, sempre pensem que ens perdem alguna cosa i no ens agrada la idea. Fa molt fred i comença a fer-se fosc. Així que xino xano, anem cap al Castell de Cotó per baixar de nou al poble. Ens haguéssim quedat fins a la posta de sol però s’ha tapat i no podrem gaudir d’aquest moment.

Pamukkale (357)

Així doncs, baixem a dinar un kebab i anem cap a casa a descansar, ens ho hem guanyat!

Informació per altres viatgers:

  • Al centre del poble teniu algun restaurant de menjar barat i oficines per comprar bitllets de bus de les companyies més importants (Pamukkale i Metro). Nosaltres vam comprar a Pamukkale un bitllet de bus per anar de Denizli a Fethiye, el preu és de 25 TL/ persona. El bus de Denizli surt a les 9h del matí però hi ha molts més horaris. El trajecte dura unes 4 hores. Per arribar a Denizli, s’agafa un dolmuş a la plaça del poble que en 30 minuts us deixarà a l’estació de bus de Denizli per 3,5 TL. Realment no cal que compreu el bitllet per marxar a Pamukkale doncs podeu anar fins a Denizli i comprar-lo allà. Potser en temporada alta si que val la pena reservar o comprar amb antel·lació.
  • Ens allotgem a Dört Mevsim. La doble ens costa 50 TL/parella i nit. Habitació impecable amb calefacció, roba de llit neta, tovalloles i dutxa a dins d’aigua calenta. Espai comú ampli amb estufa i zona per treballar amb endolls. Bon wifi. Piscina i zona a fora àmplia i comfortable que a l’estiu deu ser de luxe! Esmorzar abundant d’estil turc inclòs. Servei de bugaderia per 25 TL. A l’habitació teniu assecador de cabell. Ho recomanem mooolt!
  • L’entrada a Pamukkale i Hierapolis costa 25 TL i està obert de 8h a 17h. El museu (es paga a part) els dilluns està tancat però seria interessant visitar-lo perquè a l’interior hi ha els banys millor conservats del recinte. Si us agrada la història, calculeu dedicar-li tot el dia (6 hores hi vam ser nosaltres).

Posted on 16 Març, 2015, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: