De passeig per la costa turca

Sortim de Pamukkale amb un ambient molt fred i a més, està plovent. Les previsions són de neu però de moment, estem de sort. Quan arribem a Denizli, busquem el nostre bus cap a Fethiye i en mitja hora, sortim. En mitja hora la cosa ha canviat considerablement, està nevant i força, però de moment, no qualla. A mesura que passa l’estona, la cosa canvia.

Fethiye (1)Fethiye (5)

                                                                                                                                                                                                                                                                                De cop ens trobem amb moltíssima neu, un paisatge de muntanya totalment nevat i la carretera es comença a ficar distreta si comptem que estem per carreteres de muntanya.

Fethiye (23)

Fethiye (17)Fethiye (20)

                                                                                                                                                                                                                                                                                 

Fethiye (26)

Per sort, aquí tot flueix i el trànsit no es para. A casa ja no circularia ni Déu! I gaudint d’aquest increïble regal, arribem a Fethiye, un poble que a l’estiu és un formiguer de turistes autòctons i foranis.

Fethiye (29)

Aquí no neva, només plou i hem d’esperar que pari una mica per sortir caminant cap a la zona dels hotels barats, situada al port. Des d’aquesta zona es fan creuers en velers impressionants i també es pot arribar en ferry a les illes gregues, estem molt aprop de Grècia. Quan para de ploure, comencem a caminar. Finalment ens quedem al Fethiye Guest House, un lloc molt fred però net i amb molt bona gent. Sortim a buscar un lloc per dinar, parem en un Lokantasi i fem menú, per 7 TL sortim a rebentar de moussaka, arròs, amanida i pa!

Fethiye (31)

I d’aquí, aprofitant que ha parat de ploure, ens enfilem cap a les tombes Lícies. Fethiye està envoltat de mar i muntanyes. Ara les muntanyes estan nevades i entre la blancor de dalt i el blau de l’aigua, el paisatge es dibuixa idílic, si no fos pel fred. Ens trobem en un indret tranquil, amb la part turística i el port ben parats però la infraestructura deixa endevinar com deu ser en ple estiu.

Fethiye (66)

La ciutat actual està construïda sobre les runes de l’antiga Telmeso i alguns d’aquests vestigis avui en dia es poden observar. Aquí també s’inicia la ruta Lícia, famosa arreu del món.

La mitologia Lícia situa l’origen de l’antiga Telmesos, actual Fethiye en una de les aventures amoroses d’Apolo. Aquest enamorat de la filla del rei Tiro, es va transformar en cadell per guanyar-se la confiança i amor de la jove. Ho va aconseguir i van engendrar al seu fill, Telmesos que va donar nom a aquesta terra.Us deixem un mapa de la ruta Lícia, extreta de Google, per si algú s’anima  a visitar aquest increïble indret i vol caminar una mica 😛

mapazonaantalyaf

Els licis han marcat la regió des de que es van establir aquí cap al segle V a.C. I curiosament, ja s’anomena aquesta ciutat a La Ilíada, d’Homer. Es parla dels licis com a bàrbars però es presenten com un poble ric, treballador i que lluita per la llibertat, la llengua i la tradició. És l’únic poble del mediterrani que va resistir l’avançament de l’Imperi Romà fins l’any 43 d.C.

El 1950 hi va haver un terratrèmol a la ciutat però les restes dels licis, van quedar pràcticament intactes. Ens decidim doncs, a explorar-les perquè tot i que estigui tapat, el fet que estiguin enmig del poble, ens donen seguretat que no acabarem com ànecs.

Comencem a caminar cap a dalt. Des del carrer principal que ens du al port, ja es veuen les tombes excavades a la roca en un entorn de muntanyes verdes que fan dels contrastos marró/verd un espectacle. Sembla que les tombes vigilin la ciutat des de dalt i que el temps no hagi passat…

Fethiye (45)

Aquestes restes daten de l’any 350 a.C. La tomba més gran, Amyntas, la del rei de Thelmesos, es pot visitar per dins accedint per unes escales que estan al peu de la muntanya. S’han de pagar 5TL i tot i que no hi havia ningú per cobrar-nos, com que començava a ploure, no vam pujar.

Des de fora semblen molt ben conservades i diuen que es degut a que els licis feien un estudi tècnic abans de construir que els ha fet perdurar fins als nostres dies gairebé intactes. Hi ha fins un total de 1085 tombes de diferents tipologies. A la porta de les tombes hi ha inscrites maldicions perquè els saquejadors no s’hi acostin 🙂

Fethiye (39)

D’aquí, seguim el carrer fins al castell dels Cavallers de Rodes que data del segle XV. Des d’aquí, hi ha unes bones vistes de la ciutat i en aquest punt s’inicia la ruta Lícia que ens portaria fins a Antalya. De Fethiye surten alguns trekkings curts que si fes bon temps, hauríem recorregut. Ens crida especialment l’atenció la caminada que ens portaria fins a Hysarönü Kayaköy, una ciutat abandonada a 4 quilòmetres per la ruta.

Fethiye (56)

Comença a ploure i una senyora ens avisa que ens mullarem, no falla. Entre fred i aigua, acabem comprant alguna cosa per sopar i tirem cap a casa a passar fred.

Fethiye (50)

El dia següent es lleva una mica millor i seguint els consells dels nois del Guest House, seguim la línia de la costa fins que ens cansem.

Fethiye (88)

Passem per la zona on estan arreglant els vaixells per l’estiu, la temporada s’apropa. Hi ha autèntics monstres i velers de somni. Llàstima que llogar aquestes bèsties sigui tan car.

Fethiye (64)

Seguim entre pinedes i paisatges típicament mediterranis que de tant en tant, ens deixen imatges de la badia, d’un blau intens preciós. Parem a xerrar en un parc a peu de mar i quan arribem al següent mirador, tornem perquè el cel es tapa amb núvols que amenacen tempesta.

Recorrem el centre del poble, la part que a l’estiu s’endevina més turística. Ara està mort, però la decoració dels carrers ens dóna molt joc i amb la imaginació, passem per carrerons plens de gent, amb música i molta vida 😉

Fethiye (82)

En aquest indret hi ha tombes lícies per tot arreu i anem cap a l’Ajuntament, aquí n’hi ha una. Està a peu de carrer i té uns gravats força ben conservats. D’aquí anem cap a l’Amfiteatre que sembla acaben de restaurar. N’hem vist uns quants i la veritat, no és dels millor conservats o més aviat, restaurats. Pel carrer del darrera, anem cap al centre del poble a fer el que més ens agrada, observar la vida del gent.

Fethiye (99)Fethiye (110)

                                                                                                                                                                                                                                                                                   I deixem aquest indret per marxar cap a Kaş, un altre poble de la costa turca. Avui sembla que el dia s’ha llevat millor i s’endevina un sol potent. Agafem el nostre bus cap a la propera parada i el camí passa pel costat de la costa. El blau del mar és preciós, un blau de postal de platges de somni. L’aigua trenca als penya-segats i aviat arribem a destí.

Kas (28)

Ens trobem amb un poble relativament petit que possiblement sigui molt turístic a l’estiu però ara, de nou, estem sols amb la gent que viu aquí tot l’any. Els nois de l’allotjament de Fethiye ens van dir que aquest indret és el millor lloc per bussejar de Turquia. No ho podrem provar, tot està tancat i fa molt fred. Així doncs, hem decidit que haurem de tornar.

Kas (104)

Busquem un lloc per dormir i després que ens intentin estafar amb preus desorbitats, donem amb l’Ani Pension. Ens trobem en Shan, un noi americà que treballa aquí a canvi d’allotjament i menjar i que és d’allò més simpàtic i servicial.

Sortim a menjar alguna cosa i a explorar aquest petit poble pesquer i turístic que no té ni sis mil habitants. No és època de platja, fa fred i sembla que plourà. Després de menjar un kebab en un petit local en el que la propietària ens vol estafar sortim a caminar.

Ens hem trobat una gossa, la Linda, l’hem batejat! Ens ha seguit per tot arreu i amb ella hem anat cap a l’antic Teatre Grec des del que hi ha unes vistes magnífiques de la costa i una pau indescriptible. Per arribar-hi hem caminat uns deu minuts i finalment, ens hem endinsat per camps d’oliveres que ens porten al teatre directament.

Kas (15)

Kas (71)

Kas (8)Kas (19)

                                                                                                                                                                                                                                                                                D’allà ens hem dirigit al port i hem seguit la costa amb la Linda fins a l’heliport. Des d’allà també hi ha bones vistes de la badia. Hem seguit per la carretera fins a la platja gaudint de la calma i el paisatge fins que se’ns ha fet tard i hem anat a fer les compres corresponents pel sopar.

Kas (97)Kas (111)

                                                                                                                                                                                                                                                                        Tenim una habitació triple que ens principi és dormitori. És molt calenta i hem montat un campament per passar el fred veient Game of Thrones. I així, ens en anem cap a dormir i ens acomiadem fins demà! Per cert, la Linda volia dormir amb nosaltres però els propietaris del Guest House l’han fet fora, la teníem dormint a la nostra porta 😀

El dia s’aixeca perfecte, fa sol i després d’esmorzar com dos senyors el típic menú turc que tant ens agrada, comencem a caminar resseguint la platja en direcció al teatre. Ens anem trobant amb cales d’un blau transparent que gairebé sembla irreal. Alguna persona fins i tot, s’atreveix a prendre el sol en banyador! Potser fa bon temps, però tant no ho creiem.

Kas (9)Kas (20)

                                                                                                                                                                                                                                                                       Caminem unes dues hores i decidim tornar, avui hi ha mercat i els mercats turcs ens encanten! Just abans d’arribar al mercat ens trobem amb uns quants tarongers i les taronges en aquest país són de vici. Així doncs, intentem collir-ne alguna sense èxit, tenen unes punxes que ens deixarien fets pols.

Ens passegem pel mercat una bona estona, hi ha una mica de roba però es tracta bàsicament d’un mercat de pagesos que porten el seu producte a vendre. En trobem amb fruita, verdura, pa àrab, formatges i iogurt casolà, ayran (una beguda de iogurt que els turcs prenen amb els kebabs), olives de mil tipus i mel. Ho compraríem tot però només fem la compra pel sopar, ja sabeu, unes olives, formatge, pa i fruita. Què contents amb aquesta teca turca!

Kas (36)

Kas (43)Kas (61)

                                                                                                                                                                                                                                                                               

Kas (59)

En Shan, l’americà que viu al nostre Guest House ens ha dit que al mercat fan pancakes turcs, els famosos gözleme. Tot i que és aviat, els volem tastar i mentre esperem el nostre gözleme de verdures i formatge, ens trobem a un canadenc que fa 20 anys es va comprar una casa a peu de platja!

Kas (75)

Gaudim a ple sol del nostre pancake gegant i de l’amanida de tomàquet i olives que ve de regal! Amb calma gaudim dels sabors i tornem a fer la última volta pel mercat buscant cares que ens regalin somriures o mirades de complicitat, perquè parlar és impossible, no ens entenem. Per aquí aprecien les fotografies del Marc i a canvi de fotos, ens donen teca! jajajaja

Kas (52)

Kas (48)

Ens dirigim cap al centre del poble que ara està una mica mort però igualment, és molt fotogènic. No hem estat mai a Grècia però els carrerons que s’endevinen per aquest racó de Turquia ens recorden a les fotografies i postals que hem vist mil cops. Ens perdem amb la Linda per aquí i quan es fa fosc, pac a casa.

Kas (82)Kas (85)

                                                                                                                                                                                                                                                                             

Kas (87)

Kas (93)Kas (95)

                                                                                                                                                                                                                                                                       Volíem anar a Olympos, un lloc ple de casetes als arbres i un paradís per escalar però ens han aconsellat que no hi anem doncs el temps que fa no és per gaudir-ho sinó més aviat, per passar-ho malament. Per tant, decidim marxar cap a Antalya però amb la idea de marxar directament cap a la Capaddocia.

Esmorzem i ens acomiadem dels nostres amics per anar directes a l’estació de busos. En menys de mitja hora sortim cap a Antalya i en unes quatre hores de viatge ens plantem a l’estació de busos de la ciutat. Els turcs acostumen a ficar les estacions allunyades del centre però tot i això, creiem que ens dóna temps de voltar pel centre i veure allò més pintoresc.

Comprem bitllets per marxar a la nit cap a Göreme i deixem les motxilles per anar una mica lleugers. Intentem dirigir-nos al centre amb el Tram però és impossible comprar bitllets a l’estació, no hi ha guixeta oberta ni màquines. Per tant, tirem per l’opció d’anar-hi en bus. I en una hora, som al centre!

Antalya (12)

El bus ens deixa just al centre de la ciutat, el casc històric o Kaleiçi. Actualment està força restaurat però l’entramat de carrers tot i que està ple de gent, ens permet fer-nos una idea d’aquesta ciutat situada al capdamunt d’un penya-segat i envoltada d’aigües impressionants.

Antalya (14)

Ens apropem a la part que dóna a la costa i podem contemplar la badia plena de vaixells i el petit port que a l’estiu deu ser un formiguer de gent. En aquesta ciutat podem dir que és l’indret on ens hem trobat més turisme tot i el mal temps que fa!

Antalya (49)

Aquesta zona de la ciutat destaca per estar plena d’hotels, bars, restaurants i botigues. Els turcs venen aquí a comprar i els turistes a gaudir de l’indret. Com a curiositat, la restauració del Kaleiçi va obtenir la Poma d’Or o el que és el mateix, l’Òscar del turisme.

Antalya (39)

Les cases aquí són diferents de les de la resta de Turquia, les han, són construccions d’estil otomà i tot i que no tenen res a veure, ens recorden a les cases del País Basc.

Antalya (16)

Antalya (47)                                                                                                                                                                                                                                                                              

Antalya (61)

Fem un passeig ràpid entre mesquites, madrasses, esglésies, botigues i fins i tot ens trobem amb una boda!

Antalya (29)

Antalya (64)Antalya (37)

                                                                                                                                                                                                                                                                         Pugem fins al dalt de tot, on tenim unes bones vistes del mar i des d’on podem endevinar la màgia d’aquest lloc amb un sol esplèndid. Aquest racó de la ciutat és el lloc del “botellón”, hi ha joves escoltant música i bevent la cervesa típica del país, l’Efes. I ja veieu les imatges que ens deixa aquest indret…

Antalya (45)Antalya (26)

                                                                                                                                                                                                                                                                              

Antalya (22)

Per acabar anem cap a la Porta d’Adriano construïda al segle II a.C pels romans en honor a l’emperador.

Antalya (71)

Seguim per la muralla i anem a comprar alguna cosa de sopar, es fa tard i és hora d’anar a buscar el bus que ens durà fins a la Capaddocia!

Informació per altres viatgers:

Fethiye:

  • Des de l’estació d’autobusos al centre del poble (on estan els allotjaments) hi ha 2 km o uns 25 min caminant. També hi ha fora de l’estació dolmus que us deixaran al centre (heu d’anar al port esportiu). L’estació dels dolmus està al centre.
  • L’allotjament barat està situat al c/ Karagozlar Zafar Cadessi. Cadessi és carrer en turc. Nosaltres ens allotgem a Fethiye Guest House, la doble costa 60 TL i nosaltres per estalviar dormim en dormitori (25 TL/ persona). Esmorzar turc inclòs molt abundant i variat i bon wifi. Dutxa d’aigua calenta, lloc net, roba de llit neta i tovalloles. Al bany comú hi ha paper WC. El propietari us ajudarà amb informació, són molt atents. Aigua calenta a discreció. A l’estiu hi ha AC.
  • L’entrada a les tombes lícies costa 5TL però des de baix teniu millors panoràmiques i no cal pagar. El teatre no té res d’espectacular, l’estan restaurant i personalment, ens ha semblat que estan fent una bona porqueria.
  • Des de Fethiye surten els trekkings de la Ruta Lícia. Podeu fer-ne algun tros, la majoria de rutes són d’aproximadament 8km per etapa. Al nostre Guest House tenen un llibre gratuït amb informació i mapes. No s’ha de pagar per entrar a la ruta ni per acampar durant però per accedir a alguns vestigis que us anireu trobant pel camí sí.
  • La millor època per visitar Fethiye és a la primavera. Us podeu dedicar a fer diving al matí i esquiar a la tarda donada la versalitat del paisatge!
  • Comprem un bitllet de bus amb la companyia Bati Antalya per anar cap a Kas per 16 TL/ persona. Es tarda aproximadament dues hores i hi ha diferents horaris. Podeu comprar el bitllet el mateix dia a l’estació.

Kaş:

  • Ens allotgem a Ani Pension, els allotjaments barats són al Carrer Yeni Cami. Ens allotgem en dormitori que en realitat és una habitació triple amb bany a dins. Ens costa 50 TL/ parella i nit. Esmorzar inclòs d’estil turc. Tenen aigua calenta i AC (que a l’hivern és d’aire calent). Bon wifi i una zona comú a dalt, que a l’estiu deu estar genial.
  • Teniu molts supermercats i llocs de menjar local amb preus una mica més cars que a la resta de les zones visitades.
  • Els divendres fan mercat i a Turquia els mercats duren tot el dia. Apropeu-vos-hi i compreu. També hi ha parada on fan crepes (gözleme) de verdures i formatge fresc gegants per 6TL.
  • El millor diving de Turquia està aquí!
  • Comprem un bitllet de bus a l’estació per anar fins a Antalya. Els busos surten cada mitja hora a partir de les 6:20 am. El preu és de 25 TL/ persona i el trajecte té una durada de 4 hores fent parades.

Antalya:

  • Des de l’estació de busos podeu anar al centre de diverses maneres:
  1. Taxi
  2. Tram: La parada està sortint de l’estació a mà esquerra (veureu panells indicatius). El problema és que pot donar la casualitat que no venguin bitllets i per tant, no podreu utilitzar aquest mitjà de transport. Això ens va passar a nosaltres.
  3. Bus: Els busos 93 i 94 van a la Old Town i el preu del bitllet és de 2 TL/ persona i trajecte. El trajecte d’anada ha durat 1 hora però de tornada unes 2 hores. El bus para davant mateix de l’estació de busos i us deixa al mig de la Old Town.
  • Comprem un bitllet de bus per anar cap a Göreme (Capaddocia) en un bus nocturn que surt a les 21:30h. La companyia és Yeni Aksaray i ens ha costat 50 TL/ persona. El trajecte dura aproximadament 9 hores i el bus té pantalla de TV individual, calefacció, bons seients i us donaran cafè i snack. Allà mateix hem deixat les motxilles tot el dia. Hi ha una consigna però s’ha de pagar (creiem que 3TL).

Posted on 18 Març, 2015, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: