El Llac Titicaca i les seves illes màgiques

Avui hem traçat el recorregut fins a Puno i la carretera que ens ha portat fins allà, ha estat impressionant! L’altra vegada que hi vam passar era de nit i no vam poder gaudir de tot aquest espectacle. La carretera passa pel mig de petits pobles, llacs i muntanyes, moltes muntanyes. Algunes d’elles ben blanques i tot això, a 4000 metres. Ja tenim pensat que haurem de tornar-hi per gaudir d’aquest indret com es mereix però possiblement amb el nostre propi vehicle :O No parem de barrinar el caparró i sempre sorgeixen idees noves 🙂

Arribem a Puno passat migdia, ens donen un plànol a l’oficina de turisme de la Terminal de busos i comencem a caminar per la vora del llac. Ens dóna la sensació que és impossible estar tan alts i com si res… però sí, sí. Puno és una de les cinc ciutats més altes del món.

El llac està preciós i el cel està força ennuvolat tot i que fa un sol que crema. Les dones vestides de manera tradicional jeuen a la vora del llac fent petar la xerrada, passejant el ramat d’ovelles o simplement, el jovent juga a voleibol entre crits d’emoció.

Puno (24)

El llac Titicaca està a 3812m, gairebé res! Abarca uns 8300 Km2 i per això, podríem dir que és el més gran de Sud Amèrica si no comptem el llac de Maracaibo, a Veneçuela on per cert, vam ser el 2009. El llac de Maracaibo fa 13000km2 però té connexió directa amb l’oceà i molts el consideren mar. Almenys donem fe que les seves aigües són salades!

Puno (22)

La profunditat del Titicaca arriba en alguns llocs als 280 metres! Com a curiositat apuntem que el llac en sí no pertany ni a Perú ni a Bolívia, sinó que es comparteix i apareix sencer als mapes dels dos països.

Ens endinsem el carrer a l’esquerra a l’alçada del port, l’avinguda Titicaca. Comencem a pujar i ens anem trobat amb allotjaments. Anem preguntant i acabem trobant un lloc que ens convenç per l’amabilitat i el preu. Així doncs, no ens apropem a la Plaza de Armas, allà estan els allotjaments més turístics i més cars, és clar. Per la zona de l’estadi, on ens allotgem nosaltres, és ple de pensions i hotels barats, amb preus per habitació doble a partir de 15 Sols!!!

Puno (120)

Deixem trastos i sortim a dinar. Triem una pollería on per 6,5 Sols ens cruspim un plat de sopa, un tros de pollastre a la brasa, amanida i patates fregides acabades de pelar! Aquí hi ha tanta varietat de patates que no val la pena cuinar-les prefregides. Possiblement ni existeixin!!

Fem una volta pel mercat que ens han dit que és diari coincidint amb la la festivitat de Setmana Santa perquè habitualment és només els dissabtes. Amb el pas dels dies, hem descobert que això no és així doncs aquí hi ha mercat cada dia de la setmana! Aprofitem per comprar pa i quatre coses per sopar i després de passejar-nos pels voltants del llac i poder gaudir de la posta de sol, ens retirem a descansar.

Puno (13)Puno (20)

                                                                                                                                                                                                                                                                          L’endemà ens llevem amb el soroll del mercat i amb els colors que ens regala Puno només passar les cortines de l’habitació. El mercat és més viu que mai, això no para! Avui però, tenim una feina afegida, hem de canviar d’allotjament perquè els divendres tanquen. Mai a la vida ens havíem trobat amb una situació similar O_o

Puno (61)

Sortim buscant una beguda calenta que no trobem, jo torno a l’hostal per dutxar-me i en Marc va a buscar un altre allotjament. Per sort, per la zona de l’estadi n’està ple i en trobem un que ens convenç.

Avui aprofitem per passejar-nos pel centre de Puno i poder gaudir de la Plaza de Armas de la ciutat. Encara que aquesta, no és tant espectacular com la de Cusco o com la d’Arequipa.

Puno (82)

Puno (89)Puno (77)

                                                                                                                                                                                                                                                                       Després de fer un parell de tombs pel centre i poder veure alguns edificis colonials de diferents colors, ens dirigim cap el llac Titicaca per veure que es cou per anar cap a les illes…

Puno (79)Puno (71)

                                                                                                                                                                                                                                                                                

Puno (65)

Puno (106)Puno (96)

                                                                                                                                                                                                                                                                                 El llac Titicaca és enorme i si us diem que hi desemboquem més de 25 rius i té al seu interior 41 illes, potser us en feu una mica més d’idea.

Al port ens han explicat com visitar les illes d’Uros, Amantaní i Taquile. Només haurem de pagar la barca d’anada i tornada i quan arribem a la illa d’Amantaní pagarem a la família que ens acull. El preu és de 30 Sols per persona i inclou el dinar, sopar, esmorzar i dormir. A veure què ens trobarem, perquè hem llegit algunes opinions de viatgers que ha passat per aquí i tots coincideixen que el tracte és molt fred.

Puno (128)

El matí següent, esmorzem i marxem caminant cap al port. Arribem abans d’hora, així que aprofitem per donar una volta i escalfar-nos allà on toca el sol. No sabem si us ho havíem dit però a Puno fa mooolt fred! Poca estona després anem cap el vaixell que ens portarà fins a les illes. Res a dir, molt ampli, net i ben gestionat pel Nicasio, un home molt afable i atent.

El recorregut és lent però les vistes que tenim són impressionants i això fa molt més agraït el trajecte. Després d’una estona de camí, sortim a la part de fora de la barca i ens trobem en Sergio de Madrid i en Juan Sebastian de Colombia. En Sergio està viatjant per Perú i d’aquí un mes s’establirà al nord del país per treballar-hi, si voleu saber què ha fet per aquí, us deixem el seu blog. En Juan Sebastian, va fer més o menys el que vam fer nosaltres en el seu moment, vendre-s’ho tot i deixar la feina per poder viatjar durant un llarg temps per Sud Amèrica, gran decisió! 😀

Llac Titicaca (5)

Llac Titicaca (47)

Gairebé dues hores més tard i després de veure molta aigua (aquest llac és gegant!) arribem a l’illa d’Uros. Aquí les visites són rotatòries per les diferents illetes habitades i això vol dir que d’aquesta manera tot els habitants reben pràcticament els mateixos diners dels turistes.

Llac Titicaca (17)

Les illes flotants dels Uros són un grup d’illes artificials fetes de totora que floten al llac. La totora és una espècie de canya amb la que es construeixen les illes del llac.

Llac Titicaca (39)

La nostra illa s’anomena Amanecer Titino. Aquí ens reben, primer les dones molt amablement i quan ens tenen asseguts apareix el president, que s’escolleix per rotació anualment. Ens encanta aquest projecte autogestionat i cooperatiu.

Llac Titicaca (50)Llac Titicaca (52)

                                                                                                                                                                                                                                                                                 

Llac Titicaca (82)

El president ens explica com es construeixen aquest tipus d’illes, des dels seus fonaments flotants fins a la construcció de les cases. També ens explica, com ho fan per cuinar i per fer les seves necessitats. El més divertit és que ens ho explica amb una reproducció de l’illa en miniatura amb habitants inclosos que ho fa tot molt més gràfic 🙂

Llac Titicaca (68)

Originàriament els habitants dels Uros parlaven el Puquina, avui en dia però ja no és un dialecte parlat i els urencs han adoptat l’Aymara com la llengua oficial. Fa 500 anys que no es parla el Puquina i quan van ser conquistats pels Inques, fins i tot havien de pagar impostos i sovint es feien esclaus. Mira per on els Inques, no hi ha ni Déu que es salvi… Per tant, tot i que per aquestes contrades es parli Aymara i Quechua, en cap cas són les seves llengües originàries.

Seguidament, convida a tothom a pujar a les seves barques típiques per fer una passejada pels llocs on és troba la Totora, la planta que utilitzen per fer les illes, les cases i les barques. Nosaltres però molt amablement ens neguem a anar-hi, perquè el preu ens sembla desproporcionant.

Llac Titicaca (87)Llac Titicaca (89)

                                                                                                                                                                                                                                                                                  Els habitants del Uros es creuen els amos del llac i de l’aigua, s’anomenen a ells mateixos Fills del Sol o diuen tenir sang de negre perquè no tenen fred. Hem de dir que fa molt més fred a Puno que a les illes però a tot s’adapta la humanitat per seguir el camí evolutiu, no?

La dieta i les medicines de la gent dels Uros també estan lligades a la totora. Quan es treuen les capes superficials d’aquesta canya, apareix una arrel blanca que s’acostuma a menjar pel iode que prevé el goll. Aquí també prenen fulla de coca, com a totes les zones amb alçada per la duresa del clima i també per la gana. La canya també s’aplica directament on hi ha dolor per tal que actuï con analgèsic.

Mentre tothom està fora, nosaltres aprofitem per poder gaudir de l’illa tranquil·lament. El color de la Totora seca, els colors vius de les vestimentes de les dones de l’illa i el blau potent del cel amb els núvols que s’hi barregen, ens regalen imatges úniques.

Llac Titicaca (105)

Llac Titicaca (56)Llac Titicaca (78)

                                                                                                                                                                                                                                                                                La calma acaba vint minuts més tard, quan arriba la barca. Veiem que tots baixen amb una mica de cara de pasta de moniato i quan arriba en Sergio ens explica el perquè de tot plegat. Gairebé tothom havia entès que el preu era de només 3 Sols però quan han baixat els hi han demanat els 10 que havien dit. En Marc també havia entès 3 Sols però jo que tinc l’orella molt fina, ja sabia que costava 10 Sols, per això no hem pujat!

D’aquí, marxem cap a l’illa d’Amanataní, a dues hores de les illes d’Uros. L’estona passa entretinguda parlant amb en Segio i en Juan. Així que sense adonar-nos-en arribem al petit port d’Amanantí, que vol dir illa dels amants. Agafem les motxilles i anem a terra ferma per fer la repartició de turistes entre les quatre famílies que ens acolliran. A nosaltres ens toca compartir família amb una parella de Puno, que encara no havien vingut mai fins aquí, la Guadalupe i en Mauro. La família que ens acollirà són la Damiana i en Dionisio. Ens rep la Damiana vestida de manera tradicional, no hi ha trampa, ella vesteix així. Porta un mocador llarg al cap que li cobreix tots els cabells, la protegeix del sol. Aquesta dona és tímida però molt simpàtica i servicial.

Llac Titicaca (120)Llac Titicaca (126)

                                                                                                                                                                                                                                                                             

Llac Titicaca (142)

Marxem plegats cap a casa seva, entre mig de camps de conreu i cases locals. El lloc és impressionant, no portem ni deu minuts aquí i n’estem ben enamorats! Després de caminar un tros, arribem a casa. Ella ens porta a les habitacions i ens fa prendre una mica el sol fins que el dinar és a punt.

Llac Titicaca (131)

Aquí no hi ha soroll, no hi ha cap mitjà de transport, la gent es desplaça caminant. No hi ha ni tan sols bicicletes, seria dur, la veritat. Els camins i corriols només fan que pujar i baixar de manera exagerada!

El lloc és senzill però està molt ben aconseguit i la cuina és totalment acollidora. Cuinen amb gas i amb llenya i avui tenim de menú sopa de quinua i truita fregida del llac amb oca, patates de diferents colors, amanida, arròs i per rematar-ho una infusió de muña. Tot boníssim!!!

Llac Titicaca (261)

A la casa no hi ha ningú perquè en Dionisio i el seu fill, estan treballant. A l’illa no hi ha electricitat, totes les cases disposen d’energia solar que funciona unes hores al vespre. Passem l’estona al sol fins que pugem poc a poc amb la Daminana cap al lloc de trobada amb la resta de companys. A Amantaní ens trobem a 4150m i l’alçada de nou, es nota molt. Des d’allà pujarem fins a la Pachamama i la Pachatata.

Com a curiositat, la gent d’aquesta illa gairebé no necessita comprar res a fora. Ells s’autogestionen conreus i tenen animals amb la qual cosa, s’autoabasteixen. A Amantaní hi ha 10 comunitats i la Damiana i la seva família pertanyen a la Ocosyuo. En tota la illa hi viuen unes quatre mil persones i la llengua oficial és el Quechua. La Damiana ens ha explicat que ella ha après l’espanyol amb els turistes 😀

Llac Titicaca (164)

Llac Titicaca (139)Llac Titicaca (141)

                                                                                                                                                                                                                                                                              

Llac Titicaca (148)

Pugem poc a poc fent parades mirant de no ofegar-nos per l’alçada i girant-nos per contemplar el paisatge. Tot està ple de zones de cultiu que semblen de cada família. En aquesta època predominen l’oca, les faves i la quinua. A la Serralada dels Andes, l’oca és un aliment bàsic per a més de 20 milions de persones que es cultiva en alçada. Es pot menjar crua o cuita i nutricionalment, és similar a la patata amb un 9% de proteïna!!!

Llac Titicaca (210)

La quinua o quinoa com s’anomena a casa nostra, podríem dir que és un super aliment que ara s’està ficant de moda a casa nostra perquè té un alt contingut de proteïnes d’origen vegetal i conté gran quantitat d’aminoàcids que no es sintetitzen al cos, sinó que cal ingerir-los en la dieta. A més, és una alternativa pels al·lèrgics al gluten. Una meravella!!! A nosaltres la quinua ens encanta, sobretot en sopes però que s’estengui el seu consum al món occidental pot generar problemes per a la gent andina que l’ha consumit fa milers d’anys doncs la producció és molt més costosa i on abans es plantava de tot, ara només s’hi planta quinua. Perú, per cert, és el més important exportador d’aquest cereal. Si us interessa aquest cereal, aquí teniu moltes receptes.

Llac Titicaca (160)

Seguim pujant cap als miradors naturals que ens ofereix l’illa. Aquí també hi ha molts vestigis arqueològics de la cultura Tihuanaco. L’illa està coronada per la Pachamama i la Pachatata, centres ceremonials.

Llac Titicaca (204)

Llac Titicaca (191)Llac Titicaca (188)

                                                                                                                                                                                                                                                                               

Llac Titicaca (183)

La festivitat més important és el ritual agrari Qhapaq Pachamama Raymi que es du a terme el tercer dijous del mes de gener. És la cerimònia del pagament a la terra en honor a la mare terra. Dirigeix la cerimònia un sacerdot andí i es fan ofrenes i es llegeixen les fulles de coca per predir la propera collita. Si guanya la mare terra, sovint la collita anirà bé perquè la mare és la que ho cuida tot millor (rols de gènere, ja sabeu…)

Llac Titicaca (193)

Llac Titicaca (173)Llac Titicaca (206)

                                                                                                                                                                                                                                                                                   

Llac Titicaca (214)

Les vistes des de dalt són màgiques, no sembla que el que apareix als nostres peus sigui un llac. Potser és un mar tranquil? Els últims raigs de sol del dia dibuixen imatges increïbles que ens fan pensar que venir fins aquí ha estat una decisió totalment encertada.

Llac Titicaca (227)

Llac Titicaca (228)

L’últim regal del dia encara no s’ha manifestat. Quan estem a punt de baixar, la lluna apareix màgica i ben ataronjada. En Nicasio ens ha de convèncer perquè parem de fer fotografies. Ens explica que som privilegiats perquè la majoria de turistes estan a l’altre costat de l’illa i ells no podran veure l’espectacle 😀 La lluna es reflexa al mar i ens acompanya entremig de la foscor fins a casa de la Damiana.

Llac Titicaca (253)

El projecte d’Amantaní com ja hem dit és una mena de turisme vivencial autogestionat per la mateixa població que gestiona transport i allotjament de manera rotativa perquè totes les famílies que ho vulguin, hi tinguin accés i es distribueixin equitativament els beneficis. Per tant, podem parlar de Turisme Comunitari encarat als sectors més precaris de la societat amb voluntat de distribució equitativa dels beneficis. Es concep el turisme con una activitat socialment solidària, ambientalment responsable, culturalment enriquidora i econòmicament viable. Aquí ningú que no sigui de l’illa pot intervenir ni construir ni comprar. Esperem que duri per molts anys, perquè podem dir que funciona i ens ha encantat!

L’endemà, després d’esmorzar una espècie de xurros i muña (planta diürètica i adequada per pair), anem cap al port a despedir-nos… Ens haguéssim quedat una nit més però ja havíem reservat a Puno, mal fet! Després de les abraçades i comiats, comencem a fer camí cap a l’illa de Taquile, a una horeta d’Amantaní.

Llac Titicaca (256)Llac Titicaca (266)

                                                                                                                                                                                                                                                                            Arribem a Taquile amb altes expectatives que no es compleixen. Aquesta illa és molt més turística que Amantaní. També s’hi pot dormir però els restaurants estan encarats al turisme d’alçada, volem dir que un menú senzill a base de sopa de quinua i truita del llac costa 20 Sols!!!! Un atracament i a més, al entrar a l’illa cobren 8 Sols per persona.

Llac Titicaca (274)

Llac Titicaca (396)Llac Titicaca (379)

                                                                                                                                                                                                                                                                             Només començar a caminar fins a la plaça del poble ens trobem amb gent que ens demana diners per fer fotografies… Potser aquí se’ls ha escapat de la mà veure els turistes com un dòlar amb potes.

Llac Titicaca (289)

Llac Titicaca (295)

A Taquile també es parla Quechua i fa trenta anys, aquesta comunitat era molt tancada al contacte amb el món exterior. Aquí la societat es basa en el treball col·lectiu i en codi moral Inca “Ama sua, ama llulla, ama quella” o el que és el mateix, no robaràs, no mentiràs i no seràs mandrós. Bàsicament viuen del turisme i dels teixits que ells mateixos elaboren doncs l’agricultura ha passat a segon pla pel gran desenvolupament urbanístic de l’illa.

Llac Titicaca (309)

Taquile i el seu art tèxtil són obres mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Val a dir que els preus són desproporcionats i que la mateixa qualitat es troba a Puno, tres cops més barata! Les dones només filen, són els homes els que teixeixen 🙂

L’únic problema que veiem a Taquile és que des dels anys 70, els habitants han anat perdent el control sobre el turisme doncs hi ha força cosa dirigida per gent de fora de l’illa. Ho intenten arreglar amb programes de formació extensos per a la gent de l’illa i agències de turisme locals. Creiem que s’han de ficar les piles.

Llac Titicaca (301)Llac Titicaca (297)

                                                                                                                                                                                                                                                                                        A Taquile la gent vesteix de manera tradicional. Les dones vesteixen amb faldilles de colors si estan solteres i amb roba més fosca si són casades. Els homes es pot saber si són solters o casats pels colors del barret i fins i tot, sabrem si el solter busca parella en funció de cap on tingui caiguda la roba del barret… Molt curiós!

Llac Titicaca (311)Llac Titicaca (320)

                                                                                                                                                                                                                                                                             

Llac Titicaca (356)

Llac Titicaca (359)Llac Titicaca (325)

                                                                                                                                                                                                                                                                             Acabem de passar el matí passejant i parlant amb unes noies de Cusco que estudien antropologia a la Universitat d’aquella població. Ha estat una trobada molt interessant que donarà els seus fruits en breu perquè ens escriuran una entrada sobre la cultura Inca. Gracias Maria Angélica y Gianne, fue un placer 🙂

Llac Titicaca (397)

Fins aviat!

Informació per altres viatgers:

  • Arribem a Puno a la Terminal Terrestre (Estació de Busos), allà hi ha oficina de Turisme i ens donen un mapa i comencem a caminar cap al centre. Nosaltres hem seguit per la vora del llac i a l’alçada del port, hem agafat el carrer que puja (Avinguda Titicaca) fins que hem trobat un lloc per dormir al mateix carrer.
  • A Puno hi ha mil opcions per dormir, hem trobat llocs per 15 PEN/parella i nit però no hi havia aigua calenta ni wifi. Als voltants de l’Estadi està ple d’allotjaments molt barats. Ens hem quedat la primera nit a l’Hotel Bolívar, un lloc senzill a l’Avinguda Tititcaca amb habitacions àmplies i netes, lavabo a dins amb aigua calenta, tovalloles, paper WC, TV i bon wifi. El preu és de 30 PEN/parella i nit. Aquí no ens hem pogut quedar cap més nit perquè els divendres tanquen i literalment ens han fet fora! Jajaja La segona nit ens allotgem al Hostal Dorado, un lloc una mica més fi però més o menys del mateix estil. Aquest lloc està a l’Avinguda del Sol i costa 35 PEN/parella i nit. Habitació triple amb roba de llit neta, tovalloles, bany a dins d’aigua calenta, paper WC, TV i wifi.
  • Es pot menjar molt barat en aquesta ciutat si us moveu una mica pels voltants de la plaça d’Armes. Nosaltres hem menjat pollastre a la brasa amb patates, amanida i sopa per 6,5 PEN. Menús de migidia per 5 PEN amb primer, segons i beguda. Al mercat (que segons ens han dit és diari) hem comprat panets 6 unitats per 1 PEN, fruita molt barata, formatge, podeu dinar-hi també, sucs de fruita, etc. Perú és el paradís pels golosos com nosaltres!
  • Anem a les Illes del Llac Titicaca amb la intenció d’anar-hi directament amb les comunitats. Heu d’anar al port i parlar directament amb la gent local. Això vol dir que agafem un transport (barca) col·lectiva que té un preu tancat depenent d’on vulguis anar. Nosaltres fem 2 dies i 1 nit dormint a Amanantí. El primer dia a les 8 del matí sortim de Puno i parem als Uros i després tirem cap a Amanantí on dormirem. El segon dia es surt d’Amanantí aviat i es visita Taquile per arribar a Puno cap a les 15h. El transport d’anada i tornada costa 30 PEN/persona i dormir amb la família 30 PEN/ persona més que es paguen directament a la família quan arribeu. Inclou dormir, dinar, sopar i esmorzar del dia següent. A Uros pujar a la barca costa 10 PEN! A Taquile s’ha de pagar 8 PEN per entrar, nosaltres no hem pagat i el dinar costa 20 PEN. Porteu alguna cosa i mengeu un cop a Puno per 3 cops menys!
  • De Puno marxem cap a Bolívia, concretament cap a Copacabana. Hi anem amb bus que costa 15 PEN/persona i tarda 3 hores amb parada a la frontera de Perú i Bolívia incloses. La frontera està a només 8 km de Copacabana. La companyia de bus es Dorado Panamericana i sortim a les 7 a.m. A la Terminal de Puno cal pagar una Taxa d’embarcament d’1 PEN/persona.

Posted on 12 Abril, 2015, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 2 comentaris.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: