Un cúmul d’experiències viscudes a Potosí

Després d’esmorzar i amb el dia mig tapat, anem cap a l’estació de busos de Sucre, avui marxem cap a Potosí i en tenim moltes ganes. No sabem ben bé què ens trobarem però la història concentrada en aquest lloc, ens atreu moltíssim, així que cap allà anem!

Només arribar a l’estació, una cholita (no és res despectiu, és com s’anomena a les dones que vesteixen de manera tradicional) ve corrent i ens diu que per 20Bs, surt el bus ara mateix! Comencem a córrer tots tres carrer avall perquè no marxi el nostre transport. El camí passa tranquil, per paisatges llunars, muntanyes molt altes, cactus per tot arreu i rius, que ara van completament secs. Fa sol i els raigs passen pel vidre fins que arriben a la nostra cara. Aquesta calor no és habitual ni als busos en aquest país, així que aprofitem i ens quedem mig adormits.

De nou, el sol és el protagonista. Fa calor i ens desperta, allà lluny, majestuós, ja veiem el Cerro Rico, ja ens estem apropant a Potosí. El paisatge és completament de color xocolata, ben marró, tant per les muntanyes com per les cases que poblen la vall.

Potosí (3)

Ens deixen a l’estació de busos, a la nova, la que queda força lluny del centre així que sortim i agafem un micro (un bus) local per 1,5Bs que ens deixa a la zona del Mercat Central. Quan baixem, l’alçada es nota una mica, estem a més de quatre mil metres!!! Caminar pels carrers buscant un allotjament no és el més agraït a aquestes alçades però no ens en queda cap altra. Acabem trobant un lloc que ens sembla que té un preu raonable i sense pensar-ho massa, ens quedem.

Potosí (30)

És hora de dinar així que no caminem gaire i parem en un restaurant de pollastre i patates i allà satisfem la nostra gula. Després d’això, sortim a recórrer aquesta ciutat, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1987. Curiosament però, des de 2004, la UNESCO l’ha afegit a la llista de Patrimonis de la Humanitat en perill, per l’activitat incontrolada de les seves mines… I què té Potosí? Doncs molta història i un passat colonial arquitectònic que fa que els seus carrers siguin un regal pels sentits. L’únic que trenca la màgia són els cotxes que no respecten res i no tenen cap control de fums. Tot això forma un còctel molotov pel sistema respirarori al que, si li unim l’alçada en la que ens trobem, requereix esforços extra!

Potosí (18)Potosí (16)

                                                                                                                                                                                                                                                                              Miris on miris, el que veus sempre és el Cerro Rico, la muntanya més famosa del poble i dels voltants. Aquesta muntanya és coneguda arreu del món per les quantitats de plata que se’n han extret des d’èpoques colonials. El Cerro Rico en quechua s’anomena Sumaj Orcko i aquí hi ha hagut la mina de plata més gran del món des del segle XVI fins a mitjans del segle XVII.

Potosí (287)Potosí (14)

                                                                                                                                                                                                                                                                           

Potosí (277)

Expliquen que 83 anys abans de que els espanyols arribessin aquí; l’onzè rei del Perú, Huayna Ccápac va intentar treure plata però hi va haver una gran explosió, una gran Potocsi i una veu va dir: “No treieu plata d’aquest turó perquè és per uns altres amos” i així van desistir. També conten que el seu nom ve d’ Orcco Poctocchi, que vol dir turó que dóna plata.

Potosi 1715

Foto de Google

Potosí va ser anomenada Vila Imperial pel Rei d’Espanya, Carles V i a partir de 1545 es converteix en una important assentament per a l’explotació de la plata, essent el 1650 una de les ciutats més grans del món. Fins i tot el Quixot, parla de les mines d’aquesta ciutat i qui no coneix l’expressió “Vale más que un Potosí”

Els carrers del centre són un espectacle per l’ambient arquitectònic colonial que s’hi respira. A més, a l’arquitectura s’hi uneixen els colors vius de les façanes. Us hem dit que els colors vius d’aquests països ens encanten? A Potosí s’hi concentren més de 30 esglésies de l’època colonial i de fet, la majoria de la població és cristiana però amb connotacions que es remonten a rituals ancestrals com els pagaments a la Pachamama o Mare Terra.

Potosí (22)Potosí (282)

                                                                                                                                                                                                                                                                        

Potosí (278)

L’ambient colonial es barreja amb les cares de la població, cremades pel fred i fosques pel sol. Els colors en les vestimentes també fan acte de presència i aprofitem per fer un tomb pel poble. Parem a la plaça 10 de Noviembre, davant tenim la Catedral i una mica més amunt, el teatre.

Potosí (5)Potosí (7)

                                                                                                                                                                                                                                                                              Ens encanta seure a les places a observar com passa el temps i què passa al voltant nostre. A la plaça fan fotos de carnet, venen gelats casolans per 1,5Bs, la gent ve a seure i a prendre el sol i a més, avui hi ha una manifestació. La manifestació és en contra del maltracte animal i la plaça està plena d’aquests animals que estan especialment ben cuidats i porten uns vestits la mar de llamatius.

Potosí (9)

Potosí (268)Potosí (206)

                                                                                                                                                                                                                                                                                Anem a la companyia Big Deal perquè demà volem visitar les mines. Passem una bona estona mentre ens expliquen què farem demà, ens dóna molt bones sensacions i havíem llegit molt bones crítiques, així que demà pac a la mina 🙂

Avui el dia acaba amb una cita al teatre de la ciutat, hi ha classe de meditació gratuïta i ens hi apropem però arribem una mica tard així que tirem cap a la plaça que hi ha darrera el mercat a menjar coses guarres, ens inflem a Salchipapas i a dormir!

Potosí (243)

Ens aixequem ben aviat perquè a les nou menys quart hem quedat a Big Deal per marxar cap a la mina. Som una bona colla i entre els integrants del gup, hi ha 3 nois de la província de Lleida. Coneixem una mica més a fons al Josep Maria de Soses, casualitats de la vida havia treballat uns quants anys a Soses als estius en campanya de la fruita.

Pugem al nostre transport i fem una primera parada al Mercat dels Miners, aquí qui vol compra algun present pels miners que ens trobarem treballant. Nosaltres hem comprat una bossa de fulles de coca i una ampolla de suc de prèssec perquè suposem que estaran mig deshidratats. Curiosament, aquí es pot comprar dinamita, de fet, la compren els miners per explosionar les vetes de mineral a la mina. És l’únic lloc de Bolivia on es pot comprar dinamita sense donar comptes a ningú. Avui és dissabte i el normal seria que no treballessim però la realitat per aquesta gent és força més dura i també treballen, sobretot els que van més malament de diners.

Anem cap a un local a canviar-nos i a ficar-nos la vestimenta típica del miner; botes d’aigua, casc amb llum, mascareta i vestit sencer. I d’aquí cap al famós Cerro Rico. Avui en dia d’aquesta muntanya encara se n’extreu plata, estany i zinc.

Potosí (31)Potosí (32)

                                                                                                                                                                                                                                                                               

Potosí (86)

La veta de plata decoberta a l’atzar per Diego Hullapa, va marcar l’inici del que més tard seria una de les formes d’explotació mineres més inhumanes i exhaustives de les que es coneixen. L’explotació d’aquestes muntanyes des del segle XVI, continua a dia d’avui en ple segle XXI. Durant l’època colonial qui extreia plata d’aquestes muntanyes eren els esclaus indígenes a costa de qui els espanyols vivien com Reis. Fins i tot, els espanyols portaven esclaus africans que morien per les baixes temperatures i per l’alçada. Finalment amb els africans el que feien era ficar-los als forns de fosa de la plata, a la Casa de la Moneda.

índice

Foto de Google

L’explotació minera matava molta gent, diuen que aquesta és la muntanya que més gent ha matat i que amb els morts es podria fer un pont entre Potosí i Espanya. La producció de plata va arribar al seu punt àlgid al voltant de 1650, moment en el que les vetes comencen a esgotar-se i Potosí comença a entrar en una davallada de la que ja no es va poder recuperar.

Potosí (52)

Avui en dia, l’explotació d’aquestes mines de l’època colonial segueix vigent amb condicions de treball de les més dures que us pugueu imaginar. Aquí qui mana són les empreses estrangeres que compren els minerals que després exporten, perquè a Bolivia no hi ha fonedores. En principi es treballa en un sistema de cooperatives però no com nosaltres les coneixem. El miner treballa pel que necessita i se’l paga en funció del que extreu. Per cert, generalment són enganyats i tot i que a ells els sembla que tenen sous raonables no creiem que pagui la pena deixar-se la vida per quatre bolivians.

Com a tot arreu on es treballa a les mines, la gent mor jove. Els homes no acostumen a superar els 50 anys. Les dones grans al carrer són per tot arreu però trobar un home és feina complexa… Per masclisme o per sort, en aquest cas, les dones no poden treballar a les mines. Hi ha la creença que si una dóna toca una veta de mineral, es perdrà.

Potosí (88)

El més curiós és que avui en dia, aquestes mines són com formatges Gruyère, totes plenes de forats, no sé què hi pot quedar aquí dins després de segles d’explotació. Al Cerro Rico, el govern bolivià dóna una concessió a empreses privades per a la seva explotació. L’empresari posa els mitjans de transport per traslladar els minerals, portar-los a les plantes de tractament i seguir engreixant el consum a l’altra banda del continent. Aquí, què queda? Sincerament, només creiem que queda la pobresa i l’oblit. Quin coneix Potosi? El qui s’hi ha apropat, tristament.

Potosí (87)

Els treballadors són autònoms, així no es responsabilitzen i a més, el que treballa ha de ser més flexible i si hi ha algún accident o malalties, no se’n fan responsables. El govern prohibeix que els nens treballin a la mina fins a la majoria d’edat però això no es compleix, nens a partir de 10 anys ja hi treballen i arrisquen la vida per quatre duros.

Passem per la separadora de minerals i fem una parada. Aquí amb l’ajuda de grans quantitats d’aigua i productes químics es separa el mineral del rebuig i acaba com una pasta. Em frego els dits amb plata líquida, quina sensació més estranya, crec que ara aquest mineral m’agrada menys que abans.

Potosí (40)Potosí (48)

                                                                                                                                                                                                                                                                         

Potosí (43)

Potosí (49)Potosí (51)

                                                                                                                                                                                                                                                                               Aquí la plata, l’estany i el zinc queden en forma de pols i així, aquestes empreses estrangeres, els exporten lluny d’aquí. I aqui què queda? M’esgarrifa pensar-hi, la vida no és igual per a tothom i el món continua essent molt injust.

Potosí (53)Potosí (57)

                                                                                                                                                                                                                                                                              

Potosí (66)Potosí (71)

                                                                                                                                                                                                                                                                           Anem cap a la Candelaria, la mina que visitarem avui. Arribem a la boca, només hi ha fang, aigua, pols i les vies de les vagonetes amb les que treuen els minerals. L’entrada podem dir que no té res d’acollidora i algú del grup, decideix marxar.

Potosí (89)

Comencem a caminar per aquests corriols de les entranyes de la terra. Molts murs de contenció són de l’època indígena, de fet, són els més forts. Els murs actuals es fan amb fusta d’eucaliptu que acostuma a durar una mitjana de 10 anys.

Potosí (93)

Potosí (94)Potosí (105)

                                                                                                                                                                                                                                                                           Caminem enmig del fang i per les vies, no hi ha llum, hi ha humitat i la sensació és estranya. Això és la mina. No se si les altres mines són com aquestes però la precarietat d’aquest lloc (un risc que pel fet d’entrar, assumim eximint de resposabilitats a l’empresa que ens porta) fa que ara pensi en els miners com uns herois que potser guanyen diners però a cada segon perden vida. Aquí l’oxigen és escàs i a més, estem a més de quatre mil metres d’alçada. Hi ha alguns sistemes de ventilació que no funcionen i quan notes aire fresc, de cop només sents olor de sofre i molta calor.

Potosí (97)Potosí (102)

                                                                                                                                                                                                                                                                                      Ens anem trobant miners que tenen històries anònimes molt interessants. Coneixem un noi que té 23 anys, dels 16 que treballa a la mina i ja casat i amb fills, avui dissabte necessita treballar. Si té sort, aquesta setmana cobrarà 700 pesos bolivians. Hi ha miners que en guanyen 3000 a la setmana, això va com va…

Potosí (113)

Per suportar tot això, els miners consumeixen fulla de coca a totes hores tant per l’alçada com oxigenar la sang i resisitir les llargues jornades de treball. Hi ha gent que treballa 24 hores seguides. Durant el día mengen plats secs (carn, arròs, patates) i durant la nit, quan surten, prenen sopes i aliments que els hidratin. Al final el cos també és savi i sap què demanar a cada moment.

Els espanyols acollonien als indígenes dient-los que si no treballaven, el Déu de la mina els treuria la vida. Els indígenes no sabíen pronunicar la paraula Dios perquè la lletra d en quechua no existeix. La cosa va anar degenerant i ara, aquest guardià de les mines és el Tio, un diable. Aquí els miners deixen ofrenes de coca, tabac i alcohol. Els miners veuen alcohol de 96º de la canya de sucre, nosaltres també n’hem begut, horrorós!!! Les ofrenes són perquè és viva la creença que la muntanya té vida i s’ha de respectar. La muntanya dóna permís perquè els miners treballin, que surtin vius i amb els diners necessaris per la família.

Potosí (110)

Anem recorrent passadissos i de tant en tant, ens apartem, passa una vagoneta carregada de minerals que ara porten cap a fora. Allà una senyora els espera per separar el rebuig d’allò vàlid. Hi ha qui s’ho fa tot pel seu compte, aquí també hi ha classes. Hi ha miners que carreguen ells mateixos des des galeries subterrànies a metres de profunditat fins a la superfície, els minerals.

Potosí (126)Potosí (133)

                                                                                                                                                                                                                                                                                        

Potosí (136)

Potosí (130)Potosí (139)

                                                                                                                                                                                                                                                                                        Els miners són amables, els agrada parlar amb nosaltres i que poguem apreciar la seva dura feina. Ells estan orgullosos d’on venen, de qui són i on van. Les relacions amb el President no són massa bones pel que ens expliquen; sobretot perquè ells demanen fonedores que el govern no fica. Les fonedores serien una de les poques opcions que el que encara surt d’aquesta muntanya, quedés a casa i enriquís al país.

Potosí (159)Potosí (169)

                                                                                                                                                                                                                                                                              

Potosí (119)

S’acaba la visita, passem més de dues hores dins la mina. De fet, el més interessant no és la mina en sí sinó tot el que hi ha darrera, històries de fa segles però sobretot històries actuals, de gent normal que lluita per sobreviue.

Potosí (184)

Rematem el dia a La Casa de la Moneda, un dels llocs estrella de Potosí. La explotació del Cerro Rico de la ciutat per part dels colonitzadors espanyols va reportar la necessitat de començar a encunyar moneda pel creixement de la població, l’expansió del comerç i l’inesperat creixement de la ciutat. El Virrei de Toledo construeix la primera Casa de la Moneda a la que avui és la Plaça 10 de Noviembre. Aquesta primera casa va treballar 212 anys, fins al 1767.

Potosí (237)

La segona Casa de la Moneda es construiex després de 150 anys de funcionament de la primera tot i la crisi de producció de plata que es vivia al Cerro Rico. A l’actual Casa de la Moneda es van encunyar per molts anys, les monedes encarregades per la Corona Espanyola.

Avui aquest lloc és un edifici majestuós coronat per cinc patis on predomina la pedra i els balcons de fusta, múltiples sales i una font al pati central, que li confereix un aire encara més colonial.

Potosí (186)Potosí (188)

                                                                                                                                                                                                                                                                                 

Potosí (204)

El que més ens crida l’atenció del lloc és la sala d’encunyament. Aquí podem observar encunys de l’època colonial i podem gaudir de grans quantitats de monedes de l’època. El terra a dia d’avui és l’original i encara hi ha les marques de les sabates dels que treballaven en aquesta sala.

Tot i això, el que deixa a tothom amb la boca oberta són les 3 laminadores que es van portar des d’Espanya fetes de fusta l’alzina. El 1750 les laminadores van sortir del port de Cádiz i van arribar a Buenos Aires. Des d’allà, van venir fins a Potosí amb mules. Increïble 🙂 Aquí, la sala de les laminadores es mantè pràcticament intacta, només falten les mules que movien aquesta macro estructura. De fet, una de les laminadores ara mateix podria començar a treballar de nou… Les màquines van treballar des del 1773 fins el 1869!!! Les mules que hi treballaven només vivien 6 mesos, imagineu-vos com devia ser de dura la feina. Curiosament, avui en dia les monedes de Bolivia s’encunyen a Chile!!!! Surrealista totalment…

laminadora

Foto de Google

Una de les sales destaca pels seus quadres d’art mestís que combina creences andines i fe cristiana. Un dels quadres més importants és la Virgen del Cerro que data del segle XVIII. La Verge Maria es representava com la mare terra, així doncs la Verge i el Cerro Rico són un tot, la muntanya té cara de dona. Al quadre hi ha dues trinitats, una representada per pare, fill i esperit sant i una altra; per l’inti, la killa i la Pachamama. Aquí us deixem una imatge de la famosa pintura.

virgen del cerro

Foto de Google

La nostra guia ens ha dit que fa un temps uns quadres van ser robats i el dilluns els tornaran a La Casa de la Moneda.

El diumenge fem poca cosa, voltar pel poble, descansar i treballar una mica.

Potosí (212)Potosí (227)

                                                                                                                                                                                                                                                                             

Potosí (223)Potosí (224)

                                                                                                                                                                                                                                                                             

Potosí (235)

Dilluns ens llevem aviat, ahir vam anar a prendre un cafè amb llet calent i revisant la premsa local vam veure que avui vindrà el President del país a retornar els quadres que fa un temps van ser robats. No ens ho volem perdre i a les vuit ja som a la porta de la Casa de la Moneda.

Potosí (246)

L’ambient és festiu, hi ha molta policia però realment les mesures de seguretat són inexistents. Hi ha comparses, molta gent jove ben guarnida i gent esperant el seu President.

Potosí (249)

La gent es sorprèn, no entenen perquè estem interessants en l’esdeveniment. Els expliquem que ens fa especial il·lusió veure què mou aquest home i perquè no, conèixer-lo 😀

Som a primera fila i quan arriba, m’ajunto amb dues senyores indígenes que també s’hi llancen. Ja hi sóc, he pogut saludar al President bolivià. Ens mirem amb les dues senyores, hi ha una mirada de complicitat que traspassa totes les barreres humanes possibles. Les tres hem pogut saludar i tocar al President, això ens uneix. Elles pregunten, jo responc.

Potosí (252)

Al poc se m’acosta gent preguntant si ja ha arribat, si ja és a dins. Una nena em comença a interrogar com sap: Roba que llueix, temps d’espera fins que surti, etc. Passem l’estona fins que surt amb un personatge important de Potosí que ens explica la situació del país i escolta tot el que nosaltres també li volem explicar.

L’Evo surt de nou i hi ha histèria col·lectiva, la gent es tira a sobre, ell ho aguanta tot. La nena, la meva amiga va amb ell bona part del recorregut. Veient que jo no he fet sort, em ve a buscar i em porta fins a l’Evo. De nou, salutacions i quatre paraules.

Potosí (262)Potosí (264)

                                                                                                                                                                                                                                                                         Només podem dir que esperàvem crits, pancartes amb recriminacions i no ha estat així. Ambient festiu i gent que estima a aquest home tot i el que està passant al país.

Potosí (257)Potosí (260)

                                                                                                                                                                                                                                                                          Marxarem de Potosí però tot el que hem après, desaprès i viscut aquí, ens farà més grans i si tenim ocasió, no dubtarem en tornar cap a aquest petit racó del món ple d’història perquè la història és més viva que mai!

Informació per altres viatgers:

  • Des de l’estació de busos de Sucre surten busos a Potosí molt sovint, així que tampoc us agobieu. De Sucre a Potosí es tarda 3 hores aproximadament i la carretera i els seus paisatges són d’allò més interessants. El bitllet ens ha costat 20 Bs/persona (no hi ha taxa de Terminal). A Potosí us deixen a la Terminal Nova, sortiu i allà mateix agafeu un bus local al centre (1,5Bs/persona).
  • Ens allotgem a Hostal Felcar per 70Bs/parella i nit. Habitació doble amb roba de llit neta i confortable, bany compartit d’aigua calenta de veritat sense paper WC. Bon Wifi a l’entrada de l’Hostal, hi ha sofàs i cadires i un parell d’ordinadors que podeu utilitzar. Nosaltres hem demanat aigua calenta pel cafè i ens l’han proporcionat. No hi ha calefacció.
  • Els menús dels restaurants ronden els 11Bs per dinar i els 8Bs per sopar. Un dels dies hem menjat pollo al spiedo (a l’ast) amb patates fregides i coca-cola per 13Bs (menys de 2€). Al vespre, a les places del centre, teniu parades d’hamburgueses+patates (5Bs) , salchipapa (6-7Bs) i delícies del país com patata bullida amb cor de vaca a la brasa…
  • Anem a visitar les mines amb Big Deal Tours (havíem sentit a parlar d’aquesta gent al Couchsurfing). Es visita una mina en actiu i l’empresa és autogestionada per ex-miners. Inclou: Transport privat, material de protecció, aigua, parada per fer fotos abans d’arribar, parada al mercat dels miners, parada a les plantes de separació de minerals, estada a la mina de 2h aproximadament. 150Bs/persona. Hem vist coses més barates però preferim no estalviar massa en aquestes experiències. C/ Bustillos, 1092 bigdealtours@gmail.com
  • Visitem el Museo Casa de la Moneda. Val molt la pena encara que la vista guiada de 2 hores inclosa al preu, és insuficient. Costa 40Bs/persona (locals 10Bs) i si voleu fer fotos, 20Bs més, si voleu filmar, 40 Bs més. Tot un negoci! Horaris: Dimarts a dissabte de 9:00-a 12:30h, 14:30-18:30h, diumenges 9:00-12:00h.
  • Els busos cap a Uyuni surten de la X Terminal (a uns 10 minuts caminant del centre), sínó podeu agafar qualsevol microbus per 1,5Bs/persona i us deixarà allà mateix. Hi ha força busos cap a Uyuni. Nosaltres hem anat amb Trans Guijarro per 30Bs/persona, hi havia opció de 25Bs però ens havíem d’esperar un parell d’hores i hem preferit gastar 1 euro més. Heu de pagar una taxa de Terminal d’1Bs/persona. El trajecte dura aproximadament unes 3,5h i és espectacular, estigueu atents!

Per saber-ne més:

Posted on 30 Abril, 2015, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: