Un tastet d’Argentina

Avui el dia comença animat, anem cap a Argentina pel Paso de Jama. La veritat és que sortim de Chile sense saber si tornarem, esperem que sí però els preus no són aptes per les nostres butxaques a aquestes alçades del viatge i anem cap a Argentina a provar sort.

Ben aviat marxem cap a l’estació de busos i allà esperem el que toca per pujar al nostre vehicle cap a Argentina. Viatgem amb la companyia Andesmar que per cert, és bastant cutre tot i els seus preus. No tenen aire condicionat i el dinar és terrorífic. El trajecte es salva pels paisatges, són brutals!

Purmamarca (2)

El Paso de Jama és el pas fronterer que uneix les repúbliques de Chile i Argentina i es situa a 4200 metres sobre el nivell del mar. Va ser obert el 1991 i a dia d’avui uneix ports de l’Atlàntic i del Pacífic pel Corredor Bioceànic a l’alçada del Tròpic de Capricorn.

Realment és un pas concorregut bàsicament per a transportistes i fer dit segons a quines hores del dia és més aviat difícil perquè no hi passa ningú. Un dels dies a San Pedro vam provar de sortir del poble pel Pas de Jama i després de dues hores, no va passar gairebé ningú i cap vehicle va parar. Nosaltres tenim un problema afegit i és que no tenim tenda i clar, que un camioner ens deixés al Paso de Jama enmig de la nit i a 4200m era una mica agosarat…

Purmamarca (1)

Els paisatges són molt bonics, es passa del desert a les muntanyes nevades i a la part argentina, hi ha fins i tot unes salines, las Salinas Grandes.

Purmamarca (5)Purmamarca (15)

                                                                                                                                                                                                                                                                                      

Purmamarca (7)

En força més hores de les que pensàvem, arribem a Purmamarca. Ja fa unes hores que som a Argentina i els paisatges no han canviat massa. Des que vam ser al Salar d’Uyuni els paisatges es van repetint però no ens cansem, n’estem enamorats de l’aridesa d’aquests deserts d’alçada.

Purmamarca (24)Purmamarca (29)

                                                                                                                                                                                                                                                                   Purmamarca és un poble molt petit de l’estil de San Pedro d’Atacama amb cases de fang i fusta però amb força menys estil. No podem dir que no sigui igualment turístic però més en l’aspecte del souvenir que ho envaeix tot!

La petita plaça està plena a vessar de venedores d’artesanies diverses que ja eren típiques a Perú, a Bolivia i a Chile. Aquí però el que marca la diferència són els mates o carabasses, els recipients per beure l’herba mate tan famosa en aquest país.

Purmamarca (97)Purmamarca (95)

                                                                                                                                                                                                                                                                                      Els preus no són els que teníem, s’han triplicat i acabem dormint en un càmping en habitació compartida que sembla una presó. Dormim amb un noi francès que no parla ni una paraula d’anglès i menys espanyol així que tot i intentar tenir converses, la cosa està difícil. La gent del càmping és d’allò més simpàtica (mode irònic) i ens han dit que a les vuit de la tarda tanquen la recepció i s’acaba l’escalfor i la connexió a internet… Així és la vida!

Purmamarca (38)

Avui ens passegem una estona pel poble per explorar una mica i treure’ns el fred. Acabem sopant unes empanades de carrer i cap a fer el cafè. Avui acabarem el dia llegint Pandora al Congo i a dormir!

Purmamarca (98)

L’endemà ens llevem ben d’hora i anem a la botiga de queviures a comprar una mica de pa per esmorzar. Hi ha molt ambient perquè el pastisser s’ha adormit i hem d’esperar una estona mentre llegim el diari. A Purmamarca fot un fred que pela!!! Esmorzem tocant les nou del matí i l’airet que passa és glacial. I després d’esmorzar decidim que visitarem amb calma el Cerro de Siete Colores. Així doncs, marxarem demà.

Comencem a caminar cap al darrera del cementiri i poc a poc comencem a pujar cap al famós Cerro i el passeig que s’anomena Paseo de los Colorados 🙂 El camí està perfectament clar perquè és d’estil pista asfaltada i està prohibit que hi circulin cotxes, així que estem contents. Almenys anirem tranquils i sense sorolls innecessaris. En aquests països hi ha un problema greu amb els fums dels tubs d’escapament dels cotxes.

Purmamarca (42)Purmamarca (46)

                                                                                                                                                                                                                                                                           

Purmamarca (47)

Aquest Cerro bordeja la Quebrada de Purmamarca i aquesta zona ha presentat una activitat sísmica important i la peculiar gamma de colors és producte d’una complexa història geològica que inclou sediments marins, fluvials i de llacs elevats pels moviments tectònics.

Purmamarca (45)

Fa fresca però fa sol, el paisatge es presenta àrid i està ple de cactus gegants com de costum els últims dies.

Purmamarca (102)Purmamarca (53)

                                                                                                                                                                                                                                                                               Poc a poc anem veient més colors, però no ens enganyem, el vermell és el que més predomina. La veritat és que aquesta zona és completament diferent a tot el que hem vist. Ens preguntem com pot ser que el món sigui tan gran i estigui ple de coses fantàstiques. Només demanem poder viure molts anys per poder viatjar molt més.

Purmamarca (57)Purmamarca (51)

                                                                                                                                                                                                                                                                                 

Purmamarca (60)

Purmamarca (61)Purmamarca (59)

                                                                                                                                                                                                                                                                                   Les vistes són precioses i quan gairebé estem arribant al final del recorregut, ens enfilem en una petita muntanya que ens dóna una imatge de la vall preciosa.

Purmamarca (71)Purmamarca (77)

                                                                                                                                                                                                                                                                                  

Purmamarca (76)

I després de quatre quilòmetres i gairebé dues hores amb parades, hem acabat i podem dir que aquí ja ho tenim gairebé tot fet. Anem a comprar a la botiga una mica de pa i embotit per dinar, els menús estan a 50 pesos, ens sembla excessiu.

Després de descansar una mica, anem cap al Cerro Morado. Creuem el riu que ara no porta aigua i bé, suposem que la major part de l’any tampoc. Fa molt vent i el passatge és una mica aeri però poc a poc anem pujant entremig de pedres que patinen i plantes que punxen. Un cop a dalt, gaudim d’unes vistes espectaculars del poble i del Cerro de los Siete Colores que són un bon regal de comiat.

Purmamarca (109)

L’endemà al matí ens acomiadem del nostre amic francès i d’una parella gran d’alemanys que ens han inflat el cap. Ells viatgen amb un cotxe de lloguer i no és massa car, així que mirarem com ens sortiria… Després d’esmorzar, carreguem motxilles i sortim a la carretera. Volem arribar a Tilcara, no està a gaire més de 25 km però ja veurem.

Comencem a caminar per la carretera, no fa fred, fa sol i una mica de vent. Anem ben carregats però sabem que a Argentina és fàcil fer dit. Tots els argentins que coneixem es mouen pel món fent dit gairebé, així que aquest ha de ser el país de l’auto-stop, no?

Els cotxes no paren però tots saluden, són simpàtics, ho direm així. Quan portem una mitja hora caminant, ens paren una parella de francesos que han llogat un cotxe i ens apropen fins al creuament de Tilcara. Quina llàstima perquè anaven fins a Salta!!! Allà comencem a caminar de nou fins que ens cansem i parem davall d’una senyal. Han passat més de cent cotxes i no para ni Déu!

Tilcara (1)

El paisatge, com sempre, desolador perquè només veiem herbes, desert, molta carretera per endavant i algun treballador que remena l’asfalt.

Després d’un parell d’hores, ens para un senyor de Purmamarca que va a arreglar paperassa a Tilcara. Ens ha parat perquè té un Guest House i està avesat a tractar amb gent de motxilla, hem estat de sort i li donem les gràcies 🙂 En menys de mitja hora ja som a lloc.

Tilcara ens agrada força més que Purmamarca i és un pèl més gran, això potser ens facilitarà les coses i serà beneficiós pel nostre pressupost. Només arribar, el senyor ens deixa davant l’oficina de turisme i aprofitem per recollir un mapa i començar a caminar per buscar un allotjament.

Acabem al Mistika Hostel, un lloc amb molt coloriu i poca cosa més. La propietària té voluntat però poca visió de negoci perquè amb el preu que es paga, els serveis haurien de ser una mica més complets. El lloc és caòtic…

Passem la tarda explorant el poble i comprant per preparar un bon sopar a base d’amanida, truita d’albergínia i ceba i tot regat amb un vi d’euro, així tastarem el vi argentí.

Després de cuinar el que podria semblar una truita si no fos perquè la paella s’empega, ens posem a sopar. Sembla que poguent menjar verd, ens ve més gana. No per res especial, eh? Fa dies que no tastem gaires amanides ni verdures, aquí això va amb comptagotes. I enmig de la nit i del fred, tenim un sopar una mica romàntic 😀 El més romàntic però, ve després perquè amb el llit que tenim dormirem com el cul i encara no ho sabem però acabarem amb un mal d’espatlla per oblidar…

Tilcara (3)

El dia comença animat i acabem de decidir que ens canviem d’hostal. Crec que hem dormit en llocs terribles però en un llit com aquest, mai! Així que res, esmorzem i carreguem bosses. Anem a menys de 100 metres més amunt, ens traslladem al Waira. És càmping i hostel i està cent vegades millor, més net, amb llits com cal i assolellat.

Després de deixar bosses comencem a caminar cap al Cañón del Diablo. Avui fa sol i una mica de vent, així que tapats comencem a tirar amunt. Primer arribem al final del nostre carrer al pont que porta a les runes de Pucara. Aquí ja comencem a endevinar els colors típics de les muntanyes de nou.

Tilcara (8)Tilcara (9)

                                                                                                                                                                                                                                                                               Passem per la pista fins que arribem al creuament que segueix pels cotxes o on es pot agafar els corriols que en uns quatre quilòmetres ens deixaran a dalt.

Tilcara (13)

De nou, cactus, ambient sec i muntanyes allà lluny. La pujada és tremenda, puja fort i anem parant de tant en tant per beure una mica i saborejar el paisatge.

Tilcara (16)

Tilcara (21)Tilcara (26)

                                                                                                                                                                                                                                                                            

Tilcara (27)

Arribem al capdamunt d’un mirador del que ja veiem el canyó. Des d’aquí sembla espectacular i els nostres passos acceleren per arribar ràpid.

Tilcara (19)

Just arribem, mos mengem una mandarina per celebrar-ho i tirem avall, en 10 minuts som al canyó. Res espectacular, gairebé no hi ha ni aigua. Serà que hem vist massa barrancs potser.

Tilcara (28)Tilcara (29)

                                                                                                                                                                                                                                                                            Buscant alguna cosa especial seguim cap a l’esquerra pel riu buscant la cascada i en uns 20 minuts més, ja hi som després de sortejar unes quantes pedres 😀

Tilcara (30)Tilcara (34)

                                                                                                                                                                                                                                                                                   La cascada és bonica i a més, ens trobem en un lloc tranquil. Fins aquí hi arriba poca gent i estem sols una bona estona. Decidim tornar xino xano que l’estómac ja ens ronca una mica.

Tilcara (35)

A la tarda fem una volta pel poble cercant els racons que no hem vist. Passegem per la plaça, ens endinsem per carrers secundaris sense asfaltar i cau la tarda.

Avui altre cop sopar de luxe, carn boníssima, amanida i patates fregides. Luxe, luxe!!! Passem la nit al menjador acompanyats del nostre amic francès, el Mateu. Viatja en moto, de fet, l’ha portat des de París fins a Buenos Aires i està sis mesos per Sud Amèrica. Encara no ho sabem però ens l’anirem trobant aquests dies…

Quan s’aixeca el dia, esmorzem i ens acomiadem del Mateu i la nostra veïna d’habitació. La Claire és anglesa però viu a Austràlia i també viatja en moto i han decidit que viatjaran junts uns dies.

Nosaltres carreguem bosses i sortim a la carretera a fer dit. Ens veiem a Humahuaca amb els nois. Tenim sort perquè només passar la benzinera i deixar motxilles ens para un cotxe totalment destartalat. És un noi que va fins a Huacalaera a treballar així que ja tenim la meitat del camí solucionada 🙂

Humahuaca (2)

I a Huacalaera esperem més de dues hores i no hi ha manera, ningú ens para. Sort que el nostre primer vehicle ens ha deixat ben aprop d’una parada de bus; i aprofitem per agafar-ne un fins a destí per 10 pesos per persona.

A migdia som a lloc. A l’estació de busos ens aborda un noi i ens porta al seu negoci, el Giramundo. A priori ens ha semblat un lloc correcte i ens quedem.

Humahuaca és un poble de l’estil dels que hem vist des que vam sortir de Bolivia, potser és pel paisatge però sabem que aquí es troba la Quebrada que li dóna nom i un dels atractius més importants de la zona, l’Hornocal o el Cerro de 14 colores. Hem vist algunes fotos i no volem perdre’ns el lloc!

mapa-quebrada-humahuaca

Aquest poble és molt bonic, els carrers de nou ens recorden a San Pedro de Atacama i anem caminant fins a la plaça amb la típica església blanca que la corona. Hi ha força ambient i molts venedors de souvenirs.

Humahuaca (4)Humahuaca (6)

                                                                                                                                                                                                                                                                                 

Humahuaca (10)

Al capdamunt de la plaça hi ha el Monument a la Independència. Ja al segle XIX, Humahuaca va ser triada per ser altar simbòlic de la Pàtria al nord del país perquè va ser camp de batalla per la Guerra Gaucha.

Humahuaca (9)

A la tarda ens apropem a la Peña Blanca, una petita muntanya amb vistes. Res d’especial, creuem el riu i ens trobem el Mateu així que pugem amb ell pels camins plens de pols i amb alguna mala herba.

La Peña Blanca és blanca! Enmig de muntanyes de mil colors on predomina el vermell, apareix una pedra blanca coronada per una verge. Les vistes no tenen res d’especial potser és el temps que fa que deixa l’ambient enteranyinat. Així que poc a poc anem tornant cap al poble.

Humahuaca (13)

Finalment el nostre Guest House s’ha omplert i som una bona colla. A la nostra habitació compartida hi ha un senyor jubilat escocès que porta 6 mesos viatjant i encara li queden 6 mesos més! I també tenim una noia suïssa que parla català! Qui la va parir! Va estar fent un Erasmus a València i li encanta el català, no para de practicar jejeje

Abans de sopar uns argentins ens conviden a vi i ens expliquen una mica com funciona el sistema d’adopció en aquest país, aquí no cal ser ric per adoptar. També aprofitem per ficar-nos al dia de la situació política dels nostres països i amb l’escocès caldegem l’ambient amb els processos escocès i català jejeje

El dia següent, ens llevem, esmorzem i ens canviem de Guest House, ens en anem al Humahuaca, un lloc una mica més tranquil i força més net. Allà també hi ha instal·lat en Mateu, el noi francès. Després de passar una estona xerrant, en Marc acompanya al Mateu a comprar i aprofita per fer les compres per dinar.

Humahuaca (18)

El dinar d’avui ha estat boníssim, hem fet espaguetis amb carn i un sofregit de ceba i tomàquet i han sortit molt bons. Sobretot, gràcies a la carn que tenen per aquí, una delícia. Després de dinar, sense pair gaire, ens han vingut a buscar per anar fins a l’Hornocal o el que és el mateix, el Cerro de los Catorce Colores, yupiii yeahhhh!!!

Per arribar fins allà hi ha dues opcions. Una, fer-ho com ho fem nosaltres, pagant o la segona, fent dit. La segona opció és una mica complicada perquè ara estem en temporada baixa i qui segurament us haurà de pujar són els propis conductors dels tours, així que no pujareu… I caminant, és factible només si penseu dormir a dalt. Hi ha opció que algun turista que pugi us carregui però ara són els menys.

El camí s’allarga durant una hora més o menys en terrenys completament àrids, plens de cactus i amb alguna que altra vicunya pasturant amb total llibertat. El recorregut no es fa llarg, el conductor s’interessa per saber d’on som, què fem i nosaltres fem el mateix, atacant-lo a preguntes sobre la vida a l’Argentina.

Humahuaca (73)

Al final, arribem al Cerro de los Catorce Colores. No tenim altres paraules a dir com, impressionant, increïble, fantàstic, surrealista, etc… Segur que algú no s’ha dedicat a pintar les muntanyes?

Humahuaca (23)

La Quebrada de Humahuaca és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 2003. Aquesta zona abarca uns 170km i té un paisatge que destaca pels colors de les muntanyes que omplen aquestes valls, la història, la cultura i la diversitat que podem trobar per aquestes contrades.

Humahuaca (22)

Humahuaca (28)Humahuaca (25)

                                                                                                                                                                                                                                                                              

Humahuaca (36)

Els cotxes ens deixen a dalt d’un turó, però tenim suficient temps per baixar fins a un petit mirador natural que hi ha més avall. Allà, aprofitem per poder totes les fotos possibles i buscant el racó més increïble de tots, però no és tasca fàcil, tots els racons tenen el seu encant.

Humahuaca (27)

Humahuaca (40)

Gaudim d’una llarga estona, contemplant aquest indret i aquestes muntanyes. Realment una altra meravella pels nostres records, un altre indret que no oblidarem.

Humahuaca (60)

Després de gaudir d’aquesta màgica estona, toca fer el pitjor, pujar el turó i arribar el cotxe. No hi ha ningú de tots els que estem per aquí que no arribi a dalt amb la llengua penjant i esbafegant com animals 😀

Humahuaca (59)

El camí de tornada torna a passar entre mig d’històries del conductor i la vida en aquesta zona d’Argentina. Un cop arribem al poble, només ens queda anar a comprar alguna cosa per sopar i poca cosa més. Demà tornem cap a Bolívia, això vol dir uns quants quilòmetres de bus i com sempre la incertesa d’on arribarem.

Humahuaca (65)Humahuaca (79)

 

                                                                                                                                                                                                                                                                         

DCIM100GOPRO

Informació per altres viatgers:

Purmamarca

  • Des de San Pedro de Atacama anem amb bus amb la companyia Andesmar fins a Purmamarca (el bitllet es compra fins a Salta, no hi ha descompte!).
  • Purmamarca és un poble minúscul i força pintoresc envoltant de les muntanyes de colors.
  • A la Plaça teniu oficina de turisme i us donaran un mapa del poble on està explicat visualment el recorregut per veure les muntanyes de colors. Aquí guarden motxilles. I també a l’estació de busos per 8 Pesos la motxilla petita i 10 Pesos la gran. A Argentina tot és un negoci!
  • Hi ha diversos llocs per canviar diners, el canvi és molt dolent. Mireu d’arribar amb Pesos aquí.
  • Ens allotgem a la Casa Encantada o Camping Bebo Vilte, darrera l’església. El dormitori tètric, tètric costa 80 Pesos/ persona i nit i és el més barat de tot el poble. L’habitació és calenta. Hi ha wifi dolent a la recepció fins a les 20h (tanquen la porta). Els banys són compartits d’aigua calenta (de 14 a 22h) sense paper WC i força bruts. Teniu barbacoes i espai a fora però fa molt fred al vespre. Si voleu aigua calenta pel cafè, un got costa 2 Pesos i un termo el mateix. La senyora de la recepció és la cosa més desagradable que ens hem trobat en més d’un any de viatge. NO ho recomanem, per 100 Pesos, teniu altres coses. Ah! El check-out és a les 10h i no guarden motxilles! Són un amor 🙂
  • Unes empanades de pernil dolç i formatge de carrer costen 15 Pesos la unitat. Teniu restaurants turístics amb preus prohibitius. Hi ha llocs amb menú de migdia a partir de 50 Pesos/persona amb primer, segon i postre.
  • Hi ha algunes botigues petites on comprar pa i alguns queviures. Els embotits són relativament barats.
  • Amb 24h en aquest poble és més que suficient.
  • Hi ha busos a Salta, Córdoba i altres punts del país. Hi ha diversos horaris per pujar a Tilcara o a Humahuaca i els preus que ronden l’euro a Tilcara; ens han fet adonar que lo car aquí és moure’s en distàncies llargues.

Tilcara

  • A Tilcara ens allotgem una nit a Mistika Hostel en habitació doble per 200 pesos/ parella i nit. Habitació neta però freda i amb matalassos per llençar. Banys compartits d’aigua calenta amb paper WC. Dret a cuina amb pocs estris i molt bruta. Esmorzar ranci inclòs (pa, mantega, melmelada, dulce de leche i cafè o te). Wifi potent i espais exteriors amplis i sense sol. A la nit no hi ha cap menjador tancat i haureu d’estar fora…
  • Pel mateix preu al dia següent ens hem canviat a Waira Camping i Hostel. Dormim en habitació compartida de 6 persones per 100 pesos/persona i nit. Molt net, espais exteriors amplis amb barbacoes i assolellat. Bon wifi, banys compartits d’aigua calenta amb paper WC. Cuina gran amb estris, TV, equip de música i espai ampli i calent. Oberta de 7:30am a 23:15pm, esmorzar buffet bo inclòs.
  • Al centre teniu la oficina de Turisme i us donaran mapa del poble i us explicaran què podeu fer per aquí.
  • Atenció: Els dilluns entrar al Cañón del diablo (10 Pesos) i a Pucara (25 pesos) és gratuït.
  • Nosaltres hem anat al Cañón del Diablo fent un passeig. En total amb parades i demés hem passat unes 3 hores i mitja més o menys. Des del trencant són 4 km cara amunt i després un cop a dalt, heu de baixar al canyó. Si voleu apropar-vos a la cascada heu de seguir el riu per l’esquerra uns 15 minuts sortejant pedres i aigua.
  • Hi ha busos gairebé horaris a Humauaca per 20 Pesos, són uns 40km. A l’estació de busos suposem que podeu comprar bitllets per anar a gairebé qualsevol lloc.
  • Hi ha diverses botigues per comprar, pastisseries, carnisseries i també un mercat municipal que està obert a ple rendiment només pel matí. Al Mercat podeu dinar menú a partir de 20 o 30 Pesos depenent de la parada.

Humahuaca

  • Arribem a Humauaca en bus des de Huacalera (10 Pesos/ persona).
  • Ens allotgem la primera nit a Giramundo Hostel per 80 Pesos/persona i nit. Habitació compartida amb roba de llit neta, matalassos per llençar i molt brut. Bany compartit d’aigua calenta. Espai exterior ampli sense sol. Cuina equipada, esmorzar ranci inclòs i bon wifi. Ambient molt juvenil i amb música a tot drap fins a altes hores de la nit. Creiem que han de millorar una mica la neteja i el tracte amb el client.
  • La segona nit ens canviem al Hostel Humauaca pel mateix preu. Habitació compartida amb roba de llit neta i banys compartits d’aigua calenta, net. Cuina poc equipada, espais exteriors assolellats i menjador per passar l’estona al vespre amb estufa de butà. Esmorzar inclòs una mica ranci i wifi correcte.
  • Per anar a l’Hornocal podeu fer dit (no aconsellable perquè no passen més que locals i els tours) o contractar un tour d’unes 3 hores per 100 Pesos. Una hora de pujada, una hora allà i una hora de baixada.
  • Des de l’estació de busos surten colectivos cada hora gairebé cap a la Quiaca, a la frontera amb Bolivia. El bus costa 60 Pesos i tarda unes 3 hores. Un cop allà caminem uns 15 minuts i ja som a la frontera, fem tràmits i si seguiu recte, ja sou a Villazón (Bolivia). Per arribar a l’estació de busos, seguiu recte, quan veieu la plaça a mà dreta ja ho teniu. A la plaça està el mercat i podeu menjar menú per 10 Bs. Comprem un bitllet per marxar cap a Tarija a les 20:30h que ens costa 40 Bs/ persona i es tarda unes 6 hores, arribarem a les dues de la nit a Tarija però ens deixaran dormir al bus fins a les 6 del matí. L’empresa és Tarija Express, el bus és molt precari.

Posted on 24 Mai, 2015, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 2 comentaris.

  1. Heu de tornar a Argentina! Poseu-ho a la llista del pròxim viatge, ja que us agrada viatjar, no li dediqueu menys d’un mes. Si necessiteu qualsevol ajuda al respecte, no dubteu en posar-vos en contacte.
    Fuet-i-Mate
    Salut
    ARes

    • Hola Fuet i Mate! Doncs tenim previst tornar a la ruta però de moment, Sud Amèrica no és als nostres plans (de moment) però prenem nota 🙂 Moltes gràcies!!!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: