Vins i religió a la Bolivia més pija

Sortim d’Humahuaca sabent que tardarem uns anys en tornar a aquest país però no ens importa, tenim clar que quan tornem, el visitarem a consciència. Així que anem cap a l’estació de busos i pugem al nostre transport fins a La Quiaca, la frontera. El paisatge fins allà és preciós i igual que el que ens hem trobat aquests últims dies per l’altiplà bolivià, pel nord de Chile i Argentina.

Un cop allà, caminem fins a la frontera, menys de deu minuts i sortim d’Argentina. Uns passos més i entrem de nou a Bolivia, som a Villazón. Només entrar al poble, hi ha un pont. Per aquí va creuar el Che Guevara el 1953 i aquí s’inicia el camí revolucionari que en uns dies seguirem.

Villazon (2)

Passem el dia a Villazón fent voltes pels seus carrers i esperant el nostre bus cap a Tarija. A la companyia on hem comprat els bitllets hi ha una nena molt espavilada que s’interessa molt pel nostre idioma, vol classes de català!!! Però amb això no passem tot el dia, el nostre bus surt a les vuit i mitja de la nit i fins aleshores vaguem, busquem algun racó especial però no el trobem. Aquest poble és lloc de pas i molta gent d’Argentina ve aquí a fer compres. Els preus en menys de 100 metres baixen un 90% així que els hi surt a compte! Això sembla Andorra jejeje

Villazon (6)Villazon (4)

                                                                                                                                                                                                                                                                      

Villazon (10)

Després d’unes quantes hores d’autobús i força fred, arribem a Tarija però són les dues del matí i sortir a buscar un lloc per dormir ara mateix seria un suïcidi així que com ens deixen dormir al bus unes hores, això intentem. Cap a les cinc ens desperten com bestiar al crit de: Levantarseeeeeeeeeee!!!! I això fem, ens aixequem i ens refugiem en una cafeteria de l’estació de busos anomenada el Greco amb uns cafès amb llet de veritat per 4 Bolivians. Així passem l’estona, escalfant-nos amb la beguda calenta i veient a la mestressa del bar adormint-se davant nostre 😀 Quan ja portem alguns cafès amb llet i estem avorrits de veure què passa al nostre voltant; decidim buscar un lloc calent per refugiar-nos. Creuem el carrer i ens fiquem en un caixer automàtic i l’hem encertat, almenys aquí estem ben calents fins que es fa de dia.

Villazon (18)

Quan clareja el sol comencem a caminar cap al centre. En uns quinze minuts som a lloc, Tarija sembla una ciutat colonial i amb força diners però avui diumenge, està deserta.

Anem buscant un allotjament perquè no hem mirat res i la nostra Lonely Planet en pdf del 2009 queda una mica passada, res existeix! Ens acabem quedant al Hostal Zeballos, un negoci familiar. Resulta que aquí també s’allotja el senyor escocès que ens vam trobar a Humahuaca, si al final ens anem arrossegant tots 🙂

Dormim una bona estona fins passades les onze del matí per recuperar-nos de la nit i després sortim direcció al mercat per menjar alguna cosa. Després d’una bona Milanesa de Bife anem cap a la plaça d’Armes a prendre un cafè amb llet.

Tarija ens està agradant força, és un lloc molt tranquil, net i molt més fi que la resta de Bolivia. Diríem que Tarija no és un lloc representatiu del país o no és el lloc per veure l’autèntica Bolivia però ens agrada. Potser necessitàvem un lloc amb totes les comoditats, net i barat jajaja Ens podem asseure a la plaça a prendre el cafè amb llet traquil·lament i gairebé direm que hem passat la tarda.

Tarija (8)Tarija (98)

                                                                                                                                                                                                                                                                                  

Tarija (9)

Tarija (24)Tarija (23)

                                                                                                                                                                                                                                                                                    

Tarija (11)

Tarija (6)Tarija (22)

                                                                                                                                                                                                                                                                                  Ens hem aixecat per anar a explorar una mica el centre. Trobem un espai que ocupa una cantonada, és una casa amb colors dorats i platejats, és la famosa Casa Dorada que demà visitarem. El més curiós del local és que tota la part superior està plena d’àngels 🙂

Tarija (3)Tarija (2)

                                                                                                                                                                                                                                                                                 Tarija és relativament barat i avui soparem com dos senyors. Tornem al restaurant on hem près el cafè amb llet per passar unes quantes hores sopant. Avui toca filet pel Marc i bife chorizo per mi, amb guarnicions diverses i una bona ampolla de vi. Encara no ho hem dit però Tarija i les seves valls, són terra de vi!

Tarija (33)

Tarija (38)Tarija (35)

                                                                                                                                                                                                                                                                                       I avui ha succeït un fet insòlit, hem donat propina a un cambrer! Ens ha tractat molt bé, ens ha fet fotos i hem menjat de luxe, així que res. El nostre missioner avui ha tingut 10Bs i esteu atents a aquest detall perquè és curiós que un cambrer sigui també missioner i es dediqui a viatjar per mig món amb les missions, no? Doncs sí, ja ho veureu!

L’endemà ens llevem amb calma i ens decidim a visitar el Valle de la Concepción per anar a tastar alguns vins de la zona. Tenim algun contratemps amb una bossa de roba que volem deixar a la bugaderia i acabem sortint força més tard del previst.

Per anar fins al Valle de la Concepción s’hi va amb trufi (un taxi compartit) que no surt fins que no s’omple. La parada està al carrer de l’església de San Roque. Nosaltres no recomanem fer cap tour perquè l’únic que heu de pagar és el trufi que costa 12Bs per persona anar i tornar i un tour costa 100 Bs, la diferència és molt gran!!!

El paisatge és bonic, en algun moment si no fos pel caos circulatori pensaríem que ens apropem al Priorat. La vall és bonica i està plena de vinya. En poc més de mitja hora som a Concepción, un petit poble.

Tarija (72)

Tarija (59)                                                                                                                                                                                                                                                                                  Allà caminem cinc minuts i ja som a una de les bodegues més famoses, la Casa Vieja. S’anomena així perquè precisament és una casa vella però arreglada amb molt d’encant i es tracta d’una bodega ecològica o això diuen…

Tarija (40)

Tarija (39)Tarija (58)

                                                                                                                                                                                                                                                                                 

Tarija (69)

A Bolivia els tasts de vins són gratuïts i us deixaran provar tot el que vulgueu. Creiem que n’hem provat uns 7 o 8 i la majoria són oportos i vins dolços. Finalment hem comprat un vi blanc que ens prendrem avui per sopar! Els preus són més que raonables, ens ha costat 25Bs (3,24€)

Tarija (45)Tarija (49)

                                                                                                                                                                                                                                                                                  

Tarija (56)

Tarija (52)

Com que hem acabat força aviat, hem anat cap a una altra bodega ecològica que també està al centre del poble, la D’Vinis que també és càmping. Aquí ens ha atès la mestressa i ens ha intentat emborratxar perquè les copes venien fins a dalt!!!

Tarija (84)Tarija (88)

                                                                                                                                                                                                                                                                                  

Tarija (91)

I d’aquí, sortim contents cap a la plaça del poble a agafar el nostre trufi fins a Tarija. Curiosament a la ciutat no hi ha cap opció de fer tast de vins tot i que hi ha sucursals de les bodegues on comprar vi. Una copa de vi en un restaurant fi costa uns 15 Bs i una ampolla al supermercat la teniu a partir de 20 Bs, una ganga!!!

L’endemà visitem la Casa Dorada i per cert, el monument surt als bitllets de 20 Bolivians! L’entrada costa 5Bs i inclou la visita guiada d’uns 40 minuts. Aquesta casa és la única mostra d’art Noveau de Bolivia i es va inaugurar el 1903. Ah! No es poden fer fotos, així que res!

Aquest lloc avui en dia és museu, teatre, auditori, galeria i biblioteca. La planta alta de la Casa Dorada acull el museu i coserva mobles, objectes d’art, fotografies i roba. L’ambient és victorià amb objectes europeus força recarregats. El Salón Dorado conserva l’empaperat de les parets, mobiliari, miralls.

L’oratori ens ha deixat ben parats perquè el matrimoni va tenir permís del Vaticà per tenir un oratori privat on podien celebrar-se mises, matrimonis, etc. Curiosament davant de la Casa Dorada hi ha ubicat el Bisbat i les coses encara eren més senzilles.

Durant la Guerra del Pacífic (1879), el comerç exterior de Bolivia havia de fer-se a través del port de Buenos Aires i algunes famílies de Tarija es van convertir en grans importadores de mercaderies de tot el món. Així en Moisés Navajas i la seva senyora, Esperanza Morales; es van convertir en els més rics de Tarija. Van crear el primer banc privat de la regió i emitien el seu propi paper moneda.

images

Foto extreta de Google

Aquesta parella no va deixar descendència i la seva fortuna es va esfumar. Avui en dia queda poc del que tenien però és suficient per fer-nos una idea sobre el poder que tenia aquesta parella que sempre estava de viatge portant material de tota Europa.

A la planta baixa d’aquesta casa, tenien les botigues de les que encara a dia d’avui es conserven els catàlegs. A la casa encara es conserven curiositats com instruments musicals en perfecte estat, capses de barrets portats de París, perfums d’Anglaterra, …

Avui la planta baixa acull galeries d’art i actualment hi ha una exposició que s’anomena GrafiK ErotiK. Ens mostra dibuixos d’escenes quotidianes amb contingut sexual com les que veieu. A mi m’ha cridat l’atenció i donat que demà es fa la presentació del llibre, ens quedarem perquè jo vull anar-hi.

Tarija (150)Tarija (149)

                                                                                                                                                                                                                   

Tarija (145)

Tarija (148)Tarija (146)

                                                                                                                                                                                                                      El dia següent, l’últim que som per aquí; aprofitem per apropar-nos al Museu Nacional Paleontològic Arqueològic de la ciutat. És gratuït i és una visita recomanada.

Tarija és una regió molt rica amb material del Quaternari. Els fòssils si no s’enterren ràpidament, es disgreguen i desapareixen però aquí, els rius del passat van contribuir a un enterrament ràpid i ha permès trobar esquelets sencers, com el del perezoso que va trobar una família quan estaven intentant fer obres a casa seva.

Tarija (122)

Al museu només hi ha 6 rèpliques, tot el que resta, que és molt, és original.

Tarija (130)Tarija (133)

                                                                                                                                                                                                                                                                                 El senyor que s’encarrega del museu ve cap a nosaltres perquè vol parlar, aquí com que el museu és gratuït, hi passa molta gent local però ningú fa una ronda de més de cinc minuts. Està molt interessat en la nostra opinió i nosaltres de tot això no en sabem res però ens sembla espectacular tot el que hi ha en aquest petit racó de Bolivia.

Tarija (124)

La llàstima és que no hi ha estudis relacionats amb la paleontologia i la gent que es dedica a la geologia s’encara cap a la prosprecció de minerals, petroli, etc. I això, segons ens diu el senyor, quedarà a l’oblit. Cada dia es troben coses, ens passa a un pati on ens ensenya una pelvis d’un mamífer del quaternari!!!! I tot tarijeny té a casa algun objecte d’aquetes èpoques, una dent, un fèmur de més de mig metre,…

Tarija (128)

Tot el que hi ha aquí representa la fase final de la última glaciació. Com pot ser? Estem en un terreny tan sec!

Tarija (135)

A la planta de dalt hi ha una mostra força important de minerals i fòssils invertebrats aíxí com algunes armes i ceràmiques trobades a la zona.

Tarija (107)

Tarija (110)

Tarija (111)Tarija (116)

                                                                                                                                                                                                                                                                                  Al vespre anem a la presentació del llibre Grafik Erotik de l’Alejandro Archondo (Arxondo) de la Paz i aquí descobrim força coses… A la presentació hi ha més aviat poca gent i és que resulta que portar una exposició com aquesta a Tarija ha estat un handicap força gran. Tarija és una ciutat que sembla moderna, cosmopolita, avançada a la resta del país però en realitat és una societat hiper tradicional i moooolt religiosa (Us en recordeu del nostre cambrer missioner?). Portar una exposició com aquesta en aquest indret ha estat un exercici de trencar motllos i de demanar tolerància.

Tarija (143)

Nosaltres no hem vist cap imatge exagerada ni que ens hagi molestat, potser és que nosaltres vivim la sexualitat a anys llum de la gent de Tarija però bé… L’interessant de tot plegat ha esta veure que després de la presentació, hi ha hagut un debat i s’han exposat coses que ens han deixat perplexos. La societat tarijenya és molt tancada fins al punt de prohibir aprovar una resolució municipal per disminuir les malalties de transmissió sexual que aquí són el pa de cada dia. Doncs es prohibeix perquè segons la tradició religiosa cristiana, l’ús del preservatiu està prohibit!!!! També hem sentit testimonis d’alguna mestra que ha estat apartada de la seva feina perquè ensenyava als nens el tema de la sexualitat amb el major realisme possible i les famílies no ho veien adequat.

El mateix artista, l’Alejandro ha rebut crítiques a totes les ciutats per on ha passat i el llibre de comentaris, ha estat sempre d’allò més punky!!! Però ell volia venir a Tarija perquè aquí hi ha diners per invertir en cultura i hi ha molta feina per fer, a més de moltes consciències per remoure! Quina experiència!!!

Bé i només com a afegit, la mestressa del nostre hostal és una dona gran i molt religiosa que va amb la Bíblia a tot arreu i va citant al senyor a tort i a dret. Ara entenem alguna cosa més… No hem rigut amb ella…

Marxem de Tarija ben contents, aquí hem estat molt bé i aquesta ciutat de sants i verges ens ha acollit millor del que pensàvem!!!

Informació per altres viatgers:

  • Tarija és una ciutat bonica, conservadora, pija i alhora segura!
  • Des de l’estació de busos al centre hi ha uns 15 minuts caminant com a molt. Podeu arribar també en taxi o amb bus local.
  • Ens allotgem al Hostal Zeballos per 120Bs/ parella i nit. Habitació doble amb roba de llit neta i una mica destartalat… Bany compartit d’aigua calenta i bon wifi. Hi ha un pati interior assolellat i la gent és una mica rara (una àvia -la jefa- molt pesada i amb pinta de dolenta i un empleat que ens ha explicat que vol anar a conèixer a la seva mare a Santa Cruz… Ah! I els hi costa tant tornar-nos el canvi!!!!). Com a curiositat, a cap habitació hi ha endolls!!!!
  • Hi ha algun allotjament per 50 Bs/ persona però sense wifi (Hostal España).
  • Hi ha una zona plena de forns i pastisseries i per aquella zona podeu menjar en parades de carrer per 9Bs els diumenges (el mercat està tancat).
  • Hi ha algun supermercat i moltes botigues petites. Teniu el mercat central per àpats barats, cafeteria i snacks com humitas, pastís de choclo, llet fresca, alfajores, cuallada amb mote, etc.
  • Els restaurants cars són barats, aprofiteu!
  • Al poble podeu comprar ampolles de vi però per fer cates us heu de desplaçar. Això hem fet nosaltres. Hem anat al Valle de la Concepción i hem vistat dues bodegues ecològiques, la Casa Vieja i la D’Vinis. Aquí les cates són gratuïtes i hem comprat un parell d’ampolles de vi per 25Bs cada una. Per arribar aquí no contracteu cap tour, costen uns 100 Bs i no fareu més del que hem fet nosaltres que costa 12 Bs. Pregunteu pels taxis compartits al Valle de la Concepción, costen 6Bs/ trajecte i persona i marxen quan estan plens (molt sovint). Per tornar, a la plaça del poble el sistema és el mateix.
  • Visitem La Casa Dorada, l’entrada costa 5Bs i inclou la visita guiada de 40 minuts aproximadament. És la única mostra d’art Noveau a Bolívia. Dilluns a dissabte amb 3 visites per torn de matí i tarda.
  • Visitem el Museu Nacional Paleontològic Arqueològic de Tarija que val molt la pena i a més, és gratuït. Obert de dilluns a dissabte, tanquen al migdia.
  • Comprem un bitllet de bus per marxar cap a Santa Cruz de la Sierra amb la companyia Expreso del Sur, res de l’altre món. 70Bs/persona i trajecte. Sortim a les 18:30h i arribem a Santa Cruz cap a les 8h del mati. Es fa alguna parada per anar al lavabo i prou, porteu el sopar. La taxa de Terminal són 2Bs/persona.

Posted on 27 Mai, 2015, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: