Per la ruta del Che

Des de Tarija, agafem un bus nocturn a Santa Cruz de la Sierra, una de les ciutats més poblades de Bolivia i amb un clima més temperat. Ja era hora de buscar calor, no? El bus és d’allò més ronyós, com la majoria dels que hem agafat per aquí i el trajecte es fa llarg. Aquestes carreteres no són recomanades en època de pluges doncs la majoria estan sense asfaltar.

De tant en tant vaig treient el cap per la finestra i veig creus i sorra. No cal anar a la carretera de Coroico, crec que aquella té la fama però aquesta deu ni dó. Només hi ha corbes i quan miro, un camió ve de cara i nosaltres que hem de tirar endarrera, per aquí tots no hi passem…

Cap a les vuit del matí arribem, la verdor predomina i fa acte de presència la pluja. Sortim i la xafogor es comença a notar força, estem en un clima tropical. I de nou, Bolivia no deixa de sorprendre’ns. Quanta diversitat!!!

Esmorzem una mica i afagem un bus que ens deixa al centre. Allà busquem un allotjament sota un plugim suau que no para. Deixem trastos al Residencial Santa Bárbara i sortim a fer una volta.

Santa Cruz és una zona amb una població que arriba als més de dos milions de persones i pels habitants d’aquesta zona, Santa Cruz és la capital econòmica i industrial del país. Al voltant de la plaça d’Armes, la ciutat s’organitza en anells concèntrics que van envoltant el centre i sortint a la perifèria.

mapa-de-santa-cruz-de-la-sierra-7

Foto extreta de Google

A nosaltres aquesta ciutat no ens agrada, no té res d’especial. Potser Santa Cruz i Cochabamba són les ciutats que menys ens han agradat de Bolivia i aquí, sincerament, esperàvem més.

El que més hem gaudit aquí ha estat el Mercat de la Florida, aquí hem anat cada dia a esmorzar, a dinar i a sopar. La secció d’esmorzars es mereix una menció especial perquè fan un cafè amb llet boníssim, entrepans de pernil dolç i formatge també molt bons i el que s’emporta la nostra enhorabona són els batuts de maduixa (pels bolivians, frutilla) i plàtan. Nyammmmmm!!!!

Santa Cruz (37)Santa Cruz (35)

                                                                                                                                                                                                                                                                                Aquí hem vist com plovia cada dia, alguns dies molt més del que esperàvem i hem passat la major part del dia al nostre increïble allotjament jejeje

Hem aprofitat per veure alguna exposició de pintura gratuïta que no ha estat gens malament.

Santa Cruz (12)Santa Cruz (16)

                                                                                                                                                                                                                                                                              

Santa Cruz (9)Santa Cruz (8)

                                                                                                                                                                                                                                                                               També hem conegut a un senyor italià que porta un temps per aquí esperant els permisos per quedar-se i muntar el seu negoci de pasta i pizza 🙂

I el més interessant de Santa Cruz és la seva plaça! Al vespre hi ha moltíssima vida i cada dia hi hem anat a fer el cafè perquè de nit passen els senyors del cafè amb el seu carretó. Si és que els bolivians s’ho saben muntar. El senyor del cafè va amb traje i amb un carretó numerat i així qualsevol pot gaudir d’un bon cafè legal. Asseguts en un banquet i contemplant com passa l’estona enmig d’un clima més que agraït, passem els vespres. Genial! Som feliços amb ben poc 🙂

Santa Cruz (26)Santa Cruz (6)

                                                                                                                                                                                                                                                                              

Santa Cruz (31)

Santa Cruz (32)Santa Cruz (30)

                                                                                                                                                                                                                                                                                     Des de Santa Cruz marxem cap a Samaipata esperant bon temps i amb la idea de recórrer la Ruta del Che. Agafem un trufi a la ExTerminal i després de pagar 30Bs cada un, ens embotim com podem a dins. No anem massa còmodes però quan sortim de la ciutat, se’ns passen tots els mals.

Què bonic! Quins paisatges més tropicals! Sembla que estiguem recorrent Venezuela 🙂 El verd és per tot arreu, les muntanyes també fan acte de presència però vestides amb el meu color predilecte i també ens creuem amb algun riu força cabdalós. Les aigües son el testimoni de les pluges dels últims dies i el color xocolata flueix riu avall.

Després d’una mica més de tres hores, arribem a Samaipata. Les primeres impressions són molt bones, el poble ens encanta i potser també hi té a veure que està envoltat de verd, de muntanyes suaus, poca gent, pocs vehicles i cares amables.

Samaipata (51)Samaipata (26)

                                                                                                                                                                                                                                                                               Ens quedem a l’hostal Kantuta que és atès per la Cinthya, una senyora gran però vital que s’ha traslladat fa uns anys aquí per viure amb tranquil·litat. És de la Paz i buscava més calma, la que a Samaipata hi ha.

Samaipata (21)Samaipata (17)

                                                                                                                                                                                                                                                                                     En una estona recorrem el poble, és petit i no hi ha massa gent. El que sí que hem notat és que aquí la gent és més simpàtica i acollidora. Ens agrada molt perquè a Bolivia en general, la gent ens ha resultat força esquerpa.

Samaipata (24)Samaipata (29)

                                                                                                                                                                                                                                                                         

Samaipata (44)

Samaipata (46)Samaipata (45)

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                      Samaipata és Patrimoni Cultural de la Humanitat, es situa a 1650 metres i tot i estar envoltat de muntanyes, l’ambient és força selvàtic i tropical si no fos per la fresca de les nits.

Aquí hi ha diverses coses per visitar, una és el Fuerte, la pedra tallada més gran del món. Està a 9km del poble i això fa que per pujar o s’hi vagi caminant o amb taxi i aquí s’aprofiten dels quatre turistes que arriben perquè realment, no n’arriben més. Ah! El Fuerte és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i data de l’època pre-inca.

elfuerte11

Foto extreta de Google

Samaipata és una de les portes d’entrada al Parc Nacional Amboró i des d’aquí surten diversos tours per veure falgueres gegants (només n’hi ha aquí i a Nova Zelanda) o per apropar-se al Refugi dels volcans, una meravella natural plena de màgica fauna i flora. Hi ha més de 200 espècies d’aus i 100 d’orquídies i bromèlies.

Anem recorrent els carrers asfaltats i sense asfaltar i gaudim de l’entorn, net de contaminació!!!! Fa sol i l’escalfor encara ens anima més a seguir passejant per aquest raconet de Bolivia que tant ens està agradant.

Samaipata (42)Samaipata (52)

                                                                                                                                                                                                                                                                                     

Samaipata (69)

Samaipata (64)Samaipata (38)

                                                                                                                                                                                                                                                                                    A la plaça del poble es concentren els artesans que viuen aquí permanentment. Samaipata no és un lloc massa turístic però la població de sud americans que viuen aquí és considerable. La majoria són argentins que fan malabars, venen polseres o menjar que cuinen als llocs on s’allotgen. Pensem que els argentins són la població mundial més espavilada que ens hem trobat. A Àsia n’hem trobat pocs perquè sortir del seu país per canviar de continent, amb les condicions actuals, deu ser complicat però per Sud Amèrica són arreu i són mooolt espavilats!!! La majoria viatgen sense un duro!!!

Samaipata (36)

Fem una beguda calenta en un cafè de la plaça quan comença a baixar el sol i anem cap a casa a sopar. Aprofitant que Samaipata és un poble que els guerrillers van prendre pel menjar i les medicines; avui acabem el dia veient la pel·lícula Che, l’argentí. Així ens ficarem al dia i refrescarem al memòria. Demà comença la ruta de veritat.

Samaipata (77)

El dia s’aixeca assolellat. Em dutxo i surto a comprar amb la idea d’absorbir els primers raigs de sol. No hi ha pa enlloc i acabo comprant un pa de motllo que sembla que tingui una setmana… La Cinthya ja s’ha llevat i rega les seves flors. Jo desperto al Marc i comencem a cuinar l’esmorzar. Ningú més s’ha llevat i podem gaudir d’un esmorzar tranquil sota l’escalfor del sol.

Samaipata (20)

Recollim trastos i ens acomiadem d’aquesta dona. Caminem una estoneta fins a la carretera i allà trobem un senyor que ens diu que millor que ens plantem en un altre cantó per esperar l’autobús. Ell ens acompanya, ara són les nou del matí. Doncs bé, el senyor es queda amb nosaltres fins que marxem a les onze!!! Quina xarrera nostre senyor!!! El senyor és samaipatí de tota la vida, crec que és l’home més longeu que hem conegut a Bolivia perquè realment aquí la gent mor jove. El senyor té 88 anys i ha treballat tota la vida al camp, no sap llegir ni escriure però és molt intel·ligent i inquiet. Així doncs passem un parell d’hores parlant del món i desmontant-li mites religiosos. A la conversa s’uneix un jove del poble que també espera el bus per Vallegrande. Finalment gairebé ens deixa l’autobús perquè a última hora m’han entrat ganes d’anar al lavabo… Quan sortia he sentit un crit fort d’en Marc i he vist que tot l’autobús estava mirant-me així que no tenia més remei; he hagut d’arrencar a córrer 🙂

Després de gairebé tres hores, hem arribat a port. Novament, buscar lloc per dormir, deixar trastos i a dinar al mercat. Jo m’he menjat una sopa de maní (cacauet) boníssima i en Marc un plat combinat. A Bolivia les sopes són moolt bones i barates!

De pet hem anat cap a la plaça del poble per anar a visitar una mica tot allò visitable d’aquest poble que estigui relacionat amb el Comandante però ens han dit que fins a les cinc no vindria cap guia… La cosa és que aquí si no vas amb guia, la majoria de llocs no es poden visitar perquè estan tancats i amb l’excusa d’obrir-los doncs pagues. Per altra banda, a nosaltres no ens sap greu pagar en aquests casos perquè creiem que és una manera d’aprendre força.

Vallegrande i La Higuera (4)

Ernesto Che Guevara de la Serna era un argentí que va decidir que el sacrifici personal i una revolució eren la única manera de crear una societat amb igualtat i així va començar els seus viatges per Amèrica Llatina. Coincideix amb Fidel i acaba amb nacionalitat cubana i amb càrrecs importants a Cuba. Arriba a Bolivia amb la idea d’establir un focus guerriller per expandir-lo per tot el continent.

Vallegrande i La Higuera (2)Vallegrande i La Higuera (52)

                                                                                                                                                                                                                                                                                Anem cap a la Lavanderia, a l’Hospital Señor de Malta. Al Che Guevara el van fer presoner a la Quebrada del Churo el dia 8 d’octubre de 1967 i el van matar al poble de la Higuera el dia 9. Des de la Higuera van portar el cos amb helicòpter fins a Vallegrande i a la Lavandería el van exposar perquè el món veiés que el Comandante era mort i per evitar les guerrilles, és clar.

Es recorden coses concretes d’aquell moment com que el Che estava amb els ulls oberts i no feia olor. Semblava que sobre qui l’havia mort, hagués de caure una maledicció. El cos del Che va ser aquí fins el dia 10 i el dia 11, la bugaderia ja funcionava com si res…

Vallegrande i La Higuera (3)

Avui l’hospital segueix en ple funcionament i quan creuem les reixes, seguim fins als pins com ens han dit. Fa sol i força aire. Arribem a la Lavandería i un calfred em recorre el moll de l’ós. No coneixia al Che però coneixia la seva lluita. Aquest home era de l’època del meu pare i ell sempre me’n havia parlat. Ara, en aquest racó sento que sóc menys ignorant i també em sento molt més aprop del meu pare. Avui també he sabut que el meu pare va morir el mateix dia que el seu ídol, uns quants anys després.

Vallegrande i La Higuera (8)Vallegrande i La Higuera (10)

                                                                                                                                                                                                                                                                                

Vallegrande i La Higuera (21)

Vallegrande i La Higuera (29)Vallegrande i La Higuera (35)

                                                                                                                                                                                                                                                                                  El lloc és ple d’escrits i hi ha força murals. Aquest lloc té energia, l’energia d’algú que no morirà mai perquè tota la humanitat el recorda i com diuen alguns escrits, és que El Che vive!

Vallegrande i La Higuera (42)

Vallegrande i La Higuera (24)Vallegrande i La Higuera (46)

                                                                                                                                                                                                                                                                                

Vallegrande i La Higuera (43)

Anem cap al Museu i finalment decidim que la visita als llocs destactats de la ruta la farem demà al matí perquè també hem trobat un sabater i aprofitarem perquè em cusi els meus quets que falta els fa. A veure si amb el sorgit aguanten fins que arribem a casa.

Vallegrande i La Higuera (49)

Passem part de la tarda al Museu del Che. No està massa ben conservat i el material que hi ha està fotocopiat, mal imprès,… De totes maneres és suficient per aprendre i passar almenys una hora contemplant imatges, documents i cronologies que ens expliquen de manera resumida i senzilla que va passar amb la guerrilla i per què estaven a Bolivia.

Vallegrande i La Higuera (59)

Vallegrande i La Higuera (54)Vallegrande i La Higuera (57)

                                                                                                                                                                                                                                                                             

Vallegrande i La Higuera (58)

Acabem la tarda fent un cafè amb llet al mercat i buscant un cyber per connectar-nos una estona que jo tinc feina de la Universitat. Demà més i de ben segur, més intens!

Després d’esmorzar al mercat anem cap al punt d’informació i està tancat. Aquí no hi ha massa serietat la veritat però poc a poc anem aprenent els motius. Els guies treballen per compte propi i clar, tenen altres feines sinó amb un o dos turistes al dia o uns cinc a la setmana, es moririen de gana…

Anem cap al Mausoleu del Che Guevara, de fora sembla un descampat abandonat. La veritat és que el manteniment aqui és força precari. El nostre guia ens explica que fins fa poc, aquí no venia ningú i que els guies com ell que es dediquen a fer la visita del Che, ho fan per diners, res més. No hi ha ni hi ha hagut cap motivació juvenil o res per l’estil. Han vist diners i s’hi han abocat però la veritat que tenen molt poca idea de gestionar el poble i la figura del Che… En Marc els ha donat unes quantes idees però es fiquen a riure!!!

Vallegrande i La Higuera (62)Vallegrande i La Higuera (63)

                                                                                                                                                                                                                                                                                  L’any 1997 van trobar la fosa comuna on reposaven les restes del Che i de sis guerrillers més. Des del 1967 fins el 1997 el lloc on va ser enterrat era una secret militar. Qui va dir on estava no va facilitar coordenades, és clar. En tot cas els va dir que el cos del Comandante estava entre l’aeroport i el cementiri i van començar a cercar-lo fins que els van trobar. Al Che, un cop mort, li van tallar les mans per comprovar empremtes diuen…

Vallegrande i La Higuera (64)

Vallegrande i La Higuera (69)Vallegrande i La Higuera (68)

                                                                                                                                                                                                                                                                               

Vallegrande i La Higuera (70)

Avui en dia les restes del Che i de tots els guerrillers que van caure per aquestes terres no són aquí. Descansen a Santa Clara (Cuba) però en memòria de les víctimes i de la gesta, Cuba va construir el mausoleu. Curiosament, les restes són a Cuba, el seu diari a Bolívia i a Argentina no hi ha res…

Vallegrande i La Higuera (76)

Tot passejant anem cap a la fosa dels Guerrillers o de la Tania, aquí entre el 1998 i 1999 es van trobar les restes de 12 guerrillers més, incloent a la Tania, la única dona de la guerrilla boliviana. Era d’origen argentí-alemany i va morir a Vado del Yeso. Es creu que qui enterrava els guerrillers era la mateixa persona i en diferents tongades… Respecte a la Tania, només dir que aquesta dona es va arribar a casar amb un bolivià per tenir una bona tapadora i que un cop va veure que hi podien haver problemes, va enviar el pobre marit a estudiar a Alemanya.

Vallegrande i La Higuera (78)

Vallegrande i La Higuera (79)Vallegrande i La Higuera (80)

                                                                                                                                                                                                                                                                          

Vallegrande i La Higuera (81)Vallegrande i La Higuera (83)

                                                                                                                                                                                                                                                                          

Vallegrande i La Higuera (84)

L’endemà esmorzem aviat i anem a la plaça a buscar un taxista que ens porti cap a La Higuera. No ens barallem gaire i en Lorenzo (al final trobareu el seu telèfon) ens fa preu. La cosa s’anima quan passem per casa seva a buscar a la seva dona. Ens pregunta si no ens importa que vingui i així la passeja i ella pot parlar amb nosaltres. Llàstima, la senyora no ha volgut venir!

El trajecte fins a la Higuera és sense asfaltar i passa per racons de postal. Recorrem muntanyes i el paisatge tot i que verd; es torna àrid. Poc a poc anem guanyant alçada i el camí ple de sots es fa més planer per les converses que tenim amb el Lorenzo. Aquest jove de 37 anys està casat amb una dona que ja tenia un fill de 10 anys i ara han tingut una nena. És un home legal obsessionat amb fer-se ric. Ens explica que per aquestes muntanyes hi ha molt or i ens comenta que si nosaltres podríem comprar un detector de metalls. Comor????? Han excavat de nit algunes zones però el Tio, el dimoni de les mines els apareix i avorten la missió. No sabem com, acabem prometent que quan tornem ens quedarem a casa seva…

Vallegrande i La Higuera (86)Vallegrande i La Higuera (87)

                                                                                                                                                                                                                                                                          Arribem a la Higuera i ens rep la Irma, ella tenia 20 anys quan van matar al Che a la Escuelita. La veritat és que com la majoria de gent que va viure en aquella època; no va veure mai al Che i a més, la gent estava atemorida pels missatges que donava el govern. Hi havia guerrillers dolents per la zona així que viure allà era tot un repte. Gairebé no podien ni sortir!

Vallegrande i La Higuera (140)

Vallegrande i La Higuera (136)Vallegrande i La Higuera (91)

                                                                                                                                                                                                                                                                                  

Vallegrande i La Higuera (94)

A la Higuera si una cosa s’hi respira és calma. Hi ha quatre cases i molt poca gent. L’actual escola és a més consultori, allotjament i memorial del Che. Els carrers encara estan sense asfaltar i aquí no arriba l’internet. És el lloc ideal per descansar i desconnectar del món acompanyat de bona gent.

Vallegrande i La Higuera (128)

La gent boliviana d’aquestes contrades és més oberta que la que ens hem anat trobant pel camí. Potser l’ambient més rural hi ajuda, no ho sabem.

Aquí hi ha alguns allotjaments i poca cosa més. No hi ha ni servei diari de transport. Hi ha un allotjament, la casa del Telegrafista que té un bon contingut històric. El 26 de setembre de 1967, el Che escriu al seu diari: “Coco va anar a casa del telegrafista, doncs hi ha telèfon i va portar una comunicació del dia 22 en la que el Subprefecte de Vallegrande comunica al corregidor que es té notícies de la presència guerrillera a la zona…”. I això marcava l’inici del final… Coco moria aquell mateix dia a causa d’una emboscada.

Vallegrande i La Higuera (138)

La casa del Telegrafista és un negoci que porten una parella de francesos que viuen aquí des de 2004. Han comprat diverses propietats a preus ridículs i les relacions que tenen amb el poble són complicades. Segons la gent, ells van a la seva i s’estan apoderant del poble i dels turistes. Aquí la gent viu com pot, només hi ha agricultura i les condicions són difícils. Ells senten que aquesta parella ha vingut aquí a fer-se rics a costa d’ells i més o menys, sembla cert. Tot apunta que en uns anys, ells seran els amos del poble. Si veniu fins aquí, doneu negoci a la gent del poble! Més barat i més sostenible. Si voleu fer turisme responsable, aquí teniu una gran oportunitat i la gent del poble us proporcionarà experiències genuïnes que no us proporcionaran una parella de francesos.

Després de fer uns quants passos pel poble, anem cap a la Escuelita. Avui d’aquella escola on van matar al Che només queda el terra, la porta que guarden a dins i alguns pupitres. Més que un museu és un lloc amb un alt contingut històric i emocional, aquí va morir un dels homes més famosos de tots els temps; el guerriller més internacional. El van executar però el govern bolivià i els EEUU volien fer creure al món que el Che havia mort al camp de batalla.

Vallegrande i La Higuera (105)

Vallegrande i La Higuera (103)Vallegrande i La Higuera (102)

                                                                                                                                                                                                                                                                              

Vallegrande i La Higuera (108)

Les parets són un mosaic de sentiments i sensacions que desperten la història, l’home i el lloc. Hi ha missatges de tots els racons del món, fotos, banderes (catalanes, basques, argentines, xilenes, bolivianes, argelianes,…) i objectes personals. I no us enganyarem, a nosaltres aquest racó també ens desperta força sensacions. Sovint no fan falta lligams físics perquè els sentiments també explotin. Un dels fets més inversemblants de les causes socials és el potencial que tenen per calar al moll de l’os i fer sentir la causa teva. Avui, d’aquesta història, només som mers espectadors però sentim el Che més viu que mai.

Vallegrande i La Higuera (110)Vallegrande i La Higuera (111)

                                                                                                                                                                                                                                                                                     

Vallegrande i La Higuera (107)

Vallegrande i La Higuera (116)

La Irma ens parla sincerament d’aquella època, avui el Che és el fill pròdig, en aquells temps era un invasor. Com canvien els papers…

No hem conegut al Che però llegir i documentar-nos ens facilita fer-nos una idea de com era i que perseguia aquest metge i guerriller entre guerrillers i anècdotes com la que explicarem; reforcen les nostres idees. Diu així: El Che presoner i ferit a la Escuelita li assenyala des del terra a la jove mestra una errada a la pissarra 😉

Vallegrande i La Higuera (95)Vallegrande i La Higuera (98)

                                                                                                                                                                                                                                                                           

Vallegrande i La Higuera (88)Vallegrande i La Higuera (132)

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                  

Vallegrande i La Higuera (122)Vallegrande i La Higuera (127)

                                                                                                                                                                                                                                                                             Tornem cap a Vallegrande molt entretinguts, la Irma ve amb nosaltres a veure els seus fills que viuen allà. No és dona de sortir massa d’aquest racó de terra, demà tornarà. És molt xerraire, m’explica la vida, la vida d’una dona boliviana i la seva percepció del món. Encantada Irma, tan de bo quan tornem segueixis donant guerra!

Segurs que algun dia tornarem, abandonem aquest poble 🙂

Informació per altres viatgers:

Santa Cruz de la Sierra

  • Des de l’estació de busos (Terminal Bimodal) al centre hi ha una estona caminant. Sortint, a mà esquerra hi ha una parada de bus i els número 70 i 103 us deixen al centre en 20 minuts per 2Bs. A l’estació de busos hi ha Oficina de Turisme on us donaran un bon mapa i us explicaran el que vulgueu.
  • Ens allotgem a Residencial Santa Bárbara, un lloc vell i decadent on les habitacions dobles que semblen una presó costen 70Bs/parella i nit. La roba de llit està neta i teniu ventilador però els matalassos foten por! Banys d’aigua calenta compartits i zona comú oberta amb algunes cadires per utilitzar el wifi que és bo.
  • Al mercat de la Florida teniu cheap eats, cafès amb llet (3Bs), menús (13Bs), empanades (2,5-3 Bs), suc de fruita (1/2L per 5 Bs), etc. Hi ha molts restaurants vegetarians repartits per la ciutat però no n’hi ha cap que ens hagi semblat res de l’altre món.
  • Al costat del Residencial Santa Bárbara hi ha la bugaderia Sofia per 12Bs/quilo. És el més barat que hem trobat.
  • Hi ha museus gratuïts però els dissabtes i diumenges estan tancats.
  • A la plaça d’Armes teniu oficina de turisme.
  • Per marxar cap a Samaipata, Vallegrande i demés, heu d’anar a la ExTerminal. Molts busos locals que passen pel centre van a aquesta terminal així que per 2Bs hi podeu arribar. Per qualsevol altre destí, haureu d’anar a la Bimodal. Nosaltres a la ExTerminal hem agafat un trufi (taxi compartit) cap a Samaipata per 30 Bs/ persona. No marxa fins que no s’omple. Hem tardat una mica més de 3 hores.

Samaipata

  • A Samaipata ens allotgem a l’Hostal Kantuta, al Carrer Bolívar, 158. Ho porta la Cinthya, una dona de La Paz que ha vingut a cap aquí a viure més tranquil·la. Aquesta dona és un amor i us ajudarà en tot el que pugui. L’allotjament costa 35 Bs/persona i nit en habitació compartida amb bons llits i ben net. Els banys són d’aigua calenta i compartits, hi ha cuina i no hi ha wifi (com a la majoria d’allotjaments del poble). Si veniu, allotgeu-vos aquí, no us en penedireu!!!
  • Al mercat podeu dinar per uns 10 Bs un plat combinat generós. Teniu algunes botigues amb alguns queviures però en general hi ha poca cosa fora del mercat.
  • Aquí podeu visitar diverses coses: El Fuerte que costa 50Bs l’entrada i pujar amb taxi costa un dineral, uns 50 Bs més per trajecte. Podeu anar a les cascades de Cuevas que està a uns quants quilòmetres fent dit o amb taxi. També podeu anar al Parc Nacional Amboró.
  • A Samaipata hi ha un caixer automàtic.
  • Per anar fins a Vallegrande heu de sortir a la carretera principal i entre 10:30h -11h del matí, passa el bus que a nosaltres ens ha costat 25 Bs/persona i ha tardat unes 3 hores. També hi ha la opció de parar algun trufi que tingui lloc i us cobrarà 30 Bs/ persona. Una altra opció és anar a Mairana amb trufi per 7Bs i després allà agafar un bus a Vallegrande que us costarà uns 30Bs. Al final si voleu estalviar, la millor opció és esperar el bus. Per la tarda en passa un altre en direcció a Vallegrande.

Vallegrande

  • A Vallegrande ens allotgem a l’Hostal Vallegrande per 60Bs per parella i nit en habitació doble. El lloc no està malament del tot i els banys són compartits d’aigua calenta. No hi ha wifi.
  • A la Plaça d’Armes hi ha el Museu Arqueològic i el Museu del Che, l’entrada costa 10Bs/ persona per a estrangers. Allà mateix teniu l’oficina de turisme que no és res més que l’oficina dels guies que us portaran a veure els vestigis dels dies del Che per aquestes terres. També us donaran un mapa amb info interessant. La visita guiada i la entrada al Mausoleu i les tombes dels guerrillers costa 30Bs/ persona.
  • Podeu anar a la Lavanderia si pregunteu per l’Hospital, allà com ja sabeu van exposar el Che un cop mort perquè tot el món pogués veure’l i així, es confirmés la seva defunció. L’entrada és gratuïta. De fet, entreu a l’hospital i seguiu recte fins als pins del fons, allà ho veureu.
  • Al mercat teniu llocs per menjar plats combinats per 10Bs i llocs per prendre cafè amb llet (3,5Bs), sucs, etc.
  • Hem anat a un Ciber per connectar-nos a Internet i l’hora costa 3Bs.
  • Hi ha caixers automàtics.
  • Hem comprat un bitllet de bus per marxar cap a Cochabamba en un bus que marxa a les 18h per 50Bs + 2 Bs per ús de la terminal. Es tarda unes 10 hores però quan arribeu us deixaran dormir al bus fins que es faci de dia. Un cop allà no ens han deixat a la terminal i hem agafat un bus per 1,5Bs que ens ha portat fins allà. Allà hem agafat un bus per anar cap a La Paz amb la companyia Bolivia per 25Bs en bus semi llit + 2,5Bs de la taxa de terminal. Havíem de tardar 7 hores i m’hem tardat gairebé 10 perquè ha anat parant a tot arreu carregant i deixant gent, no compreu amb ells!!!

La Higuera

  • A la Higuera hi ha allotjaments barats, feu gasto a la gent local, eviteu anar a la casa del Telegrafista que ho porten uns francesos que per cert, tenen molt males relacions amb la gent del poble. No hi ha internet, no hi ha caixers i tampoc transport diari cap a cap lloc. Allotjament a partir de 15Bs i menús a partir de 8/9Bs. Si us trobeu a la Irma, doneu-li records!!!
  • Entrar a la Escuelita costa 10 Bs. A l’escola també hi ha informació, murals i hi ha allotjament per 15Bs.

Com anar-hi des de Vallegrande:

1. Els dijous i caps de setmana surten alguns transports compartits que us sortiran més barats. Pregunteu a la plaça del poble.

2. Una altra opció és agafar el bus que passa per la carretera principal a les 13h i va en direcció a Pucará. Us deixaran allà i d’allà teniu algunes opcions:

  1. Caminar uns 10km fins a La Higuera (sortint a les 13h de Vallegrande arribareu cap a les 19h a la Higuera)
  2. Agafar un taxi fins a la Higuera que costa uns 100 Bs.

3. I la tercera opció (la nostra) és agafar un taxi des de Vallegrande que us porti i us torni. Ens ha costat 200 Bs regatejant. La carretera de la Higuera a Vallegrande està en força mal estat així que els 60 quilòmetres es converteixen en unes 2 hores o més. Els paisatges però, no tenen desperdici. El nostre taxista és en Lorenzo Morón (un bon home!), aquí us deixem el seu telèfon: 60992341

Posted on 31 Mai, 2015, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: