Entre piràmides, ciutats de fang i tresors

Arribem a Trujillo a les quatre del matí però per sort nostra, els de la companyia de busos, ens deixen quedar a dins de l’oficina fins a l’hora que vulguem. Diem sort, perquè sabem que Trujillo és una de les ciutats més perilloses del Perú. Potser és una llegenda urbana però estem tots dos d’acord en allò de “més val prevenir que curar”.

Quan es fa de dia, sortim a buscar una combi o algun bus que ens porti fins a Huanchaco. Aquest poble, està junt al mar i ens han comentat que encara que estigui a pocs quilòmetres de Trujillo, és molt més segur, tranquil i barat. Al final, com que anem carregats com dos rucs, no ens deixen pujar en cap transport públic. Així que hem de tirar de l’opció més cara, el taxi. Encara que, sense que serveixi de precedent, aconseguim rebaixar el preu. Acabem pagant un preu més que raonable i menys del que paguen alguns locals. Suposem que el nostre conductor estava desesperat pels 10 Sols!

Arribats al poble, busquem l’allotjament que ens van recomanar a l’hostal de Huaraz, el Boquerón. És un hostal portat per un noi peruà i una noia de Canadà, molt cheveres. Un cop ens instal·lem, anem fins al mercat a comprar quelcom per esmorzar, i d’allà de retorn cap a l’hostal. Avui la intenció es fer poca cosa, un skype amb la mare de l’Ursu i que treballi amb la uni, que ja queda molt poc perquè es llicencii 😀 Hem trobat llet fresca! Yupi yeahhhh! I la fruita té una pinta…

Huanchaco (25)

El Luis, el propietari del Guest House, ens ensenya amb el Google Maps tot el que hi ha pels voltants d’aquest poble, arqueologia per parar un tren! Està ple de piràmides, camins inques, petroglifos i tot el que us pugueu imaginar.

A la tarda sortim a recórrer una mica la costa de Huanchaco. Aquest poble és un balneari històric que està banyat per les costes del Pacífic. Aquí, molts turistes i locals venen a fer surf i és que les onades són força terrorífiques!

Huanchaco (7)

El passeig de la platja està ple de gent passejant o menjant alguna cremolada, una espècie de gelat però fet de fruita natural i glaç. Per cert, l’hem tastat i està boníssim!!!

Huanchaco (14)

Aquí podem observar els famosos cavallets de Totora. La Totora també s’utilitza al llac Titicaca, si voleu saber-ne més, podeu fer clic aquí. Aquestes barques s’utilitzen per la gent local en la pesca des dels temps mochiques.

Huanchaco (8)

Huanchaco (29)Huanchaco (13)

                                                                                                                                                                                                                                                                                    Mentre cau el sol…

Huanchaco (64)

Huanchaco (54)Huanchaco (68)

                                                                                                                                                                                                                                                                                      

Huanchaco (66)

…anem cap l’església que està al capdamunt d’una muntanya. Des d’aquí, albirem la platja i el petit poble en conjunt.

Huanchaco (70)

L’endemà ens llevem ben aviat amb la idea de visitar les Huacas del Sol i de la Luna o las Huacas de Moche. En realitat, hem vingut fins aquí per visitar aquestes runes, de les més importants del nord de Perú. Són unes construccions de la cultura Moche o mochica, de més de 1000 anys d’antiguitat.

De la Huaca del Sol, a dia d’avui, només es pot veure la seva espectacular part exterior, degut a que no hi ha inversions per seguir amb les excavacions. En canvi, per la Huaca de la Luna, es fa una ruta amb guia per alguna de les parts excavades on es poden observar pintures en perfecte estat i una petita part de la seva majestuosa construcció.

Huanchaco (82)

La Huaca del Sol es creu que va complir funcions més aviat cíviques o administratives i la Huaca de la Luna, per contra, cobria les funcions religioses.

Passem primer pel Museu de las Huacas, un lloc increïble i amb material divers i ben conservat i/o restaurat. Aquí ens nodrim d’història i cultura Moche fins al punt que després, durant la visita a la Huaca de la Luna, estem més que informats. La capacitat de treballar el fang, construir escultures i ceràmica d’aquesta gent era impressionant i de fet, les restes que es conserven són impressionants. Sense dubte eren uns magnífics ceramistes.

Huanchaco (80)

La Huaca es situa just davant del Cerro Blanco, o el que és el mateix, la muntanya. El culte a la muntanya en principi, respon a la fertilitat agrícola i a l’interès per les pluges i tot allò relacionat amb la natura com solsticis, equinoccis i eclipsis. Les construccions són bàsicament de tova i cal apuntar que a l’arribada dels espanyols, tots aquests llocs van començar a saquejar-se. Avui en dia, el saquejament continua a la majoria de llocs arqueològics per parts dels anomenats huaqueros o el que és el mateix, els que roben els llocs sagrats per vendre-ho al mercat negre.

Huanchaco (86)Huanchaco (90)

                                                                                                                                                                                                                                                                                 

Huanchaco (132)

Aquesta, és una construcció en forma de piràmide trunca i com ja hem dit, es creu que era dedicat al món espiritual. Entre les Huacas del Sol i de la Luna, hi havia el poble. La població era bàsicament formada per artesans que es dedicaven a treballar de cara al món religiós que tenia lloc a la Huaca.

Huanchaco (104)Huanchaco (108)

                                                                                                                                                                                                                                                                                      Aquí hi va haver dos temples, el vell i el nou. La cultura Moche sorgeix a l’any 100 d.C i perviu fins el 800 d.C.

laluna02

Foto extreta de Google

A la Huaca de la Luna s’hi van dur a terme sacrificis per pal·liar el fenomen del Niño. De fet, a l’altar cerimonial de l’últim temple construït, s’hi han trobat les restes de 40 guerrers sacrificats. Per ells, era un honor ser sacrificats però amb el pas dels anys i per més sacrificis que es duien a terme, el temps no millorava. El temps a la desèrtica costa peruana era força inestable i als anys de bona pluja els seguien els de sequera extrema, això semblava les Garrigues!

Huanchaco (94)Huanchaco (110)

                                                                                                                                                                                                                                                                                     Podem observar-hi precioses pintures murals fetes amb pigments naturals i relleus. Destaca la figura d’Ai apaec, el Déu degollador, la figura més famosa. Hi ha ni més ni menys que dotze mil metres quadrats de pintures!!!

Huanchaco (101)Huanchaco (96)

                                                                                                                                                                                                                                                                                   

Huanchaco (100)

Apuntar que cada cop que construïen un nou pis, s’enterrava l’anterior i d’aquí que avui en dia, aquestes pintures i murals de fa més de mil anys, estiguin en aquest excel·lent estat de conservació. De fet, aquesta manera de soterrar els anteriors temples, eren enterraments rituals per renovar-se.

Huanchaco (114)Huanchaco (119)

                                                                                                                                                                                                                                                                                         

Huanchaco (118)

Huanchaco (121)Huanchaco (123)

                                                                                                                                                                                                                                                                                        I més contents que un gínjol, marxem cap a Huanchaco que és gairebé mitja tarda!

L’endemà tenim idea de visitar les runes de Chan Chan, també importants. Podem dir que Chan Chan és Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO des de 1986 i les Huacas de Moche, no. No entenem massa bé per què doncs ara que les hem visitat totes dues, podem dir que ens van agradar molt més les Huacas i això que es financen amb fons privats, perquè el govern no dóna un duro!

La cultura a la que pertany Chan Chan és la Chimú i és immediatament posterior a la cultura Moche. Anem cap allà directament amb un bus des de Huanchaco, ens deixen a l’entrada. Des d’allà caminem una estona, com uns quinze minuts sota un sol infernal.

Huanchaco (198)

Continuem per la costa peruana, totalment seca, àrida i el sol que cau és de justícia. La zona dels voltants de Chan Chan està plena d’arqueòlegs treballant sense parar i també hi ha molts delinqüents. No són llegendes urbanes així que ull si voleu fer els exploradors!

Chan Chan va ser la capital del regne Chimú i aquesta cultura data dels segles IX al XV d. C. Es considera la cultura més important de l’època precolombina i la ciutat de fang més gran del món.

El nom de Chan Chan vol dir Sol Sol, la zona ocupava uns 20 quilòmetres quadrats de terreny i tenia gairebé uns tres-cents mil habitants! Realment no m’imagino la gent vivint per aquí, no podien buscar una zona més verda? Amb més vida?

Les parets d’entre 7 i 12 metres d’alçada construïdes de tova ja deixen entreveure o almenys, et fan imaginar que a dins hi ha alguna cosa gran!

Huanchaco (134)Huanchaco (177)

                                                                                                                                                                                                                                                                                      L’única part que es visita és el palau Tschudy que per cert, és enorme.

Huanchaco (189)

Ens anem perdent per passadissos amb imatges gravades a la tova que ens donen una idea de la importància del mar per a aquesta cultura. La majoria de dibuixos i gravats són peixos i onades. Com a la cultura Moche, tot el que veiem ara, estava enterrat!

Huanchaco (141)Huanchaco (151)

                                                                                                                                                                                                                                                                                       

Huanchaco (167)

Huanchaco (163)Huanchaco (172)

                                                                                                                                                                                                                                                                                        Hi ha força places cerimonials i la seva deessa principal era la lluna doncs aquesta es podia apreciar tant de dia com de nit 😉

Huanchaco (137)

Huanchaco (143)Huanchaco (196)

                                                                                                                                                                                                                                                                                          Pel palau també hi ha plataformes funeràries i només dir-vos que la cultura Chimú desapareix amb la conquesta inca el 1470 a mans de Pachacutec.

Huanchaco (190)

Per la tarda quedem amb la nostra amiga, la Sara que és a Trujillo a casa dels seus pares de vacances. Quedem al centre de la ciutat per fer un tomb i prendre un cafè tot ficant-nos al dia. Trujillo s’anomena ciutat de l’eterna primavera pel seu clima suau i encara conserva força vestigis de l’època colonial.

Trujillo (5)

Trujillo (4)Trujillo (27)

                                                                                                                                                                                                                                                                                      

Trujillo (16)

La Plaça d’Armes és preciosa, plena d’edificis colonials amb reixes a les finestres i balcons i a més, amb un gran coloriu.

Trujillo (9)

Trujillo (28)                                                                                                                                                                                                                                                                                       Veient tanta bellesa qui diria que estem en un lloc on s’extorsiona a taxistes i petits comerços des de la mateixa presó? No és una llegenda urbana, els comerços i taxis que porten una enganxina de la verge, paguen el seu impost revolucionari. A més, aquí la canalla assalta els cotxes i taxis per robar-los a punta de pistola!

L’endemà dinem a casa la Sara en companyia dels seus pares. El menú és d’allò més interessant. La mare ens prepara un còctel d’algarrobina, una papa a la huacaína i cabrit!!! Tot regat amb suc de préssec natural, una delícia. Moltes gràcies pel dinar i sobretot, per la vostra hospitalitat. Fins aviat!

Trujillo (21)

Al dia següent marxem cap a Chiclayo amb la idea de visitar el Museu de les Tombes Reials del Senyor de Sipán, un altre fenomen de l’època!

Dormim una nit a Lambayeque, on hi ha l’oferta cultural doncs a Chiclayo no hi ha res, podem dir. No recomanem dormir a Lambayeque perquè tot i tenir la oferta cultural, no estan preparats pel turisme. Hem dormit pagant força per un servei diríem regular…

Lambayeque i Chiclayo (94)

Aprofitem la primera tarda per descobrir el Museu Arqueològic Nacional Brüning. El tenim al costat de casa i conté unes dotze mil peces prehispàniques.

Lambayeque i Chiclayo (27)Lambayeque i Chiclayo (29)

                                                                                                                                                                                                                                                                                       La majoria de peces pertanyen a la cultura Lambayeque, dels segles VII al XI d. C. Però també hi ha d’altres peces de totes les èpoques preinques i alguna cosa de la cultura inca. El més interessant són les peces trobades a Chotuna Chornancap, una tomba complexa on es va trobar a la sacerdotessa de Chornancap, acompanyada per 8 persones més.

Lambayeque i Chiclayo (10)Lambayeque i Chiclayo (44)

                                                                                                                                                                                                                                                                                       

Lambayeque i Chiclayo (87)Lambayeque i Chiclayo (90)

                                                                                                                                                                                                                                                                                     Aquí hi ha part de les ofrenes d’aquesta tomba i també s’exhibeix el seu crani. A partir del crani, s’ha fet una reproducció de com podria ser la sacerdotessa.

Lambayeque i Chiclayo (20)Lambayeque i Chiclayo (22)

                                                                                                                                                                                                                                                                                   També es pot veure una mòmia d’una dona de la cultura Lambayeque, per tant, té uns 1200 anys i està en bon estat de conservació.

Lambayeque i Chiclayo (46)Lambayeque i Chiclayo (61)

                                                                                                                                                                                                                                                                                      En aquest museu ens ha faltat força informació. Moltes peces estan sense catalogar i sense cap informació que indiqui que estem veient.

L’endemà al matí ens endinsem al Museu de les Tombes Reials del Senyor de Sipán, una meravella i creiem que un imprescindible! En aquest museu hi ha els objectes que es van trobar a la tomba més rica documentada d’Amèrica. Està considerat un dels 10 millors museus del món.

Lambayeque i Chiclayo (102)

En aquest museu no es poden fer fotos i se’n encarreguen molt bé. No es pot portar res de res, així que no tenim cap testimoni gràfic del que han vist els nostres ulls.

El museu és una meravella i val la pena venir expressament fins aquí. Hi ha més dos mil peces d’or. L’ambient és fosc i fred per conservar el material que es va trobar a la Huaca Rajada, a uns quants quilòmetres de Lambayeque. Es mostren les peces de les tombes del Senyor de Sipán que es van trobar el 1987

El Senyor de Sipán era un home, el més important dels Moche, enterrat fa 1500 anys en una piràmide de tova. Curiosament, el National Geographic parla d’aquesta tomba com les tombes reials d’Egipte i l’equipara a la del faraó Tutankamón. S’enterrava amb més persones i amb tot un conjunt de joies, ceràmiques i l’aixovar funerari.

Al museu s’exhibeixen més peces d’altres tombes trobades a la piràmide, com el Vell Senyor de Sipán (es creu que possiblement era el pare), el sacerdot i d’altres personatges importants amb aixovars funeraris d’allò més interessants per dos analfabets arqueològics com nosaltres. Els personatges s’enterraven amb llames, gossos i els guerrers que estaven a les seves tombes tenien els peus amputats perquè no podien marxar mai més.

Tumba-y-ajuar-funerario

Foto extreta de Google

Aquest museu ens ha deixat parats, el Perú és el paradís pels arqueòlegs, això no s’acaba mai. Haurem de tornar per veure com ha anat avançant la feina al país en uns anys, uns deu? No ho sabem…

D’aquí marxem cap a Chiclayo a fer temps per agafar el nostre bus fins a Chachapoyas, la nostra última parada al Perú.

Lambayeque i Chiclayo (108)Lambayeque i Chiclayo (106)

Informació per altres viatgers:

Trujillo i Huanchaco:

  • A l’Avinguda Moche de Trujillo podeu agafar combis (furgos compartides) cap a Huanchaco per 1,5 Sols però si aneu carregats, no us voldran pujar. Nosaltres hem arribat en taxi a Huanchaco per 10 Sols, el preu ens han dit que hauria de ser d’uns 15 Sols (Aprox. Uns 30-45 min de trajecte).
  • Huanchaco és poble de platja tranquil. Hi ha moltíssims allotjaments i els preus són barats però el menjar i queviures és força més car. És molt més segur que la veïna Trujillo, així que ben comunicat, és un bon lloc per quedar-se.
  • Ens allotgem a la Casa de Reposo el Boquerón per 12 Sols/ persona en dormitori. Net, roba de llit neta. Espais comuns amplis, bany d’aigua calenta (no ho hem comprovat, feia calor), cuina ben servida d’estris. Personal molt atent, wifi i servei de bugaderia per 5 Sols (si et fiques tu la rentadora) o 8 Sols si t’ho fan ells.
  • Els busos i combis per marxar cap a Trujillo s’agafen a la carretera de la platja:
  • Bus a Trujillo: A la plaça d’Armes hi van el Bus B o la combi A per 1,5 Sols.
  • Bus a Huacas del Sol y de la Luna: Heu d’agafar el bus H (el que no té el ♥) fins a l’Ovalo Grau per 1,5 Sols i us deixarà allà en més o menys 40 minuts. Un cop allà hem d’agafar un combi fins a las Huacas Moche (important) per 1,5 Sols. Us deixaran a la porta. Per tornar, el mateix procés.
  • Bus a Chan Chan: Qualsevol combi o Bus que passi per la platja, us deixarà allà per 1,5 sols.
  • Huacas del Sol y de la Luna: Entrada a la Huaca de la Luna costa 10 Sols amb descompte d’estudiant 5 Sols. L’entrada al Museu costa 5 Sols amb descompte d’estudiant 3 Sols. Els horaris són de 9 a 16h. Per nosaltres el Museu és imprescindible per entendre alguna cosa, a més és modern i tot està molt ben explicat. Més info aquí
  • Chan Chan: Entrada costa 10 Sols i inclou entrades a les ruïnes (Palau Nik-An), el Museu de Chan Chan i les Huaques Arco Iris i Esmeralda. L’entrada és vàlida per dos dies i amb descompte d’estudiant, ens ha costat 5 Sols. Des d’on us deixa el bus o la combi fins a la entrada hi ha caminant uns 15 minuts. Un guia costa 40 Sols però a la entrada hi ha un senyor que ven uns llibres per 2 Sols amb informació. Més info aquí 
  • Anem cap a Chiclayo amb la companyia Emtrafesac. Surten busos aprox. Cada 30 minuts de la zona de les empreses de bus de l’Avinguda Miraflores a Trujillo. El recorregut són unes 3 hores i costa 14 Sols. Per anar de Huanchaco fins a l’Avinguda Miraflores ho podeu fer amb el bus B i des d’allà camineu uns 50 metres i ja hi sou. Hem de dir que la empresa està molt bé, similiar a Cruz del Sur i amb els busos nous. Arribeu a Chiclayo a la zona de Bolognessi. Des d’allà teniu gran nombre de combis i taxis.

Chiclayo i Lambayeque:

  • Arribem a Chiclayo a la zona de Bolognesi, allà anem amb combi (1 Sol) fins al Banco de la Nación i allà podeu agafar un altre combi fins a Lambayeque per 1,5 Sols. Aprox. 15 minuts i 12km.
  • A Lambayeque ens allotgem a Hospedaje Casa del Viajero, per la plaça (Manuel Seoane, primera cuadra amb Humachuco, cuadra 10). 36 Sols/ parella i nit. Habitació correcta (tovalloles, paper i sabó) amb bany compartit d’aigua freda. Bon wifi. No us quedeu a dormir a Lambayeque, no hi ha oferta que sigui econòmica.
  • Museu Tombes Reials, Señor Sipán: Obert de dimarts a diumenge de 9 a 17h. Entrada a 10 Sols (no descompte per estudiants estrangers). Val molt la pena. No es pot entrar res, teniu consignes gratuïtes, no podeu fer fotos. Explicacions bàsicament en castellà, en anglès gairebé res. Guia 40 Sols (opcional i diríem que si teniu ganes de llegir, no cal). Més info aquí 
  • Museu Arqueológico Nacional Brüning: Entrada 8 Sols, no hi ha descompte per estudiants estrangers. No hi tornaríem, explicacions pobres o inexistents. Amb el de les Tombes Reials és suficient. Dilluns a diumenge de 9 a 17h. Guia 30 Sols (opcional). Més info aquí 
  • Per tornar cap a Chiclayo, hem anat amb bus local per 1 Sol, ens ha deixat al mateix lloc on vam agafar la combi per anar cap a Lambayeque. Després hem agafat la combi cap a Bolognessi (gairebé totes hi passen) i llestos (1 Sol).
  • Totes les companyies de bus estan a Bolognessi, a Chiclayo. Comprem un bitllet de bus amb Civa per marxar cap a Chapapoyas per 30 Sols (bus econòmic, Econociva). Bus nocturn, sortida a les 18h i arribem gairebé a les 5 del matí. Ens han deixat dormir al bus fins que s’ha fet de dia tot i que Chachapoyas és tranquil i segur.

Posted on 22 Juny, 2015, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: