Comença el compte enrere!

El matí següent d’haver visitat el cementiri més surrealista que mai hem vist, esmorzem i iniciem un nou periple per creuar la frontera amb Colombia. Així doncs, anem fins a la plaça i pugem a la furgoneta que en poc més de quinze minuts ens deixa a la mateixa frontera, la de Rumichaca.

Allà fem el tràmits, amb algun que altre petit problema que resolem ràpidament amb quatre fotocòpies. Un cop abandonem Ecuador, toca passar per frontera de Colombia. Aquí ens posen l’últim segell d’entrada del viatge, ara ja veiem el final a tocar i no estem massa feliços però cremarem el que ens queda! Amb tots els tràmits a punt, pugem de nou a una altra furgo, direcció al primer poble que hi ha, Ipiales.

Pas de frontera i Ipiales (4)Pas de frontera i Ipiales (5)

                                                                                                                                                                                                                                                                                Aquest poble no hi ha res a fer però ens hi aturem per anar al Santuario de las Lajas. Ens trobem amb un poble tranquil i molt barat, encara no ho sabem però serà lo més barat que ens trobarem al país! Aquí el temps passa poc a poc. La plaça està animada i hi ha força va i ve de gent.

El Santurari de las Lajas, està a pocs quilòmetres d’aquí. Un cop arribem a Ipilaes, ens dediquem a cercar algun allotjament econòmic. Anem una mica amb la por al cos, perquè ens han dit que Colombia és car però ens enduem una grata sorpresa al trobar un allotjament d’allò més econòmic i net. Encara que, hi ha algun moment que pensem, que ens hem fotut en hostal que lloguen habitacions per hores 😦 Al final veiem que no és així hehehe

Un cop instal·lats, busquem algun lloc per dinar, i ho fem a un preu molt més barat del que ens havien dit, a veure quan temps duraran aquests preus. Tot seguit i amb la panxa plena, anem a buscar els taxis compartits que porten fins al santuari.

Passem per dues places molt animades, amb esglésies blanques i pintades de colors. Ens agrada!

Pas de frontera i Ipiales (20)Pas de frontera i Ipiales (21)

                                                                                                                                                                                                                                                                               Durant el camí, podem començar a veure de lluny, com treu el cap aquest imponent santuari, encara que no el podem acabar d’apreciar del tot. Sembla tant o més bonic del que havíem imaginat. I sense donar-nos compte, el taxista para i ens diu que la resta s’ha de fer caminant costa avall. Així que, sense dubtar-ho gaire, comencem a caminar.

La història del Santuari es remunta al segle XVIII, quan comencen les peregrinacions a aquest temple d’estil neogòtic. Explica la llegenda que la indígena María Mueses anava amb la seva filla Rosa cap a casa seva, a Potosí i les va sorprendre una tempesta. Van buscar refugi i la nena que fins aleshores, era considerada sord-muda; li va dir a la mare: – “Mamita, la mestiza me llama…”, assenyalant la pintura de la Verge del Rosari, il·luminada pels llamps. I així comença la història d’aquest indret…

El camí no és molt llarg i en pocs minuts arribem a la part superior d’aquest magnífic indret, enclavat entremig de la muntanya. El camí transcorre amb unes vistes impressionants i arribem a un parell de cascades, que cauen des de l’altre costat de la muntanya.

Pas de frontera i Ipiales (26)

Ens trobem amb algunes curiositats com un bon grapat de plaques enganxades a les parets donant les gràcies a la verge de Las Lajas pels miracles i favors fets. Ens han dit que per aquí són poc creients! O_o

Pas de frontera i Ipiales (35)

Arribem a l’entrada principal del santuari i podem contemplar la façana d’aquesta construcció des del pont que està custodiat per uns quants àngels, la majoria músics. Cada un d’ells porta un instrument diferent i fa que el temple encara llueixi una mica més. Realment és un lloc sorprenent!!!

Pas de frontera i Ipiales (95)Pas de frontera i Ipiales (93)

                                                                                                                                                                                                                                                                                

Pas de frontera i Ipiales (53)

Pas de frontera i Ipiales (57)                                                                                                                                                                                                                                                                               

Pas de frontera i Ipiales (97)

Entrem a dins però com ve essent normal per Sud-Amèrica els temples, les esglésies i altres llocs religiosos, fan patxoca des de fora però la seva part interior deixa molt a desitjar. Dins el temple ens trobem amb molts fidels que venen a demanar miracles, gent malalta amb oxigenoteràpia, gent que no pot caminar,… La fe mou muntanyes i fidels d’arreu, per demanar l’impossible.

No perdem massa el temps i ens en anem cap a la zona on hi ha l’arcàngel, just al turó davant del santuari, per poder-lo observar des d’una altra perspectiva.

Pas de frontera i Ipiales (61)

El miris d’on el miris és impressionant, però des d’aquí dalt encara impressiona més, perquè podem veure com està enclavat a la perfecció aquí en mig i amb les muntanyes de fons, fa que sigui un lloc preciós.

Pas de frontera i Ipiales (75)

Pas de frontera i Ipiales (45)Pas de frontera i Ipiales (68)

                                                                                                                                                                                                                                                                             

Pas de frontera i Ipiales (90)

Després de passar una bona estona contemplant-lo des de tots els racons que trobem, ens proposem tornar cap a Ipiales, però abans hem de fer el camí de tornada pel mig de botigues dedicades al negoci del santuari i a la verge de les Lajas. Aquesta part ens fa recordar una mica a altres indrets on hi ha temples semblant i on la gent es lucra de la mateixa manera, com per exemple, Lourdes, Covadonga o el que tenim ben aprop de casa, Montserrat.

De moment, portem molt poques hores en aquest nou país, però les sensacions no podien ser millors, Colombia ens està agradant i això no ha fet més que començar!!!!

Informació per altres viatgers:

Frontera Ecuador-Colombia:

  • Les “busetas” (transport col·lectiu) que van a la frontera Rumichaca entre Ecuador i Colombia surten quan s’omplen i el cost del bitllet és de 0,75$/persona. Es tarda uns 15 minuts aproximadament.
  • Aquesta frontera ens ha semblat molt concorreguda i amb molta vida.
  • Passem el pas migratori per sortir d’Ecuador (necessitem la targeta de migració andina que ens van donar al entrar). Al fer la entrada pel pas fronterer de La Balza no hi ha registre electrònic i hem necessitat 3 fotocòpies del passaport (allà mateix hi ha botigues per fer-ne a 0,10$/còpia).
  • A la part d’Ecuador hi ha lavabos nets i amb paper gratuïts, venedors i canvistes.
  • Atravessem el pont i en dos minuts som a Colombia. Allà només ens han segellat el passaport i ja hem sortit a agafar una “buseta” col·lectiva cap a Ipiales. Teniu opció que us deixin al centre ($1600) o a la Terminal ($1700). El trajecte no dura més de 15 minuts. El preu és oficial i està imprès a les “busetas”.

Ipiales:

  • A Ipiales ens deixen al centre però us poden deixar, si voleu, a la Terminal.
  • El centre està farcit d’allotjaments de preus molt diferents. Nosaltres ens allotgem a l’Hotel Diana, a un carrer de la Plaça. El lloc està net i ens ha costat $20000/ parella i nit. Hi ha wifi, bany compartit molt net (aigua calenta), tovalloles, sabó, paper WC, TV i una tauleta i cadires a fora amb molta llum per si voleu treballar.
  • Hem fet menú de migdia en restaurant local per $3500 (sopa i segon amb acompanyament d’arròs, plàtan fregit, patata bullida, mongetes seques i amanida). Inclou beguda. Hi ha asaderos amb menús per $4000 (1/4 de pollastre, patates fregides i sopa).
  • En cafeteries cafè amb llet a partir de $1200.
  • Preus de supermercat similars a Ecuador. A la Plaça principal teniu un supermercat, el mercat municipal cau aprop de la Terminal.
  • Per anar al Santuari de las Lajas ho podeu fer en taxi col·lectiu. Pregunteu perquè surten des del centre quan estan plens (molt sovint). El trajecte costa $2200 i es tarda no més de 20 minuts. Per tornar hem pagat el mateix. L’últim taxi col·lectiu a Ipiales surt a les 19h.
  • Al Santuari no s’ha de pagar a no ser que vulgueu entrar al museu (nosaltres no ho hem fet).
  • La Terminal està a una distància assumible caminant però no massa si aneu carregats. Nosaltres hem agafat bus al centre per $1000.
  • Els busos cap a Popayan surten molt sovint, la majoria són els que van direcció a Cali. El bitllet ens ha costat $30000/ persona i hem tardat unes 8 hores aproximadament, amb parada per dinar. El bus és petit i còmode. No hi ha taxa de Terminal.
  • A Popayan ens deixen a la Terminal, a 10 minuts caminant del centre.

Posted on 19 Juliol, 2015, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: