Com enamorar-se d’Anglaterra segona part: Cornwall

S’aixeca el dia tapat però tenim alguna esperança que s’aclareixi. De totes maneres, el temps és incert en aquest país i no ens fem massa il·lusions. Anem cap a Saint Ives a buscar un racó on poder plantar-nos per esmorzar tranquils.

Sortim de la població i ens fiquem en un apartador de la carretera on la gent deixa el cotxe per començar a caminar. Per aquí passa la ruta oest, uns quants quilòmetres a peu que bordegen la costa i que ens portarien fins a Beachy Head, o això creu en Marc. Traiem trastos i gaudim d’un bon cafè amb llet a la fresca 😀

cornwall-151cornwall-153

                                                                                                                                                                                                                                                                         Sense perdre temps tirem cap al mirador de Saint Ives, un poblet pesquer que destaca per la seva bellesa però també pel seu marcat ambient cultural. Diuen que el seu ambient i clima mediterrani han atret des del segle XIX a tots aquells artistes que no vam marxar cap a la Costa Blava. Virginia Woolf aquí també hi passava els estius.

cornwall-149

I carretera i manta cap a Land’s End, el punt més occidental del Regne Unit. Les carreteres estretes i els camps que ens trobem, ens indiquen que aquí el que es porta és ser mariner però ser pagès, és una opció.

cornwall-155

cornwall-163                                                                                                                                                                                                                                                                                 No hem entrat a Land’s End perquè hem de pagar i aquí es paga per TOT, així que decidim en què fem la inversió. Ens queixem a casa però res a veure amb aquest país. Aquí t’arrenquen els ulls!

cornwall-156

La següent parada és el famós teatre Minack, als peus de les platges de Porthcurno, en plena costa sud. Aquest teatre el va construir Rowena Cade a casa seva gairebé per casualitat. El 1930 va proposar el seu jardí per la representació d’una obra de teatre i poc després, amb el seu jardiner i alguna ajuda més; van començar a picar el granit a mà per construir el que es pot veure avui en dia. Quina artista! A l’estiu s’hi fa una funció diària.

La veritat és que aquí hem vist les millors platges d’Anglaterra. El primer moment ha estat xocant perquè costa creure’s que estàs en aigües de l’Atlàntic. L’aigua és d’un blau cel transparent increïble i les platges de sorra fina desertes, fan volar la imaginació ben fàcilment. Bé podria ser una platja de somni amagada en algun racó del Mediterrani, oi?

cornwall-159

El que de ben segur et transporta de cop a la realitat és banyar-te a les seves aigües però hi ha anglesos que s’hi banyen. Ells són forts o estan ben tronats, com vulgueu!

Anem direcció a Marazion per contemplar el Mont Saint Michael, l’homònim del francès a Normandia. Marazion no és massa gran i és un poblet pintoresc de la costa anglesa, conegut pel seu castell enmig del mar.

cornwall-171

Quan la marea és baixa, Marazion està comunicat amb el Mont Saint Michael per un sender adoquinat pel que podem caminar i unir ambdós punts. I això és el que ens decidim a fer perquè la marea és baixa. Esperem que no pugi mentre som allí sinó haurem d’agafar la barca per creuar!

cornwall-194cornwall-180

                                                                                                                                                                                                                                                                               

cornwall-185

Es creu que aquest lloc és un dels racons habitats més primerencs del Regne Unit i des del segle XVII, el lloc està habitat per la família St. Aubyn que encara avui, viu aquí.

cornwall-188

L’actual abadia data del 1135 i l’indret no està exempt de llegendes i aparicions que el van fer lloc de peregrinatge durant l’Edat Mitjana. Diuen que un pescador va ser conduit cap a zona segura gràcies a una aparició de l’arcàngel Sant Miquel cap al 495 d.C.

cornwall-186cornwall-193

                                                                                                                                                                                                                                                                             Morts de gana tirem cap a Porthleven, un altre poblet pesquer. Aquest però, molt menys turístic encara. Aquí comprem les Cornish Pasties per tastar-les a l’hora de sopar però dinem un fish and chips asseguts al port metre focalitzem la nostra atenció en el va i ve de gent.

cornwall-198

cornwall-211

Això és un no parar i agafem la carretera cap a Fowey. No esperem trobar res especial però ens fa il·lusió anar-hi. Aquí Hitchcock, aquell home boig, va rodar-hi “The birds” i diuen que es va inspirar en la carretera que va de Fowey a Plymouth per la costa.

Des de Fowey contemplem el poblet més increïble que haguem vist mai perquè ho té tot; mar, muntanya i una gran bellesa que fa que cada cop sigui més complicat deixar-lo d’observar: parlem de Polruan. No em canso de mirar-lo perquè l’estampa és perfecta i encara llueix més amb els raigs de sol que s’enclaven sobre les cases que dibuixa el paisatge. Ens agradava Cornwall però ens n’estem enamorant més i més, un amor que a mesura que creix, ens diu que segur ens farà tornar.

cornwall-222

cornwall-220

No volem marxar de la zona sense visitar la joia de la corona: Polperro!

cornwall-232

Aquest racó en ple estiu deu ser un lloc on caminar és complicat però nosaltres estem de sort perquè no hi ha massa gent i gairebé tot està tancat. Així doncs, podem gaudir d’aquest indret i enamorar-nos de cada racó en solitud.

cornwall-257

cornwall-242

De vegades penso que la solitud és una manera senzilla d’estimar amb puresa allò que visitem i aquesta solitud de dos dies per la costa de Cornwall ens ha permès rendir-nos incondicionalment a aquesta zona d’Anglaterra perquè la veritat és que ja n’estem ben enamorats.

Informació per altres viatgers:

  • Land’s End: S’ha de pagar l’aparcament però l’entrada al lloc és gratuït. Això vol dir que heu de pagar sí o sí. No hi ha llocs més lluny per aparcar. Després d’octubre cal consultar horaris d’obertura.
  • Teatre Minack: Aparcament gratuït si visiteu el teatre. Preu de 4,5 lliures/ persona. Més info aquí
  • Marazion i St. Michael’s Mount: Per aparcar s’ha de pagar. El que hem trobat més barat són 3,5 lliures per tot el dia. Hem mirat d’aparcar a lo gitano però impossible. Si hi ha marea baixa podeu caminar fins allà gratuïtament. Per horaris i preu, mireu aquí
  • Porthleven: Pareu a Horse and Jockey, la pastisseria per degustar les Cornish Pasties. Preus entre 3 i 4 lliures.
  • Polperro: L’aparcament públic costa un mínim de 4 lliures per 3 hores. No es pot aparcar enlloc més. La distància des de l’aparcament al moll és de 750 metres però a l’aparcament podeu agafar el mini Tram.

Posted on 1 Novembre, 2016, in Uncategorized. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: