Mostar, la vida al voltant del pont

Treballant a la UCI al Regne Unit un dia em diuen: -Avui la teva pacient és una senyora que no parla massa anglès, és de Bòsnia. I Sabeu? Vaig al·lucinar recordant el poc que sabia de Bòsnia i de la Guerra dels Balcans. Els meus records vagues són amb el meu pare, mirant les notícies i intentant entendre alguna cosa del que ell m’explicava. Nosaltres no us farem una classe d’història però sí que creiem imprescindible viatjar a Bòsnia i Hercegovina amb els ulls ben oberts i amb una mirada àmplia i crítica. El que va passar allà, també podria passar aquí. I la història es podria repetir, no ens en queden dubtes després de parlar amb gent del país.

Aquesta senyora i la seva família van fer que cada cop tingués més ganes d’anar-hi. La veritat és que quan vam ser a Turquia vam pensar que teníem molt pendent tota l’Europa de l’est i no tant pels paisatges sinó per la gent i la crua història que ha castigat aquests racons i ha modelat les cares dels seus habitants.

Els dies a la UCI són llargs, 12 hores i mitja i si tens un pacient de nivell tres com aquesta senyora, t’hi passes tot el dia. Vaig aprendre algunes paraules en bosnià, vaig conèixer tota la família i la seva història. Durant la guerra, ells es van desplaçar com a refugiats a Anglaterra i avui en dia, ja no pensen marxar. I tot va quedar així fins que vam decidir viatjar-hi!

mostar-157mostar-70

                                                                                                                                                                                                                                                                       Sortim de Barcelona i en dues hores som a Dubrovnik. Allà lloguem un cotxe i en dues o tres hores, hauríem de ser a Mostar, un dels llocs més turístics de tot Bòsnia i Hercegovina. Es fa tard així que quan tenim el cotxe parem a comprar previsions i comencem a fer camí fins a Metković, el pas fronterer entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.

Abans parem a menjar alguna cosa perquè són gairebé les cinc de la tarda. Ens fem un entrepà i ens el cruspim mirant al mar. Què més es pot demanar?

Entrem a Bòsnia i la veritat és que res canvia. Les carreteres són iguals i ells són igual d’animals conduint. Avançaments en doble contínua i sense visibilitat però tot apunta que encara no hem vist res.

Es fa fosc i no podem apreciar massa per on passem. Cap a les set de vespre arribem a Mostar. Entrem a la ciutat per un polígon industrial i sembla que no anem en la direcció correcta. És normal perquè el GPS no detecta carrers i ni tan sols, algunes carreteres que sembla que ni existeixen. Ara en comencem a adonar de la precarietat relativa en la que encara es viu en aquest país.

Parem en una gasolinera i pregunto. Ens volen ajudar però no parlen gens d’anglès. De cop, apareix un noi més jove que ens guia fàcilment fins a la nostra parada 🙂 Aquí comença el viacrucis per entrar a l’aparcament del nostre allotjament. Carrers estrets no, impossibles! Som al casc antic de Mostar, en allotgem al vell mig.

Després d’instal·lar-nos a casa la Majda on la seva neboda ens han rebut amb beguda calenta i un tros de pastís casolà; sortim a explorar. Els edificis ens mostren les restes de la guerra, les ferides visibles perquè n’hi ha que no es veuen però que són igualment obertes. Costa entendre com algú es podia plantar amb una arma davant una casa i cosir-la a trets.

mostar-42mostar-57

                                                                                                                                                                                                                                                                          Parem en una botigueta a comprar un parell de coses. La dona és molt simpàtica però no ens entenem 😀

Mostar és la cinquena ciutat més gran del país i ens ha semblat petita, la veritat. Sembla que entrem a l’artèria comercial de la ciutat. És ple de bars/pubs plens de gent prenent alguna cosa. Ara ens resulta normal però amb els dies ens adonarem que els mostarencs sempre estan prenent alguna cosa i a més, al carrer. Sembla que fan un esforç important per tirar endavant i hi ha ambient al carrer des de les 7 del matí!

mostar-3

Aquí, des del segle XVI cristians i musulmans vivien junts i el creixement important succeeix durant l’imperi otomà que allarga les costums fins als nostre dies. A nosaltres ja ens va bé perquè tenim alimentació i costums turques, i mos agrada molt!

L’emblema de la ciutat és l’Stari Most, el pont sobre el riu Neretva que va ser destruït durant la guerra. Avui en dia és Patrimoni de la Humanitat i està totalment rehabilitat. Per cert, ahir els de Red Bull van venir a fer el Cliff Diving 😦 Ens ho vam perdre però això vol dir que haurem de tornar 😀

Comencem a caminar entre carrers empedrats per un casc antic preciós ple de pedra clara i el típic basar on trobem tot tipus de records; uns més bonics i d’altres, de caire més bèl·lic intentant treure algun rèdit a la guerra.

mostar-12mostar-4

                                                                                                                                                                                                                                                                                

mostar-7

De cop, fem cap a una zona més oberta que ens mostra l’emblema de la ciutat il·luminat. Davant nostre, s’alça imponent l’Stari Most. Ens encanta!

mostar-159

L’ambient és fresc i això que durant el dia sembla que farà calor. La Majda ens ha explicat que a l’estiu a les set del matí ja estan a 30 graus!

La veritat és que estem molt cansats i després de sentir el cant a la mesquita, que per cert, ens encanta; tirem cap a casa a sopar i a dormir. Bona nit!

L’endemà ens llevem ben aviat amb la intenció d’aprofitar el dia al 100%. L’únic inconvenient és el fet que a l’hostal, l’esmorzar es serveix a les nou del matí i això ens endarrereix una mica. La Majda ens ha cuinat unes french toast, pa, melmelada, crema de formatge, una beguda calenta i cafè bosnià. Nyammmm!!!

A primera hora del matí fa fred, esmorzem al jardí entre música bosniana mentre la Majda balla ben animada.

Sortim intentant gaudir tant com puguem de l’ambient perquè la veritat és que no hi ha massa turisme, una sort per nosaltres i una pena pel país. Aquí la gent ve normalment en excursió des de Dubrovnik.

mostar-1

La veritat és que les coses de dia, sovint guanyen tot i que la nit ofereixi una perspectiva, sovint, més atractiva. Passegem entre carrers empedrats i cases de pedra.

mostar-18

Les muntanyes ens envolten a tots dos costats i Mostar és travessat pel riu Neretva. Passem pel basar i arribem al pont, símbol de pau i unitat nacional.

mostar-8

Hi ha gent preparada per saltar! Aquí passem una bona estona contemplant als inconscients que salten des de 25 metres. No tots són professionals perquè els locals instrueixen als turistes perquè saltin i així puguin aconseguir el seu diploma de saltadors 😀 Hem vist fotos de gent amb lesions importants, així que ull viu!

mostar-17mostar-22

                                                                                                                                                                                                                                                                      L’aigua és turquesa i totalment transparent, venen moltes ganes de banyar-s’hi la veritat…

mostar-32

Recorrem carrers intentant descobrir què els agrada als bosnians. Veiem magranes, dolços, çai, baklava, tapetes i roba un pèl retro.

mostar-39mostar-36

                                                                                                                                                                                                                                                                              Sortim de la zona turística i anem descobrint allò menys bonic però igualment real. Després de 20 anys, els rastres de la guerra són ben presents arreu.

mostar-45mostar-43

                                                                                                                                                                                                                                                                            Ara, els trets dels edificis són tapats per grafits amb referències a la pau. Una sensació estranya envaeix el meu cos i un calfred em recorre fins al moll de l’os. No sabem si fer fotos, els deu molestar? El morbo és turístic, és clar que sí. Però abans de venir ens hem documentat i hem llegit força sobre què va passar aquí.

Arribem a l’edifici del banc, un clàssic de la ciutat. Davant hi ha el Gymnasium, uns dels col·legis més “cool” de Bòsnia que ens ha recordat a una plaça de toros…

mostar-44mostar-50

                                                                                                                                                                                                                                                                             Just al davant hi ha la Plaça Espanya en honor als cascs blaus que van ser mediadors a Mostar entre les dues bandes. De fet, en un supermercat una senyora em va dir que li agradava el meu serrell i no se com, vam acabar xerrant perquè estava casada amb un espanyol que va venir aquí durant la guerra. El món és molt petit, oi?

Ens arribem al cementiri d’un color blanc immaculat que impacta. La majoria de làpides daten dels anys 1992 al 1996. Gent jove, cares il·lusionades que van lluitar o simplement, van morir en una batalla barri a barri entre bosnians musulmans i bosnians croats.

mostar-60

A Mostar hem vist cares felices, cares tristes, cares perdudes però per sobre de tot, hem vist persones amb ganes de tirar endavant encara que la sensació que dóna el país és d’estabilitat relativa.

Dinem un ćevapi en un restaurant local i rematem el dinar amb un postre ben dolç, baklava i çai.

Quan cau la tarda, pugem al minaret de la Koski Mehmed Pasha Mosque perquè ofereix les millors vistes del pont sobre el riu Neretva. I no ens decep gens aquesta ciutat que ens ha captivat. Albirem minarets, torres d’esglésies, restaurants estartègicament col·locats i un va i ve de gent que dóna vida a la nostra estimada Mostar.

mostar-87

Tornarem!

Informació per altres viatgers:

  • Si us allotgeu al casc antic de Mostar aneu amb compte si porteu cotxe de lloguer. Els carrers són realment estrets.
  • Ens allotgem al Hostel Majdas c/ Pere Lažetića, 9. Està molt a prop de l’estació de busos i trens (2 minuts caminant) i a 5 minuts del centre en línia recta. Aparcament gratuït. Habitació compartida de 4 persones amb bany compartit. Tot molt net, tovalloles, cuina i wifi. Esmorzar inclòs. 10€/persona i nit. La família és molt maja i l’espai exterior és ampli i acollidor. L’ambient és jove i motxiller, teniu-ho en compte si no us agrada aquest estil d’allotjament.
  • Mostar es mereix un parell de dies per viure la ciutat. Un dia al vespre per viure-la sense turistes i després gaudir-la durant el dia.
  • Teniu supermercats Conzum i alguna petita botiga. A les Pekaras (pastisseries) podeu menjar per 1-2€ persona.
  • Hi ha caixers per a tot arreu.
  • Koski Mehmed Pasha Mosque: des d’aquí hi ha les millors vistes del pont de Mostar i per això cal entrar-hi. La Mosque en sí no té res. La Mosque i el Minaret per la foto costen 12 KM. És monument nacional.

Posted on 1 gener, 2017, in Uncategorized and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink. 1 comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: