We are in love with Sarajevo I

Arribem a Sarajevo (es pronuncia Saràievo) a mitja tarda i si voleu que siguem sincers, quedem ben astorats. Suposo que a vegades, tenir una idea preconcebuda d’un lloc, fa més mal que bé però no podem dir que no ens emportem sorpreses.

Ens trobem amb una gran ciutat immersa en un frenètic moviment que la fa intensament viva, molt més del que esperàvem. Enmig d’edificis alts i gent que passaria perfectament per londinenca; ens trobem el rastre de la guerra amb edificis que en el seu dia, van ser cosits a trets.

Arribem al centre històric i després de fer algunes voltes, aparquem de qualsevol manera i mentre Marc s’espera, jo vaig a buscar allotjament. M’acabo decidint pel Check INN Hostel… Em rep un adolescent que no parla anglès però amb llenguatge de signes i Google translator, fem el que podem. Quan ja estem instal·lats és hora de conéixer històries i sortir a recórrer els carrers del barri antic o barri turc de Sarajevo.

                                                                                                                                                                                                                                                                                  El nostre amfitrió ens explica que no té pares, van ser assassinats durant la guerra. Ell ha estat en un centre d’acollida fins que ha fet 18 anys. Quan va sortir va venir a aquest hostal com si fos un client més però poc a poc es va anar sincerant i ara, treballa i viu aquí. Al mati va a l’institut i a la tarda ajuda a l’hostal i estudia anglès. És molt organitzat i atent. El propietari, un noi de la nostra edat que va estar exiliat a Eslovènia durant la guerra; n’està molt content. Una guerra és molt més que violència i pugna de poder…

Sortim i “voilà”!!! Ens encanta, el barri antic, anomenat Baščaršija ens recorda a racons d’Istanbul, la nostra ciutat predilecta. Aquesta ciutat és gran però la població és força minsa, no sabem si deu sobrepassar el mig milió d’habitants. Estar enmig del zoco ens fa repensar el fet que som a l’Europa de l’est!

                                                                                                                                                                                                                                                                       

Sarajevo va viure la seva època daurada després de la seva creació per part dels otomans el 1461 i repunta de manera brillant al segle XVI amb el constructor Gazi Husrev-beg que és el que construí gran part de la ciutat vella actual. Aquesta ciutat era coneguda pels mercats i les mesquites. De fet, al segle XVII, Sarajevo era la segona ciutat més important dels Balcans després d’Istanbul. I fins abans de la guerra dels Balcans, una de les ciutats més vibrants d’Europa i per aquest motiu, aquí s’hi van celebrar els XIV Jocs Olímpics d’Hivern de 1984.

L’ambient que aquí es respira és multicultural i de fet, abans de la guerra, aquí la gent de diverses religions vivia en plena harmonia. Veiem mesquites, sinagogues, esglésies ortodoxes i tot això, en quatre passes!

El barri antic és exclusiu per vianants i s’agraeix passejar tranquil pels carrers plens de llambordes que fan el passeig encara més agraït. Sentim olor de ćevapi i els dolços i els cartells de çai són arreu! Us hem dit que no sabem què té aquesta ciutat que ens agrada molt?

                                                                                                                                                                                                                                                                               Sopem un ćevapi i un ayran en un lloc local on no parlen res d’anglès però ens entenem a base de signes i somriures encara que també utilitzem quatre paraules que hem après 🙂 Després de fotre’ns les botes, no podem deixar passar la oportunitat d’anar-nos a cruspir uns baklava boníssims regats amb un çai i cap a casa falta gent que demà ens espera un dia llarg.

L’endemà ens decidim a recòrrer la ciutat amb la calma de bon de matí i després la nostra idea és pujar al túnel de l’esperança i anar a les instal·lacions olímpiques.

Sento el fred recórrer el cos, ens esperàvem una mica més de calor però no podem perdre de vista que estem envoltats de muntanyes de més de dos mil metres. Sarajevo es va despertant poc a poc i tot està a mig gas.

Anem al que podríem dir, és el centre neuràlgic del casc antic, la font Sebilj o dels viatgers. Diuen que qui beu la seva aigua tornarà… Nosaltres no vam beure però tornarem segur!

Des d’aquí, ens movem recorrent esglésies catòliques i ortodoxes, sinagogues, mesquites i madrasses. No és estrany perquè aquí conviuen amb més o menys harmonia jueus, bosnis, croats i serbis.

                                                                                                                                                                                                                                                                                   

A la tarda, a la plaça de l’església ortodoxa s’hi concentren una colla de bosnis a jugar escacs. Tot ben curiós!

                                                                                                                                                                                                                                                                               Una cosa que sobta mentre vas caminant són les roses de Sarajevo. No són més que roses pintades a terra on durant la guerra van impactar els morters i van provocar morts. No oblidem que el rastre de la guerra és present allà on mirem i per on caminem, només cal estar atent.

El Mercat, avui oasi de pau, també fou fortament bombardejat.

Arribem fins a la flama eterna que crema sempre en honor als partisans que van expulsar els nazis durant la Segona Guerra Mundial.

Tornem endarrera i sortim per la banda del riu Miljacka. Passem per davant de l’Acadèmia de Belles Arts de Sarajevo, un edifici molt bonic que ens transporta al nostre imaginari on construïm una fotografia de l’època florida de la ciutat.

Seguim fins a la Biblioteca de Sarajevo, avui un dels emblemes de la ciutat. Aquest edifici va ser bombardejat i incendiat durant el setge a la ciutat amb la destrucció de fonts de valor incalculable. Avui en dia, està reconstruïda gràcies a fons de la Unió Europea i aportacions de Qatar i va ser inaugurada de nou, el 2014. Una curiositat és que qui va ordenar bombardejar la biblioteca, era un antic professor de literatura i usuari de la mateixa. Una de les imatges que més retronen sobre aquest edifici és la de Vedran Smailović tocant entre les runes el 1992.

Creuem fins al Pont Llatí, un punt que va marcar l’inici de la Primera Guerra Mundial. El 1914 Gavrilo Princip va assassinar l’arxiduc Franz Ferdinand d’Aústria, hereu del tron austro-húngar i la seva dona embarassada.

No volem deixar de visitar algun cementiri i seguim carrer amunt. La veritat és que aquí aquests espais són bàsicament al centre de la ciutat perquè durant la guerra no es podia accedir a la perifèria i enterraven les víctimes als parcs o literalment, on es podia. Si mires al voltant, les muntanyes tenen taques blanques, cementiris i més cementiris. Les sensacions són estranyes perquè a nosaltres, generalment, ens agrada visitar cementiris. Aquí ens sentim immensament tristos però alhora una mica més savis. Sarajevo ens està ensenyant i regalant molt més del que inicialment esperàvem.

Caminem entre tombes i més tombes, tot és blanc i la majoria daten dels anys 90. Fem suposicions, sentim un immens respecte i fins i tot, abracem el dolor. Hi ha bosnis que visiten les tombes de la família i de cop, ens sentim fora de lloc. Hem de marxar.

I el dia continua a Sarajevo entre fred i raigs de sol que ens escalfen l’ànima…

 

Informació per altres viatgers:

  • Oficina de Turisme: Sarači br. 58
  • Pàgina web Destination Sarajevo (info útil, consells, allotjaments, agenda cultural, etc.)
  • Tours gratuïts per la ciutat: n’hi ha molts, només cal que us apunteu al que més us agradi! Després s’espera de vosaltres que doneu la voluntat.
  • Ens allotgem al Hostel Check INN. Habitacions compartides a 10€ (20 MK)/persona i nit. Al centre de la ciutat. Bany compartit, lockers, tovalloles, sabó, wifi potent, cafè i te gratuït, aigua gratuïta. No hi ha cuina. Aparcament gratuït.
  • La majoria de llocs on venen ćevapi no serveixen alcohol.
  • Túnel de l’esperança/ Tunel of Hope Dobrinja – Butmir/ Tunel Spasa Dobrinja- Butmir: Preu de 10 KM o 5 KM amb descompte d’estudiant. Cal visitar-ho. Està allunyat de la ciutat i si hi aneu amb cotxe, no hi ha massa senyalització. Horari: dilluns a diumenge de 9 a 15:30h
  • Gazi Husrev Beg’s Mosque: Fan entrada conjunta amb la Madrassa que hi ha just al davant per 5 KM, la mosque sola costa 3 KM. Si heu vist altres mosques, no cal entrar. El més bonic és l’espai exterior.
  • El City Pub, al costat del nostre allotjament, és un bon lloc per prendre alguna cosa i escoltar música en directe.

Posted on 27 Març, 2017, in Uncategorized and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: