We are in love with Sarajevo II

El dia passa volant i acabem el dia com l’hem començat; al bell mig del barri turc. Ens parem en un carreró a perseguir algun dels tramvies que no deixen de circular. Aquest mitjà de transport és el més antic de la ciutat, data de 1885 i curiosament, no es va aturar mai durant la guerra… Creiem que no ens equivoquem si diem que Sarajevo és la segona ciutat del món que va tenir tramvia, després de San Francisco.

Mentre baixa el sol i cau la nit, ens passegem cercant imatges singulars i intentant saciar la nosta curiositat. Seiem en un banc i veiem la vida passar. Potser la psicologia social ha fet que l’observació sigui una de les meves principals aficions jejeje

Entrem al mercat Brusa Bezistan, edificat el 1551. De nou ens trobem immersos en els basars típics d’Istanbul i ens meravellem amb les artesanies que s’hi poden trobar.

Acabem el dia com ahir, entre ćevapi, ayran, çai i baklava, quin vici!!!

                                                                                                                                                                                                                                                                          L’endemà tenim l’agenda apretada i ens activem ben aviat. Després d’esmorzar amb els ulls ben empegats; sortim en direcció al cementiri jueu de la ciutat. Ens costa trobar-lo, està ben amagat. No es veu des de baix però amb la intuïció i l’ajuda d’algunes persones, arribem a port.

Aquest cementiri jueu és el segon més gran d’Europa després del de Praga. Aquí els jueus s’hi van desplaçar després de la neteja ètnica dels Reis Catòlics que els obligava a convertir-se o fugir. Sarajevo va acollir una gran comunitat jueva que hi va viure fins a la Segona Guerra Mundial, moment en que la majoria van tenir un final més desafortunat encara.

L’espai que ocupa el cementiri està deixat, mig en runes i abandonat encara que hi ha gent que sembla que hi treballa. Els jueus procedents d’Espanya van importar també la llengua espanyola i sobten alguns epitafis en una espècie de castellà. Fins i tot, aquí van construir-hi un barri anomenat el Cortijo!

D’aquí ens desplacem cap al Túnel de l’Esperança, un dels imprescindibles de la ciutat per tenir una lleugera idea del que va succeir durant el setge a la ciutat que va durar gairebé quatre anys. A Sarajevo van morir més de deu mil persones, aviat és dit.

Sarajevo és com un forat envoltat de muntanyes i durant la guerra, estava envoltat pels serbis que no paraven d’obrir foc contra la gent atrapada dins del cau. Només hi havia un punt lliure de la ciutat gestionat per l’Organització de les Nacions Unides i era l’única obertura de la ciutat que donava a l’aeroport. Aquí es va construir el túnel.

El túnel de 800 metres, permetia que aliments, ajuda humanitària, electricitat i subministres de guerra entressin a la ciutat i així mateix, facilitiva la sortida de gent.

                                                                                                                                                                                                                                                                             Avui en dia es visiten els últims 30 metres del túnel que es van construir en una casa privada. El museu en sí no té res especial però la història que s’hi amuntega i la facilitat amb la que se us posaran els pèls de punta, bé justifiquen una visita.

Amb l’estòmac remogut anem cap a les instal·lacions olímpiques perquè Sarajevo, va acollir els jocs olímpics d’hivern de 1984. No és estrany, està envoltada de muntanyes ben altes. I com que ens agrada la muntanya, cap allà anem! Ens endinsem per les muntayes de Trebevik intentant trobar les instal·lacions. La carretera va pujant i les vistes són precioses perquè tot és ben verd i està poc poblat.

Ens anem trobant amb espais per caminar, descansar, fer picnic,… La veritat és que aquesta gent està lluitant per tirar endavant. El país és ple de contrastos perquè et trobes amb racons completament dessolats i marcats pel rastre de la guerra i d’altres, en canvi, immensament vius i vibrants.

Aparquem el cotxe i comencem a caminar fins a les pistes de trineu que s’utilitzaven per les proves de bobsleigh i skeleton. El paisatge és dessolador. Tot està fet malvé però almenys, les pintades donen certa vida al formigó.

Caminem pel mig de la pista imaginant la vida que hi havia aquell hivern del 84 quan jo només tenia 4 anys. Qui els havia de dir a aquesta gent que en menys d’una dècada, estarien immersos en una guerra.

Durant la guerra, aquesta zona era magatzem d’artilleria i això, sumat al pas del temps fan d’aquest lloc un espai tètric que avui en dia, només s’utilitza per fer descensos en bicicleta sense estar exempts de riscos.

Anem vorejant totes les intal·lacions, seguint i resseguint l’espai i cercant miradors. A vegades, les coses que t’expliquen bé te les has de creure perquè avui, enmig de la calma, se’ns fa molt difícil pensar que aquí es va viure una guerra que va fer tant de mal.

Rematem el dia parant en miradors que ens anem trobant de baixada cap a la ciutat. Ja només ens queda sopar perquè demà, amb molta pena, marxem cap a Croàcia.


Informació per altres viatgers:

  • Oficina de Turisme: Sarači br. 58
  • Pàgina web Destination Sarajevo (info útil, consells, allotjaments, agenda cultural, etc.)
  • Tours gratuïts per la ciutat: n’hi ha molts, només cal que us apunteu al que més us agradi! Després s’espera de vosaltres que doneu la voluntat
  • Ens allotgem al Hostel Check INN. Habitacions compartides a 10€ (20 MK)/persona i nit. Al centre de la ciutat. Bany compartit, lockers, tovalloles, sabó, wifi potent, cafè i te gratuït, aigua gratuïta. No hi ha cuina. Aparcament gratuït.
  • La majoria de llocs on venen ćevapi no serveixen alcohol.
  • Túnel de l’esperança/ Tunel of Hope Dobrinja – Butmir/ Tunel Spasa Dobrinja- Butmir: Preu de 10 KM o 5 KM amb descompte d’estudiant. Cal visitar-ho. Està allunyat de la ciutat i si hi aneu amb cotxe, no hi ha massa senyalització. Horari: dilluns a diumenge de 9 a 15:30 h
  • Gazi Husrev Beg’s Mosque: Fan entrada conjunta amb la Madrassa que hi ha just al davant per 5 KM, la mosque sola costa 3 KM. Si heu vist altres mosques, no cal entrar. El més bonic és l’espai exterior.
  • El City Pub, al costat del nostre allotjament, és un bon lloc per prendre alguna cosa i escoltar música en directe.

Posted on 7 Abril, 2017, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: