Cap a Croàcia!

Comença un nou dia i estem una mica tristos perquè avui deixem Bosnia i Herzegovina però estem segurs que tornarem més aviat que tard. Ens aixequem aviat i sortim a comprar alguna cosa a la pekara. Ens comprem burek per dinar perquè el dia, de ben segur, serà llarg.

Fem una última volta pel centre històric amb els carrers mig deserts, pugem al nostre allotjament a esmorzar tranquil·lament i a despedir-nos. Ja no ens queda res més a fer així que carreguem trastos i cap a Croàcia.

La nostra idea és arribar als llacs de Plitvice i calculem que sense parar hi tenim unes 5-6 hores però anirem aturant-nos en llocs que ens agradaria visitar.

Sortim de Sarajevo i tots dos estem tristos. No sabem què té aquest lloc que ens ha ben atrapat per sempre més. Això potser només és una història d’amor que acaba de començar. Ens anem allunyant del centre i exprimim els últims moments observant tot el que podem. Adéu Sarajevo!

Circulem lentament, gaudint d’allò que la vida ens regala. Feia molt de temps que no ens sentíem lliures i aquestes petites vacances ens estan donant ales hehehe Bosnia i Herzegovina no està massa poblada i és d’agraïr pels sentits. Només veiem verd, alguns poblets i cases aïllades. De tant en tant, construccions de formigó a mig fer que ens recorden dues coses: l’època de Tito i el rastre de la guerra.

Desfem camí en direcció a Mostar perquè volem arribar a Jablanica. De cop un edifici blanc apareix cosit a trets. No se si fos casa meva em preocuparia de fer-ho desaparèixer tapant-ho com fos. Crec que són molt valents, no amaguen el seu passat. I de tant en tant, apareixen més edificis amb la mateixa estampa.

Les carreteres són més aviat dolentes i la circulació és lenta però ja ens va bé. Trobem prats en racons de somni que ens recorden als anys 80 de casa nostra. La flota automovilística de Bosnia i Herzegovina està plena dels cotxes amb els que la majoria dels de la meva generació ens hem passejat.

Jablanica està immers en un racó envoltat de verd, muntanyes i rius, el paisatge és impressionant. Ens dirigim al punt que veníem a buscar, el pont del ferrocarril enfonsat sobre el riu Neretva durant la Segona Guerra Mundial.

La veritat és que hem llegit que aquest pont és una recreació de l’original, construïda per rodar una pel·lícula als anys 60.

                                                                                                                                                                                                                                                                          Tirem en direcció cap a Travnik, situat a 90km de Sarajevo. Un cop passem el poble, la gana apreta i parem a dinar el burek que hem comprat. Ens va bé descansar una mica i poder moure les cames. No només d’aliments viu l’home hehehe

Seguim i anem trobant poblets. Ens encanta la gent, aquestes cares de l’est que ens recorden que la humanitat és molt gran i que som una barreja de tot allò que ni sabem.

Necessitem alguna beguda calenta i aprofitem que parem a Jajce a veure la seva cascada. Curiosament aquí són molt afortunats i enmig del poble tenen una cascada que és la confluència entre els rius Pliva i Vrbas. Per nosaltres que som barranqueros, com a cascada no té res però la veritat és que prendre’ns un cafè de sobre amb aquestes vistes no té preu. 😀

Després de Jajce canvia el paisatge de cop. Prats verds, animals pasturant i quilòmetres i quilòmetres sense res. Només nosaltres, el sol que s’amaga i el vent. Estem en un d’aquells moments en els que pensem que el món és molt gran i que el volem veure sencer així que no ens hauríem de morir mai, no? 🙂

                                                                                                                                                                                                                                                                                  

En una estona llarga, arribem a la frontera. Oficialment abandonem Bosnia i Herzegovina i en res entrem a Croàcia. Ara comença l’aventura de trobar un lloc per dormir.

A tot arreu ens diuen que està ple o que per una nit no ens donen allotjament O_o Una ànima caratitiva ens acaba deixant dormir en una habitació que ens costa 30€ per nit! Quin robo, tu! Ja som als llacs de Pletvitze i només podem dir bona nit. Demà serà un altre dia 🙂

Informació per altres viatgers:

  • Als llacs ens hem allotjat gairebé a l’entrada en una Sobe a Rakovika perquè després de voltar desesperats i no voler-nos enlloc, aquí ens van obrir les portes però allò de “Pagant, Sant Pere canta!”, aquí no funciona gaire… 😀 Privatni Smještaj, Petar Hodak per 34€/255 KN per parella i nit. Habitació triple super neta amb tovalloles, nevera, taula i ventilador. A l’estiu ha de fer molta calor. Bon wifi, estris de cuina. Bany fora de l’habitació molt net amb assecador. Just a baix teniu una botiga per comprar provisions. 

Posted on 18 Abril, 2017, in Uncategorized and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: