El Palau de Dioclecià

Sortim de Trogir ben enamorats cap a una ciutat que de ben segur no ens deixarà indiferents: Split. Hem marxat amb el cel tapat i no esperem trobar el temps gaire millor perquè la distància entre les dues ciutats és de no més de vint quilòmetres. El millor de tot és que sempre anem vorejant la costa 🙂

Arribem i està plovent, la ciutat ens sembla força gran i això que no té massa més habitants que Lleida. Ens endinsem a la ciutat vella i parem allà on podem. En Marc es queda al cotxe i jo surto a buscar allotjament. Trobem un lloc però encara no ens deixen entrar així que deixem trastos i sortim a explorar la ciutat. Potser no és el que més de gust ens ve ara mateix però al mal temps, bona cara, no?

Split és la segona ciutat amb més habitants del país després de Zagreb i és la principal ciutat de la regió Dalmàcia. I en aquest país anem de Patrimoni de la Humanitat en Patrimoni de la Humanitat perquè Split també ho és des de l’any 1979. La veritat és que l’entorn no és massa agraït i no és d’estranyar perquè el que dóna riquesa als esplitencs -suposem que aquest és el gentilici- és el ciment, els plàstics, la fusta, el vi, etc. I això desllueix una mica l’entorn més immediat.

Sorprèn que estem en ple octubre, fa fresca i plou i això està petat de turistes! A nosaltres la multitud no ens agrada massa i aquestes coses, sovint, acaben condicionant la nostra opinió sobre els llocs. El nostre allotjament està just a 2 minuts caminant del centre històric, la zona on ens mourem, vaja.

Aquesta ciutat floreix en època romana, Dioclecià va néixer aquí i es va convertir en emperador de Roma. La part més espectacular de la ciutat està lligada a aquest personatge que l’any 305 va abdicar i es va retirar a la seva ciutat natal, on es va construir una fortalesa entre muntanyes amb vistes directes al mar. Salona -avui en runes- era la capital i ell va decidir descansar a Split, en aquella època, Spalatum.

Entrem a la ciutat fortificada per la porta de plata i de cop, apareix el Palau de Dioclecià. El que queda és encara notable i la veritat és que impressiona. Va ser construït amb pedra de Salona i calcària blanca de l’illa de Brac (també utilitzada per construir la Casa Blanca!).

Al Palau trobem espais molt ben conservats com la fortalesa i temple de Júpiter, la Catedral de Domni i l’antic mausoleu de Dioclecià perquè aquest home, va ser enterrat aquí.

Els baixos del Palau avui en dia són un mercat i són una part perfectament conservada perquè en el seu dia, es van utilitzar com a abocador!

Aquesta ciutat fou dominada per eslaus, húngars, venecians, austríacs i francesos i aquesta, precisament és part de la seva riquesa avui en dia. És d’allò més estimulant caminar per carrers i carrerons plens de topans que ofereixen un espai per somiar amb l’època daurada d’aquest racó.

Ens aturem en un cafè al bell mig del nucli antic a veure la vida passar i a observar la massa de turistes inquiets amb les càmeres a les mans.

Voregem el port i ens apropem al barri de Varos, d’ambient humil i ple de vida i pescadors. Pugem a Marjan, al seu mirador. Les vistes de la ciutat són perfectes, no creieu?

Des de les alçades costa menys adonar-se de la magnitud i l’entramat del Palau de Dioclecià. Nosaltres ens quedem amb això, el Palau. Si haguèssim de triar una ciutat predilecta fins a dia d’avui sense cap mena de dubte, ens quedem amb Trogir. Llàstima que no tenim temps si no ens veig passant una setmana allà 😀

No volem marxar sense apropar-nos a l’antiga Salona o el que avui en dia queda d’ella. Conduïm direcció a Solín, a pocs quilòmetres de la ciutat. Costa imaginar-se que aquestes runes tenen més de dos mil anys… De fet, Salona és el jaciment romà més gran de Croàcia i diuen que era tres cops més gran que Pompeya.

Comencem a veure columnes, runes i sarcòfags preciosos per tot arreu i pensem que l’entrada és gratuïta. Ens deixem portar per la nostra imaginació i la il·lusió però arribem en un punt de no retorn on hem de pagar sí o sí jejeje i a nosaltres no ens agrada gaire pagar així que no ho fem i ens quedem amb el que hem vist que no és poc. De totes maneres, hem llegit comentaris que diuen no val la pena gastar-se els diners perquè les runes són al costat de les cases i els horts i per altra banda, es troben en un estat de conservació bastant millorable.

Sopem i tornem al centre quan cau la nit perquè val la pena contemplar el Palau i els voltants estratègicament il·luminats. És tota una festa pels sentits 🙂

Abandonem Split per dirigir-nos a la nostra última aturada: Dubrovnik, la que esperem sigui la joia de la corona!

Informació per altres viatgers:

  • Distància Trogir-Split: 20 quilòmetres.
  • A Split ens hem allotjat a CroParadise Green Hostel. Čulića Dvori 29. 70KN/ persona i nit. Habitació compartida de 4 persones, lockers, roba de llit neta. Banys compartits (2) molt petits, paper WC. Cuina compartida i espai comú petit. Bon wifi i ordinadors disponibles. No el recomanem per tres raons: la primera és que vam arribar a les 11h del matí i no ens van deixar fer el check-in fins a les 14h. No és que ens volguéssim instal·lar però utilitzar el lavabo i escalfar aigua per un cafè hagués estat bé. A més, estava plovent… La segona és que la neteja era regular i la tercera és que a la nostra habitació hi havia una senyora vivint. A favor: molt cèntric i amb ordinadors per ús dels clients (Mac).
  • Info turística sobre Split aquí
  • Antigues runes de Salona: són a Solin (14 quilòmetres d’Split) i l’entrada costa 20 kunes.

Posted on 3 Juny, 2017, in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: