Entre murs blancs i teulades vermelles

Arribem al nostre últim destí, Dubrovnik o la perla de l’Adriàtic, segons Lord Byron. De ben segur aquesta és la ciutat més visitada del país. La majoria de vols procedents d’Europa paren aquí, un lloc idíl·lic banyat per la costa Adriàtica i força millor situat pel turisme que la capital del país, Zagreb.

En aquest país gairebé totes les ciutats són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i Dubrovnik no podia ser menys. L’encant d’aquesta zona és la ciutat emmurallada i la costa que recorre l’entorn i el fa certament preciós.

Busquem allotjament i ens quedem a l’Hostel Irene després que intuïm que en alguns llocs ens han volgut timar. Creiem que el problema és el fet que hi ha poc turisme i això no vol dir que no n’hi hagi, eh? Per tant, les sobes i hostals de gamma baixa volen aprofitar-se’n. Estem a uns quinze minuts caminant del centre i la pujada es farà dura però res que no puguem soportar 😀

Ens instal·lem i gaudim de la posta de sol i les vistes des del nostre terrat.

Només ens queda omplir la nevera i després de pujar cap a casa i deixar els queviures, anar a fer una volta pel centre.

La ciutat té un reclam afegit des de fa una temporada: ha estat escenari de Joc de Trons, la sèrie que està batent rècords de seguidors! Per cert, nosaltres també la seguim així que estem doblement contents 😀

Dubrovnik no ho ha tingut massa fàcil al llarg de la història perquè el 1667 va patir un terratrèmol i després, com ja tots sabem, una guerra així que les feines de restauració han estat dures i podem dir, que després de tot és una ciutat captivadora i preciosa.

És fosc i el centre històric està ben ambientat amb música en directe i un va i ve de gent força intens. Només entrar per la primera porta, la porta de Pile, veiem el rei Joffrey de Joc de Trons baixant les escales hehehe Que fàcil és flipar, no? Després de recórrer la part emmurallada pugem cap a casa a fer-nos el sopar i a descansar que demà matinem!

                                                                                                                                                                                                                                                                                 lEl dia s’aixeca assolellat i aprofitem per esmorzar com dos senyors observant la ciutat als nostres peus. Seguidament sortim disparats cap a veure les muralles de la ciutat. No volem ser els primers però tampoc els últims perquè sabem que s’omple de gent i haurem de dedicar-li una estona.

Sabem del cert que la perspectiva de la ciutat des de les muralles és impressionant i per això pagarem la morterada que ens demanen, si no de què? Aquesta estructura permet recórrer tot el perímetre de la ciutat antiga i ja només per això, és tot un al·licient per nosaltres.

Després de pagar religiosament, accedim per la porta Pile, de fet, la més cèntrica. Comencem a fer-nos un lloc entre la multitud. Veure Dubrovnik des de les alçades té molt d’encant perquè totes les teulades estan completament esquitxades pel color vermell i molts terrats són plens de roba estesa.

                                                                                                                                                                                                                                                                      

Comencem a caminar cap a l’esquerra perquè el recorregut és d’un sol sentit i caminar contra direcció creiem que és gens recomanable. Si a l’octubre hi ha aquesta gentada, no ens volem imaginar com deu ser això en ple estiu!

Avui en dia, la muralla està molt restaurada però aquesta estructura, fou una de les grans fortificacions de l’Edat Mitjana. El que queda avui en dia són les restes de les muralles del segle XII i XVII.

S’ha de venir amb ganes de caminar perquè 2 quilòmetres de muralla parant a fer fotos cada 10 metres -és el nostre cas-, vol dir acabar amb un mal de peus que només es soluciona amb un bon massatge 🙂 Avui Marc tindrà feina!

La muralla té una alçada d’uns 25 metres, la qual cosa vol dir que observar la ciutat i les persones que s’hi mouen des d’aquí és una festa per mi, antropologia en estat pur!

Que fàcil trobar-se amb King’s Landing! Només pujar ens trobem amb quelcom familiar: l’escenari de la batalla de Blackwater i el Fort Lovrijenac o Fortalesa Vermella, banyada per les aigües de l’Adriàtic. Imagineu tot això amb un sol radiant, es pot demanar res més?

Lluny observem l’illa de Lokrum, que també apareix a la sèrie.

Entre les muralles hi ha bars i restaurants, llocs per parar i banys públics, quin luxe.

Costa avançar perquè tot és preciós i passem unes 4 hores recorrent aquest espai ben a poc a poc.

Pràcticament arribem al final quan pugem a la torre Minceta, utilitzada a Joc de Trons com a Casa dels Eterns.

                                                                                                                                                                                                                                                                    

Acabem la visita observant el carrer principal, Stradun i la multitud de gent que s’hi concentra. Una meravella 🙂

La gana estreny així que anem a comprar-nos alguna cosa per rossegar i seiem a l’entrada de la porta Pile buscant un ombra on poder compaginar alimentació i descans.

Els carrers de la ciutat antiga són de pedra calcària blanca, molt bonic i antic perquè data de 1468 i avui en dia, aquí trobem restaurants i botigues molt cares pel nivell del país.

Seguim el carrer i arribem a la plaça Luza on trobem l’església de Sant Blai.

A partir d’aquí, ens perdem per carrers i carrerons buscant imatges singulars i pocs turistes.

                                                                                                                                                                                                                                                                                

Ens trobem a l’antic port, ara un espai més o menys petit on arriben els vaixells que descarreguen els turistes que venen dels creuers de luxe. Aquí hi ha restaurants cars i l’ambient és força selecte per la nostra butxaca.

De cop, ens trobem amb alguna cosa que ens és familiar, sembla el lloc on tothom cridava “shame” durant la caminada de la vergonya de la filla Lannister.

Al vespre pugem a la muntanya Srdj per veure la posta de sol. Pugem en cotxe però també s’hi pot pujar a peu o en telefèric. La veritat és que les vistes des d’aquí dalt són màgiques i si ja estàvem enamorats de Dubrovnik, ara tot és encara més intens.

                                                                                                                                                                                                                                                                             

Se’ns fa de nit i ja només ens queda baixar a sopar, recórrer els carrers de nou per impregnar-nos de l’ambient i acomiadar-nos fins a la propera!

Informació per altres viatgers:

  • Ens allotgem a Hostel Irena. Od Gaja, 36. Ens ha costat 80KN/ persona i nit. La situació és fora de la ciutat antiga, caminant es tarda uns 15 minuts. Baixar no es fa pesat però la pujada es fa dura… És un lloc molt familiar i teniu habitació doble neta amb ventilador, tovalloles. Bany compartit net amb paper WC, cuina amb tots els estris. Bones vistes des del terrat. A la zona podeu aparcar de manera gratuïta. Wifi correcte.
  • Consell allotjament: al centre no s’hi pot accedir amb vehicle. Per aquest motiu, tingueu-ho en compte a l’hora de reservar l’allotjament. Amb motxilla cap problema però si aneu amb maleta o ben carregats, pot ser l’infern a la terra!
  • Muralles de Dubrovnik: entrada de 120 KN sense descomptes! Val la pena però ens sembla exagerat. Nosaltres hi hem dedicat gairebé tot el matí. Obertes en diferents horaris depenent de la temporada en què us trobeu. Veureu que des d’algun restaurant teniu accés a les muralles i podríeu estar temptats a no pagar però hi ha controls del bitllet durant el recorregut. Hi ha uns banys gratuïts a mitjan muralles. Hi ha 3 entrades/sortides, la més cèntrica és la Pile.
  • Oficina de Turisme: just oposada a la porta Pile que dóna accés a les Muralles.
  • Oficina de Correus: a dos carrers de l’Oficina de Turisme. Postals per 3 KN i segells 4,6 KN.
  • Tour Joc de Trons: des de 20€/ persona (no en sabem la qualitat).
  • Botiga Joc de Trons: enmig del nucli antic (apareix al mapa turístic), si voleu fer-vos la foto al tron de ferro, cal comprar alguna cosa. Lògicament nosaltres no tenim foto.
  • Mirador muntanya Srdj: S’hi pot pujar a peu, telefèric o amb cotxe. Amb telefèric costa 120 KN (anada i tornada).

Posted on 12 Juny, 2017, in Uncategorized and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: