Tips per viure a Anglaterra: tot el que necessites saber abans que comenci el Brexit

Per instal·lar-vos a Anglaterra heu de tenir en compte unes quantes coses que us passem a explicar. No és res de l’altre món però hem afegit algunes coses que nosaltres haguéssim agraït saber. Si necessiteu més informació, al final de l’entrada us deixem el link a diferents pàgines web que us proporcionaran info molt pràctica i més concreta. I si necessiteu res, només cal que ens ho digueu i intentarem donar-vos un cop de mà!

Telèfon mòbil anglès:

  • Esteu de sort, les targetes SIM acostumen a ser gratuïtes. Nosaltres hem utilitzat Giff Gaff, és la més utilitzada entre els immigrants d’Espanya. Podeu carregar com a prepagament o comprar Goodybags que són paquets de trucades i dades. Si necessiteu targetes SIM, aviseu-nos! Nosaltres en tenim i ens donem un cop de mà mútuament.

Allotjament:

  • L’allotjament és car però amb els sous que cobreu és assumible. Nosaltres pagàvem 900 lliures per un apartament amb despeses incloses (Council Tax, aigua, gas, llum, internet i TV) i jardí. De fet, la majoria de cases tenen jardí perquè la majoria de zones són residencials. Només en grans ciutats trobareu blocs de pisos. El preu del nostre allotjament no és el comú, acostuma a ser força més car perquè vivíem a 30 minuts de Londres en una zona força pija.
  • Els preus depenen molt de la zona on visqueu. Com més lluny de Londres visqueu, més barat serà. Sabem de gent que al nord (Escòcia) vivia en una casa pagant 400-500 lliures mensuals despeses a part. A Guildford (30 minuts de Londres) trobareu habitació en pis compartit a partir de 400 lliures. Això només són alguns exemples.

Transport:

  • En aquest aspecte no us podem ajudar gaire perquè nosaltres teníem el nostre propi vehicle i això disminueix força la despesa i les preocupacions. Aquí el transport és moooolt car. Si teniu el vostre vehicle o un vehicle de lloguer vigileu els peatges (molts cops no són visibles, són càmeres que s’han de pagar per avançat o fins unes 48 hores d’haver passat pel peatge, ull!!).
  • A les àrees de servei de les autopistes (que per cert, són de franc) teniu un estacionament gratuït per 2 hores. Si voleu pernoctar, heu de pagar i el preu varia en funció de les hores que vulgueu passar-hi. Us recomanem dormir als pobles i als estacionaments dels supermercats, alguns estan habilitats per passar-hi la nit.
  • Per viatges en bus de mitja distància hem utilitzat la companyia National Express que és eficient i barata (dins del car!). Podeu comprar els bitllets online.
  • El tren és ràpid però els preus són molt més cars que els del bus.
  • Els cotxes de lloguer són molt barats. Mireu si teniu alguna branch de Kendall Cars, els preus són imbatibles!

NIN (National Insurance Number):

  • Una de les coses més importants! Per treballar necessiteu un número NIN, el que vindria ser un número d’afiliació a la Seguretat Social anglesa. Podeu començar a treballar sense tenir-lo si teniu cita per demanar-lo.
  • El procés per obtenir el NIN és senzill però tot depèn de la zona on visqueu i la gent que hi hagi esperant per obtenir-lo. A nosaltres ens van donar cita per aproximadament un període d’un mes.
  • Podeu demanar el NIN sense estar a Anglaterra però us recomanem que no ho feu, no val la pena. Per demanar-lo heu de trucar al número 0345 600 0643 (8 am a 18pm de dilluns a divendres) del Job Center i ho heu de fer des d’un telèfon anglès, és clar. Aquí  podeu trobar una transcripció de la trucada perquè tot i tenir un bon nivell d’anglès, alguns cops alguna paraula se us pot creuar 😀
  • Per cert, si quan truqueu veuen que teniu dificultats amb l’idioma, us diran si voleu un intèrpret. Si no esteu fatal, no el demaneu perquè la cita tardarà més.
  • Els anglesos són puntuals així que el dia que aneu al Job Center més proper (en funció de la vostra adreça) arribeu abans i us atendran aviat. Després us envien una carta amb el vostre NIN i ja el teniu per tota la vida. Encara que marxeu del país, si torneu ja no heu de demanar de nou el NIN.

Què cal portar?

  • La vostra identificació
  • Prova d’adreça (si no la teniu no podeu demanar el NIN!)

Declaració de renda i nòmines:

  • A Anglaterra no es fa declaració de renda! Mes a mes us van descomptant el que toca i quan acaba l’any (a Anglaterra va d’abril a abril) no us heu de preocupar de res. Us enviaran a casa el vostre P60 que ve a ser una espècie de resum anual. Si marxeu del país abans que acabi l’any (abril-abril), posteriorment haureu de reclamar els vostres diners amb el P45 (un resum del pas per l’empresa) al HRMC i us ho enviaran a casa en forma de xec que podreu cobrar a casa en qualsevol entitat.

Compte bancari:

  • Per començar, un banc que no us ficarà massa pegues per obrir-vos un compte és el Lloyds. Això sí, necessiteu una prova d’adreça i una feina. D’entrada us donen una targeta de dèbit i tenir un compte en aquest país no comporta cap comissió. La cosa canvia si voleu viatjar fora (les comissions per treure diners en altres països són altes) però teniu bancs que per exemple, no cobren comissions per treure diners en cap lloc d’Europa. És qüestió d’anar-se informant un cop allà.
  • La banca a Anglaterra no té res a veure amb la de casa i us tractaran com reis!!!

Pagues extra:

  • A Anglaterra no hi ha pagues extra. La veritat és que els sous estan força bé i tot i que anirien bé, hem de dir que nosaltres no l’hem trobat a faltar i fins i tot hem arribat a estalviar força.

Dies de lleure i dies per malaltia, anar al metge, etc.

  • A Anglaterra hi ha força dies de vacances però es van repartint al llarg de l’any de manera que és complicat agafar-se un mes de vacances seguit. Només és viable com a quelcom especial. La gent acostuma a agafar-se una setmana cada 2-3 mesos coincidint amb els Bank Holidays (festes locals, el vermell del calendari) i les vacances escolars. Per exemple, jo tenia 2 mesos de vacances però repartits en períodes de 10-15 dies màxim.
  • Dies per malaltia, anar al metge, mort d’un familiar i altres funciona força diferent a Anglaterra. Com a dret no existeixen i t’ho has d’agafar dels teus dies de vacances o arreglar-t’ho per cobrir-ho a posteriori d’alguna manera. Una cosa que és curiosa és que tu tens dret a agafar dies lliures si estàs malalt i no els cal justificar (no recordem exactament quants eren). Òbviament després quan et demanen referències per una feina, una de les preguntes que fan al teu ex cap és si faltaves molt a treballar…

Enviar diners al vostre compte a casa:

  • Nosaltres sempre ho hem fet amb Transferwise. Si cliqueu a l’enllaç us regalen una transferència i ens ajudeu. Teniu altres opcions però aquesta és la que ens cobrava menys i si ho feu amb targeta de crèdit ho teniu al vostre compte en màxim 24 hores. Per cert, els vostres diners anglesos a casa no els heu de declarar, ja estan declarats allà i heu pagat tots els vostres impostos. Sabem de gent que simplement se’ls ha contactat perquè han vist que tenien un compte corrent a Anglaterra i se’ls ha preguntat per temes de corrupció i evasió fiscal (que eficients amb la plebe!).

Alta al GP (General Practitioner):

  • És tan senzill com anar al GP que tingui lloc i us caigui més a prop amb una prova d’adreça i us donaran d’alta amb el vostre GP. Si us toca alguna revisió per protocol, us ho comunicaran per carta. La sanitat pública funciona força bé a pesar de tot el que us diguin. Jo he treballat a l’NHS i ho corroboro encara que la gestió és nefasta i manca personal. A casa nostra el resultat d’uns citologia a la sanitat pública tarda 1,5 mesos. A Anglaterra 15 dies!
  • L’únic que us demanaran és una prova d’adreça (proof of address) per justificar que viviu en algun lloc. A nosaltres com que no teníem el contracte encara a punt, el nostre landlord ens va fer un paper i no ens van ficar cap pega.

Targeta Sanitària Europea:

  • Mentre no surtin de la UE, teniu dret a tenir una TSE. Només cal omplir les dades a la web. Només vaig haver d’omplir unes quantes coses i em van demanar el meu NIN number. En 10 dies la vaig tenir a casa.
  • Per cert, Espanya no us emet una TSE si no esteu treballant! El Regne Unit sí! El cas és que si viviu a Espanya i voleu sortir de viatge per Europa i no treballeu, us haureu de pagar una assegurança o en cas que estigueu casats o sigueu menors d’edat, us emetran per cara de la vostra parella/pares (si treballen) un document per poder viatjar un temps limitat. No feu res fora de la legalitat perquè sinó el Govern Espanyol després us passarà la factura. Per sort, nosaltres tenim una assegurança de viatge.

Buscar feina i el CV:

  • El model de currículum és força diferent del que utilitzem aquí. L’experiència no s’entén com una llista sinó com a competències (és a dir, què feies a les teves anteriors feines). No es pot ficar fotografia al currículum. Si necessiteu ajuda, només cal que ens ho digueu.
  • Buscar feina és un procés senzill perquè la taxa d’atur és molt baixa. Encara que soni a tòpic, a mesura que millori el vostre nivell d’anglès podreu trobar millors feines. En un període de 6 mesos podríeu canviar a una feina millor. Les primeres feines no qualificades acostumen a ser de cambrer, kitchen porter, etc.
  • S’acostuma a pagar per setmanes i no hi ha pagues extres. Si treballeu de cara al públic, podeu obtenir propines.

Alimentació:

  • La llista del supermercat és força barata si cuineu i no compreu processats. A la majoria de supermercats hi ha moooolts passadissos plens de menjar preparat perquè els anglesos mengen molt malament.
  • La peixateria és pobra i plena de peix fumat. La carnisseria es compon de la majoria de productes processats i envasats. El xai és escàs i molt car. Les verdures i fruites són d’importació (la majoria espanyoles) i són molt barates.

  • A la majoria de supermercats teniu la secció reduced to clear que vol dir que tot el que està a punt de caducar és molt més barat amb descomptes molt grans. Acostumen a ficar els productes en aquesta secció a partir de les 18 o 19pm (verdures, fruites, carn, peix, processats, olives, cremes corporals, galetes,…). A Anglaterra TOT caduca!

  • Al migdia els supermercats fan el meal deal, l’oferta de dinar que per 3-4 lliures us proporciona una amanida/wrap o sandwich + un snack/postre + beguda. Healthy, healthy! 😀
  • Els supermercats més barats són el Tesco, Asda i l’Aldi. Si voleu coses de més qualitat, aneu al Waitrose.
  • El Poundland és un supermercat on tot costa un pound! Nosaltres hi compràvem sobretot les coses de bany (xampú, sabó, crema hidratant, pasta de dents) però hi ha coses com te, galetes, coses per la llar, decoració, etc.

                                                                                                                                                                                                                                           Oci:

  • L’oci en aquest país és molt car!
  • Nosaltres hem caminat molt que és gratis, hem visitat museus (la majoria són gratuïts), hem voltat amb el cotxe per descobrir el país i hem anat a uns quants pubs a prendre pintes, ales i sidra 🙂
  • Els llocs més barats per sortir a sopar són les cadenes com el Nando’s o si voleu alguna cosa igualment econòmica però amb estil, aneu a algun pub on també serveixen menjar anglès. El menjar anglès no és massa variat i es compon bàsicament del Sunday roast, fish and chips, chilly, menjar indi, pastissos diversos i hamburgueses.
  • Un cafè en una cadena costa a partir de 3 lliures i una pinta a partir de 4 lliures.

 

Jubilació:

  • La jubilació pública que tenen els britànics és ridícula. Potser 300 lliures mensuals i amb el nivell de vida del país no n’hi ha ni per comprar el pa.
  • Totes les empreses et paguen un pla de jubilació (bé, al final part el pagues tu amb el teu sou) i aquests diners són el gruix de la teva jubilació posterior que de fet, és una suma important que permet als britànics viure com uns reis en països com Espanya.

Baixa per maternitat:

  • La baixa per maternitat es pot allargar fins a 1 any, 9 mesos dels quals són remunerats. Una de les coses a tenir en compte és que la remuneració durant els primers 3 mesos és el 90% del teu sou però després fins als 9 mesos de baixa, se’t paga màxim unes 200 lliures mensuals. Això vol dir que per agafar una baixa per maternitat llarga cal tenir estalvis!!!!!

Marxar d’Anglaterra:

  • Si marxeu cap a casa, heu de tenir algunes coses en compte. Primer que us donin el vostre P45 (si pot ser en mà, millor perquè si es perd no us el poden tornar a enviar, és un document únic!) que us serà útil per reclamar les taxes que hàgeu pagat de més al HMRC.
  • El P60 que seria una espècie de resum anual si coincideix amb el final de l’any (abril) si no, no us serà imprescindible.
  • Còpies de les vostres nòmines, si pot ser de totes millor.
  • Una cosa important a tenir en compte és demanar el document U1, un document que us permet demostrar el temps que vau treballar a Anglaterra i us compta com a temps treballat a casa i a més, us serveix per cobrar l’atur en cas que us faci falta.

Per saber-ne més:

 

 

Posted on 11 Octubre, 2017, in Uncategorized and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: