Espanya

D’Espanya hem recorregut bona part, junts i per separat però només comentem els llocs on hem estat junts. El primer lloc fou Albarracín. Vam anar-hi a fer bloc però eren els inicis del nostre idili, va ser complicat dedicar-nos a escalar, vam fer el turista i gaudir de la companyia de l’altri.

marc i ursu 034marc i ursu 019

                                                                                                  

Al poc temps d’estar junts ens vam comprar una autocaravana que vam exprimir força, les primeres sortides van ser força caòtiques perquè no dominavem massa els misteris d’aquest tipus de transport. Sense adonar-nos-en ens vam plantar a ple novembre a Belchite, Calatayud i el Monasterio de Piedra. Resultat: Enganxem el cap de setmana més fred de l’any i sense calefacció a la nostra casa mòbil, la calefacció estava feta malbé. A 6 graus sota zero a l’interior i 12 sota zero a l’exterior, qui va dir fred? Igualment va ser divertit visitar el parc del Monasterio de Piedra amb glaç que dificultava la progressió, qui vol pujar a l’Aneto si es pot jugar la vida a peu pla? Vam sortir-ne il·lesos i vam riure molt!!! A Belchite vam imaginar que vivíem en plena Guerra Civil i vam imaginar com devia ser la vida fa aquesta pila d’anys. Els meus pares hi van anar en èpoques on el poble vell estava ple de vestigis i estris encara per les cases. Ara tot està apuntalat i és relativament perillós ficar-se per dins les cases però ens vam arriscar.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

                                                                                             

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

                                                                                            

Huesca és com una segona llar perquè està tan aprop de Lleida que sempre ha estat una mena de comodí per fer muntanya i sobretot per fer Barrancs. Hem estat per Aínsa, San Nicolás de Bujaruelo, Torla, Broto, la Sierra de Guara (paradís per l’escalada i els barrancs enmig del no res), Biescas, Benasque i multitud de pobles i poblets que ens han descobert mil i un barrancs i paratges naturals increíbles.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

                                                                                         

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

                                                                                                  

Una setmana santa vam decidir anar cap a Astúries i Lleó passant per Cantabria. Vam arribar a Caín de Valdeón on vam poder caminar per la Ruta del Cares i acabar amb una fabada per llepar-s’hi els dits! Nyammmm!!!! Abans però d’arribar a Astúries anavem parant pel camí. Vam fer un primer punt i a part a Santillana de Mar, Cantabria, molt bonic 🙂 Vam aprofitar per veure les coves d’Altamira amb pintures prehistòriques anomenades la Capella Sixtina de l’art rupestre. Impressionant el que feien els nostres avis!!! Que orgullosa me’n sento d’aquestes arrels artístiques, llàstima de no tenir-nes gravades al codi genètic, potser no ens caldria treballar… Vam parar a fer unes fotografies molt boniques a Sant Vicente de la Barquera, ciutat natal de David Bustamante, el nostre ídol 😀 No el vam poder veure, ens van dir que estava de gira xD Per Astúries no vam deixar de visitar pobles com Llanes, Cangas de Onís, Potes i Arena de Cabrales on jo vaig poder degustar una mica de formatge i quesada però no ens vam lliurar del mal temps… Vam tornar per la costa i vam dormir amb l’autocaravana en racons preciosos del Cantàbric, espectacular!

DSC_0010DSC_0057

                                                                                       

DSC_0150DSC_0173

                                                                                       

En un parell d’ocasions vam visitar Soria i província. Vam caminar per la Laguna Negra i vam visitar Numància, un jaciment que es remonta entre els segles II a.C. al V d.C. També vam caminar pel cañón del Río Lobos, preciós amb un llac espill on sabem que algun cop han fet immersions a les coves que té. És un lloc genial per fer fotografies, dóna molt de sí. La província de Soria és molt bonica i tranquil·la i és una llàstima que sigui tant desconeguda. El turisme gastronòmic és un pilar bàsic, tenen boníssims embotits, mel i formatges. Ah! I allà vaig menjar les meves primeres Migas, nyammmm!!! També és un gran racó pels boletaires, ja que es fan multitud de pinetells i rovellons encara que no són tan bons com els que es fan al Montseny xD

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

                                                                                       

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

També hem estat a les pitiuses, més concretament hem visitat Menorca aprofitant que en Joanlu hi estava treballant i ens va acollir alhora que ens feia de guia. Vam visitar Maó, Fornells, caletes precioses per les que vam poder caminar sense gairebé ningú perquè encara feia fred… Vam profitar per anar al Far al vespre, allà vam poder fer una bona col·lecció de fotografies de la posta de sol que ens oferia el magnífic paisatge. Al vespre vam sortir a sopar al centre de Maó amb una parella de menorquins molt eixerits. Tornarem amb bon temps!!!

DSC_0058DSC_0197

                                                                                       

DSC_0201DSC_0303

                                                                                       

L’estiu del 2012 vam fer una ruta pel sud d’Espanya, a terres andalusines. En primer lloc vam estar a Sevilla on vam aprofitar per veure la Giralda, els Jardines de Maria Luisa i vam fer una ruta amb cotxe de cavalls per recórrer la ciutat en un pim pam, la broma ens va sortir cara però va ser bonic. L’ambient que hi ha a la vora del Guadalquivir és molt senyor, encara que una mica massa per nosaltres.

DSC_0666DSC_0609

                                                                                       

Sortint d’allà vam fer una parada tècnica a Paterna de Rivera a la província de Cádiz per veure a Rosi i a la família, aon vam aprofitar per fer-hi nit. Moltes gràcies per acollir-nos! Des d’allà vam anar cap a Cádiz on vam visitar gran part de la ciutat. Vam caminar per la Playa de la Caleta on s’han rodat pel·lícules com “El mañana nunca muere” (James Bond) i “El Capitán Alatriste” de Arturo Pérez-Reverte. A part de la capital vam veure gran part de la província, passant per Sanlúcar de Barrameda, Alcalá de los Gazules, Los Caños de Meca (amb unes platges gairebé buides i idíliques al costat de Cabo de Trafalgar), Chiclana de la Frontera, San Fernando, Medina Sidonia, El Puerto de Santa María, acabant de les runes de Baelo Claudia que ens van ocupar un matí en el que vam aprofitar per prendre el sol i acabar amb un bon dinar i cap a Tarifa!!! A més vam dedicar una tarda a visitar Vejer de la Frontera, un poblet de conte i que representa clarament Andalucía i el passat àrab que hi ha impregnat en aquesta terra.

DSC_0171DSC_0164

                                                                                       

DSC_0201DSC_0239

                                                                                       

DSC_0265DSC_0318

                                                                                       

Prèviament al viatge, ens vam ocupar de reservar entrades per la Alhambra de Granada i a més, ens vam donar el luxe de dormir en un hotel una nit després d’uns quants dies buscant-nos la vida per dormir en campings o allà on trobéssim, yujuuu!!! Al cap i a la fi no vam poder aprofitar-ho gaire perquè visitar l’Alhambra i tot Granada en dos dies i a més, anar als millors banys àrabs de la ciutat per fer-nos el ritual Al-Andalus ja ens va portar feina, sobretot per planificar i quadrar horaris. Aquests banys àrabs són dels pocs reoberts a Europa després de tancar-los al segle XVI. Per sort com que som molt ràpids, “sense problemes” ens en vam sortir! Granada ens va deixar un gust de boca genial, val a dir, que ens encanta tot allò relacionat amb el món àrab i allà hi és molt present. L’Albaicín és preciós, l’Alhambra ens va deixar bocabadats des del principi (primera hora del matí) fins ben entrada la tarda, no és estrany que siguin Patrimoni de la Humanitat. També vam gaudir dels Palacios Nazaríes, la Alcazaba i els Jardines del Generalife, dels carrers i carrerons, de seure en un banc després d’un massatge, de contemplar el va i ve de gent i d’una gastronomia andalusa i també àrab 😀 Després de pujar al Sacromonte i veure les coves típiques d’aquest barri en plena migdiada, ens mereixíem un descans i vam decidir anar cap a Sierra Nevada a cercar una ombra. Errorrr!!! Això és una feina impossible al setembre :SSS

DSC_0458DSC_0353

                                                                                       

DSC_0447DSC_0428

                                                                                       

DSC_0414

Al marxar de Granada la propera parada va ser Córdoba, on vam quedar impressionats amb el seu centre històric i sobretot amb la Mezquita que els capellans s’han fet seva, encara que tot el seu rastre sigui aràbic. La Mezquita Catedral de Córdoba que és patromini de la Humanitat des de 1984 és una construcció increíble que et transporta a l’època àrab andalusina i et fa fàcil imaginar que passava enmig d’aquelles parets fa segles i segles. La seva història resumeix l’evolució completa de l’estil omeya a Espanya, a més d’estils gòtic, renaixentista i barroc del cristianisme. Al barri jueu vam visitar la Sinagoga, que després de l’expulsió jueva va tenir múltiples usos, entre ells com a escola o hospital. El pont romà que corona Córdoba fa d’emblema i porta d’entrada a la Mezquita i als barris més medievals i casc antic, t’obre majestuós les portes de la ciutat i et permet de nou, inventar la teva pròpia visió del passat…

DSC_0046DSC_0062

                                                                                       

DSC_0121DSC_0135

                                                                                       

Finalment vam estar més de mig dia visitant Medina Azhara, la que fou la ciutat predilecta del Califa i en la que es va treballar per construir un lloc idíl·lic durant només 70 anys fins que les guerres del moment i successives van destruir-la. Avui en dia però, encara et pots fer una lleugera idea de què es movia per allà en aquella època.

DSC_0077DSC_0102

                                                                                       

Marxant de Córdoba la següent aturada i última d’aquest viatge per Andalusia va ser a terres de Castilla la Mancha. Vam parar a Consuegra per veure els seus Molins, no es estrany que el Quixot estigués atemorit d’aquelles bèsties, fins i tot nosaltres ben entrada la nit vam tenir alguna experiència paranormal amb una taca que es veia a totes les nostres fotografies xD

DSC_0526DSC_0528

                                                                                       

Posteriorment, vam visitar Toledo, sobretot el seu casc antic amb l’Alcazar, la Catedral, la Sinagoga de Santa María la Blanca i molt més. Haguéssim pogut perdre-hi uns 3 o 4 dies per veure-ho tot però anàvem justets de temps, així que va ser una visita llampec i vam fer tivar les cames entre pujades i baixades. Allò que de veritat ens va sorprendre més de Toledo és que la gent continua essent molt tradicional “y con mucho señorío” 😀

El QuixotDSC_0550

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: