Arxiu del Bloc

Quechua y Aymara. Identidad o estigma

Llegamos a Perú y conocimos a Álvaro y a Laura, los couchsurfers que nos alojaron en Lima durante nuestra primera noche. Álvaro empezó a explicarnos que sus padres son de la zona de Cuzco y nos interesamos por si hablaba quechua. No era así, sus padres no le enseñaron la lengua materna para protegerlo de la sociedad. Y ahi, nos rompimos… Read the rest of this entry

De Puno a Lima!

Avui comencem el retorn cap a Perú però per tal que no sigui tant llarg el trajecte; pararem a Copacabana i des d’allà, decidirem si parem a Puno o a Cusco per fer el recorregut menys pesat. La idea és tornar a Lima de nou. Així que agafem un bus a primera hora del matí des de l’estació de La Paz i en unes tres hores arribem a Copacabana. Read the rest of this entry

Ens despedim de Bolivia a la carretera de la mort

A les sis de la tarda, ben puntuals sortim de Vallegrande. Ha estat un viatge terrible, ha fet molt fred! L’ambient a Bolívia en aquesta època és més aviat fred però a més, els busos no tenen calefacció i per molt que ens haguem tapat amb tota la roba possible i amb la nostra funda del sac de dormir, ens hem glaçat! Hem arribat a Cochabamba cap a les tres del matí però ens han deixat dormir, per dir alguna cosa, dins al bus fins les set del matí passades. Read the rest of this entry

Per la ruta del Che

Des de Tarija, agafem un bus nocturn a Santa Cruz de la Sierra, una de les ciutats més poblades de Bolivia i amb un clima més temperat. Ja era hora de buscar calor, no? El bus és d’allò més ronyós, com la majoria dels que hem agafat per aquí i el trajecte es fa llarg. Aquestes carreteres no són recomanades en època de pluges doncs la majoria estan sense asfaltar.

De tant en tant vaig treient el cap per la finestra i veig creus i sorra. No cal anar a la carretera de Coroico, crec que aquella té la fama però aquesta deu ni dó. Només hi ha corbes i quan miro, un camió ve de cara i nosaltres que hem de tirar endarrera, per aquí tots no hi passem… Read the rest of this entry

Vins i religió a la Bolivia més pija

Sortim d’Humahuaca sabent que tardarem uns anys en tornar a aquest país però no ens importa, tenim clar que quan tornem, el visitarem a consciència. Així que anem cap a l’estació de busos i pugem al nostre transport fins a La Quiaca, la frontera. El paisatge fins allà és preciós i igual que el que ens hem trobat aquests últims dies per l’altiplà bolivià, pel nord de Chile i Argentina.

Un cop allà, caminem fins a la frontera, menys de deu minuts i sortim d’Argentina. Uns passos més i entrem de nou a Bolivia, som a Villazón. Només entrar al poble, hi ha un pont. Per aquí va creuar el Che Guevara el 1953 i aquí s’inicia el camí revolucionari que en uns dies seguirem. Read the rest of this entry