Arxiu del Bloc

I si celebrem els Reis a Malapascua?

Deixem amb molta pena Myanmar, un país que ens ha enamorat, per anar cap a un nou destí, bastant desconegut, al menys per nosaltres. Marxem cap a Filipines i la nostra primera aturada és a l’illa de Cebu. Un cop arribem allà, començarem a mirar i planificar una mica el mes que estarem per aquest país perquè a dia d’avui encara no sabem què farem exactament 😛 Read the rest of this entry

Gili Air, el paradís del corall mort

Bon dia a tothom! Avui el dia comença molt aviat, a les sis estem esmorzant, amb discusió prèvia amb els del Homestay perquè no ens volien fer l’esmorzar tan aviat. Tenen uns collons com pinyes, després d’haver-nos estat aquí un bon grapat de dies i haver llogat la moto amb ells, encara posen problemes per donar-nos una trista llesca de pa amb un remenat d’ous i quatre talls de fruita. Sort que ens acompanya en Pico, el gos, aquest és el més agradable de la família 😉 Read the rest of this entry

El petit paradís de Pulau Pangkor

Esmorzem al Guest House i tirem cap a l’estació de busos de Tanah Rata, ahir vam comprar el bitllet i a les vuit marxem cap a Ipoh! Els busos continuen en la mateixa línia, impressionants i super còmodes i pel nostre gust, amb l’aire condicionat a tot drap! Quin fred! Passem el viatge contemplant el paisatge, Malàisia és un luxe per la vista, tot és verd, tot, tot i tot! Aquesta continuïtat del verd només es trenca per les carreteres per les que passem i pels pobles i cases que anem deixant endarrera. Us hem dit que les carreteres a Malàisia estan en molt bon estat i que els conductors corren molt i són uns suïcides? Doncs ja ho sabeu! Read the rest of this entry

Una illa anomenada Langkawi

Sortim de Koh Tao al vespre. Passem pel 7Eleven a comprar uns bikinis i un cafè amb llet fresquet pel viatge. Tirem cap al ferry, deixem les bosses i a les nou de la nit emprenem el viatge. Passem una estona reflexionant sobre el nostre pas per Kho Tao i sobre els 4 mesos de viatge. Balanç més que positiu 🙂 L’habitació comunitària del vaixell està més que bé, ens toca en una llitera doble a dalt i hi ha mantes d’ossets que ens són útils per no morir congelats. A Thailàndia no tenen mesura amb l’aire condicionat! Read the rest of this entry