Arxiu del Blog

Kwan Ijen, cap a les entranyes de la terra

Una vegada feta la visita del nostre primer volcà, el Bromo, marxem de Probolinggo direcció cap a Bondowoso, un poble que relativament està a prop d’un altra volcà que tenim moltes ganes de visitar, l’Ijen. Un cop allà haurem de buscar les maneres i opcions per poder-hi arribar.

De totes maneres, l’aventura comença ben aviat, a la mateixa estació de busos de Probolinggo. Només arribar a l’estació preguntem l’hora que surt el bus i el seu preu al punt d’informació, d’això se’n encarreguen un tipus de policies. Un cop conegut el preu i l’hora, marxem cap a l’andana a esperar el bus. L’espera es torna distreta, gràcies a un senyor que coneixem allà i amb qui passem l’estona xerrant sobre els llocs que volem vistar i sobre casa nostra. A més, l’Úrsula fa un te de jasmí i de mentres, li ensenyen unes quantes paraules en indonesi. No ens anirà malament! Read the rest of this entry

Bromo, un volcà de somni!

Sortim de Jogyakarta abans de les cinc de la tarda, malament, el bus havia de sortir a les cinc en punt. Aquí no tenen hora… Anem a rebentar de gent, així que ens espera un viatge més aviat llarg. Seiem al darrera de tot, només hi ha lloc allà. El bus es va acabant d’omplir per desgràcia nostra. Vam passant hores, no parem ni per anar al lavabo, ni per menjar, per a res. Jo començo a estar desesperada, tampoc puc dormir és tot tant incòmode… Davant dels nostres seients hi ha tamborets que s’utilitzen per seure gent al passadís quan ja no hi entra ni una agulla. Per sort, avui no ha fet falta utilitzar-los i almenys, podem ficar-hi les cames. Després de gairebé 10 hores de trajecte parem per menjar i anar al lavabo. A Indonèsia estan bojos! Read the rest of this entry

Benvinguts a Indonèsia, fent quilòmetres cap a Borodubur!

Benvinguts a Indonèsia! Arribem a l’aeroport de Jakarta al migdia segons el que havíem previst així que estem més que contents. Tenim clar que volem sortir de Jakarta pitant així que només arribar comprem bitllets de bus per anar cap a l’estació de busos de Pulo Gadung. L’espera és llarga i a més, aquí ningú parla anglès… Ens comuniquem com podeu amb els locals i després d’esperar gairebé dues hores amenitzats per la gent que se’ns apropa per xerrar amb llenguatge de signes, el nostre bus arriba! Read the rest of this entry